desprésdelcàncer

Cançons que celebren la vida: la recuperació del càncer en la música

La música és una poderosa eina d’expressió que ha acompanyat moltes persones en el seu procés de recuperació després del càncer. Artistes que han viscut aquesta malaltia han plasmat les seves emocions en cançons que reflecteixen la por, l’esperança i la superació, convertint-les en himnes nacionals i internacionals. En aquest article, analitzarem com mostren el procés en les lletres, i parlarem també d’altres artistes compromesos amb la causa contra el càncer.

 

La música com eina d’expressió de les emocions en el procés de recuperació del càncer

La música té un impacte profund en les emocions. Durant i després del càncer, les melodies poden ajudar a expressar sentiments complexos com la incertesa, la tristesa, la fortalesa o l’esperança. Moltes persones troben en la música un espai segur on poden alliberar les seves emocions, facilitant així el seu procés de recuperació. Connectar amb les cançons fa que les persones se sentin acompanyades i proporciona alleujament en els moments més difícils.

 

A més de l’impacte emocional, diversos estudis han demostrat que la música té beneficis terapèutics tant físics com psicològics. En l’àmbit clínic, la musicoteràpia s’ha utilitzat per reduir l’estrès, l’ansietat i el dolor en pacients oncològics.

 

Molts artistes diagnosticats amb càncer han trobat en la música un vehicle per expressar la seva experiència i compartir el seu procés de recuperació amb el món. Exemples d’això són:

Molts artistes diagnosticats amb càncer han trobat en la música un vehicle per expressar la seva experiència i compartir el seu procés de recuperació amb el món. Exemples d’això són:

 

  • Kylie Minogue: va ser diagnosticada amb càncer de mama el 2005. Les seves cançons “No More Rain” i “Flower” reflecteixen el seu procés durant la malaltia.
    • “No More Rain” transmet una sensació d’alliberament i renaixement, utilitzant la metàfora de la pluja que s’atura per simbolitzar la fi d’una etapa difícil. La tornada de la cançó, amb la seva “onada d’amor” i “colors de l’arc de Sant Martí”, representa una transformació emocional. L’al·lusió a “un altre dia” i “una segona oportunitat” reforça la idea que sempre és possible tornar a començar.
    • Per altra banda, “Flower” és una reflexió sobre la fragilitat de la vida i la incertesa del futur. La cançó es concep com una carta a un fill que potser mai arribarà a tenir, evocant la sensació d’estar en un equilibri delicat entre la vida i la possibilitat de la mort.

 

  • Anastacia: va enfrontar el càncer de mama en dues ocasions. En les seves cançons “Heavy On My Heart” i “Sick And Tired“, va plasmar la lluita emocional que va viure durant la seva malaltia.
    • “Heavy On My Heart” simbolitza el pes emocional de la malaltia i el desig d’alliberament. A través de metàfores com un violí sense cordes i un llenç que canta cançons del passat, la lletra evoca una sensació de pèrdua i nostàlgia. La repetició de “heavy on my heart” reforça la càrrega emocional constant i la necessitat de trobar alleujament i pau.
    • Per altra banda, “Sick And Tired” representa la frustració i l’esgotament d’enfrontar-se repetidament als desafiaments de la malaltia. La lletra expressa un cansament profund i una necessitat de canvi, a més d’incorporar frases com “floating on air” per simbolitzar la sensació d’alleujament i llibertat.

 

  • Melissa Etheridge: l’artista nord-americana va superar el càncer de mama que li van diagnosticar durant una de les seves gires, i va decidir no amagar-se de la vida pública i mostrar els canvis físics del seu procés de tractament i recuperació.
    • ‘I Run For Life’: aquesta cançó la va escriure a petició de la companyia de cotxes Ford pel motiu d’una campanya de conscienciació del càncer, i ràpidament es va convertir en un himne per a les persones que han superat la malaltia.

 

 

Cançons que s’han convertit en himnes de la causa contra el càncer

Algunes cançons han transcendit el seu caràcter personal per convertir-se en autèntics himnes de suport i conscienciació sobre el càncer:

 

  • “Eso que tú me das” (Pau Donés): aquesta cançó, publicada poc abans de la mort del líder de Jarabe de Palo, és una emotiva carta de gratitud a la vida i a les persones que el van envoltar. A través d’una melodia optimista i una lletra senzilla, però profunda, Pau Donés transmet la importància de valorar cada moment i agrair les experiències viscudes, convertint-la en un missatge de comiat ple d’amor i positivisme.

 

  • “Vivir” (Rozalén con Estopa): creada per a la iniciativa solidària Por Ellas en suport a la causa contra el càncer, aquesta cançó s’ha convertit en un símbol de força i alè per a aquells que afronten la malaltia.

 

  • “Som guerrers” (Porta): un crit d’esperança i resistència, un himne que recorda que la valentia i la determinació són essencials per superar qualsevol adversitat.

 

  • “Color esperanza” (Diego Torres): tot i que aquesta cançó la va compondre l’artista Coti en un moment personal transcendental no relacionat amb el càncer, el cant a l’esperança de la lletra l’ha convertida en un himne reconegut en tot el món i representatiu no només de la malaltia, sinó també d’altres moments de crisi com la pandèmia de la covid, en 2020.

 

  • “Soy” (Vanesa Martín): himne d’empoderament i resiliència. Vanesa Martín ens ofereix una composició que parla de la identitat, la fortalesa i la capacitat de reinventar-se després de moments difícils. Amb una lletra que transmet superació i una melodia envoltant, aquesta cançó ha estat una font d’inspiració per a moltes persones en situacions d’adversitat.

 

  • “Dando la cara por ti” (Himne de l’AECC): representa la solidaritat i el suport a aquells que s’enfronten al càncer. Interpretada per diversos artistes, la cançó forma part d’una iniciativa de l’AECC per visibilitzar la importància de l’acompanyament i el suport social en el procés de la malaltia. El seu missatge reforça la idea que ningú ha d’enfrontar el càncer en solitud.

 

  • “Compta amb mi” (Txarango): una declaració de suport incondicional, una melodia carregada de metàfores poètiques que transmeten companyia, consol i la promesa de ser-hi en els moments més difícils.

 

  • “Y a ti nadie te quiere” (Conchita, Julia Medina i Paula Mattheus): aquest tema forma part d’una campanya solidària recent que dona suport a la investigació i l’acompanyament emocional dels pacients amb càncer. La seva lletra aborda el sentiment de vulnerabilitat i la importància del suport en els moments més difícils.

 

  • “Just Stand Up!”: en aquesta cançó, les cantants Mariah Carey, Beyoncé, Mary J. Blige, Rihanna, Fergie, Sheryl Crow, Melissa Etheridge, Natasha Bedingfield, Miley Cyrus, Leona Lewis, Carrie Underwood, Keyshia Cole, LeAnn Rimes, Ashanti i Ciara, es van unir en la iniciativa ‘Stand Up To Cancer’ per captar fons pel càncer de mama. La retransmissió de l’actuació va recaptar al voltant de 100 milions de dòlars.

 

  • “Coming Out Of The Dark”: aquesta cançó de Gloria Estefan parla de la seva recuperació d’un accident de trànsit en el qual quasi va perdre la vida. El seu home, durant un dels trasllats en helicòpter a l’hospital de la cantant, va veure un raig de sol enmig de la foscor i va escriure en un paper la metàfora d’estar sortint d’aquesta. La cançó està dedicada a totes les persones al seu voltant, per expressar com són d’importants per a ella. Tot i no ser una cançó dedicada especialment al càncer, el missatge que transmet serveix per a les persones que superen qualsevol tipus de malaltia o situació adversa.

