Musicoteràpia: Acompanyant amb música les emocions de la persona que ha superat el càncer

Els sentiments son el resultat de la presa de consciència de com ens sentim i de les sensacions que experimentem. Per tant, els sentiments suggestionen el nostre benestar emocional, fent que oscil·li d’una forma que es podria comparar a un pentagrama musical, on les notes pugen i baixen segons la melodia que dictin els sentiments, però també l’estat de salut.

La musicoteràpia forma part de la medicina tradicional i està reconeguda com a teràpia complementaria per la OMS (Organització Mundial de la Salut), com eina rehabilitadora de la salut física i emocional. Des de fa un temps, aquesta teràpia complementaria s’està implementant en diferents serveis de salut.

La musicoteràpia connecta directament amb el subconscient, amb el costat més primitiu, i té la capacitat de provocar que el cervell sigui capaç de generar endorfines o adrenalina, i aquestes substàncies son les que provoquen diferents estats en el nostre cos, com la calma o la situació d’alerta.

Potencials beneficis de la musicoteràpia

La evidencia científica demostra que la música ens pot ajudar a guanyar control sobre nosaltres mateixos, incrementant l’autoestima i equilibrant el nostre benestar emocional, per gestionar amb eficàcia els nostres sentiments i emocions.

Existeixen dos tipus de tècniques de musicoteràpia: l’activa i la passiva-receptiva. Aquestes es diferencien en el nivell d’activitat que requereixen per part del participant. En la passiva, la persona escolta la música de forma inactiva, mentre que en l’activa es complementa amb moviments, relaxació física, cantar, tocar instruments, etc. per promoure/facilitar una major implicació del participant.

La musicoteràpia té efectes específics sobre l’ésser humà/persona:

  • Efectes bioquímics: provoca la segregació d’hormones, neurotransmissors i neuromoduladors.
  • Efectes fisiològics: influeix en el control del ritme cardíac i en la regulació de la pressió sanguínia i del ritme respiratori.
  • Efectes motrius: les activitats de la musicoteràpia activa treballen/estimulen la coordinació, l’equilibri i la mobilitat. A més, milloren l’amplitud del moviment, el to muscular i la respiració.
  • Efectes cognitius: facilita la focalització de l’atenció i concentració en l’experiència i tasca musical, la reestructuració de pensaments, i el desenvolupament del sentit de l’ordre i l’anàlisi emocional, ajudant al procés de raonament des de la relaxació.
  • Efectes socials: la música té la capacitat d’unir i compartir, i, per tant, de facilitar el diàleg. Les sessions de musicoteràpia en grup promouen experiències d’interacció social, i generan complicitat entre els companys de grup.
  • Efectes psico-emocionals: les tècniques musicals receptives i actives faciliten l’expressió d’emocions i sentiments a nivell verbal i no verbal, a la vegada que desperten, evoquen, provoquen, enforteixen i promouen (la interacció) l’elicitació de noves emocions i sentiments.
  • La musicoteràpia pot tenir un efecte (sedant) relaxant o estimulant; que ens pot ajudar a alliberar energia reprimida i que, per aquest motiu, també pot ajudar a assolir un equilibri emocional.
  • Efectes psicòlogics i transcendentals: la musicoteràpia pot ajudar a processar els canvis vitals, a elaborar les pèrdues, així com a reflexionar i a donar un nou sentit a les experiències viscudes.

El camí de la música dins el nostre cervell i els seus efectes

Els éssers humans convivim amb la música pràcticament en tot moment. Es pot afirmar que és un art que ens fa recordar fets del passat, reflexionar sobre el present o imaginar el futur, tot sota l’aflorament intrínsec de les emocions.

