Els pòdcast de la FECEC: Benestar emocional

Aquest és el tercer dels pòdcast de la FECEC, Junts contra el Càncer, en el qual oferim informació sobre la malaltia de manera amena i entenedora. En aquesta ocasió, parlem sobre el benestar emocional després del càncer amb Ana González,  psicooncòloga de Fundació Kālida, i Daniel Romero, infermer de casos de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

 

Com establir rutines saludables per tornar a la normalitat

La importància de les rutines després del càncer per a la recuperació i la sensació de normalitat

Les rutines són els costums de fer certes coses d’una manera més o menys automàtica. És a dir, són els hàbits que adquirim per la pràctica repetida d’activitats en la vida diària, com ara els horaris que seguim o les activitats que fem. Les rutines són importants al llarg de la vida, però ho són més importància per a les persones que han superat un càncer.

Alguns dels motius pels quals les rutines poden contribuir a restaurar l’equilibri físic i emocional després del càncer són que estructurar els dies ajuda a reduir l’estrès i la incertesa i, també, que fan sensació de control i seguretat sobre la vida diària. A més, afavoreixen l’adherència dels hàbits saludables, cosa que és important si s’han de fer canvis en la vida quotidiana, com per exemple augmentar l’activitat física.

En aquest article, repassarem com una rutina pot ajudar a la vida després del càncer, i de quina manera començar a establir-la i a mantenir-la en el temps, per tal que sigui una aliada que ajudi a enfortir la confiança i l’autoestima.

Com crear una rutina personalitzada saludable, incloent-hi exercici, alimentació i descans

Tenir una rutina és important en el procés de recuperació. Alguns dels elements clau que es recomana incloure en una rutina saludable són l’exercici físic adaptat, l’alimentació equilibrada i el bon descans pels beneficis demostrats que tenen sobre els pacients.

Això no obstant, el més important a l’hora d’establir-ne una és que sigui efectiva. És a dir, que la persona sigui capaç de mantenir els hàbits en el temps i incorporar-los realment a la seva vida diària. Per això, quan es tracta de canviar diversos factors de la vida quotidiana es recomana fer els canvis de manera progressiva, per evitar l’esgotament i la falta de continuïtat. Així, en el cas de la pràctica d’activitat física, es podria començar incorporant un dia d’exercici, i un segon al cap de dues setmanes. A més a més, és important que cadascú adapti la rutina segons les seves preferències, ja que hi haurà gent que preferirà llevar-se aviat; i d’altra, que serà més productiva cap al tard.

Els professionals de l’equip mèdic poden assessorar a l’hora de començar a incorporar els canvis, perquè són els que millor coneixen la història de cada pacient i les seves necessitats físiques i emocionals. Igualment, els recursos que ofereixen algunes entitats poden ser de gran ajuda en el procés d’integració dels canvis i l’adquisició de nous hàbits. Algunes iniciatives, com ara Rutinoterapia, acompanyen durant tot el procés amb tallers i cursos online per a ajudar les persones a sentir-se millor durant el canvi.

A més a més, per als més aficionats a les tecnologies existeixen aplicacions mòbils i eines digitals que permeten enregistrar les rutines. Algunes d’aquestes aplicacions són com un joc, on assolir els objectius fixats dona punts i premis que poden ser una font de motivació.

 

 

 

Consells per mantenir rutines en moments difícils

Tot i que les rutines, la constància i la continuïtat són importants, en moments difícils pot ser complicat mantenir la força per a complir-les. És important, aleshores, tenir en compte alguns factors que ajuden a mantenir-les:

 

  • Ser flexibles: inclús seguint una rutina, la flexibilitat és clau per garantir la continuïtat. És fonamental poder ajustar-la a les necessitats de cada moment, segons l’estat físic i emocional.
  • Tenir una xarxa de suport: mantenir la rutina depèn també de tenir persones al voltant, com familiars, amics o grups de suport, que facin els canvis al mateix temps. Així, en moments difícils, aquestes persones poden ajudar i motivar a continuar endavant.
  • Dividir les grans fites en petits passos: la sensació de progrés és important per mantenir la motivació i la confiança en el canvi. A algunes persones també els pot servir d’ajuda fer un registre dels avanços i visualitzar el progrés.
  • Recordar el propòsit i els beneficis a llarg termini de l’esforç que es fa.