 

Artistes compromesos amb la causa

Molts artistes han utilitzat el seu talent i la seva visibilitat per donar suport a iniciatives, recaptar fons i transmetre missatges d’esperança a través de les seves cançons i participacions en esdeveniments benèfics. A continuació, destaquem alguns dels més compromesos amb aquesta causa:

 

  • Pau Donés (Jarabe de Palo): la seva història és un testimoni de lluita i resiliència. Diagnosticat amb càncer el 2015, va utilitzar la seva música per parlar sobre la vida, la gratitud i la importància d’aprofitar cada moment. El seu últim àlbum, Tragas o escupes, llançat pocs mesos abans de la seva mort el 2020, és una obra plena de missatges d’amor i acceptació.

 

  • Rozalén: ha demostrat en múltiples ocasions el seu compromís amb la causa. Des de la seva participació en Cadena100 Por Ellas, un esdeveniment solidari dedicat a recaptar fons per a la investigació del càncer de mama, fins a la composició de cançons que aborden el valor de la vida i la superació personal.

 

  • Estopa, Macaco i Pablo López: aquests artistes han col·laborat activament en diverses iniciatives solidàries. Han participat en concerts benèfics, campanyes de sensibilització i projectes com La Marató de TV3, un esdeveniment anual dedicat a la recaptació de fons per a la investigació de malalties greus, incloent-hi el càncer. La seva música i la seva implicació han ajudat a donar visibilitat al compromís contra la malaltia i a fomentar el suport als afectats.

 

  • Chambao: la banda liderada per La Mari, diagnosticada amb càncer de mama als 30 anys, ha utilitzat la seva música per transmetre missatges de superació i esperança. La seva experiència personal amb la malaltia ha convertit La Mari en una referent per a moltes persones que travessen un procés similar.

 

  • Sau30: amb la cançó “Saludant els àngels”, aquesta banda ha donat veu a la campanya contra el càncer a Catalunya. La peça, impulsada per la FECEC, s’ha convertit en un símbol de suport i solidaritat, mostrant com la música pot servir de pont entre els pacients, les seves famílies i la societat.

 

Aquests artistes, amb les seves cançons i la seva implicació en causes solidàries, han demostrat que la música és molt més que entreteniment: és una font de suport, un mitjà per sensibilitzar i una eina poderosa per transmetre esperança a aquells que més ho necessiten.

 

Playlist

 

 

Referències

 

  1. Cadena100 ‘Por Ellas’
  2. ‘Eso que tú me das’
  3. La música disminueix l’ansietat en els malalts de càncer
  4. Cançons plenes de força i positivisme
  5. Les frases més inspiradores de set cançons de suport en la lluita contra el càncer de mama
  6. Rozalén en la història de Cadena100 ’Por Ellas’ 
  7. Significat de les lletres: No More Rain; Flower; Heavy On My Heart; Sick And Tired
  8. La història de ‘Color esperanza’
  9. ‘Saludant els àngels’ de Sau30 és la nova banda sonora de la lluita contra el càncer 
  10. ‘Living my truth Melissa Etheridge’ 
  11. ‘Rock Icon’s Musical Talent Shines Through Cancer Journey’
  12. ‘Just Stand Up!’
  13. ‘Coming Out Of The Dark’

 

Preparar la consulta de seguiment

Després d’un tractament oncològic, les visites de seguiment amb l’equip mèdic són fonamentals per garantir una bona recuperació, controlar els possibles efectes secundaris i detectar qualsevol canvi en la salut dels pacients que pugui ser un senyal d’alerta. Una bona preparació abans d’aquestes consultes pot marcar la diferència. A continuació, donarem alguns consells per aprofitar-les al màxim i estar més tranquil durant el procés de recuperació.

 

Com preparar-se abans de les cites

És important tenir present que les visites de seguiment es fan pel bé d’un mateix. No obstant això, els nervis i l’ansietat poden ser emocions habituals abans d’una visita mèdica. Per aquest motiu, dedicar uns minuts a preparar-se psicològicament pot ajudar a afrontar la cita amb seguretat i calma. Per exemple, els exercicis de respiració poden ser un bon aliat per minvar els nervis previs a la consulta: respirar de manera lenta i profunda, un parell de vegades, agafant l’aire pel nas i deixant-lo anar suaument per la boca, pot rebaixar el nivell d’ansietat a la sala d’espera. D’altra banda, anar acompanyats pot ser un bon recurs, ja que un familiar o amic proper pot fer de suport abans, durant i després de la consulta.

 

A més, al llarg de la visita el metge farà preguntes sobre els símptomes que es puguin presentar. Per no haver de fer memòria, portar un registre de les molèsties pot ser molt útil per tal de no oblidar res rellevant. Aquestes molèsties poden ser físiques com dolors, fatiga, cansament, malestar intestinal, problemes urinaris o sexuals, dificultat per concentrar-se, pèrdua de memòria o problemes de son, entre d’altres canvis que poden aparèixer inclús mesos o anys després dels tractaments; però també poden donar-se canvis emocionals com aparició dels sentiments de por o ansietat, preocupació excessiva o símptomes de depressió. De la mateixa manera, és convenient portar un llistat de dubtes i preocupacions, ja que apuntar-les t’ajudarà a mantenir l’ordre i assegurar-te que tractes tots els temes clau. D’altra banda, tenir els documents ben organitzats i accessibles, per exemple, ordenats cronològicament o per tipologia de document (informes, resultats, cites) en una carpeta, pot facilitar la seva consulta en cas de necessitat.

 

Consells per resoldre els dubtes a la consulta

Com que el temps de la consulta és limitat, val la pena fer un treball previ per poder aprofitar-lo. Alguns dels consells per treure el màxim profit de la cita són:

 

  • Prioritzar els dubtes segons les inquietuds: prioritzar pot ser interessant en cas que tinguis moltes preguntes. Pots començar per aquelles del llistat relacionades amb la teva salut actual o els pròxims esdeveniments.
  • Prendre notes: de vegades a la consulta es dona molta informació difícil de retenir si no es pren nota al moment. D’aquesta manera, podràs revisar després de la consulta allò que es va parlar.
  • Demanar aclariments i explicacions de forma assertiva si qualsevol cosa no queda clara, ja que és important sortir sense dubtes de la consulta. Transmetre la rellevància que té per a un mateix la seva resolució és clau per fomentar l’empatia i la comprensió, i anar amb un acompanyant permet després compartir el que s’ha escoltat per tenir clares les recomanacions.

Així i tot, potser després de la consulta encara queden dubtes o en sorgeixen de nous. En aquests casos, les entitats de suport a pacients amb càncer poden ser d’ajuda per resoldre les inquietuds que es puguin donar i oferir un espai de confiança per parlar.

 

 

Exemples de preguntes clau que poden sorgir

Algunes de les preguntes que es fan les persones que es troben en el moment de recuperació després del càncer, de vegades, són semblants. Per això, et suggerim algunes que potser et poden servir de guia per preparar la consulta de seguiment amb l’equip mèdic de referència:

  • Són normals els símptomes que tinc o hauria de preocupar-me?
  • Quins són els senyals d’alerta dels que hauria d’estar pendent?
  • Donada la meva situació actual, quins canvis podrien millorar la meva qualitat de vida? Hauria de plantejar-me canvis en la dieta o practicar algun tipus d’exercici físic adaptat?
  • En què consistirà el seguiment a curt i a llarg termini? A quines proves m’hauré de sotmetre?
  • Quina probabilitat hi ha que torni la malaltia?

Aquests són només alguns exemples. No obstant, fruit de la dedicació del grup de treball Patient Support Working Group de l’European Cancer Leagues, es va desenvolupar aquest document amb l’objectiu específic d’ajudar a preparar aquestes consultes. En ell trobaràs moltes més preguntes pràctiques, classificades per categories, i altres consells útils.