Aquest fet que ens resulta normal o conegut per tots es produeix mitjançant complexos sistemes neuronals. És per aquest motiu que la neurociència intenta respondre quin és l’efecte de la música sobre les diferents parts del cervell. Segons el coneixement actual, quan s’escolta música els següents processos es desencadenen al cervell, casi seqüencialment:

  • L’escorça motora relaciona la música amb el moviment; ens permet seguir un ritme i ens manté dins d’una pauta rítmica aïllant-nos d’altres percepcions auditives.
  • L’escorça auditiva té la funció de rebre les vibracions de la música i transformar-les en sons
  • L’escorça sensorial s’encarrega de transcriure els sons en sensacions. Provoca l’inici d’una emoció musical.
  • L’ hipocamp involucra pensaments com els records mitjançant les sensacions rebudes des de l’escorça sensorial.
  • El cerebel és capaç de transformar la música i les sensacions rebudes per les altres parts del cervell en reaccions emocionals que poden ser de tristesa, d’alegria, de felicitat, etc.
  • El nucli accumbens és la part del cervell que modula el nostre estat d’ànim, relacionant-se directament amb les emocions viscudes pel cerebel.
  • L’escorça prefrontal, racionalitza les sensacions i pren decisions que es poden relacionar amb el nostre estat d’ànim.

 

Com pot ajudar la musicoteràpia després del càncer?

La musicoteràpia és adequada en episodis d’estrès i ansietat. A més, s’ha demostrat que redueix l’alteració emocional i la qualitat de vida en persones que ja han acabat el tractament oncològic, però poden seguir experimentant malestar.

De totes maneres, és important que una sessió de musicoteràpia estigui conduïda per un musicoterapeuta professional.  Actualment, els musicoterapeutes formen ja part de l’equip interdisciplinar d’unitats d’oncologia dels hospitals, d’associacions dedicades al suport psicosocial de persones amb càncer així com d’altres centres  i entitats de suport psicològic.

 


Referències

 

L’artteràpia, una nova veu després del càncer

Què és l’artteràpia?

És fàcil posar-se d’acord a l’hora d’afirmar que l’expressió artística, en qualsevol de les seves vessants, és sovint el canal per excel·lència a l’hora de mostrar i comprendre emocions més enllà de les paraules.

 

En aquest sentit, l’artteràpia consisteix en el desenvolupament i canalització de les capacitats creatives d’una persona per transformar-les en una eina de gestió de situacions i emocions conflictives i per poder brindar una oportunitat de canvi en alguns àmbits vitals, com la integració dins de la comunitat, el desenvolupament personal o la cura del propi benestar emocional.

 

Com a potencials beneficis de l’expressió artística per a una persona que ha superat una malaltia amb un possible impacte emocional, com podria ser el càncer, serien destacables les oportunitats de:

 

  • Augmentar la comunicació amb l’entorn.
  • Facilitar la gestió de l’estrès.
  • Afavorir l’autoestima.
  • Guanyar una sensació de control.
  • Aprofundir en el coneixement propi i de la malaltia.

 

 

Una altra avantatge atribuïble a l’artteràpia seria que per obtenir-ne els seus potencials beneficis no es requereixen coneixements artístics previs, ja que la tècnica parteix de la premissa que tothom posseeix la capacitat de projectar la seva evolució interna mitjançant l’art. Per tant, l’artteràpia és a l’abast de tothom i és una manera senzilla i efectiva d’afegir una dimensió humanista dins del plantejament integral de l’atenció d’una persona que ha superat un càncer.

 

No obstant això, també és important destacar que l’artteràpia no pot considerar-se en cap cas com una alternativa als tractaments de quimioteràpia, radioteràpia o qualsevol altre tractament prescrit per un metge; si no que es una activitat complementaria per millorar el benestar.

 

El rol de l’artterapeuta

 

En el camí de l’artteràpia és important comptar amb la figura de l’artterapeuta, que és la persona encarregada d’acompanyar a les persones que s’inicien a l’artteràpia en la vehiculació dels seus processos artístics. Entre d’altres funcions, l’artterapeuta els dona suport a través de les següents tasques:

 

  • Comprendre’ls a través de la seva comunicació tant verbal, com no verbal.
  • Detectar-ne els seus requeriments.
  • Iniciar i orientar-los en el tipus d’artteràpia més adequada a la seva situació.