 

Mantenir l’equilibri entre les rutines diàries i la vida social

Tot i que parlar de rutines pot recordar a les activitats que es fan per obligació, també és important reservar temps per l’oci. La planificació es fa per tractar d’integrar tant activitats socials com laborals, amb l’objectiu d’equilibrar el treball, el descans i el lleure. Així, planificar aquest temps és tan important com reservar temps per a altres dedicacions.

Pel que fa a les activitats socials, s’ha de considerar que estar socialment actiu no implica haver de participar en totes les activitats que es presentin, sinó en aquelles que generin benestar. Aquestes activitats poden ser la pràctica d’aficions, gaudir de temps amb amics o familiars, sortir a passejar o, simplement, tenir moments de tranquil·litat amb o sense companyia.

No obstant, escoltar-se i identificar quan el cos necessita descansar és important per ajustar la rutina, augmentant el temps de descans o desconnexió, incloent la desconnexió digital per millorar la qualitat del repòs. Així, en setmanes més atrafegades potser optar per activitats d’oci més relaxades és una bona opció, reservant les activitats més dinàmiques per a moments menys demandants.

D’altra banda, també és fonamental per a les persones que han superat un càncer mantenir una bona comunicació amb l’entorn: manifestar i respectar les necessitats en cada moment, per poder gaudir d’un temps de qualitat.

En definitiva, la planificació i les rutines són una estratègia per facilitar la vida diària i l’adopció de canvis cap a un estil de vida més saludable, on també hi hagi espai per al descans i l’oci, i que permetin gaudir millor del temps de qualitat.

 

Referències

La vida amb mieloma múltiple

El mieloma múltiple és una malaltia de la sang, que s’origina a les cèl·lules plasmàtiques de la medul·la òssia. Segons les dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, a Espanya es diagnostiquen cada any al voltant de 3.000 casos, amb un pronòstic molt variable. Generalment, els pacients controlen la malaltia i no tindran un risc vital a curt o mitjà termini. No obstant això, a llarg termini és més incert pel risc de recaiguda que existeix.

En aquest article parlarem de com és la convivència amb el mieloma múltiple: la cronificació de la malaltia, les recaigudes i les recomanacions per afrontar els efectes secundaris dels tractaments i seqüeles.

Cronificació de la malaltia i risc de recaiguda

El mieloma múltiple es considera una malaltia incurable, ja que la majoria de pacients patiran recaigudes després del tractament inicial. Malgrat això, molts d’ells tenen una bona resposta al tractament inicial en les primeres setmanes i tindran un millor pronòstic. En els extrems estan els pacients que tindran una resposta excel·lent i potser no recauran mai (pacients funcionalment curats) i els pacients que poden ser resistents al tractament inicial o que recaiguin molt aviat.

Els tractaments disponibles pel mieloma múltiple són diversos, però el seu principal objectiu és frenar l’evolució de la malaltia i reduir els símptomes, és a dir, cronificar-la. Amb els avanços en investigació i el desenvolupament de nous fàrmacs, cada vegada els pacients tenen períodes de remissió més llargs i poden viure amb qualitat de vida amb la malaltia cronificada.

El risc de recaiguda dels pacients també és variable. La freqüència i agressivitat d’aquestes afecten al pronòstic de cada persona. A més, els pacients de mieloma múltiple poden tindre un risc augmentat de leucèmia mieloide aguda i síndrome mielodisplàsic. Com en altres casos, seguir un estil de vida saludable tenint en compte la dieta i la pràctica d’exercici poden tenir un efecte positiu en aquest risc.

Convivència amb el mieloma múltiple i recomanacions per gestionar la malaltia

Per tal de conviure amb la malaltia, hi ha una sèrie de recomanacions relacionades amb els símptomes de la malaltia, possibles efectes secundaris dels tractaments i seqüeles (dolor, infeccions, fatiga, lesions òssies…) que poden ser útils. Les pots trobar amb més detall a la guia completa de recomanacions per a pacients i cuidadors sobre mieloma múltiple de la Fundació Josep Carreras, però te les resumim a continuació:

  • Seguir una dieta a base de fruites i verdures, rica en nutrients com el ferro (carns roges, llegums, ..), l’àcid fòlic i la vitamina B12 (peix, ous, lactis UTH…), poden ajudar a reduir l’anèmia, la fatiga i el dolor. A més a més, incloure aliments rics en fibra (llavors de lli o segó, cítrics, kiwis o prunes) i una bona hidratació són fonamentals per combatre el restrenyiment.
  • Dividir les porcions de menjar al llarg del dia, escollir aliments de fàcil digestió, amb alt valor nutricional i d’alta densitat energètica, evitar els aliments ensucrats o preparar cremes enriquides poden ajudar a fer front a la falta de gana durant el A més, evitar aliments calents, molt pesats i amb olor forta i mastegar bé, pot ajudar a reduir les nàusees.
  • Extremar la higiene (especialment de les mans), tindre una bona higiene bucodental, fer ús de mascareta en ambients concorreguts de gent, mantenir bones pràctiques de seguretat alimentària i conservació dels aliments i beure molta aigua, són pràctiques recomanables degut al risc augmentat de patir
  • La pràctica d’exercici és convenient per fer front al dolor, prevenir lesions òssies i combatre la fatiga. En tot cas, l’exercici s’ha d’adaptar a cada persona i situació, però pots trobar més informació al respecte al nostre article sobre els beneficis de l’activitat física després del mieloma múltiple.
  • Les tècniques de relaxació són un bon aliat per reduir els nervis i l’ansietat, i així contribuir també a reduir el dolor neuropàtic.
  • Finalment, un bon descans és fonamental per al benestar, especialment pel que fa a reduir la fatiga i millorar l’estat d’ànim en És important cuidar les hores de son i la qualitat d’aquest creant un bon ambient de descans.

 

Pel que fa a la gestió emocional, una de les principals dificultats a què s’enfronten els pacients de mieloma múltiple és la convivència amb la incertesa. Tot i que els tractaments han millorat en els últims anys i els pacients poden viure llargs períodes de remissió de la malaltia, la por a les recaigudes està molt present a la vida dels pacients. Per això, tenir un bon suport psicològic és clau.

Algunes de les recomanacions que poden ajudar a fer front a aquesta por és la preparació de les consultes mèdiques, ja que la comunicació amb l’equip mèdic és clau per establir una relació de confiança i col·laboració. Fer una llista de dubtes i possibles preguntes no només del moment actual, sinó també pensant en el seguiment i des del punt de vista del cuidador pot ser d’ajuda per tractar de resoldre els dubtes que puguin sorgir.

A més a més, planificar activitats d’oci i rutines, practicar tècniques com el mindfulness, proposar-se activitats que ajudin a focalitzar l’atenció i requereixen concentració, llegir, practicar exercici i, sobretot, demanar ajuda si es necessita, no només a la gent del voltant sinó també d’associacions especialitzades en la malaltia i altres professionals.

En definitiva, tot i que el mieloma múltiple encara no té cura definitiva, els avanços permeten als pacients en molts casos, viure amb la malaltia cronificada. Juntament amb les recomanacions per tal de fer front als símptomes i efectes dels tractaments, així com la cura de la salut mental, viure amb mieloma durant anys és possible gaudint d’una bona qualitat de vida.

 

CONVIURE AMB EL MIELOMA MÚLTIPLE

Recomanacions generals per a tenir una millor qualitat de vida

 

 


Referències

El paper de la rehabilitació en el càncer i els seus beneficis

Tant el càncer com els tractaments d’aquesta malaltia poden originar problemes físics, cognitius i de mobilitat, que interfereixen en la vida diària, la reincorporació a la feina, o la continuació dels tractaments… Per la qual cosa, els pacients i les persones que han superat un càncer es poden beneficiar dels programes de rehabilitació.

 

La rehabilitació després del càncer és un procés que s’adapta a les necessitats individuals de cada persona i es centra a millorar la qualitat de vida, recuperar la funcionalitat i la reintegració a les activitats diàries. En aquest article, repassarem quins poden ser els beneficis de seguir un programa de rehabilitació, com i quan s’ha de dur a terme aquesta rehabilitació, i quins són els serveis disponibles per a les persones que han passat per un procés oncològic.

 

  • Beneficis de seguir un programa de rehabilitació

Els objectius dels programes de rehabilitació del càncer són diversos, però estan orientats a mantenir la salut física i mental dels pacients abans, durant i després del tractament, reduint així l’impacte negatiu que pot tenir el càncer en el dia a dia i afavorint la recuperació plena de la qualitat de vida abans del diagnòstic.