 

Eines digitals de suport

Finalment, en l’era digital en què vivim, hi ha moltes aplicacions i recursos per facilitar la gestió de les visites mèdiques i el procés de recuperació. Cadascuna d’elles té funcions diferents i poden ser d’utilitat per a moments distints. Alguns exemples són:

  • App Comunitats – de l’Institut Català d’Oncologia: és una aplicació de xat amb categories per xatejar i compartir experiències de vida amb altres pacients. Tot i que va començar orientada a pacients amb càncer de mama, actualment hi ha comunitats diferents de persones amb altres patologies i està supervisada per professionals sanitaris.
  • App Escuela de Vida – de la Fundació Sandra Ibarra: ofereix una comunitat per a persones que afronten o han superat o cronificat la malaltia. A més, recull recursos diversos, des de suport emocional i assessorament jurídic, fins a tallers i activitats per millorar la vida de les persones.
  • App Supervivientes Cáncer Infantil – desenvolupada per supervivents i per professionals sanitaris: és un punt de trobada per compartir experiències i un referent d’informació per cuidar la salut.
  • Altres aplicacions que, tot i estar destinades al procés de tractament, poden ser també útils pel control de les cites i els símptomes i efectes secundaris, com ‘A Tu Lado’, desenvolupada per Pfizer.

En resum, la consulta de seguiment és una part més del procés de recuperació del càncer, i saber gestionar-la de la millor manera possible és fonamental per poder viure amb més calma la tornada a la quotidianitat.

Referències

 

  1. Atenció mèdica de seguiment
  2. Seguiment i revisions després del càncer de mama
  3. Escuela de vida
  4. Supervivientes Cáncer Infantil
  5. A Tu Lado
  6. Comunitats
  7. Consells útils i qüestions pràctiques a preguntar durant la visita mèdica

 

Els pòdcast de la FECEC: Benestar emocional

Aquest és el tercer dels pòdcast de la FECEC, Junts contra el Càncer, en el qual oferim informació sobre la malaltia de manera amena i entenedora. En aquesta ocasió, parlem sobre el benestar emocional després del càncer amb Ana González,  psicooncòloga de Fundació Kālida, i Daniel Romero, infermer de casos de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

 

Com establir rutines saludables per tornar a la normalitat

La importància de les rutines després del càncer per a la recuperació i la sensació de normalitat

Les rutines són els costums de fer certes coses d’una manera més o menys automàtica. És a dir, són els hàbits que adquirim per la pràctica repetida d’activitats en la vida diària, com ara els horaris que seguim o les activitats que fem. Les rutines són importants al llarg de la vida, però ho són més importància per a les persones que han superat un càncer.

Alguns dels motius pels quals les rutines poden contribuir a restaurar l’equilibri físic i emocional després del càncer són que estructurar els dies ajuda a reduir l’estrès i la incertesa i, també, que fan sensació de control i seguretat sobre la vida diària. A més, afavoreixen l’adherència dels hàbits saludables, cosa que és important si s’han de fer canvis en la vida quotidiana, com per exemple augmentar l’activitat física.

En aquest article, repassarem com una rutina pot ajudar a la vida després del càncer, i de quina manera començar a establir-la i a mantenir-la en el temps, per tal que sigui una aliada que ajudi a enfortir la confiança i l’autoestima.

Com crear una rutina personalitzada saludable, incloent-hi exercici, alimentació i descans

Tenir una rutina és important en el procés de recuperació. Alguns dels elements clau que es recomana incloure en una rutina saludable són l’exercici físic adaptat, l’alimentació equilibrada i el bon descans pels beneficis demostrats que tenen sobre els pacients.

Això no obstant, el més important a l’hora d’establir-ne una és que sigui efectiva. És a dir, que la persona sigui capaç de mantenir els hàbits en el temps i incorporar-los realment a la seva vida diària. Per això, quan es tracta de canviar diversos factors de la vida quotidiana es recomana fer els canvis de manera progressiva, per evitar l’esgotament i la falta de continuïtat. Així, en el cas de la pràctica d’activitat física, es podria començar incorporant un dia d’exercici, i un segon al cap de dues setmanes. A més a més, és important que cadascú adapti la rutina segons les seves preferències, ja que hi haurà gent que preferirà llevar-se aviat; i d’altra, que serà més productiva cap al tard.

Els professionals de l’equip mèdic poden assessorar a l’hora de començar a incorporar els canvis, perquè són els que millor coneixen la història de cada pacient i les seves necessitats físiques i emocionals. Igualment, els recursos que ofereixen algunes entitats poden ser de gran ajuda en el procés d’integració dels canvis i l’adquisició de nous hàbits. Algunes iniciatives, com ara Rutinoterapia, acompanyen durant tot el procés amb tallers i cursos online per a ajudar les persones a sentir-se millor durant el canvi.

A més a més, per als més aficionats a les tecnologies existeixen aplicacions mòbils i eines digitals que permeten enregistrar les rutines. Algunes d’aquestes aplicacions són com un joc, on assolir els objectius fixats dona punts i premis que poden ser una font de motivació.

 

 

 

Consells per mantenir rutines en moments difícils

Tot i que les rutines, la constància i la continuïtat són importants, en moments difícils pot ser complicat mantenir la força per a complir-les. És important, aleshores, tenir en compte alguns factors que ajuden a mantenir-les:

 

  • Ser flexibles: inclús seguint una rutina, la flexibilitat és clau per garantir la continuïtat. És fonamental poder ajustar-la a les necessitats de cada moment, segons l’estat físic i emocional.
  • Tenir una xarxa de suport: mantenir la rutina depèn també de tenir persones al voltant, com familiars, amics o grups de suport, que facin els canvis al mateix temps. Així, en moments difícils, aquestes persones poden ajudar i motivar a continuar endavant.
  • Dividir les grans fites en petits passos: la sensació de progrés és important per mantenir la motivació i la confiança en el canvi. A algunes persones també els pot servir d’ajuda fer un registre dels avanços i visualitzar el progrés.
  • Recordar el propòsit i els beneficis a llarg termini de l’esforç que es fa.

 

Mantenir l’equilibri entre les rutines diàries i la vida social

Tot i que parlar de rutines pot recordar a les activitats que es fan per obligació, també és important reservar temps per l’oci. La planificació es fa per tractar d’integrar tant activitats socials com laborals, amb l’objectiu d’equilibrar el treball, el descans i el lleure. Així, planificar aquest temps és tan important com reservar temps per a altres dedicacions.

Pel que fa a les activitats socials, s’ha de considerar que estar socialment actiu no implica haver de participar en totes les activitats que es presentin, sinó en aquelles que generin benestar. Aquestes activitats poden ser la pràctica d’aficions, gaudir de temps amb amics o familiars, sortir a passejar o, simplement, tenir moments de tranquil·litat amb o sense companyia.

No obstant, escoltar-se i identificar quan el cos necessita descansar és important per ajustar la rutina, augmentant el temps de descans o desconnexió, incloent la desconnexió digital per millorar la qualitat del repòs. Així, en setmanes més atrafegades potser optar per activitats d’oci més relaxades és una bona opció, reservant les activitats més dinàmiques per a moments menys demandants.

D’altra banda, també és fonamental per a les persones que han superat un càncer mantenir una bona comunicació amb l’entorn: manifestar i respectar les necessitats en cada moment, per poder gaudir d’un temps de qualitat.

En definitiva, la planificació i les rutines són una estratègia per facilitar la vida diària i l’adopció de canvis cap a un estil de vida més saludable, on també hi hagi espai per al descans i l’oci, i que permetin gaudir millor del temps de qualitat.

