El paper de la rehabilitació en el càncer i els seus beneficis

Tant el càncer com els tractaments d’aquesta malaltia poden originar problemes físics, cognitius i de mobilitat, que interfereixen en la vida diària, la reincorporació a la feina, o la continuació dels tractaments… Per la qual cosa, els pacients i les persones que han superat un càncer es poden beneficiar dels programes de rehabilitació.

 

La rehabilitació després del càncer és un procés que s’adapta a les necessitats individuals de cada persona i es centra a millorar la qualitat de vida, recuperar la funcionalitat i la reintegració a les activitats diàries. En aquest article, repassarem quins poden ser els beneficis de seguir un programa de rehabilitació, com i quan s’ha de dur a terme aquesta rehabilitació, i quins són els serveis disponibles per a les persones que han passat per un procés oncològic.

 

  • Beneficis de seguir un programa de rehabilitació

Els objectius dels programes de rehabilitació del càncer són diversos, però estan orientats a mantenir la salut física i mental dels pacients abans, durant i després del tractament, reduint així l’impacte negatiu que pot tenir el càncer en el dia a dia i afavorint la recuperació plena de la qualitat de vida abans del diagnòstic.

 

Per una banda, la rehabilitació busca ajudar a mantenir una vida activa durant tot el procés de la malaltia, sense haver de rebutjar a participar en les tasques de la vida quotidiana, tant a casa com a la feina. Per altra banda, tracta de prevenir i reduir els efectes secundaris i les seqüeles que poden quedar després dels tractaments. D’aquesta manera, permet millorar la qualitat de vida de les persones una vegada superat o cronificat el càncer.

 

  • Quan s’ha de seguir una rehabilitació

El moment d’iniciar el procés de rehabilitació pot variar, però factors com l’aparició de problemes de mobilitat, dolor o debilitat, o dificultats per pensar amb claredat, són determinants per iniciar un programa de rehabilitació. Identificar aquests símptomes és important perquè com més aviat s’iniciï la rehabilitació, millor.

 

De fet, els processos de rehabilitació de vegades comencen abans inclús dels tractaments, avaluant la situació de cada persona (estat físic i mental, força, activitat, etc.), i preparant el cos i la ment per prevenir els possibles problemes que puguin sorgir dels tractaments.

 

  • Diferents àrees que pot abordar la rehabilitació

La rehabilitació pot abordar diferents aspectes relacionats amb la salut, no només física, sinó també psicològica i social. Podem destacar les següents àrees de la rehabilitació:

 

  • Rehabilitació física: fa referència als exercicis per millorar la força i la capacitat aeròbica, flexibilitat i mobilitat que afecten les tasques quotidianes (vestir-se, alçar-se, caminar, dutxar-se), i també problemes de deglució, tractament de cicatrius, reeducació postural, o drenatge limfàtic, problemes de salut sexual o de control d’esfínters.
  • Rehabilitació psicològica: es relaciona la intervenció psicològica i la psicoteràpia necessària per gestionar l’estrès, l’ansietat, i altres emocions que poden sorgir durant i després del tractament, així com problemes cognitius, de memòria i dificultats per a pensar amb claredat.
  • Rehabilitació nutricional: es refereix a l’assessorament nutricional per a recuperar la salut i el benestar, així com per a la integració d’hàbits d’alimentació saludable.
  • Rehabilitació social: és l’ajuda per a la reintegració en la vida quotidiana i les relacions socials. Inclou aspectes com l’acompanyament en la tornada a la feina, la possible adaptació al lloc de treball, la tramitació de prestacions, així com altres factors socioeconòmics que es poden veure afectats pel diagnòstic i tractament.

 

Donat l’ampli ventall d’aspectes a cobrir per la rehabilitació, són molts també els especialistes implicats en el procés: metges rehabilitadors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes i psicòlegs, entre altres, són els que s’encarreguen d’acompanyar als pacients durant la recuperació.

 

 

  • Quins serveis de rehabilitació hi ha disponibles?

La rehabilitació està disponible tant en centres sanitaris públics com en privats, a Espanya. En primer lloc, els grans hospitals, com ara l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a rcelona, tenen un servei específic per a pacients oncològics que treballa en coordinació amb els diferents serveis i unitats de l’hospital i d’altres centres de salut associats. A més a més, existeixen clíniques especialitzades en la rehabilitació de pacients de càncer.

 

Per altra banda, associacions i entitats com l’AECC o la FECEC, ofereixen tallers i sessions orientats a la rehabilitació des dels diferents abordatges mencionats anteriorment, com ara cursos de pilates, ioga i exercici terapèutic, però també grups de suport i acompanyament emocional. Algunes d’aquestes entitats també ofereixen sessions més específiques, dirigides a grups concrets de persones, com ara tallers de prevenció del linfedema o de recuperació de la veu per a persones laringectomitzades.

 

En definitiva, la rehabilitació ofereix a les persones que passen pel procés del càncer moltes opcions per tractar de mantenir la seva qualitat de vida i benestar, tant físic com emocional, durant totes les fases de la malaltia. Aquests recursos estan disponibles als pacients, i són una oportunitat per emprendre de la millor forma el camí cap a la recuperació.

 


 

Referències

 

 

Beneficis de l’atenció psicooncològica després d’haver viscut un càncer

Haver viscut una malaltia oncològica té un impacte més enllà de l’estat físic, afectant també aspectes emocionals, a l’ambient familiar i laboral, i a la qualitat de vida. D’aquesta manera, sorgeix la necessitat d’adaptar-se a la nova situació de manera sana i de prendre consciència de la importància de l’autocura a nivell psicològic.

És així com neix la psicooncologia, l’objectiu de la qual és el d’atendre les necessitats psicològiques de la persona que ha tingut una malaltia oncològica, els familiars que ho necessitin i atendre també els professionals dels equips de salut relacionats amb la malaltia. Existeixen diverses alternatives a la disposició de les persones que han viscut una situació d’aquest tipus, així com per als seus familiars o cuidadors. Així, trobem les psicoteràpies individualitzades, les psicoteràpies grupals, o els grups de suport mutu. La participació en aquests recursos de suport psicològic no és obligatòria, no obstant això, hi ha evidència que l’atenció psicooncològica, quan la persona considera que ho necessita, té un efecte gairebé immediat en la millora de la situació emocional.

 

Quan s’hauria d’acudir al psicooncòleg?

El diagnòstic del càncer és habitualment un fet que desestabilitza emocionalment, i una vegada que s’ha viscut l’experiència també poden sorgir pors i inseguretats. La psicooncologia s’encarrega d’atendre les necessitats a nivell psicològic de la persona afectada en el procés i evolució de la malaltia, millorar l’afrontament a la mateixa i repercuteix a beneficiar la qualitat de vida. Acudir a un psicooncòleg pot ser necessari durant el procés de la malaltia, però molt sovint sorgeix la necessitat d’acudir en el període de la remissió de la malaltia, ja que és quan es detecta un augment del malestar emocional, amb l’afectació de l’estat d’ànim. Així doncs, la intervenció psicooncològica pot beneficiar en qualsevol moment, tant a la persona que ha viscut un càncer com a altres membres de la seva família que puguin necessitar-la.

Alguns centres de salut i hospitals ofereixen aquest servei especialitzat d’atenció psicològica, però en cas de no estar disponible, o no tenir accés a ell, hi ha diverses entitats que donen suport als interessats, com les organitzacions federades a la FECEC.

 

Quins són els beneficis de la psicooncologia?

La psicooncologia té diverses funcions que són beneficioses al llarg de tot el procés:

  • Proporcionar eines per a manejar el dolor i alleujar el malestar emocional.
  • Ajudar a mantenir l’autoestima, ja que els tractaments poden afectar l’aspecte físic.
  • Permetre l’alleujament emocional, facilitant l’expressió de pors i preocupacions per la incertesa a tornar a patir la malaltia.
  • Proporcionar les eines psicològiques necessàries per a assumir l’experiència, integrar-la i lentament, tornar a la normalitat.
  • Promoure el suport sociofamiliar enfortint la comunicació entre els afectats i els familiars.
  • Valorar els criteris per a participar en la psicoteràpia grupal i els grups d’ajuda mútua.
  • Ajudar als familiars i cuidadors, fomentant l’autocura i comprendre les seves emocions per a poder adaptar-se de manera saludable a la situació.

 

La psicooncologia és important en totes les fases del càncer:

La psicooncologia és present en totes les fases de la malaltia i aborda les necessitats específiques de cadascuna d’elles per a millorar la qualitat de vida. El paper del psicooncòleg en la remissió és particularment important, ja que acompanya en el procés de tornada a la normalitat, a la rutina, i s’encarrega de treballar les pors a la recaiguda.

Les persones que han viscut un càncer poden presentar seqüeles físiques i psicològiques. Per això, la intervenció psicooncològica juga un paper fonamental ajudant aquestes persones a gestionar les seves emocions i com perceben la vida, contribuint al fet que se sentin millor aconsegueixo mateixos i integrin de manera adaptativa les viviències de cada moment.

 

Quina és la diferència entre la teràpia de grup i els grups d’ajuda mútua (GAM)?

La teràpia psicològica de les persones que han viscut un càncer també ofereix la possibilitat, si es requereix, d’assistir a teràpies de grup i a grups d’ajuda mútua.

 

  • Teràpia de grup:

Les teràpies de grup formen part de la psicoteràpia i ajuden a l’adaptació psicosocial de la persona que ha viscut l’experiència de tenir un càncer. Aquestes teràpies s’enfoquen a fomentar la seva adaptació i afavorir el seu creixement personal. Un bon moment per a iniciar la teràpia de grup és una vegada finalitza el tractament oncològic, que és el punt d’inflexió quan el control passa del personal mèdic a la pròpia persona.

Les teràpies grupals, que poden ser de diversos abordatges psicoterapèutics diferents, s’adapten a les necessitats dels membres que ho componen i estan guiades per un psicoterapeuta que dirigeix les sessions. Solen estar dividides en mòduls que tracten diferents temes, ja que es busca un canvi durador en l’afrontament dels participants, afavorint l’expressió emocional i l’aprenentatge interpersonal. Per això, normalment, s’intenta que el grup sigui homogeni i que es trobin en el mateix estadi de la malaltia.

 

  • Grup d’ajuda mútua:

 

A diferència de les teràpies de grup, els grups d’ajuda mútua no s’engloben dins de la psicoteràpia. Aquests grups són un espai de trobada i suport entre iguals i encara que poden beneficiar la salut mental dels participants, no tenen la figura del psicoterapeuta que mediï les sessions de grup. Els grups d’ajuda mútua es caracteritzen perquè es gestionen ells mateixos, no tenen diferències de rol, s’expressen els sentiments i es comparteixen les experiències viscudes amb altres persones en situació similar. Això permet als participants sentir-se més compresos i acompanyats, reduint l’estrès i la sensació d’impotència.

 

Els familiars i cuidadors també poden fer ús d’aquests grups?

La teràpia grupal i els grups d’ajuda mútua pretenen millorar la qualitat de vida de les persones que han viscut un càncer i la dels seus familiars, ajudant-los a desenvolupar les competències que els permetin manejar el malestar psicològic associat a aquesta situació.

La participació en aquests grups ajuda familiars i cuidadors a comprendre que el càncer afecta tant al pacient com a l’entorn, i dona eines per a aprendre a gestionar les emocions durant el procés o una vegada finalitzada la malaltia.

Existeixen diverses entitats federades a la FECEC, Junts contra el càncer, que proporcionen recursos per a l’orientació i suport psicològic a les persones que comencen aquesta nova etapa després de finalitzar el tractament contra el càncer.

 

Assessorament i suport:

 

Teràpia de grup:

 

Suport clínic:

 

Teràpia sexual i de parella:

 

Grups d’ajuda mútua:

 

Deu falsos mites després del càncer

Tot i que cada vegada hi ha més informació i recursos disponibles sobre el càncer, encara existeixen molts mites sobre aquesta malaltia i sobre com és la vida de les persones una vegada la superen. Aquestes confusions es creen a causa de la falta d’informació o comprensió que sorgeix després del càncer. Per això, és important desmitificar i aclarir aquests malentesos/falsos mites, perquè les persones puguin tenir informació precisa i prendre decisions en la seva vida després d’aquesta malaltia.

 

A continuació, repassem alguns d’aquests mites i expliquem per què no són veritat.

 

1. Quan una persona ha superat un càncer, la seva vida torna a ser com abans.

Els tractaments poden tenir efectes secundaris que continuen molt després de l’última administració de quimioteràpia o l’última sessió de radioteràpia, fins i tot els tractaments de curta durada poden provocar canvis permanents a l’organisme. Moltes persones experimenten canvis emocionals i socials a llarg termini a conseqüència de la transformació que suposa patir una malaltia com el càncer. Després d’un procés oncològic, la transformació i la incorporació de nous aprenentatges són fonamentals per a adaptar-se a la vida després del càncer, ja que poden ajudar la persona a superar les pors i ansietat relacionats amb el càncer i a adoptar una nova perspectiva de vida. Per tant, per a les persones que han superat un càncer no tot torna a ser igual, i han d’adaptar-se a la seva “nova normalitat”.

 

 2. Si una persona no presenta cap símptoma després del tractament de càncer, no té la necessitat de realitzar controls regulars.

Fins i tot si no s’experimenten símptomes, és important seguir amb els controls regulars establerts pels professionals sanitaris, per a detectar la recurrència del càncer o qualsevol efecte tardà del tractament. Les recomanacions sobre el control de seguiment regular depenen de diversos factors, entre ells, el tipus i estadi del càncer diagnosticat originalment i els tipus de tractament proporcionats. És fonamental que les persones que hagin passat per un procés oncològic segueixin els controls mèdics que pauta el seu oncòleg.

 

 3. Les dones que han superat un càncer de mama, amb el temps, podran deixar de fer-se mamografies.

Les mamografies són una eina crucial en la detecció precoç de la recurrència del càncer de mama. Per les dones que ho han superat, es recomana una mamografia anual, tant si s’ha realitzat un tractament quirúrgic conservador de la mama com si s’ha realitzat una reconstrucció en el cas de mastectomia. El control anual es mantindrà al llarg de tota la vida, perquè aquestes pacients, a diferència de la població sana que se sotmet a mamografies bianuals en les campanyes de cribratge, tenen una probabilitat de desenvolupar una recidiva local o un segon tumor del 5-10% en els 10 anys següents al tractament.

 

4. Els qui han cronificat el càncer són herois.

Dins del sistema sanitari i en la nostra societat, es considera un triomf el fet d’acabar el tractament amb èxit i cronificar el càncer. Lamentablement, això contrasta amb la realitat en la qual es troben aquestes persones en tornar al seu dia a dia, no només per les dificultats externes, sinó també pels seus sentiments de desconcert, angoixa, acceptació o frustració davant els canvis físics o psicològics. Les persones que han superat un càncer moltes vegades també descriuen una sensació de desemparament, desprotecció i abandonament, una vegada finalitzat el tractament, com a conseqüència per trencar o distanciar el vincle amb el sistema sanitari.

 

 5. Les persones que han superat un càncer infantil tenen una esperança de vida més curta.

Algunes persones que han superat un càncer infantil poden tenir un risc major de desenvolupar unes certes condicions mèdiques amb el temps, com tenir efectes a llarg termini i càncers secundaris, però això no significa necessàriament que la seva esperança de vida sigui més curta. En general, les persones que han superat un càncer infantil i han rebut atenció mèdica adequada i seguiment regular tenen una esperança de vida similar a la de la població general.

 

 6. Una dona que ha superat un càncer de mama no hauria de quedar-se embarassada.

No hi ha cap evidència científica que el risc de càncer augmenti si una dona es queda embarassada després d’un càncer de mama. Com a norma general, l’embaràs després del càncer és segur per a la mare i el nadó. Sovint es recomana esperar un temps, entre sis mesos i un any després de completar tots els tractaments contra el càncer, abans d’intentar quedar-se embarassada, pels possibles efectes adversos del tractament. No obstant això, no és possible predir quan és el millor moment per a quedar-se embarassada després de finalitzar el tractament, així que s’hauria de consultar amb el metge per a prendre la millor decisió per a cada cas.

 

 7. Les persones que han superat un càncer han de seguir una dieta equilibrada per a reduir les probabilitats de recurrència.

No hi ha evidència clara que una dieta específica o l’eliminació d’uns certs aliments pugui prevenir la recurrència del càncer. Seguir una dieta equilibrada que inclogui fruites, verdures fresques i aliments integrals sempre és útil per a millorar i mantenir la salut general. No obstant això, els aliments per si sols no prevenen el càncer, sinó que afavoreixen una reducció del risc de desenvolupar càncer. Com s’indica des del Codi Europeu Contra el Càncer, és possible reduir el risc de càncer, fins a un 18%, a través d’una alimentació sana i la cura del pes corporal. Alguns consells per a seguir una dieta equilibrada i saludable són:

 


8. Una persona que ha superat un càncer no pot fer exercici físic.

L’exercici físic pot ser beneficiós per a moltes persones que han superat un càncer, fins i tot els programes de rehabilitació oncològica el consideren part fonamental de l’atenció estàndard també durant el tractament. Diversos estudis suggereixen que l’exercici regular pot ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones i reduir el risc de recurrència del càncer. L’exercici pot ajudar a millorar la força muscular, la capacitat cardiovascular, la funció immunològica i la densitat òssia. A més, l’exercici també pot ajudar a reduir els nivells d’estrès i ansietat, millorar l’estat d’ànim i millorar l’autoestima.

 

9. Les persones que han superat un càncer no poden fer res per canviar com se senten física o emocionalment.

Encara que pot haver-hi desafiaments físics i emocionals després del càncer, les persones tenen opcions i recursos disponibles per a millorar el seu benestar i qualitat de vida, com buscar suport de familiars o amics o canviar el seu estil de vida per millorar la seva salut. Per exemple, alguns han descrit que superar el càncer els hi va donar la confiança en un mateix i la força emocional per a crear canvis positius en les seves vides. Però tampoc cal tractar d’aparentar tenir entusiasme, és a dir, cal ser sincer amb un mateix i acceptar tots els tipus d’emocions en diferents moments.

 

10. Una persona amb un familiar que hagi superat un càncer té més possibilitats de patir-lo.

No necessàriament. Si bé hi ha uns certs tipus de càncer que poden tenir un component genètic (del 5 al 10% dels casos) i tenir un familiar pròxim que ha patit càncer pot augmentar lleugerament el risc de desenvolupar la malaltia, en la majoria dels casos el càncer no és hereditari. El 90-95% dels càncers restants són causats per mutacions que li succeeixen a la persona durant la vida, com a conseqüència natural de l’envelliment i l’exposició a factors ambientals.

 

Impacte dels mites en les persones que han superat un càncer

En conclusió, és important tenir en compte que després del càncer poden sorgir molts mites i creences errònies que poden tenir un impacte significatiu en la vida de les persones que han superat la malaltia. Aquests mites poden influir en les decisions que es prenen sobre la cura de la salut i poden generar preocupacions innecessàries i estrès emocional. És important obtenir informació precisa i actualitzada sobre el càncer i parlar amb els professionals de la salut per a aclarir qualsevol dubte o preocupació.

 

Referències

Support connection – Cancer Survivorship: Myths, Realities, and Moving Forward

Johns Hopkins Medicine – 10 Myths About Breast Cancer Survivorship

Childhood Cancer International – Myths and Misconceptions about Childhood Cancer Survivors

FECEC – Millorar l’experiència dels supervivents de càncer a Catalunya

SEOM – Mitos y realidades en oncología

Match Trial – Mitos sobre el cáncer

FECEC – Buscant l’embaràs després d’un càncer

Cancer.net – Cáncer de mama: Atención de seguimiento y monitoreo

SEOM – Recomendaciones para el seguimiento de las mujeres supervivientes de cáncer de mama

Código europeo contra el cáncer – 12 formas de reducir el riesgo de cáncer

Blog FECEC – Efectes beneficiosos de l’exercici i nutrició al cervell del pacient amb càncer

AECC – Alimentación y cáncer. Control de peso

AECC – Alimentación sana contra el cáncer

La vida després del càncer a pel·lícules, sèries i llibres

Les històries fictícies que narren la vida de persones amb càncer han aconseguit que empatitzem amb els seus personatges i coneguem a través d’ells una de les malalties amb més impacte en l’actualitat.

Tot seguit, repassem algunes pel·lícules, sèries o llibres que han girat al voltant d’aquesta temàtica.

 

A la gran pantalla

Cada vegada resulta menys estrany trobar una pel·lícula on el càncer sigui present. De fet, tots coneixem algun personatge que n’hagi patit, però com és la seva vida després del càncer? La veritat és que, encara que moltes pel·lícules parlin d’aquesta malaltia, poques reflecteixen el moment després de la superació.

A 50/50 (2011) el protagonista de la pel·lícula, Adam, té un tumor maligne a la columna vertebral i un 50% de probabilitats de sobreviure. Decideixen extirpar-li, ja que la quimioteràpia no li havia funcionat, i l’operació és un èxit. No obstant això, es mostra poc sobre la seva vida després d’aquest moment, tret del fet que ha de tenir cura de la cicatriu que li va deixar l’operació.

Un altre exemple és la pel·lícula Planta 4a (2003), de l’obra teatral Los Pelones d’Albert Espinosa i basada en la mateixa experiència de l’autor. El llargmetratge mostra la lluita per la supervivència d’un grup d’adolescents ingressats en un hospital. Tot i això, encara que alguns superen el càncer, reben l’alta i l’espectador no torna a saber més sobre les seves vides després del càncer.

 

A sèries i llibres

No només trobem històries del càncer al cinema, sinó també a sèries i llibres:

L’aclamada sèrie Polseres Vermelles (2011) de TV3, creada i escrita per Albert Espinosa, el guió original de la qual es basa en la seva novel·la El món groc n’és un bon exemple. L’argument de la sèrie gira al voltant de la vida d’un grup de nens i adolescents ingressats a pediatria d’un hospital. Al Jordi, un dels protagonistes, li amputen la cama dreta a causa d’un càncer a la tíbia que acaba superant. La seva vida després del càncer es basa a aprendre a viure amb una cama ortopèdica, que ha suposat un gran esforç econòmic per a la seva família. El Jordi aconsegueix adaptar-se a la seva nova cama, treballar en un taller de cotxes, reprendre les classes a l’escola i tornar a conduir la seva moto.

La novel·la La decisión más difícil (2004), de Jodi Picoult, explica la història d’un matrimoni que decideix tenir una segona filla, l’Anna, que pogués ser donant compatible per la primera filla malalta de leucèmia, la Kate. El llibre narra com la Kate, malgrat l’alta probabilitat de patir un rebuig del trasplantament, supera la malaltia i 8 anys més tard no ha tornat a patir cap recaiguda, i ha arribat a ser professora de dansa, la seva passió.

 

La importància de representar aquest col·lectiu en tots els tipus de ficció

El càncer ja és tan comú que no sempre és l’arc principal del personatge. N’és un bon exemple la sèrie espanyola Cuéntame cómo pasó (2001). Una sèrie on els protagonistes experimenten moltes aventures, i en un moment determinat a la Merche li diagnostiquen càncer de mama.

En aquest sentit, també és interessant observar com es tractava la malaltia fa 30 anys en comparació amb l’actualitat, ja que la primera opció que li ofereixen és extirpar-li una mama i després rebre quimioteràpia. Avui dia moltes dones amb aquest tipus de càncer ja no pateixen l’extirpació total gràcies als avenços de la cirurgia.

Després de sotmetre’s a la quimioteràpia, la Merche acaba superant el càncer, utilitza sostenidors especials per dissimular que li manca un pit, i fins i tot es sotmet a un procés de reconstrucció.

El personatge, després del càncer, es planteja com una dona forta, que ha passat de tenir una botiga de roba al poble i dedicar-se a les feines de la llar, a estudiar, emprendre i convertir-se en una dissenyadora de renom, tot un exemple de superació de la malaltia per a una dona que sempre va ser avançada a la seva època.

 

La realitat supera la ficció

Amb molta freqüència, els personatges de pel·lícules, sèries i llibres no superen la malaltia, sent la seva mort el desenllaç de la història. Els finals tràgics són tan recurrents que no corresponen a l’avenç real dels tractaments.

Al congrés del 2012 de l’ESMO (Societat Europea d’Oncologia Mèdica), investigadors italians van analitzar pel·lícules sobre la malaltia i al 63% el desenllaç va ser la mort.

Un altre estudi destaca que l’interval d’edat més freqüent dels malalts que apareixen a les pel·lícules és inferior al real (entre 55 i 64 anys), cosa que distorsiona la nostra percepció.

Realment, el format que millor recull la vida després del càncer és el documental i la biografia o autobiografia; encara que en aquest cas ja no parlaríem de ficció, sinó d’històries reals o basades en fets reals, com l’obra autobiogràfica Aún tengo la vida (2018) de la periodista Jimena Buñuelos, que va patir leucèmia amb 20 anys, una història de superació que pretén servir de suport als que passen per una experiència semblant.

 

En definitiva, de cara als espectadors, el final tràgic d’un personatge amb càncer pot ser més atractiu, però aquestes obres no sempre són fidels a la realitat. El món necessita noves històries en les quals veure’s reflectit, històries sobre personatges després del càncer.

A continuació, un llistat de pel·lícules, sèries i llibres al voltant d’aquesta malaltia:

 

PEL·LÍCULES:

 

  • 50/50 (2011)
  • Ahora o nunca (2007)
  • Ahora y siempre (2012)
  • Amar la vida (2001)
  • Bajo la misma estrella (2014)
  • Biutiful (2010)
  • Camino (2008)
  • Cuando yo no esté (2016)
  • Decalaración de guerra (2011)
  • El cuaderno de Tomy (2020)
  • El doctor (1991)
  • El glorioso caos de la vida (2019)
  • El tiempo que queda (2005)
  • Gritos y susurros (1978)
  • Hazme reír (2009)
  • Historia de amor (1970)
  • La casa de mi vida (2001)
  • La decisión de Anne (2009)
  • La fuerza del cariño (1993)
  • La habitación de Marvin (1996)
  • La mariposa azul (2004)
  • La vida (2001)
  • Las cosas que importan (1998)
  • Ma ma (2015)
  • Magnolia (1999)
  • Maktub (2011)
  • Mi vida sin mí (2003)
  • Noviembre dulce (2001)
  • Patch Adams (1998)
  • Phenomenom (1996)
  • Planta 4ª (2003)
  • Quédate a mi lado (1998)
  • Uno para todos (2020)
  • Y nadie más que tú (2018)
  • Ya te extraño (2015)
  • Yo, él y Raquel (2015)

 

SÈRIES:

 

  • Ally McBeal, Billy Thomas (1997)
  • Anatomía de Grey, Izzie Stevens (2005)
  • Breaking Bad, Walter White (2008)
  • Cinco en familia, Charlie Salinger (1994)
  • Cinco Hermanos, Kitty Walker (2006)
  • Cuéntame cómo pasó, Merche (2001)
  • Élite, Ander (2018)
  • Expediente X, Dana Scully (1993)
  • Física o Química, César Cabano (2008)
  • FlashForward, Bryce Varley (2009)
  • House, James Wilson (2004)
  • Las de la última fila (2022)
  • Los Soprano, Junior Soprano (1999)
  • Mujeres desesperadas, Lynette Scavo (2004)
  • Perdidos, Rose Nadler (2004)
  • Pulseras rojas, Lleó i Jordi (2011)
  • Sexo en Nueva York, Samantha Jones (1998)
  • The Big C, Catherine Cathy Jamison (2010)
  • Urgencias, Mark Greene (1994)

 

LLIBRES:

 

  • 50 palos (2017)
  • Alguien allá arriba te odia (2013)
  • Algunas princesas son de plomo (2017)
  • Betty Boob (2019)
  • Biografía del cáncer (2004)
  • Cáncer: biografía de una supervivencia (2008)
  • Cáncer. Manual de supervivencia (2020)
  • Cómo aprendí a entender el mundo (2021)
  • Cuando nos volvamos a encontrar (2019)
  • Diario de vida (2017)
  • Egoístas, inmortales y viajeras (2021)
  • El mejor peor momento de mi vida (2014)
  • El mundo amarillo (2018)
  • En tus manos encomiendo mi espíritu (2019)
  • Hay muchas maneras de decir adiós (2011)
  • Hola, cáncer (2015)
  • La decisión más difícil (2004)
  • Las cuentas de la felicidad (2012)
  • La vida fantástica. Lecciones de vida de un niño con sueños (2020)
  • La peor parte (2019)
  • La vida inmortal de Henrietta Lacks (2010)
  • Las mutaciones (2019)
  • Me falta una teta (2022)
  • Mi cuerpo también (2021)
  • Felicidad… cargando (2019)

 

 

Referències:

Psicología en cáncer – 10 películas que hablan del cáncer

NHC – 5 películas sobre el cáncer que merece la pena ver

El espectador imaginario – La enfermedad del sigo XXI

Torres Luzón C. Cáncer y adolescencia en el contexto hospitalario. Una visión a través de la película “Planta 4ª”. Índex de Enfermería. 2006;15(55).

ESPINOF – ‘Pulseras rojas’, seguir luchando

Entre lectura y cine – La decisión de Anne. Película 2009

RTVE – Cuéntame cómo se hizo el capítulo 230 “Sorpresas”

ESMO – ESMO 2012 press release: cancer in the movies

Icart-Isern MT, et al. El cáncer en el cine. Un recurso para los profesionales de la salud. EDUC MED. 2009;12(4):239-246.

Antena 3 – Aún tengo la vida

La información – ¿Reflejan series y películas la realidad del cáncer?

González de Dios J, et al. La mirada del cine al cáncer (II): cuando la Oncología pediátrica es la protagonista. Rev Pediatr Aten Primaria. 2012;14(56).

Musicoteràpia: Acompanyant amb música les emocions de la persona que ha superat el càncer

Els sentiments son el resultat de la presa de consciència de com ens sentim i de les sensacions que experimentem. Per tant, els sentiments suggestionen el nostre benestar emocional, fent que oscil·li d’una forma que es podria comparar a un pentagrama musical, on les notes pugen i baixen segons la melodia que dictin els sentiments, però també l’estat de salut.

La musicoteràpia forma part de la medicina tradicional i està reconeguda com a teràpia complementaria per la OMS (Organització Mundial de la Salut), com eina rehabilitadora de la salut física i emocional. Des de fa un temps, aquesta teràpia complementaria s’està implementant en diferents serveis de salut.

La musicoteràpia connecta directament amb el subconscient, amb el costat més primitiu, i té la capacitat de provocar que el cervell sigui capaç de generar endorfines o adrenalina, i aquestes substàncies son les que provoquen diferents estats en el nostre cos, com la calma o la situació d’alerta.

Potencials beneficis de la musicoteràpia

La evidencia científica demostra que la música ens pot ajudar a guanyar control sobre nosaltres mateixos, incrementant l’autoestima i equilibrant el nostre benestar emocional, per gestionar amb eficàcia els nostres sentiments i emocions.

Existeixen dos tipus de tècniques de musicoteràpia: l’activa i la passiva-receptiva. Aquestes es diferencien en el nivell d’activitat que requereixen per part del participant. En la passiva, la persona escolta la música de forma inactiva, mentre que en l’activa es complementa amb moviments, relaxació física, cantar, tocar instruments, etc. per promoure/facilitar una major implicació del participant.

La musicoteràpia té efectes específics sobre l’ésser humà/persona:

  • Efectes bioquímics: provoca la segregació d’hormones, neurotransmissors i neuromoduladors.
  • Efectes fisiològics: influeix en el control del ritme cardíac i en la regulació de la pressió sanguínia i del ritme respiratori.
  • Efectes motrius: les activitats de la musicoteràpia activa treballen/estimulen la coordinació, l’equilibri i la mobilitat. A més, milloren l’amplitud del moviment, el to muscular i la respiració.
  • Efectes cognitius: facilita la focalització de l’atenció i concentració en l’experiència i tasca musical, la reestructuració de pensaments, i el desenvolupament del sentit de l’ordre i l’anàlisi emocional, ajudant al procés de raonament des de la relaxació.
  • Efectes socials: la música té la capacitat d’unir i compartir, i, per tant, de facilitar el diàleg. Les sessions de musicoteràpia en grup promouen experiències d’interacció social, i generan complicitat entre els companys de grup.
  • Efectes psico-emocionals: les tècniques musicals receptives i actives faciliten l’expressió d’emocions i sentiments a nivell verbal i no verbal, a la vegada que desperten, evoquen, provoquen, enforteixen i promouen (la interacció) l’elicitació de noves emocions i sentiments.
  • La musicoteràpia pot tenir un efecte (sedant) relaxant o estimulant; que ens pot ajudar a alliberar energia reprimida i que, per aquest motiu, també pot ajudar a assolir un equilibri emocional.
  • Efectes psicòlogics i transcendentals: la musicoteràpia pot ajudar a processar els canvis vitals, a elaborar les pèrdues, així com a reflexionar i a donar un nou sentit a les experiències viscudes.

El camí de la música dins el nostre cervell i els seus efectes

Els éssers humans convivim amb la música pràcticament en tot moment. Es pot afirmar que és un art que ens fa recordar fets del passat, reflexionar sobre el present o imaginar el futur, tot sota l’aflorament intrínsec de les emocions.

Aquest fet que ens resulta normal o conegut per tots es produeix mitjançant complexos sistemes neuronals. És per aquest motiu que la neurociència intenta respondre quin és l’efecte de la música sobre les diferents parts del cervell. Segons el coneixement actual, quan s’escolta música els següents processos es desencadenen al cervell, casi seqüencialment:

  • L’escorça motora relaciona la música amb el moviment; ens permet seguir un ritme i ens manté dins d’una pauta rítmica aïllant-nos d’altres percepcions auditives.
  • L’escorça auditiva té la funció de rebre les vibracions de la música i transformar-les en sons
  • L’escorça sensorial s’encarrega de transcriure els sons en sensacions. Provoca l’inici d’una emoció musical.
  • L’ hipocamp involucra pensaments com els records mitjançant les sensacions rebudes des de l’escorça sensorial.
  • El cerebel és capaç de transformar la música i les sensacions rebudes per les altres parts del cervell en reaccions emocionals que poden ser de tristesa, d’alegria, de felicitat, etc.
  • El nucli accumbens és la part del cervell que modula el nostre estat d’ànim, relacionant-se directament amb les emocions viscudes pel cerebel.
  • L’escorça prefrontal, racionalitza les sensacions i pren decisions que es poden relacionar amb el nostre estat d’ànim.

 

Com pot ajudar la musicoteràpia després del càncer?

La musicoteràpia és adequada en episodis d’estrès i ansietat. A més, s’ha demostrat que redueix l’alteració emocional i la qualitat de vida en persones que ja han acabat el tractament oncològic, però poden seguir experimentant malestar.

De totes maneres, és important que una sessió de musicoteràpia estigui conduïda per un musicoterapeuta professional.  Actualment, els musicoterapeutes formen ja part de l’equip interdisciplinar d’unitats d’oncologia dels hospitals, d’associacions dedicades al suport psicosocial de persones amb càncer així com d’altres centres  i entitats de suport psicològic.

 


Referències

 

L’artteràpia, una nova veu després del càncer

Què és l’artteràpia?

És fàcil posar-se d’acord a l’hora d’afirmar que l’expressió artística, en qualsevol de les seves vessants, és sovint el canal per excel·lència a l’hora de mostrar i comprendre emocions més enllà de les paraules.

 

En aquest sentit, l’artteràpia consisteix en el desenvolupament i canalització de les capacitats creatives d’una persona per transformar-les en una eina de gestió de situacions i emocions conflictives i per poder brindar una oportunitat de canvi en alguns àmbits vitals, com la integració dins de la comunitat, el desenvolupament personal o la cura del propi benestar emocional.

 

Com a potencials beneficis de l’expressió artística per a una persona que ha superat una malaltia amb un possible impacte emocional, com podria ser el càncer, serien destacables les oportunitats de:

 

  • Augmentar la comunicació amb l’entorn.
  • Facilitar la gestió de l’estrès.
  • Afavorir l’autoestima.
  • Guanyar una sensació de control.
  • Aprofundir en el coneixement propi i de la malaltia.

 

 

Una altra avantatge atribuïble a l’artteràpia seria que per obtenir-ne els seus potencials beneficis no es requereixen coneixements artístics previs, ja que la tècnica parteix de la premissa que tothom posseeix la capacitat de projectar la seva evolució interna mitjançant l’art. Per tant, l’artteràpia és a l’abast de tothom i és una manera senzilla i efectiva d’afegir una dimensió humanista dins del plantejament integral de l’atenció d’una persona que ha superat un càncer.

 

No obstant això, també és important destacar que l’artteràpia no pot considerar-se en cap cas com una alternativa als tractaments de quimioteràpia, radioteràpia o qualsevol altre tractament prescrit per un metge; si no que es una activitat complementaria per millorar el benestar.

 

El rol de l’artterapeuta

 

En el camí de l’artteràpia és important comptar amb la figura de l’artterapeuta, que és la persona encarregada d’acompanyar a les persones que s’inicien a l’artteràpia en la vehiculació dels seus processos artístics. Entre d’altres funcions, l’artterapeuta els dona suport a través de les següents tasques:

 

  • Comprendre’ls a través de la seva comunicació tant verbal, com no verbal.
  • Detectar-ne els seus requeriments.
  • Iniciar i orientar-los en el tipus d’artteràpia més adequada a la seva situació.

 

A diferencia d’altres disciplines en que també s’utilitzen elements artístics, l’artterapeuta utilitza i orienta els materials, les tècniques, els processos artístics i les obres en sí, cap a un finalitat terapèutica. D’aquesta manera, les activitats proposades no se centren en el valor estètic del treball, sinó en cobrir necessitats.

 

En aquest sentit, les activitats pròpies de l’artteràpia no s’acostumen a planificar com a exercicis tancats; ja que això aniria en contra de la seva pròpia essència, sinó que normalment es proposen com a directrius orientatives perquè després l’artterapeuta pugui adaptar-les d’acord amb les necessitats i l’evolució de cada persona o grup de persones; ja que de fet, les activitats relacionades amb l’artteràpia se solen realitzar en grup.

 

A nivell organitzatiu, la Federació Espanyola d’Associacions Professionals d’Artteràpia (FEAPA) agrupa associacions i artterapeutes d’arreu de l’estat espanyol, per facilitar la seva contribució a un millor coneixement de l’artteràpia i a la difusió dels seus beneficis potencials, organitzant diversos esdeveniments i activitats.

 

L’artteràpia, una nova veu després del càncer

 

Així doncs, després de completar el tractament, arriba el torn per a les persones que han superat un càncer d’intentar assolir una nova normalitat i, en aquest moment, pot ser freqüent trobar-se davant de noves preocupacions i nous tipus de dificultats.

 

Tot i que poden variar molt entre les diferents persones, és fàcil reconèixer moments difícils com la por a una possible recaiguda, els canvis de la imatge corporal, les pèrdues de memòria i de concentració, les variacions de pes o, fins i tot, els possibles canvis en les relacions socials i laborals. En alguns casos, es pot arribar al punt de que algunes persones arribin a culpar-se a elles mateixes d’haver patit la malaltia.

 

En conseqüència, davant d’aquests entorns o situacions vitals que poden ser conflictives, és comprensible que una persona pugui sentir-se desorientada o tingui dificultats per identificar-se amb alguns dels aspectes de la seva vida. En aquests casos, que poden ser habituals en les persones que han superat un càncer o que son camí de fer-ho, trobar un espai de descobriment personal com el que ofereix l’artteràpia, pot ser un recurs molt valuós.

 

Un exemple d’aquests nous camins que pot obrir l’artteràpia, seria la capacitat de donar a aquelles persones a qui els resulta més difícil expressar-se amb paraules, una nova veu a través del llenguatge artístic. D’aquesta manera, un pot aprendre a conèixer-se a ell mateix en la seva nova situació, i a l’hora, pot donar-se a conèixer millor a les persones del seu entorn.

 

En conclusió, les emocions i les pors lligades a la superació d’un càncer són vivències esperables, però úniques per a cada persona, i aprendre a expressar-les podria ser una bona manera de gestionar-les.


Referències

Federación Española de Asociaciones Profesionales de Arteterapia (2018). FEPA.

Qestudio. Artterapeuta. La teràpia a través de l’art.

Asociación Oncología Integrativa (2016). Arte Terapia.

La casa Matiz. Arterapia, procesos creativos y crecimiento interior. Propuestas y actividades.

Mindfulness: connecta amb l’aquí i l’ara

Totes les fases per les que passa un pacient amb càncer, des del diagnòstic fins l’etapa que comença després de la finalització del tractament, suposen un fort impacte emocional que modifica la vida de les persones de la nit al dia. La malaltia transforma el seu dia a dia, el seu espai i el seu temps. No és fàcil assimilar aquesta nova situació i es necessita temps i eines per adaptar-se a aquesta nova realitat.

Una eina que pot ser d’utilitat per fer front a les situacions generadores d’estrès que les persones poden viure al llarg de la seva convivència amb la malaltia, és la pràctica del mindfulness o atenció plena.

Quins beneficis pot aportar el mindfulness després del càncer?

T’has parat algun cop a observar els teus pensaments? Si és així, t’hauràs adonat que la major part del temps la nostra ment està enfocada a repassar accions del passat, analitzant què és el que podríem haver modificat i preguntant-nos si això hagués canviat la nostra situació actual… o bé, una altra gran part del temps la nostra ment està centrada en accions del futur, preguntant-nos què em dirà el doctor a la propera visita? Quines coses tinc pendents? Què passarà si…?, però en realitat, no podem saber si totes aquestes preocupacions seran la realitat del nostre futur i per tant, avui només són resultat de la nostra ment.

I per altra banda, els esdeveniments que han tingut lloc en el passat, per molt que els repassem a la nostra ment, no podrem canviar-los. No obstant això, hi ha un únic moment que podem viure i on les nostres accions tenen un efecte immediat; el moment present. Aleshores, per què no posem tota la nostra atenció en ell?

El mindfulness o l’atenció plena és una consciència sense judicis que es cultiva instant rere instant mitjançant un tipus especial d’atenció oberta, no reactiva i sense prejudicis en el moment present.

Nombrosos estudis clínics estan demostrant que la pràctica del mindfulness efectes beneficiosos a nivell psicològic i fisiològic en les persones afectades amb càncer millorant alguns símptomes i seqüeles que persisteixen fins i tot quan ha acabat la fase de tractament actiu: la fatiga, els problemes de son, la gestió de l’estrès, l’ansietat, la depressió, efectes a nivell immunològic, etc.

Aquesta pràctica ens ensenya a reconèixer i a la vegada no aturar-nos en els pensaments recurrents, centrant-nos en el present, en l’aquí i l’ara, en com ens sentim en aquest moment, sense judicis ni valors, tenint-nos en compte a nosaltres mateixos, a les nostres emocions, sentiments i les nostres sensacions en el moment present.

La pràctica del mindfulness permet desenvolupar una millor salut psicològica per afrontar les conseqüències de la malaltia, millorant el benestar a través de la meditació conscient: permetent a les persones ocupar-se de les emocions adverses i difícils, construint estratègies per adaptar-se a les diverses situacions amb les quals s’enfronten dia a dia.

A mesura que s’avança amb la pràctica del mindfulness, aprenem a escoltar al nostre cos a través de totes les finestres sensorials i a atendre al flux dels nostres pensaments i sentiments, iniciant així el procés de restabliment i enfortiment de la connexió amb l’aquí i l’ara.

Inicia’t amb la pràctica

Meditació formal

Un exercici que ens ajuda a ancorar-nos al moment present és la pràctica de la respiració conscient. Al centrar-nos en la nostra respiració, connectem amb el nostre present, deixant el passat enrere i donant pas al futur, deixant que arribi al seu moment. Portant l’atenció a la nostra respiració, la nostra ment connecta amb el nostre cos i podem trobar-nos aquí, vius, en el moment present.

Per iniciar-te amb aquesta pràctica només has d’adoptar la posició de meditació que consisteix a seure sobre un coixí de meditació (o zafú) o una cadira, procurant que l’esquena estigui recta però sense tensió. També has de fixar-te en com es troben les teves espatlles, intentant que estiguin relaxades.

Les mans poden recolzar-se sobre les teves cames o bé una a sobre de l’altra. La barbeta s’inclina lleugerament cap avall sense provocar que el cap caigui cap endavant, mantenint les nostres cervicals alineades amb la resta de la nostra columna. Pots tancar els ulls si ho prefereixes o bé mantenir la mirada baixa.

Pots començar portant la teva atenció a la respiració, intentant respirar pel nas si t’és possible i sense controlar o modificar la teva respiració. Deixa que vagi al seu propi ritme.

Porta la teva atenció a les sensacions que produeix la respiració en el teu cos, podent escollir posar atenció a les sensacions que es produeixen al teu nas, en el teu pit o en el teu abdomen, mentre deixes que l’aire entri i surti del teu cos lliurement. També pots posar atenció a la respiració en tot el seu recorregut, fixant-te en la fase d’inspiració, i en la fase d’exhalació.

Potser pots percebre la petita pausa que es produeix entre inspiració i expiració degut al canvi de sentit de l’aire, i la petita pausa que es produeix al final de l’exhalació fins al principi de la següent inspiració. Si vols, pots comptar respiracions per mantenir la teva atenció. Comptant des de 10 fins a 1, i si perds el compte tornes a començar: 10 inspiro, 10 exhalo, 9 inspiro, 9 exhalo, 8 inspiro, 8 exhalo… i així successivament fins a arribar a 1.

És normal que la nostra ment pugui allunyar-se del focus de l’atenció distraient-se amb pensaments, preocupacions o emocions. Si et passa durant la pràctica, amb amabilitat porta de nou la teva atenció a la respiració, sense deixar-te emportar per aquests pensaments o distraccions. L’important és adonar-se i tornar l’atenció a la nostra respiració.

Pots recórrer a la respiració sempre que vulguis, com si fos el teu refugi, com tornar a casa. La respiració és un moviment involuntari que es crea en tu. Només has d’acceptar-la tal com és, sense inferir en el seu ritme. La respiració és vida.

Activitats del dia a dia amb consciència plena

Per començar amb la pràctica informal et proposem el següent exercici: realitzar cada setmana una activitat de la teva vida diària amb consciència plena.

Escull una activitat rutinària de la teva vida quotidiana i experimenta fer-la amb consciència plena cada cop que la realitzis. Observa-la com si fos alguna cosa nova i especial, com si fos la primera vegada que la fas. Intenta adonar-te de tots els moviments que fas mentre realitzes l’activitat.

Pots escollir preparar una tassa de te o cafè, el moment de la dutxa, rentar els plats, el camí des de casa a la feina, institut o universitat, rentar-se les dents, … Pots fer l’activitat al teu ritme habitual o bé realitzar cada moviment lentament, a 1/3 de la velocitat a la qual ho faries normalment.

Observa cada sensació (tacte, olfacte, vista, oïda, gust i la posició del teu cos a cada moviment). Si la teva ment es dispersa, torna la teva atenció de nou a la teva respiració i després a l’activitat i descriu en la teva ment el moviment d’aquell moment (estic obrint l’aixeta) fins que la teva fascinació natural amb els sentits se’n faci càrrec.

Pots practicar cada exercici almenys un cop al dia. Potser amb la pràctica podràs adonar-te que cada dia és diferent; la pràctica del mindfulness a vegades ens pot proporcionar relaxació, benestar i calma però d’altres vegades potser ens porta a experimentar inquietud, incomoditat, … Sigui quina sigui la teva experiència estarà bé, no esperis un efecte en concret; experimenta i viu cada instant tal com és.

Altres recursos d’interès per aprofundir amb la pràctica

Si tens ganes d’iniciar-te en aquesta pràctica hi ha centres i molts llibres que poden ajudar-te. Aquí te n’oferim uns quants:

  • Llibres:
    • Mindfulness para principiantes. Jon Kabat-Zinn. Editorial Kairós.
    • Con rumbo propio. Disfruta de la vida sin estrés. Andrés Martín Asuero. Plataforma Editorial.
    • Mindfulness-Based Cancer Recovery: A Step-by-Step MBSR Approach to Help You Cope with Treatment and Reclaim Your Life. Linda E. Carlson. New Harbinger Publications.
    • Aprender a practicar mindfulness. Vicente Simón. Sello Editorial.

 


Referències

Kabat-Zinn J. La práctica de la Atención Plena. Séptima ed. Barcelona: Editorial Kairós, S.A.; 2016.

Rush SE, Sharma M. Mindfulness-Based Stress Reduction as a Stress Management Intervention for Cancer Care. J Evid Based Complementary Altern Med 2017;22:348–60.

Sanada K, Alda Díez M, Salas Valero M, Pérez-Yus MC, Demarzo MMP, Montero-Marín J, et al. Effects of mindfulness-based interventions on biomarkers in healthy and cancer populations: a systematic review. BMC Complement Altern Med 2017;17:125.

Carlson LE, Speca M. Mindfulness-Based Cancer Recovery: A Step-by-Step MBSR Approach to Help You Cope with Treatment and Reclaim Your Life. New Harbinger Publications, Inc.; 2010.