 

Per una banda, la rehabilitació busca ajudar a mantenir una vida activa durant tot el procés de la malaltia, sense haver de rebutjar a participar en les tasques de la vida quotidiana, tant a casa com a la feina. Per altra banda, tracta de prevenir i reduir els efectes secundaris i les seqüeles que poden quedar després dels tractaments. D’aquesta manera, permet millorar la qualitat de vida de les persones una vegada superat o cronificat el càncer.

 

  • Quan s’ha de seguir una rehabilitació

El moment d’iniciar el procés de rehabilitació pot variar, però factors com l’aparició de problemes de mobilitat, dolor o debilitat, o dificultats per pensar amb claredat, són determinants per iniciar un programa de rehabilitació. Identificar aquests símptomes és important perquè com més aviat s’iniciï la rehabilitació, millor.

 

De fet, els processos de rehabilitació de vegades comencen abans inclús dels tractaments, avaluant la situació de cada persona (estat físic i mental, força, activitat, etc.), i preparant el cos i la ment per prevenir els possibles problemes que puguin sorgir dels tractaments.

 

  • Diferents àrees que pot abordar la rehabilitació

La rehabilitació pot abordar diferents aspectes relacionats amb la salut, no només física, sinó també psicològica i social. Podem destacar les següents àrees de la rehabilitació:

 

  • Rehabilitació física: fa referència als exercicis per millorar la força i la capacitat aeròbica, flexibilitat i mobilitat que afecten les tasques quotidianes (vestir-se, alçar-se, caminar, dutxar-se), i també problemes de deglució, tractament de cicatrius, reeducació postural, o drenatge limfàtic, problemes de salut sexual o de control d’esfínters.
  • Rehabilitació psicològica: es relaciona la intervenció psicològica i la psicoteràpia necessària per gestionar l’estrès, l’ansietat, i altres emocions que poden sorgir durant i després del tractament, així com problemes cognitius, de memòria i dificultats per a pensar amb claredat.
  • Rehabilitació nutricional: es refereix a l’assessorament nutricional per a recuperar la salut i el benestar, així com per a la integració d’hàbits d’alimentació saludable.
  • Rehabilitació social: és l’ajuda per a la reintegració en la vida quotidiana i les relacions socials. Inclou aspectes com l’acompanyament en la tornada a la feina, la possible adaptació al lloc de treball, la tramitació de prestacions, així com altres factors socioeconòmics que es poden veure afectats pel diagnòstic i tractament.

 

Donat l’ampli ventall d’aspectes a cobrir per la rehabilitació, són molts també els especialistes implicats en el procés: metges rehabilitadors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes i psicòlegs, entre altres, són els que s’encarreguen d’acompanyar als pacients durant la recuperació.

 

 

  • Quins serveis de rehabilitació hi ha disponibles?

La rehabilitació està disponible tant en centres sanitaris públics com en privats, a Espanya. En primer lloc, els grans hospitals, com ara l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a rcelona, tenen un servei específic per a pacients oncològics que treballa en coordinació amb els diferents serveis i unitats de l’hospital i d’altres centres de salut associats. A més a més, existeixen clíniques especialitzades en la rehabilitació de pacients de càncer.

 

Per altra banda, associacions i entitats com l’AECC o la FECEC, ofereixen tallers i sessions orientats a la rehabilitació des dels diferents abordatges mencionats anteriorment, com ara cursos de pilates, ioga i exercici terapèutic, però també grups de suport i acompanyament emocional. Algunes d’aquestes entitats també ofereixen sessions més específiques, dirigides a grups concrets de persones, com ara tallers de prevenció del linfedema o de recuperació de la veu per a persones laringectomitzades.

 

En definitiva, la rehabilitació ofereix a les persones que passen pel procés del càncer moltes opcions per tractar de mantenir la seva qualitat de vida i benestar, tant físic com emocional, durant totes les fases de la malaltia. Aquests recursos estan disponibles als pacients, i són una oportunitat per emprendre de la millor forma el camí cap a la recuperació.

 


 

Referències

 

 

Beneficis de l’atenció psicooncològica després d’haver viscut un càncer

Haver viscut una malaltia oncològica té un impacte més enllà de l’estat físic, afectant també aspectes emocionals, a l’ambient familiar i laboral, i a la qualitat de vida. D’aquesta manera, sorgeix la necessitat d’adaptar-se a la nova situació de manera sana i de prendre consciència de la importància de l’autocura a nivell psicològic.