 

Referències

La vida amb mieloma múltiple

El mieloma múltiple és una malaltia de la sang, que s’origina a les cèl·lules plasmàtiques de la medul·la òssia. Segons les dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, a Espanya es diagnostiquen cada any al voltant de 3.000 casos, amb un pronòstic molt variable. Generalment, els pacients controlen la malaltia i no tindran un risc vital a curt o mitjà termini. No obstant això, a llarg termini és més incert pel risc de recaiguda que existeix.

En aquest article parlarem de com és la convivència amb el mieloma múltiple: la cronificació de la malaltia, les recaigudes i les recomanacions per afrontar els efectes secundaris dels tractaments i seqüeles.

Cronificació de la malaltia i risc de recaiguda

El mieloma múltiple es considera una malaltia incurable, ja que la majoria de pacients patiran recaigudes després del tractament inicial. Malgrat això, molts d’ells tenen una bona resposta al tractament inicial en les primeres setmanes i tindran un millor pronòstic. En els extrems estan els pacients que tindran una resposta excel·lent i potser no recauran mai (pacients funcionalment curats) i els pacients que poden ser resistents al tractament inicial o que recaiguin molt aviat.

Els tractaments disponibles pel mieloma múltiple són diversos, però el seu principal objectiu és frenar l’evolució de la malaltia i reduir els símptomes, és a dir, cronificar-la. Amb els avanços en investigació i el desenvolupament de nous fàrmacs, cada vegada els pacients tenen períodes de remissió més llargs i poden viure amb qualitat de vida amb la malaltia cronificada.

El risc de recaiguda dels pacients també és variable. La freqüència i agressivitat d’aquestes afecten al pronòstic de cada persona. A més, els pacients de mieloma múltiple poden tindre un risc augmentat de leucèmia mieloide aguda i síndrome mielodisplàsic. Com en altres casos, seguir un estil de vida saludable tenint en compte la dieta i la pràctica d’exercici poden tenir un efecte positiu en aquest risc.

Convivència amb el mieloma múltiple i recomanacions per gestionar la malaltia

Per tal de conviure amb la malaltia, hi ha una sèrie de recomanacions relacionades amb els símptomes de la malaltia, possibles efectes secundaris dels tractaments i seqüeles (dolor, infeccions, fatiga, lesions òssies…) que poden ser útils. Les pots trobar amb més detall a la guia completa de recomanacions per a pacients i cuidadors sobre mieloma múltiple de la Fundació Josep Carreras, però te les resumim a continuació:

  • Seguir una dieta a base de fruites i verdures, rica en nutrients com el ferro (carns roges, llegums, ..), l’àcid fòlic i la vitamina B12 (peix, ous, lactis UTH…), poden ajudar a reduir l’anèmia, la fatiga i el dolor. A més a més, incloure aliments rics en fibra (llavors de lli o segó, cítrics, kiwis o prunes) i una bona hidratació són fonamentals per combatre el restrenyiment.
  • Dividir les porcions de menjar al llarg del dia, escollir aliments de fàcil digestió, amb alt valor nutricional i d’alta densitat energètica, evitar els aliments ensucrats o preparar cremes enriquides poden ajudar a fer front a la falta de gana durant el A més, evitar aliments calents, molt pesats i amb olor forta i mastegar bé, pot ajudar a reduir les nàusees.
  • Extremar la higiene (especialment de les mans), tindre una bona higiene bucodental, fer ús de mascareta en ambients concorreguts de gent, mantenir bones pràctiques de seguretat alimentària i conservació dels aliments i beure molta aigua, són pràctiques recomanables degut al risc augmentat de patir
  • La pràctica d’exercici és convenient per fer front al dolor, prevenir lesions òssies i combatre la fatiga. En tot cas, l’exercici s’ha d’adaptar a cada persona i situació, però pots trobar més informació al respecte al nostre article sobre els beneficis de l’activitat física després del mieloma múltiple.
  • Les tècniques de relaxació són un bon aliat per reduir els nervis i l’ansietat, i així contribuir també a reduir el dolor neuropàtic.
  • Finalment, un bon descans és fonamental per al benestar, especialment pel que fa a reduir la fatiga i millorar l’estat d’ànim en És important cuidar les hores de son i la qualitat d’aquest creant un bon ambient de descans.

 

Pel que fa a la gestió emocional, una de les principals dificultats a què s’enfronten els pacients de mieloma múltiple és la convivència amb la incertesa. Tot i que els tractaments han millorat en els últims anys i els pacients poden viure llargs períodes de remissió de la malaltia, la por a les recaigudes està molt present a la vida dels pacients. Per això, tenir un bon suport psicològic és clau.

Algunes de les recomanacions que poden ajudar a fer front a aquesta por és la preparació de les consultes mèdiques, ja que la comunicació amb l’equip mèdic és clau per establir una relació de confiança i col·laboració. Fer una llista de dubtes i possibles preguntes no només del moment actual, sinó també pensant en el seguiment i des del punt de vista del cuidador pot ser d’ajuda per tractar de resoldre els dubtes que puguin sorgir.

A més a més, planificar activitats d’oci i rutines, practicar tècniques com el mindfulness, proposar-se activitats que ajudin a focalitzar l’atenció i requereixen concentració, llegir, practicar exercici i, sobretot, demanar ajuda si es necessita, no només a la gent del voltant sinó també d’associacions especialitzades en la malaltia i altres professionals.

En definitiva, tot i que el mieloma múltiple encara no té cura definitiva, els avanços permeten als pacients en molts casos, viure amb la malaltia cronificada. Juntament amb les recomanacions per tal de fer front als símptomes i efectes dels tractaments, així com la cura de la salut mental, viure amb mieloma durant anys és possible gaudint d’una bona qualitat de vida.

 

CONVIURE AMB EL MIELOMA MÚLTIPLE

Recomanacions generals per a tenir una millor qualitat de vida

 

 

Referències

El paper de la rehabilitació en el càncer i els seus beneficis

Tant el càncer com els tractaments d’aquesta malaltia poden originar problemes físics, cognitius i de mobilitat, que interfereixen en la vida diària, la reincorporació a la feina, o la continuació dels tractaments… Per la qual cosa, els pacients i les persones que han superat un càncer es poden beneficiar dels programes de rehabilitació.

 

La rehabilitació després del càncer és un procés que s’adapta a les necessitats individuals de cada persona i es centra a millorar la qualitat de vida, recuperar la funcionalitat i la reintegració a les activitats diàries. En aquest article, repassarem quins poden ser els beneficis de seguir un programa de rehabilitació, com i quan s’ha de dur a terme aquesta rehabilitació, i quins són els serveis disponibles per a les persones que han passat per un procés oncològic.

 

  • Beneficis de seguir un programa de rehabilitació

Els objectius dels programes de rehabilitació del càncer són diversos, però estan orientats a mantenir la salut física i mental dels pacients abans, durant i després del tractament, reduint així l’impacte negatiu que pot tenir el càncer en el dia a dia i afavorint la recuperació plena de la qualitat de vida abans del diagnòstic.

 

Per una banda, la rehabilitació busca ajudar a mantenir una vida activa durant tot el procés de la malaltia, sense haver de rebutjar a participar en les tasques de la vida quotidiana, tant a casa com a la feina. Per altra banda, tracta de prevenir i reduir els efectes secundaris i les seqüeles que poden quedar després dels tractaments. D’aquesta manera, permet millorar la qualitat de vida de les persones una vegada superat o cronificat el càncer.