 

A diferencia d’altres disciplines en que també s’utilitzen elements artístics, l’artterapeuta utilitza i orienta els materials, les tècniques, els processos artístics i les obres en sí, cap a un finalitat terapèutica. D’aquesta manera, les activitats proposades no se centren en el valor estètic del treball, sinó en cobrir necessitats.

 

En aquest sentit, les activitats pròpies de l’artteràpia no s’acostumen a planificar com a exercicis tancats; ja que això aniria en contra de la seva pròpia essència, sinó que normalment es proposen com a directrius orientatives perquè després l’artterapeuta pugui adaptar-les d’acord amb les necessitats i l’evolució de cada persona o grup de persones; ja que de fet, les activitats relacionades amb l’artteràpia se solen realitzar en grup.

 

A nivell organitzatiu, la Federació Espanyola d’Associacions Professionals d’Artteràpia (FEAPA) agrupa associacions i artterapeutes d’arreu de l’estat espanyol, per facilitar la seva contribució a un millor coneixement de l’artteràpia i a la difusió dels seus beneficis potencials, organitzant diversos esdeveniments i activitats.

 

L’artteràpia, una nova veu després del càncer

 

Així doncs, després de completar el tractament, arriba el torn per a les persones que han superat un càncer d’intentar assolir una nova normalitat i, en aquest moment, pot ser freqüent trobar-se davant de noves preocupacions i nous tipus de dificultats.

 

Tot i que poden variar molt entre les diferents persones, és fàcil reconèixer moments difícils com la por a una possible recaiguda, els canvis de la imatge corporal, les pèrdues de memòria i de concentració, les variacions de pes o, fins i tot, els possibles canvis en les relacions socials i laborals. En alguns casos, es pot arribar al punt de que algunes persones arribin a culpar-se a elles mateixes d’haver patit la malaltia.

 

En conseqüència, davant d’aquests entorns o situacions vitals que poden ser conflictives, és comprensible que una persona pugui sentir-se desorientada o tingui dificultats per identificar-se amb alguns dels aspectes de la seva vida. En aquests casos, que poden ser habituals en les persones que han superat un càncer o que son camí de fer-ho, trobar un espai de descobriment personal com el que ofereix l’artteràpia, pot ser un recurs molt valuós.

 

Un exemple d’aquests nous camins que pot obrir l’artteràpia, seria la capacitat de donar a aquelles persones a qui els resulta més difícil expressar-se amb paraules, una nova veu a través del llenguatge artístic. D’aquesta manera, un pot aprendre a conèixer-se a ell mateix en la seva nova situació, i a l’hora, pot donar-se a conèixer millor a les persones del seu entorn.

 

En conclusió, les emocions i les pors lligades a la superació d’un càncer són vivències esperables, però úniques per a cada persona, i aprendre a expressar-les podria ser una bona manera de gestionar-les.


Referències

Federación Española de Asociaciones Profesionales de Arteterapia (2018). FEPA.

Qestudio. Artterapeuta. La teràpia a través de l’art.

Asociación Oncología Integrativa (2016). Arte Terapia.

La casa Matiz. Arterapia, procesos creativos y crecimiento interior. Propuestas y actividades.

Mindfulness: connecta amb l’aquí i l’ara

Totes les fases per les que passa un pacient amb càncer, des del diagnòstic fins l’etapa que comença després de la finalització del tractament, suposen un fort impacte emocional que modifica la vida de les persones de la nit al dia. La malaltia transforma el seu dia a dia, el seu espai i el seu temps. No és fàcil assimilar aquesta nova situació i es necessita temps i eines per adaptar-se a aquesta nova realitat.

Una eina que pot ser d’utilitat per fer front a les situacions generadores d’estrès que les persones poden viure al llarg de la seva convivència amb la malaltia, és la pràctica del mindfulness o atenció plena.

Quins beneficis pot aportar el mindfulness després del càncer?

T’has parat algun cop a observar els teus pensaments? Si és així, t’hauràs adonat que la major part del temps la nostra ment està enfocada a repassar accions del passat, analitzant què és el que podríem haver modificat i preguntant-nos si això hagués canviat la nostra situació actual… o bé, una altra gran part del temps la nostra ment està centrada en accions del futur, preguntant-nos què em dirà el doctor a la propera visita? Quines coses tinc pendents? Què passarà si…?, però en realitat, no podem saber si totes aquestes preocupacions seran la realitat del nostre futur i per tant, avui només són resultat de la nostra ment.

I per altra banda, els esdeveniments que han tingut lloc en el passat, per molt que els repassem a la nostra ment, no podrem canviar-los. No obstant això, hi ha un únic moment que podem viure i on les nostres accions tenen un efecte immediat; el moment present. Aleshores, per què no posem tota la nostra atenció en ell?

El mindfulness o l’atenció plena és una consciència sense judicis que es cultiva instant rere instant mitjançant un tipus especial d’atenció oberta, no reactiva i sense prejudicis en el moment present.

Nombrosos estudis clínics estan demostrant que la pràctica del mindfulness efectes beneficiosos a nivell psicològic i fisiològic en les persones afectades amb càncer millorant alguns símptomes i seqüeles que persisteixen fins i tot quan ha acabat la fase de tractament actiu: la fatiga, els problemes de son, la gestió de l’estrès, l’ansietat, la depressió, efectes a nivell immunològic, etc.

Aquesta pràctica ens ensenya a reconèixer i a la vegada no aturar-nos en els pensaments recurrents, centrant-nos en el present, en l’aquí i l’ara, en com ens sentim en aquest moment, sense judicis ni valors, tenint-nos en compte a nosaltres mateixos, a les nostres emocions, sentiments i les nostres sensacions en el moment present.

La pràctica del mindfulness permet desenvolupar una millor salut psicològica per afrontar les conseqüències de la malaltia, millorant el benestar a través de la meditació conscient: permetent a les persones ocupar-se de les emocions adverses i difícils, construint estratègies per adaptar-se a les diverses situacions amb les quals s’enfronten dia a dia.

A mesura que s’avança amb la pràctica del mindfulness, aprenem a escoltar al nostre cos a través de totes les finestres sensorials i a atendre al flux dels nostres pensaments i sentiments, iniciant així el procés de restabliment i enfortiment de la connexió amb l’aquí i l’ara.

Inicia’t amb la pràctica

Meditació formal

Un exercici que ens ajuda a ancorar-nos al moment present és la pràctica de la respiració conscient. Al centrar-nos en la nostra respiració, connectem amb el nostre present, deixant el passat enrere i donant pas al futur, deixant que arribi al seu moment. Portant l’atenció a la nostra respiració, la nostra ment connecta amb el nostre cos i podem trobar-nos aquí, vius, en el moment present.

Per iniciar-te amb aquesta pràctica només has d’adoptar la posició de meditació que consisteix a seure sobre un coixí de meditació (o zafú) o una cadira, procurant que l’esquena estigui recta però sense tensió. També has de fixar-te en com es troben les teves espatlles, intentant que estiguin relaxades.

Les mans poden recolzar-se sobre les teves cames o bé una a sobre de l’altra. La barbeta s’inclina lleugerament cap avall sense provocar que el cap caigui cap endavant, mantenint les nostres cervicals alineades amb la resta de la nostra columna. Pots tancar els ulls si ho prefereixes o bé mantenir la mirada baixa.

Pots començar portant la teva atenció a la respiració, intentant respirar pel nas si t’és possible i sense controlar o modificar la teva respiració. Deixa que vagi al seu propi ritme.

Porta la teva atenció a les sensacions que produeix la respiració en el teu cos, podent escollir posar atenció a les sensacions que es produeixen al teu nas, en el teu pit o en el teu abdomen, mentre deixes que l’aire entri i surti del teu cos lliurement. També pots posar atenció a la respiració en tot el seu recorregut, fixant-te en la fase d’inspiració, i en la fase d’exhalació.

Potser pots percebre la petita pausa que es produeix entre inspiració i expiració degut al canvi de sentit de l’aire, i la petita pausa que es produeix al final de l’exhalació fins al principi de la següent inspiració. Si vols, pots comptar respiracions per mantenir la teva atenció. Comptant des de 10 fins a 1, i si perds el compte tornes a començar: 10 inspiro, 10 exhalo, 9 inspiro, 9 exhalo, 8 inspiro, 8 exhalo… i així successivament fins a arribar a 1.

És normal que la nostra ment pugui allunyar-se del focus de l’atenció distraient-se amb pensaments, preocupacions o emocions. Si et passa durant la pràctica, amb amabilitat porta de nou la teva atenció a la respiració, sense deixar-te emportar per aquests pensaments o distraccions. L’important és adonar-se i tornar l’atenció a la nostra respiració.

Pots recórrer a la respiració sempre que vulguis, com si fos el teu refugi, com tornar a casa. La respiració és un moviment involuntari que es crea en tu. Només has d’acceptar-la tal com és, sense inferir en el seu ritme. La respiració és vida.

Activitats del dia a dia amb consciència plena

Per començar amb la pràctica informal et proposem el següent exercici: realitzar cada setmana una activitat de la teva vida diària amb consciència plena.

Escull una activitat rutinària de la teva vida quotidiana i experimenta fer-la amb consciència plena cada cop que la realitzis. Observa-la com si fos alguna cosa nova i especial, com si fos la primera vegada que la fas. Intenta adonar-te de tots els moviments que fas mentre realitzes l’activitat.

Pots escollir preparar una tassa de te o cafè, el moment de la dutxa, rentar els plats, el camí des de casa a la feina, institut o universitat, rentar-se les dents, … Pots fer l’activitat al teu ritme habitual o bé realitzar cada moviment lentament, a 1/3 de la velocitat a la qual ho faries normalment.

Observa cada sensació (tacte, olfacte, vista, oïda, gust i la posició del teu cos a cada moviment). Si la teva ment es dispersa, torna la teva atenció de nou a la teva respiració i després a l’activitat i descriu en la teva ment el moviment d’aquell moment (estic obrint l’aixeta) fins que la teva fascinació natural amb els sentits se’n faci càrrec.

Pots practicar cada exercici almenys un cop al dia. Potser amb la pràctica podràs adonar-te que cada dia és diferent; la pràctica del mindfulness a vegades ens pot proporcionar relaxació, benestar i calma però d’altres vegades potser ens porta a experimentar inquietud, incomoditat, … Sigui quina sigui la teva experiència estarà bé, no esperis un efecte en concret; experimenta i viu cada instant tal com és.

Altres recursos d’interès per aprofundir amb la pràctica

Si tens ganes d’iniciar-te en aquesta pràctica hi ha centres i molts llibres que poden ajudar-te. Aquí te n’oferim uns quants:

  • Llibres:
    • Mindfulness para principiantes. Jon Kabat-Zinn. Editorial Kairós.
    • Con rumbo propio. Disfruta de la vida sin estrés. Andrés Martín Asuero. Plataforma Editorial.
    • Mindfulness-Based Cancer Recovery: A Step-by-Step MBSR Approach to Help You Cope with Treatment and Reclaim Your Life. Linda E. Carlson. New Harbinger Publications.
    • Aprender a practicar mindfulness. Vicente Simón. Sello Editorial.

 


Referències

Kabat-Zinn J. La práctica de la Atención Plena. Séptima ed. Barcelona: Editorial Kairós, S.A.; 2016.

Rush SE, Sharma M. Mindfulness-Based Stress Reduction as a Stress Management Intervention for Cancer Care. J Evid Based Complementary Altern Med 2017;22:348–60.

Sanada K, Alda Díez M, Salas Valero M, Pérez-Yus MC, Demarzo MMP, Montero-Marín J, et al. Effects of mindfulness-based interventions on biomarkers in healthy and cancer populations: a systematic review. BMC Complement Altern Med 2017;17:125.

Carlson LE, Speca M. Mindfulness-Based Cancer Recovery: A Step-by-Step MBSR Approach to Help You Cope with Treatment and Reclaim Your Life. New Harbinger Publications, Inc.; 2010.