És així com neix la psicooncologia, l’objectiu de la qual és el d’atendre les necessitats psicològiques de la persona que ha tingut una malaltia oncològica, els familiars que ho necessitin i atendre també els professionals dels equips de salut relacionats amb la malaltia. Existeixen diverses alternatives a la disposició de les persones que han viscut una situació d’aquest tipus, així com per als seus familiars o cuidadors. Així, trobem les psicoteràpies individualitzades, les psicoteràpies grupals, o els grups de suport mutu. La participació en aquests recursos de suport psicològic no és obligatòria, no obstant això, hi ha evidència que l’atenció psicooncològica, quan la persona considera que ho necessita, té un efecte gairebé immediat en la millora de la situació emocional.

 

Quan s’hauria d’acudir al psicooncòleg?

El diagnòstic del càncer és habitualment un fet que desestabilitza emocionalment, i una vegada que s’ha viscut l’experiència també poden sorgir pors i inseguretats. La psicooncologia s’encarrega d’atendre les necessitats a nivell psicològic de la persona afectada en el procés i evolució de la malaltia, millorar l’afrontament a la mateixa i repercuteix a beneficiar la qualitat de vida. Acudir a un psicooncòleg pot ser necessari durant el procés de la malaltia, però molt sovint sorgeix la necessitat d’acudir en el període de la remissió de la malaltia, ja que és quan es detecta un augment del malestar emocional, amb l’afectació de l’estat d’ànim. Així doncs, la intervenció psicooncològica pot beneficiar en qualsevol moment, tant a la persona que ha viscut un càncer com a altres membres de la seva família que puguin necessitar-la.

Alguns centres de salut i hospitals ofereixen aquest servei especialitzat d’atenció psicològica, però en cas de no estar disponible, o no tenir accés a ell, hi ha diverses entitats que donen suport als interessats, com les organitzacions federades a la FECEC.

 

Quins són els beneficis de la psicooncologia?

La psicooncologia té diverses funcions que són beneficioses al llarg de tot el procés:

  • Proporcionar eines per a manejar el dolor i alleujar el malestar emocional.
  • Ajudar a mantenir l’autoestima, ja que els tractaments poden afectar l’aspecte físic.
  • Permetre l’alleujament emocional, facilitant l’expressió de pors i preocupacions per la incertesa a tornar a patir la malaltia.
  • Proporcionar les eines psicològiques necessàries per a assumir l’experiència, integrar-la i lentament, tornar a la normalitat.
  • Promoure el suport sociofamiliar enfortint la comunicació entre els afectats i els familiars.
  • Valorar els criteris per a participar en la psicoteràpia grupal i els grups d’ajuda mútua.
  • Ajudar als familiars i cuidadors, fomentant l’autocura i comprendre les seves emocions per a poder adaptar-se de manera saludable a la situació.

 

La psicooncologia és important en totes les fases del càncer:

La psicooncologia és present en totes les fases de la malaltia i aborda les necessitats específiques de cadascuna d’elles per a millorar la qualitat de vida. El paper del psicooncòleg en la remissió és particularment important, ja que acompanya en el procés de tornada a la normalitat, a la rutina, i s’encarrega de treballar les pors a la recaiguda.

Les persones que han viscut un càncer poden presentar seqüeles físiques i psicològiques. Per això, la intervenció psicooncològica juga un paper fonamental ajudant aquestes persones a gestionar les seves emocions i com perceben la vida, contribuint al fet que se sentin millor aconsegueixo mateixos i integrin de manera adaptativa les viviències de cada moment.

 

Quina és la diferència entre la teràpia de grup i els grups d’ajuda mútua (GAM)?

La teràpia psicològica de les persones que han viscut un càncer també ofereix la possibilitat, si es requereix, d’assistir a teràpies de grup i a grups d’ajuda mútua.

 

  • Teràpia de grup:

Les teràpies de grup formen part de la psicoteràpia i ajuden a l’adaptació psicosocial de la persona que ha viscut l’experiència de tenir un càncer. Aquestes teràpies s’enfoquen a fomentar la seva adaptació i afavorir el seu creixement personal. Un bon moment per a iniciar la teràpia de grup és una vegada finalitza el tractament oncològic, que és el punt d’inflexió quan el control passa del personal mèdic a la pròpia persona.