 

  • Quan s’ha de seguir una rehabilitació

El moment d’iniciar el procés de rehabilitació pot variar, però factors com l’aparició de problemes de mobilitat, dolor o debilitat, o dificultats per pensar amb claredat, són determinants per iniciar un programa de rehabilitació. Identificar aquests símptomes és important perquè com més aviat s’iniciï la rehabilitació, millor.

 

De fet, els processos de rehabilitació de vegades comencen abans inclús dels tractaments, avaluant la situació de cada persona (estat físic i mental, força, activitat, etc.), i preparant el cos i la ment per prevenir els possibles problemes que puguin sorgir dels tractaments.

 

  • Diferents àrees que pot abordar la rehabilitació

La rehabilitació pot abordar diferents aspectes relacionats amb la salut, no només física, sinó també psicològica i social. Podem destacar les següents àrees de la rehabilitació:

 

  • Rehabilitació física: fa referència als exercicis per millorar la força i la capacitat aeròbica, flexibilitat i mobilitat que afecten les tasques quotidianes (vestir-se, alçar-se, caminar, dutxar-se), i també problemes de deglució, tractament de cicatrius, reeducació postural, o drenatge limfàtic, problemes de salut sexual o de control d’esfínters.
  • Rehabilitació psicològica: es relaciona la intervenció psicològica i la psicoteràpia necessària per gestionar l’estrès, l’ansietat, i altres emocions que poden sorgir durant i després del tractament, així com problemes cognitius, de memòria i dificultats per a pensar amb claredat.
  • Rehabilitació nutricional: es refereix a l’assessorament nutricional per a recuperar la salut i el benestar, així com per a la integració d’hàbits d’alimentació saludable.
  • Rehabilitació social: és l’ajuda per a la reintegració en la vida quotidiana i les relacions socials. Inclou aspectes com l’acompanyament en la tornada a la feina, la possible adaptació al lloc de treball, la tramitació de prestacions, així com altres factors socioeconòmics que es poden veure afectats pel diagnòstic i tractament.

 

Donat l’ampli ventall d’aspectes a cobrir per la rehabilitació, són molts també els especialistes implicats en el procés: metges rehabilitadors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes i psicòlegs, entre altres, són els que s’encarreguen d’acompanyar als pacients durant la recuperació.

 

 

  • Quins serveis de rehabilitació hi ha disponibles?

La rehabilitació està disponible tant en centres sanitaris públics com en privats, a Espanya. En primer lloc, els grans hospitals, com ara l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a rcelona, tenen un servei específic per a pacients oncològics que treballa en coordinació amb els diferents serveis i unitats de l’hospital i d’altres centres de salut associats. A més a més, existeixen clíniques especialitzades en la rehabilitació de pacients de càncer.

 

Per altra banda, associacions i entitats com l’AECC o la FECEC, ofereixen tallers i sessions orientats a la rehabilitació des dels diferents abordatges mencionats anteriorment, com ara cursos de pilates, ioga i exercici terapèutic, però també grups de suport i acompanyament emocional. Algunes d’aquestes entitats també ofereixen sessions més específiques, dirigides a grups concrets de persones, com ara tallers de prevenció del linfedema o de recuperació de la veu per a persones laringectomitzades.

 

En definitiva, la rehabilitació ofereix a les persones que passen pel procés del càncer moltes opcions per tractar de mantenir la seva qualitat de vida i benestar, tant físic com emocional, durant totes les fases de la malaltia. Aquests recursos estan disponibles als pacients, i són una oportunitat per emprendre de la millor forma el camí cap a la recuperació.

 

 

Referències

 

 

Alcohol i càncer

Tot i que en moltes cultures el consum d’alcohol està àmplia i socialment acceptat, les begudes alcohòliques tenen un impacte negatiu en la salut. A Espanya, per exemple, hi ha molta tradició d’elaboració i consum de vi. A aquest se li associen propietats beneficioses per la presència d’antioxidants com el resveratrol, que està present al raïm. No obstant això, l’alcohol és nociu per a la salut, i el seu consum està directament relacionat amb un increment en el risc de patir càncer.

De fet, segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), al voltant del 4% dels diagnòstics de càncer en el món en 2020 es van atribuir al consum de begudes alcohòliques. En aquest article farem un repàs de la relació que tenen el consum d‘alcohol i el càncer, i el paper que juga en el risc de recaiguda.

 

Per què hi ha relació entre el consum d’alcohol i l’augment de risc de patir càncer

Els mecanismes pels quals l’alcohol augmenta el risc de càncer són diversos. Per una banda, al metabolitzar-se, es genera una substància denominada acetaldehid, que és tòxica i danya a l’ADN i les proteïnes de les cèl·lules. Per altra banda, l’alcohol augmenta la generació de molècules oxidants, que també poden danyar a l’ADN, les proteïnes i els lípids (greixos). A més, augmenta la producció d’estrogen, que està relacionada amb un major risc de càncer de mama, i interfereix en la descomposició i assimilació de nutrients importants, com algunes vitamines, el folat i els carotens.

El consum d’alcohol, doncs, pot augmentar fins a un 60 % el risc de patir certs tipus de càncer, com ara el càncer de cap i coll (incloent-hi boca, faringe i laringe), fetge, esòfag, mama i colorectal. La freqüència, la quantitat i el tipus de begudes que es consumeixen poden variar el risc associat al consum d’alcohol. D’aquesta manera, com major és el consum, major és l’augment del risc associat.

Tot i que la reducció del consum d’alcohol redueix també el risc de patir càncer al cap dels anys, potser que aquest risc no s’elimini per complet, inclús reduint el consum a zero depenent de les quantitats que s’hagin consumit al llarg de la vida. Les xifres estimen que reduint el consum de quatre o més begudes diàries, a una o menys, el risc de càncer de fetge es veu reduït en un 21%, el colorectal en un 31%, i el de mama en un 30%.

 

L’alcohol i el risc de recaiguda després del càncer

La recaiguda o recurrència és quan el càncer torna després d’un tractament. Durant els tractaments, el consum d’alcohol pot interactuar amb els medicaments i empitjorar els efectes secundaris, com ara úlceres o sequedat bucal, deshidratació o pèrdua de nutrients. Per la qual cosa, no es recomana el consum de begudes alcohòliques.

Però, una vegada superat un càncer, no hi ha una clara evidència científica de l’impacte que té el consum d’alcohol en el risc de recurrència. Hi ha estudis que determinen que, en el cas del càncer de mama, el consum d’alcohol no es relaciona amb una supervivència més baixa o risc de recaiguda. No obstant, aquests estudis tenen limitacions ja que es basen en enquestes on, potser per falta de memòria o per l’estigma associat al consum d’alcohol, les persones participants no van informar adequadament del seu consum real d’alcohol.

Malgrat això, altres estudis sí que demostren que el consum moderat i excessiu pot incrementar el risc de recaiguda i reduir les taxes de supervivència, especialment en els càncers de cap i coll, fetge, mama (en dones) i intestí (en homes). A més a més, el risc augmenta amb la dosi de consum, que no hauria de superar el d’una beguda al dia per a les dones, i dos per als homes.

Tot i que l’efecte de l’alcohol en la recaiguda no estigui clar, les recomanacions respecte al consum després de superar un càncer són les mateixes que per a la població en general: com menys, millor.

 

 

Resum final i recomanacions

Ser conscients de la relació que tenen l’alcohol i el càncer és el primer pas per tractar de minimitzar aquest factor de risc modificable. A més, és important reflexionar sobre els moments en els quals es consumeixen aquestes begudes: és només en ocasions especials o esdeveniments amb altres persones? O potser es compra de manera habitual a casa i es consumeix diàriament?

 

Evitar l’alcohol completament és l’opció més recomanable, ja que el consum zero és l’únic consum segur que hi ha. No obstant això, en cas de consumir, és important limitar la quantitat de begudes, no beure en grans quantitats ni en excés, i no fer excepcions amb les begudes més acceptades socialment, com el vi. D’aquesta manera, podrem reduir el risc associat a l’alcohol de patir càncer o de la recurrència.

 

A més a més, hi ha d’altres petites accions que poden reduir el risc de patir càncer i que estan a les nostres mans, com ara seguir un estil de vida saludable. Això comporta deixar enrere hàbits com el tabac, i incorporar rutines com la pràctica d’activitat física o la millora dels hàbits alimentaris. En conjunt, el consum de tabac i alcohol augmenta considerablement el risc de patir càncer, especialment els que afecten a la boca, gola i esòfag. Per la qual cosa, la recomanació no només és de deixar de consumir alcohol, sinó també de deixar de fumar.

 

Per contra, les persones que segueixen un estil de vida saludable tenen un 18 % de risc menor de patir aquesta malaltia. Són persones que practiquen exercici, tenen un pes corporal adequat, eviten les begudes ensucrades i el menjar ràpid, prioritzen el consum d’aliments frescs i vegetals, redueixen el consum de carns roges i processades, i el consum d’alcohol.

 

En definitiva, tant abans com després d’un càncer, les recomanacions per reduir el risc de la malaltia són molt semblants. Un estil de vida saludable, que inclogui una dieta equilibrada, la pràctica d’exercici físic, i que abandoni els hàbits tabàquics i de consum d’alcohol, ajudarà a minimitzar el risc associat a aquests factors modificables.

 

 

Referències

L’espiritualitat després de superar un càncer

El diagnòstic de càncer té un impacte molt important en la vida dels pacients, i les persones del seu voltant (familiars i amics). Després del tractament, aquestes persones tornen a experimentar un canvi significatiu en tractar de reprendre la vida que tenien abans del diagnòstic. En aquest article, farem un repàs del paper que té l’espiritualitat durant i després del càncer, en el camí de refer la vida dels pacients i les famílies.

 

El diagnòstic de càncer desperta emocions molt diverses en les persones. Alguns senten que han de ser forts i protegir a les persones del voltant. Altres, es refugien en els seus éssers estimats, demanen ajuda a professionals o acudeixen a la fe i l’espiritualitat per poder fer front a la situació.

 

L’espiritualitat té un paper important en la qualitat de vida de les persones, i fa referència al sentit i les creences que una persona té respecte a la vida i la pau interior, la seva existència i la relació amb altres persones. En alguns casos, l’espiritualitat es pot expressar mitjançant una religió que es comparteix amb altres persones, i pot millorar la seva qualitat de vida per reduir l’estrès i l’ansietat, la sensació d’aïllament i soledat, i per augmentar els sentiments positius d’esperança, optimisme i sensació de pau interior.

 

Trobar un nou sentit a la vida

L’espiritualitat és important per acceptar les emocions que sorgeixen, algunes de les quals són l’aclaparament, l’enuig, la por, l’ansietat, la tristesa, la culpa o la soledat, però també l’esperança i la gratitud. Poder parlar d’elles és important durant tot el procés, per la qual cosa, associacions com ara l’Associació Espanyola Enfront del Càncer (AECC) o la Federació Catalana Entitats contra el Càncer (FECEC) ofereixen espais en línia per a pacients per ajudar, des de l’espiritualitat, a acceptar la situació i trobar els valors que donen sentit a la vida.

 

Les persones que han superat un càncer poden sentir la necessitat de trobar un nou sentit a la vida per haver experimentat un canvi tan significatiu. Durant el procés, tant les prioritats com les metes i propòsits poden patir canvis que necessiten una reavaluació. Així, reflexionar al voltant dels canvis que han ocorregut, trobar els valors que els mouen ara, aprendre a donar gràcies o establir nous propòsits que siguin més acordes a la nova situació poden ajudar a donar un sentit renovat a la vida.

 

Recuperar l’espiritualitat i enriquiment personal

Enfront del diagnòstic, les persones poden iniciar la recerca de l’espiritualitat per tal de trobar respostes a les seves preguntes, o perdre-la en una crisi de fe per qüestionar per què ha passat. Recuperar-la i tornar a donar-li sentit a l’espiritualitat pot ser important pel paper que té aquesta en el benestar emocional i mental durant i després del tractament, com a font de fortalesa i tranquil·litat.

 

Per una banda, l’espiritualitat està relacionada amb la capacitat que tenen les persones per a reaccionar i recuperar-se enfront de les adversitats, i que s’aconsegueix quan ens reconciliem amb la vida que tenim. Per altra banda, d’una situació com el càncer es poden extraure aprenentatges que permeten créixer en l’àmbit humà. La reflexió sobre el procés (què ha passat, en què he canviat), la nova situació (què ha suposat per a mi), els sentiments que han aparegut durant aquest temps (què he sentit, quin sentit pot tindre el patiment i com ha canviat la meva percepció d’aquest) i la nova vida (soc conscient de la importància de viure el present) és un moment clau per tal de transformar les vivències en un camí d’enriquiment personal i reforçar l’autodescobriment.

 

Recomanacions per sanar les ferides

Finalment, sanar les ferides és fonamental per poder continuar endavant. Per a això són necessaris els recursos personals (autoestima, optimisme, confiança en u mateix, responsabilitat…) i donar sentit a la malaltia, trobar sentit al que passa i afrontar els esdeveniments, així com el suport social. Tant els familiars i amics, com les associacions de pacients i el personal sanitari especialista en psicooncologia, ofereixen espais de confiança on parlar amb altres persones que poden donar suport psicològic i ajudar a sortejar el procés, des de l’assessorament fins a la teràpia individual o grupal.

 

A més a més, durant tot el procés de tractament i recuperació, és important buscar maneres de relaxar-se, gaudir d’activitats noves o que ja es practicaven abans, i tractar de mantenir-se actiu, sigui a soles, o en companyia.

 

En definitiva, l’espiritualitat i el sentit que dona cada persona a la vida es pot veure afectada pel diagnòstic de càncer, i retrobar-se és important per poder fer front als canvis durant i després del tractament. El suport social, la reflexió i l’acceptació de les vivències des del punt de vista espiritual, són claus per poder extraure un aprenentatge de vida.

 

Referències

  1. Els sentiments i el càncer
  2. La espiritualidad en el tratamiento del cáncer (PDQ®)- Versión para pacientes – Instituto Nacional del Cáncer
  3. Suport religiós i espiritual
  4. Grup online: Espiritualitat i càncer
  5. Suport espiritual quan es té càncer
  6. ¿Tiene la espiritualidad un papel en el cuidado de los pacientes con cáncer?
  7. Cómo cuidar las emociones del paciente con cáncer

 

Beneficis de l’atenció psicooncològica després d’haver viscut un càncer

Haver viscut una malaltia oncològica té un impacte més enllà de l’estat físic, afectant també aspectes emocionals, a l’ambient familiar i laboral, i a la qualitat de vida. D’aquesta manera, sorgeix la necessitat d’adaptar-se a la nova situació de manera sana i de prendre consciència de la importància de l’autocura a nivell psicològic.

És així com neix la psicooncologia, l’objectiu de la qual és el d’atendre les necessitats psicològiques de la persona que ha tingut una malaltia oncològica, els familiars que ho necessitin i atendre també els professionals dels equips de salut relacionats amb la malaltia. Existeixen diverses alternatives a la disposició de les persones que han viscut una situació d’aquest tipus, així com per als seus familiars o cuidadors. Així, trobem les psicoteràpies individualitzades, les psicoteràpies grupals, o els grups de suport mutu. La participació en aquests recursos de suport psicològic no és obligatòria, no obstant això, hi ha evidència que l’atenció psicooncològica, quan la persona considera que ho necessita, té un efecte gairebé immediat en la millora de la situació emocional.

 

Quan s’hauria d’acudir al psicooncòleg?

El diagnòstic del càncer és habitualment un fet que desestabilitza emocionalment, i una vegada que s’ha viscut l’experiència també poden sorgir pors i inseguretats. La psicooncologia s’encarrega d’atendre les necessitats a nivell psicològic de la persona afectada en el procés i evolució de la malaltia, millorar l’afrontament a la mateixa i repercuteix a beneficiar la qualitat de vida. Acudir a un psicooncòleg pot ser necessari durant el procés de la malaltia, però molt sovint sorgeix la necessitat d’acudir en el període de la remissió de la malaltia, ja que és quan es detecta un augment del malestar emocional, amb l’afectació de l’estat d’ànim. Així doncs, la intervenció psicooncològica pot beneficiar en qualsevol moment, tant a la persona que ha viscut un càncer com a altres membres de la seva família que puguin necessitar-la.

Alguns centres de salut i hospitals ofereixen aquest servei especialitzat d’atenció psicològica, però en cas de no estar disponible, o no tenir accés a ell, hi ha diverses entitats que donen suport als interessats, com les organitzacions federades a la FECEC.

 

Quins són els beneficis de la psicooncologia?

La psicooncologia té diverses funcions que són beneficioses al llarg de tot el procés:

  • Proporcionar eines per a manejar el dolor i alleujar el malestar emocional.
  • Ajudar a mantenir l’autoestima, ja que els tractaments poden afectar l’aspecte físic.
  • Permetre l’alleujament emocional, facilitant l’expressió de pors i preocupacions per la incertesa a tornar a patir la malaltia.
  • Proporcionar les eines psicològiques necessàries per a assumir l’experiència, integrar-la i lentament, tornar a la normalitat.
  • Promoure el suport sociofamiliar enfortint la comunicació entre els afectats i els familiars.
  • Valorar els criteris per a participar en la psicoteràpia grupal i els grups d’ajuda mútua.
  • Ajudar als familiars i cuidadors, fomentant l’autocura i comprendre les seves emocions per a poder adaptar-se de manera saludable a la situació.

 

La psicooncologia és important en totes les fases del càncer:

La psicooncologia és present en totes les fases de la malaltia i aborda les necessitats específiques de cadascuna d’elles per a millorar la qualitat de vida. El paper del psicooncòleg en la remissió és particularment important, ja que acompanya en el procés de tornada a la normalitat, a la rutina, i s’encarrega de treballar les pors a la recaiguda.

Les persones que han viscut un càncer poden presentar seqüeles físiques i psicològiques. Per això, la intervenció psicooncològica juga un paper fonamental ajudant aquestes persones a gestionar les seves emocions i com perceben la vida, contribuint al fet que se sentin millor aconsegueixo mateixos i integrin de manera adaptativa les viviències de cada moment.

 

Quina és la diferència entre la teràpia de grup i els grups d’ajuda mútua (GAM)?

La teràpia psicològica de les persones que han viscut un càncer també ofereix la possibilitat, si es requereix, d’assistir a teràpies de grup i a grups d’ajuda mútua.

 

  • Teràpia de grup:

Les teràpies de grup formen part de la psicoteràpia i ajuden a l’adaptació psicosocial de la persona que ha viscut l’experiència de tenir un càncer. Aquestes teràpies s’enfoquen a fomentar la seva adaptació i afavorir el seu creixement personal. Un bon moment per a iniciar la teràpia de grup és una vegada finalitza el tractament oncològic, que és el punt d’inflexió quan el control passa del personal mèdic a la pròpia persona.

Les teràpies grupals, que poden ser de diversos abordatges psicoterapèutics diferents, s’adapten a les necessitats dels membres que ho componen i estan guiades per un psicoterapeuta que dirigeix les sessions. Solen estar dividides en mòduls que tracten diferents temes, ja que es busca un canvi durador en l’afrontament dels participants, afavorint l’expressió emocional i l’aprenentatge interpersonal. Per això, normalment, s’intenta que el grup sigui homogeni i que es trobin en el mateix estadi de la malaltia.

 

  • Grup d’ajuda mútua:

 

A diferència de les teràpies de grup, els grups d’ajuda mútua no s’engloben dins de la psicoteràpia. Aquests grups són un espai de trobada i suport entre iguals i encara que poden beneficiar la salut mental dels participants, no tenen la figura del psicoterapeuta que mediï les sessions de grup. Els grups d’ajuda mútua es caracteritzen perquè es gestionen ells mateixos, no tenen diferències de rol, s’expressen els sentiments i es comparteixen les experiències viscudes amb altres persones en situació similar. Això permet als participants sentir-se més compresos i acompanyats, reduint l’estrès i la sensació d’impotència.

 

Els familiars i cuidadors també poden fer ús d’aquests grups?

La teràpia grupal i els grups d’ajuda mútua pretenen millorar la qualitat de vida de les persones que han viscut un càncer i la dels seus familiars, ajudant-los a desenvolupar les competències que els permetin manejar el malestar psicològic associat a aquesta situació.

La participació en aquests grups ajuda familiars i cuidadors a comprendre que el càncer afecta tant al pacient com a l’entorn, i dona eines per a aprendre a gestionar les emocions durant el procés o una vegada finalitzada la malaltia.

Existeixen diverses entitats federades a la FECEC, Junts contra el càncer, que proporcionen recursos per a l’orientació i suport psicològic a les persones que comencen aquesta nova etapa després de finalitzar el tractament contra el càncer.

 

Assessorament i suport:

 

Teràpia de grup:

 

Suport clínic:

 

Teràpia sexual i de parella:

 

Grups d’ajuda mútua:

 

Es pot ésser donant després de superar un càncer?

La donació és un acte de solidaritat i altruisme i de vital importància per a l’atenció sanitària actual. Ser donant és una oportunitat per salvar vides i oferir esperança a aquelles persones que més ho necessiten. A més del seu impacte directe en la salut dels receptors, la donació també és fonamental per a la recerca mèdica, ja que permet ajudar els investigadors a conèixer més sobre les malalties i, potencialment, a trobar nous tractaments.

Les principals opcions de donació inclouen la donació de sang, plasma i plaquetes, que són fonamentals per a milers de persones; la donació de mostres biològiques, que aporta material per a la recerca mèdica; la donació de medul·la òssia, que ajuda els pacients amb malalties de la sang; la donació de cordó umbilical, que proporciona cèl·lules mare per al tractament d’algunes malalties; i la donació d’òrgans i teixits, que permet trasplantar òrgans i teixits vitals.

Després d’haver passat per una experiència desafiadora com és el càncer, les persones poden ser més conscients de la importància de rebre suport i cura durant el procés de tractament. Per aquest motiu, la donació pot ser vista com una oportunitat per retribuir i contribuir a la comunitat mèdica, així com per ajudar a altres persones que poden trobar-se en una situació similar. No obstant això, a causa de la complexitat de la malaltia i els tractaments rebuts, les persones que han superat un càncer poden tenir dubtes sobre la possibilitat de convertir-se en donants.

Donació de sang, plasma i plaquetes

 

La donació de sang és un procediment mèdic pel qual s’extreu sang d’una persona de manera voluntària, després aquesta es processa al laboratori i es separa en tres components: glòbuls vermells, plasma i plaquetes:

  • Els glòbuls vermells s’utilitzen per a tractaments de càncer i en algunes operacions. També són imprescindibles en cas d’accident.
  • Les plaquetes són necessàries per als malalts de càncer i per evitar hemorràgies.
  • Finalment, el plasma es transfon en pacients amb alteracions en la coagulació o grans cremades. També serveix com a tractament per a persones amb defenses baixes.

 

Per aquesta mateixa raó, diem que cada donació de sang pot salvar fins a 3 vides. No obstant això, per obtenir una bossa de transfusió de plaquetes per a una persona, es necessiten com a mínim 5 donacions de sang, i per això és tan important comptar amb donants exclusius de plaquetes.

 

De manera general, les persones que han patit un càncer no poden donar. És cert que recentment s’han introduït algunes excepcions.

 

És important tenir en compte el tipus de càncer que es va tenir i el tractament rebut. Hi ha alguns tipus de càncer que automàticament fan inelegible per a la donació de sang, com ara la leucèmia, el limfoma, la malaltia de Hodgkin, el mieloma o el sarcoma de Kaposi, entre altres càncers de la sang. No obstant això, alguns càncers in situ, inclosos els càncers de pell de cèl·lules escamoses o basals que s’han extirpat i curat completament, no necessiten esperar 12 mesos abans de ser elegibles per a la donació, a diferència d’altres tipus de càncer. En qualsevol cas, és important tenir en compte els criteris específics del lloc on es realitzarà la donació.

Si estàs interessat a ser donant de sang, trobaràs més informació a la pàgina web del Banc de Sang i Teixits, a Catalunya, o de la Creu Roja, a Madrid.

 

Donació de mostres biològiques

La donació de mostres biològiques consisteix a proporcionar teixits, fluids o altres materials biològics amb fins de recerca sobre el diagnòstic o tractament mèdic de malalties com el càncer, per la qual cosa és fonamental per al progrés de la ciència mèdica i la investigació biomèdica.

Els donants de mostres biològiques poden ser persones amb tota mena d’antecedents i de tots els grups de població, i la donació, generalment, es fa en hospitals, centres de recerca i bancs de mostres biològiques, com el Biobanc del CNIO, on custodien mostres i les posen a disposició dels investigadors per a la realització de descobriments fonamentals que ajudin a comprendre els diferents tipus de càncer i metàstasi, així com per desenvolupar formes de prevenir-los, diagnosticar-los i tractar-los eficaçment. Per a les persones que han superat un càncer, donar mostres biològiques és una gran oportunitat per contribuir a la recerca.

Si vols conèixer més informació sobre quin tipus de mostres biològiques pots donar i com fer-ho, pots visitar la pàgina del registre nacional de biobancs i seleccionar el més proper a tu.

 

Donació de medul·la òssia

La donació de medul·la òssia és un procediment mèdic en el qual s’extreuen cèl·lules mare hematopoètiques, que són les cèl·lules que es troben a l’interior dels ossos i que tenen la capacitat de produir cèl·lules sanguínies. Aquestes cèl·lules mare poden ser trasplantades a pacients amb malalties greus de la sang, com la leucèmia, el limfoma i altres malalties del sistema hematopoètic.

De manera general, les persones que han passat per un càncer no poden ser donants de medul·la òssia; no obstant això, hi ha alguns casos en els quals sí que poden ser-ho. Aquelles persones que han tingut un carcinoma basocel·lular de pell o un carcinoma in situ de coll uterí sí poden donar medul·la òssia.

Tot i això, es recomana consultar amb un professional de la salut o amb el centre de donació per obtenir informació precisa sobre l’elegibilitat i els requisits després d’haver superat un càncer.

Si vols ser donant de medul·la, consulta la pàgina web de la Fundació Josep Carreras per obtenir més informació.

 

Donació de cordó umbilical

La donació de cordó umbilical és un procés en què es recull i emmagatzema la sang del cordó umbilical després del naixement d’un nadó. La sang del cordó umbilical és rica en cèl·lules mare hematopoètiques, similars a les que es troben en la medul·la òssia, i aquestes cèl·lules es poden utilitzar per tractar diverses malalties de la sang i del sistema immunitari, incloent-hi alguns tipus de càncer.

El procediment de donació de cordó umbilical és relativament simple i, en principi, no representa cap risc per als donants. No obstant això, haver passat per un càncer pot suposar una dificultat a l’hora de ser donant de cordó umbilical depenent del tipus de càncer pel qual s’ha passat, principalment aquells que poden ser d’origen genètic. Per a això, és important consultar amb el centre de donació de forma prèvia per saber si es pot ser donant.

Si t’agradaria ser donant de cordó umbilical, consulta la pàgina web de la Fundació Josep Carreras per obtenir més informació.

 

Donació d’òrgans

La donació d’òrgans és un acte voluntari mitjançant el qual una persona, coneguda com a donant, permet que els seus òrgans sans siguin trasplantats a una altra persona que els necessita. Alguns dels òrgans que es poden donar inclouen el cor, els pulmons, el fetge o els ronyons.

En termes generals, les persones que hagin patit una malaltia tumoral maligna, així com una malaltia hematològica, autoimmunitària o altres que suposin un risc de transmissió al receptor, no poden ser donants d’òrgans. No obstant això, els criteris de selecció i exclusió per a la donació d’òrgans i teixits es determinen en l’establiment de teixits que els rebrà o en la Unitat de Trasplantament.

Si desitges obtenir més informació sobre com esdevenir donant d’òrgans, pots consultar la pàgina web de l’Organització Nacional de Trasplantaments, Gencat o la pàgina web de la Comunitat de Madrid si resideixes a Catalunya o Madrid, respectivament.

Pel que fa a les persones que hagin superat un càncer i desitgin esdevenir donants, és important destacar que existeixen restriccions o avaluacions addicionals abans de ser elegible per a això. S’han de tenir en compte la salut general i la qualitat dels òrgans o teixits a donar. Cada cas ha de ser valorat per un professional de la salut.

A Espanya, la donació està rigorosament regulada per garantir-ne la seguretat i eficàcia. Per exemple, el Reial Decret-Llei 9/2024 regula de manera exhaustiva la donació de cèl·lules i teixits a Espanya, establint criteris de selecció, procediments d’avaluació i el registre nacional corresponent. Altres decrets que regulen la donació a Espanya són: el Reial Decret-Llei 2070/1999 que regula l’obtenció i utilització clínica d’òrgans humans, el Reial Decret-Llei 1527/2010 que regula la donació i utilització de cèl·lules i teixits humans amb finalitats de recerca, i el Reial Decret 1088/2005 que estableix requisits i condicions per a la donació de sang i els serveis de transfusió, entre d’altres.

 

Referències

Ayude a las personas con cáncer: Done sangre y plaquetas – American Society of Clinical Oncology

 Can Cancer Survivors Donate Blood? – Compass Oncology

 American Red Cross, Blood Services – Eligibility Criteria

 Cruz Roja- Donación de sangre

 Información para los donantes – Biobanco del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas – CNIO

¡Usted puede donar muestras biológicas para investigación a fin de combatir el cáncer y el Alzheimer! – Salud América

¿Cómo puede usted contribuir a la investigación médica? – National Cancer Institute

On fer-te donant de medul·la òssia? – Fundació Josep Carreras

Medical requirements for donating bone marrow – National Marrow Donor Program

Cómo la sangre del cordón umbilical puede salvar una vida – American Society of Clinical Oncology

On donar la sang de cordó umbilical? – Fundació Josep Carreras

Can I Donate My Organs if I’ve Had Cancer? – American Cancer Society

Tissue transplants are in great need, but can you donate your tissues if you went through cancer treatment – Breast Cancer Talk

Donació d’òrgans – Organització Nacional de Trasplantaments

Donació d’òrgans i teixits – Gencat

La donante de 6 órganos que ha transmitido el cáncer y la muerte a 3 receptores

 Per què són necessaris els donants de plaquetes? – Banc de sang i teixits