rutines

Autocura del cabell després del tractament oncològic

El cabell, les celles i les pestanyes formen part de la imatge personal i estan relacionats amb el benestar emocional i la percepció de la pròpia identitat. Per això, els canvis durant un procés oncològic no només tenen un impacte físic, sinó també emocional, i poden afectar l’autoestima, la imatge corporal i la qualitat de vida.

Determinats tractaments contra el càncer, com la quimioteràpia, la radioteràpia o el tractament hormonal, poden afectar el fol·licle pilós. Això passa perquè la quimioteràpia actua sobre cèl·lules de creixement ràpid (com les cèl·lules tumorals), però també sobre altres cèl·lules sanes amb una elevada taxa de creixement, com les del cuir cabellut, celles, pestanyes i pèl corporal. Els inhibidors hormonals o la teràpia hormonal poden debilitar el cabell perquè l’alteració hormonal pot modificar els processos normals del cicle de creixement. La radioteràpia local pot provocar atròfia local del fol·licle a la zona irradiada, segons la intensitat i la dosi del tractament. Com a conseqüència, poden aparèixer alteracions en el cabell, les celles, les pestanyes i el cuir cabellut tant durant com després de finalitzar el tractament.

Canvis en el cabell, les celles i les pestanyes després dels tractaments oncològics

Després de finalitzar els tractaments oncològics, és freqüent que els pacients experimentin diferents canvis en el cabell, el cuir cabellut i altres zones piloses. Aquestes alteracions formen part del procés de recuperació i poden variar en intensitat i durada segons el tractament rebut, les dosis i les característiques de cada persona.

En general, el cabell pot començar a créixer poc després de finalitzar el tractament, tot i que el procés de recuperació i creixement complet pot prolongar-se entre 3 i 5 mesos o més, segons cada persona. A més, pot presentar característiques diferents de les prèvies:

  • Canvis en la textura: el nou cabell pot créixer més fi i fràgil, tot i que en alguns casos també pot aparèixer més gruixut o amb una estructura diferent. És habitual que el cabell canviï temporalment de forma, tornant-se més arrissat, ondulat o, al contrari, més llis de l’habitual.
  • Canvis en el color o la densitat: algunes persones observen variacions en el color del cabell, que pot créixer més clar, més fosc o amb tonalitats diferents de les prèvies. També pot aparèixer una menor densitat capil·lar o zones on el cabell tarda més a recuperar-se, especialment durant els primers mesos.
  • Creixement desigual o més lent: durant la recuperació és freqüent que el cabell no creixi de manera uniforme a totes les zones del cuir cabellut. Algunes àrees poden presentar un creixement més ràpid que d’altres, donant lloc a diferències de longitud o a una sensació de menor volum capil·lar inicial.

A més del cabell, el cuir cabellut també es pot veure afectat després dels tractaments oncològics.

Algunes persones poden presentar:

  • Sequedat o descamació a causa de l’acumulació de cèl·lules mortes.
  • Major sensibilitat, irritació o molèsties cutànies.
  • Sensació de tibantor o incomoditat en determinades zones del cuir cabellut.

D’altra banda, les celles i les pestanyes també poden patir modificacions durant aquest procés:

  • Pèrdua temporal o disminució de la densitat.
  • Creixement progressiu, amb possibles canvis en el gruix, la textura o la direcció.
  • Impacte estètic i funcional, que pot afectar principalment l’expressió facial i la protecció ocular.

En general, aquests canvis són temporals i tendeixen a millorar de manera progressiva, tot i que en alguns casos poden persistir durant més temps.

Rutines d’autocura i recomanacions

Adoptar hàbits de cura suaus i adaptats al nou estat del cabell i del cuir cabellut, evitant friccions intenses o pràctiques que els puguin debilitar o irritar, pot contribuir a millorar el confort i afavorir la recuperació capil·lar durant aquesta etapa.

Cures bàsiques del cuir cabellut

Durant els primers mesos, el nou cabell acostuma a ser més delicat i sensible, per la qual cosa és recomanable mantenir rutines d’higiene suaus i evitar agressions innecessàries.

  • Ús de xampús suaus i productes formulats per a pell sensible, com xampú per a nadons o productes dermatològics específics.
  • Aplicació de locions o olis hidratants específics per ajudar a reduir la sequedat.
  • Rentar amb aigua tèbia i assecar amb cura, preferiblement fent petits tocs amb una tovallola de microfibra.
  • Pentinar-se el cabell amb suavitat, utilitzant una pinta de dents amples o un raspall de truges suaus.

A mesura que el cabell torni a créixer, és important protegir-lo, ja que en les fases inicials acostuma a ser més fràgil.

  • Evitar tints o decoloracions, ja que poden danyar el cabell i, a més, poden no ser compatibles amb alguns tractaments farmacològics que s’estiguin prenent. És preferible consultar-ho amb l’oncòleg o el metge de referència abans de fer-ho.
  • Minimitzar l’ús d’assecadors, planxes o eines de calor.
  • Evitar pentinats molt tibants, com trenes o cues ajustades, així com accessoris que exerceixin pressió continuada sobre el cuir cabellut (p. ex., auriculars de diadema).
  • Protegir el cuir cabellut davant l’exposició solar (gorres, mocadors o productes de cura capil·lar amb fotoprotecció).

Cura de les celles i les pestanyes

Les celles i les pestanyes també requereixen cures específiques durant el procés de recuperació. Per això es recomana:

  • Prioritzar maquillatges i desmaquillants suaus, evitant especialment els productes resistents a l’aigua o de difícil retirada, ja que poden resultar més agressius per a la pell i les pestanyes.
  • Evitar productes irritants a la zona ocular.
  • Consultar un professional mèdic abans d’utilitzar productes específics, com ara sèrums estimuladors del creixement.

A més de les cures locals, alguns hàbits generals poden afavorir una recuperació saludable:

  • Mantenir una bona alimentació i hidratació.
  • Fer massatges suaus al cuir cabellut per estimular la zona.
  • Respectar els temps naturals de recuperació, entenent que el procés pot variar entre persones.

Cura del cabell, de les celles i de les pestanyes després d’un tractament oncològic

 

Valor emocional de l’autocura

La cura del cabell no només té una dimensió física, sinó també un component emocional important. Després d’un procés oncològic, la percepció corporal es pot veure alterada, fet que pot afectar l’autoestima i la confiança. En aquest context, l’autocura pot afavorir una vivència més positiva del procés de recuperació.

Entre els beneficis més rellevants destaquen:

  • Millora de l’autoestima: recuperar progressivament rutines de cura personal, observar el creixement del cabell o aprendre a cuidar les celles i les pestanyes pot ajudar moltes persones a sentir-se més còmodes amb la seva imatge personal. En alguns casos, recursos d’estètica oncològica com la micropigmentació també poden contribuir a millorar la percepció de la imatge corporal i l’autoestima.
  • Major sensació de control durant la recuperació: mantenir hàbits d’autocura pot aportar una sensació de participació activa en el procés de recuperació i contribuir al benestar emocional després d’aquesta etapa. A més, incorporar estratègies de gestió de l’estrès pot ajudar a afrontar millor els canvis físics i emocionals associats al procés oncològic.
  • Adaptació a la nova imatge: el procés de recuperació capil·lar pot ajudar algunes persones a reconnectar amb la seva imatge prèvia al tractament i, en altres casos, a adaptar-se de manera més positiva a una nova imatge personal quan determinats canvis persisteixen amb el temps.

A més, el suport emocional és clau en aquesta etapa. L’acompanyament per part de professionals sanitaris, d’estètica oncològica i, especialment, de l’àmbit de la psicooncologia, així com compartir experiències amb altres persones que han viscut processos similars, pot contribuir a millorar l’afrontament emocional i el benestar psicològic.

Referències

  1. Freites-Martinez A, et al. Hair disorders in cancer survivors. J Am Acad Dermatol. 2019;80(5):1199-1213.
  2. Wikramanayake TC, et al. Prevention and treatment of chemotherapy-induced alopecia: What is available and what is coming? Curr Oncol. 2023;30(4):3609–3626.
  3. Watanabe T, et al. A multicenter survey of temporal changes in chemotherapy-induced hair loss in breast cancer patients. PLoS One. 2019;14(1):e0208118.
  4. Hair loss (Alopecia) and cancer treatment – National Cancer Institute
  5. Hair Loss and Your Cancer Treatment – Memorial Sloan Kettering Cancer Center
  6. Hair loss – American Cancer Society
  7. Hair loss after chemotherapy: 10 things to know – MD Anderson Cancer Center
  8. Coping with hair loss and thinning – Cancer Research UK
  9. Hair regrowth after cancer treatment – Macmillan Cancer Support
  10. Freites-Martinez A, et al. Hair disorders in patients with cancer. J Am Acad Dermatol. 2019;80(5):1179-1196.

Com establir rutines saludables per tornar a la normalitat

La importància de les rutines després del càncer per a la recuperació i la sensació de normalitat

Les rutines són els costums de fer certes coses d’una manera més o menys automàtica. És a dir, són els hàbits que adquirim per la pràctica repetida d’activitats en la vida diària, com ara els horaris que seguim o les activitats que fem. Les rutines són importants al llarg de la vida, però ho són més importància per a les persones que han superat un càncer.

Alguns dels motius pels quals les rutines poden contribuir a restaurar l’equilibri físic i emocional després del càncer són que estructurar els dies ajuda a reduir l’estrès i la incertesa i, també, que fan sensació de control i seguretat sobre la vida diària. A més, afavoreixen l’adherència dels hàbits saludables, cosa que és important si s’han de fer canvis en la vida quotidiana, com per exemple augmentar l’activitat física.

En aquest article, repassarem com una rutina pot ajudar a la vida després del càncer, i de quina manera començar a establir-la i a mantenir-la en el temps, per tal que sigui una aliada que ajudi a enfortir la confiança i l’autoestima.

Com crear una rutina personalitzada saludable, incloent-hi exercici, alimentació i descans

Tenir una rutina és important en el procés de recuperació. Alguns dels elements clau que es recomana incloure en una rutina saludable són l’exercici físic adaptat, l’alimentació equilibrada i el bon descans pels beneficis demostrats que tenen sobre els pacients.

Això no obstant, el més important a l’hora d’establir-ne una és que sigui efectiva. És a dir, que la persona sigui capaç de mantenir els hàbits en el temps i incorporar-los realment a la seva vida diària. Per això, quan es tracta de canviar diversos factors de la vida quotidiana es recomana fer els canvis de manera progressiva, per evitar l’esgotament i la falta de continuïtat. Així, en el cas de la pràctica d’activitat física, es podria començar incorporant un dia d’exercici, i un segon al cap de dues setmanes. A més a més, és important que cadascú adapti la rutina segons les seves preferències, ja que hi haurà gent que preferirà llevar-se aviat; i d’altra, que serà més productiva cap al tard.

Els professionals de l’equip mèdic poden assessorar a l’hora de començar a incorporar els canvis, perquè són els que millor coneixen la història de cada pacient i les seves necessitats físiques i emocionals. Igualment, els recursos que ofereixen algunes entitats poden ser de gran ajuda en el procés d’integració dels canvis i l’adquisició de nous hàbits. Algunes iniciatives, com ara Rutinoterapia, acompanyen durant tot el procés amb tallers i cursos online per a ajudar les persones a sentir-se millor durant el canvi.

A més a més, per als més aficionats a les tecnologies existeixen aplicacions mòbils i eines digitals que permeten enregistrar les rutines. Algunes d’aquestes aplicacions són com un joc, on assolir els objectius fixats dona punts i premis que poden ser una font de motivació.

 

 

 

Consells per mantenir rutines en moments difícils

Tot i que les rutines, la constància i la continuïtat són importants, en moments difícils pot ser complicat mantenir la força per a complir-les. És important, aleshores, tenir en compte alguns factors que ajuden a mantenir-les:

 

  • Ser flexibles: inclús seguint una rutina, la flexibilitat és clau per garantir la continuïtat. És fonamental poder ajustar-la a les necessitats de cada moment, segons l’estat físic i emocional.
  • Tenir una xarxa de suport: mantenir la rutina depèn també de tenir persones al voltant, com familiars, amics o grups de suport, que facin els canvis al mateix temps. Així, en moments difícils, aquestes persones poden ajudar i motivar a continuar endavant.
  • Dividir les grans fites en petits passos: la sensació de progrés és important per mantenir la motivació i la confiança en el canvi. A algunes persones també els pot servir d’ajuda fer un registre dels avanços i visualitzar el progrés.
  • Recordar el propòsit i els beneficis a llarg termini de l’esforç que es fa.

 

Mantenir l’equilibri entre les rutines diàries i la vida social

Tot i que parlar de rutines pot recordar a les activitats que es fan per obligació, també és important reservar temps per l’oci. La planificació es fa per tractar d’integrar tant activitats socials com laborals, amb l’objectiu d’equilibrar el treball, el descans i el lleure. Així, planificar aquest temps és tan important com reservar temps per a altres dedicacions.

Pel que fa a les activitats socials, s’ha de considerar que estar socialment actiu no implica haver de participar en totes les activitats que es presentin, sinó en aquelles que generin benestar. Aquestes activitats poden ser la pràctica d’aficions, gaudir de temps amb amics o familiars, sortir a passejar o, simplement, tenir moments de tranquil·litat amb o sense companyia.

No obstant, escoltar-se i identificar quan el cos necessita descansar és important per ajustar la rutina, augmentant el temps de descans o desconnexió, incloent la desconnexió digital per millorar la qualitat del repòs. Així, en setmanes més atrafegades potser optar per activitats d’oci més relaxades és una bona opció, reservant les activitats més dinàmiques per a moments menys demandants.

D’altra banda, també és fonamental per a les persones que han superat un càncer mantenir una bona comunicació amb l’entorn: manifestar i respectar les necessitats en cada moment, per poder gaudir d’un temps de qualitat.

En definitiva, la planificació i les rutines són una estratègia per facilitar la vida diària i l’adopció de canvis cap a un estil de vida més saludable, on també hi hagi espai per al descans i l’oci, i que permetin gaudir millor del temps de qualitat.

 

Referències