Les teràpies grupals, que poden ser de diversos abordatges psicoterapèutics diferents, s’adapten a les necessitats dels membres que ho componen i estan guiades per un psicoterapeuta que dirigeix les sessions. Solen estar dividides en mòduls que tracten diferents temes, ja que es busca un canvi durador en l’afrontament dels participants, afavorint l’expressió emocional i l’aprenentatge interpersonal. Per això, normalment, s’intenta que el grup sigui homogeni i que es trobin en el mateix estadi de la malaltia.

 

  • Grup d’ajuda mútua:

 

A diferència de les teràpies de grup, els grups d’ajuda mútua no s’engloben dins de la psicoteràpia. Aquests grups són un espai de trobada i suport entre iguals i encara que poden beneficiar la salut mental dels participants, no tenen la figura del psicoterapeuta que mediï les sessions de grup. Els grups d’ajuda mútua es caracteritzen perquè es gestionen ells mateixos, no tenen diferències de rol, s’expressen els sentiments i es comparteixen les experiències viscudes amb altres persones en situació similar. Això permet als participants sentir-se més compresos i acompanyats, reduint l’estrès i la sensació d’impotència.

 

Els familiars i cuidadors també poden fer ús d’aquests grups?

La teràpia grupal i els grups d’ajuda mútua pretenen millorar la qualitat de vida de les persones que han viscut un càncer i la dels seus familiars, ajudant-los a desenvolupar les competències que els permetin manejar el malestar psicològic associat a aquesta situació.

La participació en aquests grups ajuda familiars i cuidadors a comprendre que el càncer afecta tant al pacient com a l’entorn, i dona eines per a aprendre a gestionar les emocions durant el procés o una vegada finalitzada la malaltia.

Existeixen diverses entitats federades a la FECEC, Junts contra el càncer, que proporcionen recursos per a l’orientació i suport psicològic a les persones que comencen aquesta nova etapa després de finalitzar el tractament contra el càncer.

 

Assessorament i suport:

 

Teràpia de grup:

 

Suport clínic:

 

Teràpia sexual i de parella:

 

Grups d’ajuda mútua:

 

Pòdcast: Parlem sobre sexualitat després del cáncer

Aquest és el segon dels pòdcast de la FECEC, Junts contra el Càncer, en el qual oferim informació sobre la malaltia de manera amena i entenedora. En aquesta ocasió, parlem sobre la sexualitat després del càncer amb Lidia Menchen, infermera d’Oncologia al Consorci Sanitari de Terrassa, i la Mati Segura, psicòloga, terapeuta sexual i de parella.

 

Com afecta l’aprovació del dret a l’oblit oncològic a la contractació d’una assegurança?

L’objectiu de contractar una assegurança privada a una companyia d’assegurances és que l’asseguradora aboni a l’assegurat una indemnització davant una contingència concreta, cobrint els riscos econòmics de béns o de persones. A canvi d’aquesta mena de protecció, l’assegurat realitza pagaments periòdics a la companyia asseguradora, coneguts com a prima. La determinació d’aquesta prima està sotmesa a moltes variables, entre elles l’edat i l’historial mèdic.

 

En l’actualitat, disposar d’una assegurança d’assistència mèdica o assegurança de salut pot ser un avantatge a l’hora d’afrontar possibles costos mèdics derivats d’una malaltia, així com l’assegurança de vida protegeix financerament la teva família o altres persones que depenguin dels teus ingressos.

 

Què s’ha de fer per a contractar una assegurança?

 

La majoria de les companyies asseguradores realitzen de manera prèvia un estudi dels riscos i, en funció d’ells, determinen la prima a abonar per l’assegurat. Normalment, aquests estudis es realitzen en forma de qüestionari. La persona que decideix contractar l’assegurança té el deure de declarar totes les circumstàncies que per a ell siguin coneixedores i que puguin influir en la valoració dels riscos, sempre que se li sotmeti a aquest qüestionari.

 

En el cas de les assegurances mèdiques o de vida, la gran majoria de les asseguradores sotmeten a un qüestionari relatiu a la salut i estil de vida de l’assegurat i, en alguns casos, fins i tot a una revisió mèdica. És important respondre a aquest qüestionari de manera sincera a partir de la informació de la qual es disposa en el moment de realitzar-lo. Si s’oculta una malaltia crònica o una operació dins del període de temps en el qual es delimiten les preguntes, l’assegurat s’exposa al fet que la companyia no es faci càrrec de l’atenció.

 

Pel que fa a les assegurances mèdiques, en funció de la cobertura contractada, poden cobrir processos oncològics si va ser contractat de manera prèvia al diagnòstic de la malaltia. En línies generals, les assegurances mèdiques que no inclouen hospitalització, cobreixen tot el relacionat amb la detecció i el diagnòstic, però no el tractament i la intervenció (en el cas que n’hi hagués). Per contra, les pòlisses que inclouen hospitalització i cirurgies donen una cobertura integral, incloent-hi el tractament. A partir d’aquí, existeix una àmplia varietat de productes que responen a preus molt diferents.

 

Es pot contractar una assegurança després d’haver superat un càncer?

 

Fins ara, per a les persones que havien superat una malaltia oncològica, aconseguir una assegurança era molt difícil i, en cas que no fos una exclusió, la condició de malaltia solia implicar un augment en les primes. Moltes asseguradores es negaven a tramitar una pòlissa per malaltia o per haver sofert una durant els anys anteriors, com pot ser el cas de les persones que havien patit una malaltia oncològica. En aquest cas, es denegava la assegurança i podien sorgir dificultats per a la concessió del préstec o producte financer.

 

Aquesta realitat ha canviat gràcies al fet que, recentment, després de l’entrada en vigor del Reial decret 5/2023, s’ha aprovat el dret a l’oblit oncològic, que permet un gran avanç per a les persones que han superat un càncer. El dret a l’oblit oncològic reconeix el dret al fet que no es tingui en compte que algú ha passat per un càncer en diferents situacions com la contractació d’una assegurança. Aquest dret evita que aquestes persones hagin de justificar el seu historial mèdic i evita que siguin discriminades.

 

D’aquesta manera, la modificació en la Llei de Contracte d’Assegurança (a través del Reial decret 5/2023 aprovat el 28 de juny) estableix que, a l’hora de contractar una assegurança, s’anul·len les clàusules que exclouen a les persones que han passat per un càncer i prohibeix la seva discriminació, una vegada transcorreguts 5 anys des de la finalització del tractament radical sense recaiguda posterior. D’altra banda, el Reial Decret 5/2023 també modifica la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, anul·lant les clàusules i condicions que exclouen o discriminen les persones que han passat per un càncer abans de signar un contracte o negoci jurídic, una vegada que hagin transcorregut 5 anys des de la finalització del tractament radical sense recaiguda posterior.

 

En relació amb les assegurances de vida, la modificació estableix que l’assegurat no té l’obligació de declarar si ha tingut càncer en el passat, sempre que hagin transcorregut 5 anys des de la finalització del tractament radical sense recaiguda posterior. Una vegada transcorregut aquest temps, l’assegurador no podrà considerar l’existència d’antecedents oncològics a l’efecte de la contractació de l’assegurança, quedant prohibida tota discriminació o restricció per aquest motiu.

 

En l’àmbit de la Unió Europea, s’estan duent a terme importants avanços en la protecció dels drets dels pacients que han passat per malalties com el càncer. D’una banda, la Resolució del Parlament Europeu, emesa el 16 de febrer de 2022, planteja la necessitat de garantir el dret a l’oblit per a tots els pacients europeus. Aquesta mesura estableix que, a tot tardar en 2025, els Estats membres han d’assegurar aquest dret a aquells que han completat el seu tractament durant 10 anys, i en un termini de 5 anys per a pacients el diagnòstic dels quals s’hagi realitzat abans dels 18 anys.

 

D’altra banda, el “Beating Cancer pla” contempla l’elaboració d’un codi de conducta que garanteixi que els avanços en els tractaments contra el càncer i la seva major eficàcia es reflecteixin en les pràctiques comercials dels proveïdors de serveis financers. Això ajudarà a garantir que només s’utilitzi la informació necessària en avaluar l’elegibilitat dels sol·licitants de productes financers, així com fer possible l’accés equitatiu als serveis financers, a través d’un codi de conducta i reflexió per a donar solucions a llarg termini.

 

Referències: