morganitzo

Com establir rutines saludables per tornar a la normalitat

La importància de les rutines després del càncer per a la recuperació i la sensació de normalitat

Les rutines són els costums de fer certes coses d’una manera més o menys automàtica. És a dir, són els hàbits que adquirim per la pràctica repetida d’activitats en la vida diària, com ara els horaris que seguim o les activitats que fem. Les rutines són importants al llarg de la vida, però ho són més importància per a les persones que han superat un càncer.

Alguns dels motius pels quals les rutines poden contribuir a restaurar l’equilibri físic i emocional després del càncer són que estructurar els dies ajuda a reduir l’estrès i la incertesa i, també, que fan sensació de control i seguretat sobre la vida diària. A més, afavoreixen l’adherència dels hàbits saludables, cosa que és important si s’han de fer canvis en la vida quotidiana, com per exemple augmentar l’activitat física.

En aquest article, repassarem com una rutina pot ajudar a la vida després del càncer, i de quina manera començar a establir-la i a mantenir-la en el temps, per tal que sigui una aliada que ajudi a enfortir la confiança i l’autoestima.

Com crear una rutina personalitzada saludable, incloent-hi exercici, alimentació i descans

Tenir una rutina és important en el procés de recuperació. Alguns dels elements clau que es recomana incloure en una rutina saludable són l’exercici físic adaptat, l’alimentació equilibrada i el bon descans pels beneficis demostrats que tenen sobre els pacients.

Això no obstant, el més important a l’hora d’establir-ne una és que sigui efectiva. És a dir, que la persona sigui capaç de mantenir els hàbits en el temps i incorporar-los realment a la seva vida diària. Per això, quan es tracta de canviar diversos factors de la vida quotidiana es recomana fer els canvis de manera progressiva, per evitar l’esgotament i la falta de continuïtat. Així, en el cas de la pràctica d’activitat física, es podria començar incorporant un dia d’exercici, i un segon al cap de dues setmanes. A més a més, és important que cadascú adapti la rutina segons les seves preferències, ja que hi haurà gent que preferirà llevar-se aviat; i d’altra, que serà més productiva cap al tard.

Els professionals de l’equip mèdic poden assessorar a l’hora de començar a incorporar els canvis, perquè són els que millor coneixen la història de cada pacient i les seves necessitats físiques i emocionals. Igualment, els recursos que ofereixen algunes entitats poden ser de gran ajuda en el procés d’integració dels canvis i l’adquisició de nous hàbits. Algunes iniciatives, com ara Rutinoterapia, acompanyen durant tot el procés amb tallers i cursos online per a ajudar les persones a sentir-se millor durant el canvi.

A més a més, per als més aficionats a les tecnologies existeixen aplicacions mòbils i eines digitals que permeten enregistrar les rutines. Algunes d’aquestes aplicacions són com un joc, on assolir els objectius fixats dona punts i premis que poden ser una font de motivació.

 

 

 

Consells per mantenir rutines en moments difícils

Tot i que les rutines, la constància i la continuïtat són importants, en moments difícils pot ser complicat mantenir la força per a complir-les. És important, aleshores, tenir en compte alguns factors que ajuden a mantenir-les:

 

  • Ser flexibles: inclús seguint una rutina, la flexibilitat és clau per garantir la continuïtat. És fonamental poder ajustar-la a les necessitats de cada moment, segons l’estat físic i emocional.
  • Tenir una xarxa de suport: mantenir la rutina depèn també de tenir persones al voltant, com familiars, amics o grups de suport, que facin els canvis al mateix temps. Així, en moments difícils, aquestes persones poden ajudar i motivar a continuar endavant.
  • Dividir les grans fites en petits passos: la sensació de progrés és important per mantenir la motivació i la confiança en el canvi. A algunes persones també els pot servir d’ajuda fer un registre dels avanços i visualitzar el progrés.
  • Recordar el propòsit i els beneficis a llarg termini de l’esforç que es fa.

 

Mantenir l’equilibri entre les rutines diàries i la vida social

Tot i que parlar de rutines pot recordar a les activitats que es fan per obligació, també és important reservar temps per l’oci. La planificació es fa per tractar d’integrar tant activitats socials com laborals, amb l’objectiu d’equilibrar el treball, el descans i el lleure. Així, planificar aquest temps és tan important com reservar temps per a altres dedicacions.

Pel que fa a les activitats socials, s’ha de considerar que estar socialment actiu no implica haver de participar en totes les activitats que es presentin, sinó en aquelles que generin benestar. Aquestes activitats poden ser la pràctica d’aficions, gaudir de temps amb amics o familiars, sortir a passejar o, simplement, tenir moments de tranquil·litat amb o sense companyia.

No obstant, escoltar-se i identificar quan el cos necessita descansar és important per ajustar la rutina, augmentant el temps de descans o desconnexió, incloent la desconnexió digital per millorar la qualitat del repòs. Així, en setmanes més atrafegades potser optar per activitats d’oci més relaxades és una bona opció, reservant les activitats més dinàmiques per a moments menys demandants.

D’altra banda, també és fonamental per a les persones que han superat un càncer mantenir una bona comunicació amb l’entorn: manifestar i respectar les necessitats en cada moment, per poder gaudir d’un temps de qualitat.

En definitiva, la planificació i les rutines són una estratègia per facilitar la vida diària i l’adopció de canvis cap a un estil de vida més saludable, on també hi hagi espai per al descans i l’oci, i que permetin gaudir millor del temps de qualitat.

 

Referències

Es pot ésser donant després de superar un càncer?

La donació és un acte de solidaritat i altruisme i de vital importància per a l’atenció sanitària actual. Ser donant és una oportunitat per salvar vides i oferir esperança a aquelles persones que més ho necessiten. A més del seu impacte directe en la salut dels receptors, la donació també és fonamental per a la recerca mèdica, ja que permet ajudar els investigadors a conèixer més sobre les malalties i, potencialment, a trobar nous tractaments.

Les principals opcions de donació inclouen la donació de sang, plasma i plaquetes, que són fonamentals per a milers de persones; la donació de mostres biològiques, que aporta material per a la recerca mèdica; la donació de medul·la òssia, que ajuda els pacients amb malalties de la sang; la donació de cordó umbilical, que proporciona cèl·lules mare per al tractament d’algunes malalties; i la donació d’òrgans i teixits, que permet trasplantar òrgans i teixits vitals.

Després d’haver passat per una experiència desafiadora com és el càncer, les persones poden ser més conscients de la importància de rebre suport i cura durant el procés de tractament. Per aquest motiu, la donació pot ser vista com una oportunitat per retribuir i contribuir a la comunitat mèdica, així com per ajudar a altres persones que poden trobar-se en una situació similar. No obstant això, a causa de la complexitat de la malaltia i els tractaments rebuts, les persones que han superat un càncer poden tenir dubtes sobre la possibilitat de convertir-se en donants.

Donació de sang, plasma i plaquetes

 

La donació de sang és un procediment mèdic pel qual s’extreu sang d’una persona de manera voluntària, després aquesta es processa al laboratori i es separa en tres components: glòbuls vermells, plasma i plaquetes:

  • Els glòbuls vermells s’utilitzen per a tractaments de càncer i en algunes operacions. També són imprescindibles en cas d’accident.
  • Les plaquetes són necessàries per als malalts de càncer i per evitar hemorràgies.
  • Finalment, el plasma es transfon en pacients amb alteracions en la coagulació o grans cremades. També serveix com a tractament per a persones amb defenses baixes.

 

Per aquesta mateixa raó, diem que cada donació de sang pot salvar fins a 3 vides. No obstant això, per obtenir una bossa de transfusió de plaquetes per a una persona, es necessiten com a mínim 5 donacions de sang, i per això és tan important comptar amb donants exclusius de plaquetes.

 

De manera general, les persones que han patit un càncer no poden donar. És cert que recentment s’han introduït algunes excepcions.

 

És important tenir en compte el tipus de càncer que es va tenir i el tractament rebut. Hi ha alguns tipus de càncer que automàticament fan inelegible per a la donació de sang, com ara la leucèmia, el limfoma, la malaltia de Hodgkin, el mieloma o el sarcoma de Kaposi, entre altres càncers de la sang. No obstant això, alguns càncers in situ, inclosos els càncers de pell de cèl·lules escamoses o basals que s’han extirpat i curat completament, no necessiten esperar 12 mesos abans de ser elegibles per a la donació, a diferència d’altres tipus de càncer. En qualsevol cas, és important tenir en compte els criteris específics del lloc on es realitzarà la donació.

Si estàs interessat a ser donant de sang, trobaràs més informació a la pàgina web del Banc de Sang i Teixits, a Catalunya, o de la Creu Roja, a Madrid.

 

Donació de mostres biològiques

La donació de mostres biològiques consisteix a proporcionar teixits, fluids o altres materials biològics amb fins de recerca sobre el diagnòstic o tractament mèdic de malalties com el càncer, per la qual cosa és fonamental per al progrés de la ciència mèdica i la investigació biomèdica.

Els donants de mostres biològiques poden ser persones amb tota mena d’antecedents i de tots els grups de població, i la donació, generalment, es fa en hospitals, centres de recerca i bancs de mostres biològiques, com el Biobanc del CNIO, on custodien mostres i les posen a disposició dels investigadors per a la realització de descobriments fonamentals que ajudin a comprendre els diferents tipus de càncer i metàstasi, així com per desenvolupar formes de prevenir-los, diagnosticar-los i tractar-los eficaçment. Per a les persones que han superat un càncer, donar mostres biològiques és una gran oportunitat per contribuir a la recerca.

Si vols conèixer més informació sobre quin tipus de mostres biològiques pots donar i com fer-ho, pots visitar la pàgina del registre nacional de biobancs i seleccionar el més proper a tu.

 

Donació de medul·la òssia

La donació de medul·la òssia és un procediment mèdic en el qual s’extreuen cèl·lules mare hematopoètiques, que són les cèl·lules que es troben a l’interior dels ossos i que tenen la capacitat de produir cèl·lules sanguínies. Aquestes cèl·lules mare poden ser trasplantades a pacients amb malalties greus de la sang, com la leucèmia, el limfoma i altres malalties del sistema hematopoètic.

De manera general, les persones que han passat per un càncer no poden ser donants de medul·la òssia; no obstant això, hi ha alguns casos en els quals sí que poden ser-ho. Aquelles persones que han tingut un carcinoma basocel·lular de pell o un carcinoma in situ de coll uterí sí poden donar medul·la òssia.

Tot i això, es recomana consultar amb un professional de la salut o amb el centre de donació per obtenir informació precisa sobre l’elegibilitat i els requisits després d’haver superat un càncer.

Si vols ser donant de medul·la, consulta la pàgina web de la Fundació Josep Carreras per obtenir més informació.

 

Donació de cordó umbilical

La donació de cordó umbilical és un procés en què es recull i emmagatzema la sang del cordó umbilical després del naixement d’un nadó. La sang del cordó umbilical és rica en cèl·lules mare hematopoètiques, similars a les que es troben en la medul·la òssia, i aquestes cèl·lules es poden utilitzar per tractar diverses malalties de la sang i del sistema immunitari, incloent-hi alguns tipus de càncer.

El procediment de donació de cordó umbilical és relativament simple i, en principi, no representa cap risc per als donants. No obstant això, haver passat per un càncer pot suposar una dificultat a l’hora de ser donant de cordó umbilical depenent del tipus de càncer pel qual s’ha passat, principalment aquells que poden ser d’origen genètic. Per a això, és important consultar amb el centre de donació de forma prèvia per saber si es pot ser donant.

Si t’agradaria ser donant de cordó umbilical, consulta la pàgina web de la Fundació Josep Carreras per obtenir més informació.

 

Donació d’òrgans

La donació d’òrgans és un acte voluntari mitjançant el qual una persona, coneguda com a donant, permet que els seus òrgans sans siguin trasplantats a una altra persona que els necessita. Alguns dels òrgans que es poden donar inclouen el cor, els pulmons, el fetge o els ronyons.

En termes generals, les persones que hagin patit una malaltia tumoral maligna, així com una malaltia hematològica, autoimmunitària o altres que suposin un risc de transmissió al receptor, no poden ser donants d’òrgans. No obstant això, els criteris de selecció i exclusió per a la donació d’òrgans i teixits es determinen en l’establiment de teixits que els rebrà o en la Unitat de Trasplantament.

Si desitges obtenir més informació sobre com esdevenir donant d’òrgans, pots consultar la pàgina web de l’Organització Nacional de Trasplantaments, Gencat o la pàgina web de la Comunitat de Madrid si resideixes a Catalunya o Madrid, respectivament.

Pel que fa a les persones que hagin superat un càncer i desitgin esdevenir donants, és important destacar que existeixen restriccions o avaluacions addicionals abans de ser elegible per a això. S’han de tenir en compte la salut general i la qualitat dels òrgans o teixits a donar. Cada cas ha de ser valorat per un professional de la salut.

A Espanya, la donació està rigorosament regulada per garantir-ne la seguretat i eficàcia. Per exemple, el Reial Decret-Llei 9/2024 regula de manera exhaustiva la donació de cèl·lules i teixits a Espanya, establint criteris de selecció, procediments d’avaluació i el registre nacional corresponent. Altres decrets que regulen la donació a Espanya són: el Reial Decret-Llei 2070/1999 que regula l’obtenció i utilització clínica d’òrgans humans, el Reial Decret-Llei 1527/2010 que regula la donació i utilització de cèl·lules i teixits humans amb finalitats de recerca, i el Reial Decret 1088/2005 que estableix requisits i condicions per a la donació de sang i els serveis de transfusió, entre d’altres.

 

Referències

Ayude a las personas con cáncer: Done sangre y plaquetas – American Society of Clinical Oncology

 Can Cancer Survivors Donate Blood? – Compass Oncology

 American Red Cross, Blood Services – Eligibility Criteria

 Cruz Roja- Donación de sangre

 Información para los donantes – Biobanco del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas – CNIO

¡Usted puede donar muestras biológicas para investigación a fin de combatir el cáncer y el Alzheimer! – Salud América

¿Cómo puede usted contribuir a la investigación médica? – National Cancer Institute

On fer-te donant de medul·la òssia? – Fundació Josep Carreras

Medical requirements for donating bone marrow – National Marrow Donor Program

Cómo la sangre del cordón umbilical puede salvar una vida – American Society of Clinical Oncology

On donar la sang de cordó umbilical? – Fundació Josep Carreras

Can I Donate My Organs if I’ve Had Cancer? – American Cancer Society

Tissue transplants are in great need, but can you donate your tissues if you went through cancer treatment – Breast Cancer Talk

Donació d’òrgans – Organització Nacional de Trasplantaments

Donació d’òrgans i teixits – Gencat

La donante de 6 órganos que ha transmitido el cáncer y la muerte a 3 receptores

 Per què són necessaris els donants de plaquetes? – Banc de sang i teixits

Xarxes socials i com connectar

Les xarxes socials són l’eina de connexió del segle XXI. Ara és molt fàcil agafar el mòbil i parlar amb una persona de l’altra punta del món. Amb un sol clic, pots buscar perfils que siguin afins als teus interessos i les teves experiències, així com compartir el que vulguis amb les persones que vulguin escoltar-te, o llegir-te en aquest cas.

En l’actualitat, és comú escoltar que dues persones s’han conegut a través d’una xarxa social, així com llegir opinions o sentiments que altres persones comparteixen en els seus perfils.

En quant a les persones que han superat un càncer, els recursos online ben emprats poden ser una bona eina per expressar emocions i recolzar-se en gent que ha passat per situacions semblants. Un estudi dut a terme per l’ICO (Institut Català d’Oncologia), la UB (Universitat de Barcelona) i l’IBIDELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge) recalca que internet és un mitjà cada vegada més utilitzat per a consultes mediques.

Mentre que fa uns anys s’acostumava a utilitzar únicament com a font d’informació, ara també pot proporcionar suport psicosocial. Per tant, existeix una necessitat d’adaptació a les noves tecnologies d’algunes eines existents, com els grups de teràpia. No obstant això, cal tenir present que els suports visuals són un gran complement, però que no poden substituir del tot al contacte presencial; l’opinió del professional és imprescindible i no pot reemplaçar-se.

Fòrums online

Hi ha diverses fundacions o associacions que ofereixen fòrums per a que les persones que han superat un càncer puguin compartir els seus pensaments i s’obrin debats sobre els temes que més els preocupen. La seva opinió pot ser de gran ajuda pels que estan en un procés similar al que ells van viure, ja que els hi pot aportar experiència i esperança.

D’altra banda, també hi ha fòrums que són exclusivament per persones que ja han passat el procés oncològic i uns altres que combinen a pacients amb persones que ja han superat el càncer. A continuació, us parlarem d’alguns que formen par d’aquests últims:

  • Supervivientes, fòrum de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC): Com bé indica el nom, aquet és un fòrum únicament per persones que ja han superat un càncer. Aquí poden començar una conversa amb el tema que més els interessi i donar-se suport en les tasques més difícils, com la por abans d’una revisió rutinària o els efectes secundaris que sofreixen.
  • ICOnnecta: L’ICO ha desenvolupat una plataforma e-Health que facilita la comunicació entre professionals sanitaris i pacients amb l’objectiu de fomentar el seu benestar i qualitat de vida. Proporcionen suport psicooncològic mitjançant una plataforma de videoconsultes amb professionals que permet la teleassistència i una comunitat virtual de suport. A la comunitat online hi ha també persones que ja han superat el càncer. A més, proporciona educació sanitària gràcies a un campus online i tenen una plataforma de seguiment de pacients.

 

Què buscar a les xarxes socials

Avui dia pràcticament tothom té un perfil en una o més xarxes socials, així que trobar el que cerques pot ser una tasca difícil. Els fòrums i els grups d’ajuda online són una bona manera. No obstant això, també hi ha altres opcions si simplement es volen llegir publicacions d’experiències d’altres persones sense necessitat que hi hagi una interacció.

D’una banda, es poden buscar les següents etiquetes en Instagram: #supervivientcàncer, #supervivientdecàncer, #supervivientcàncerdemama (o qualsevol altre tipus de càncer). D’aquesta forma es trobarà a gent que, encara que no tingui un compte dedicat únicament a la seva experiència després del càncer, han passat pel mateix i comparteixen les seves vivències en forma de publicacions. També hi ha blogs com “El crep de mi vida”, al qual la seva autora va decidir publicar la seva experiència una vegada superat el càncer.

Un altre blog interessant és “Una sonrisa y mil pañuelos”. L’autora, que també ha superat un càncer, va ser una de les creadores d’un grup de Facebook contra el càncer anomenat “Pelones Peleones”. Encara que aquest tipus de comptes poden servir per sentir-se identificat i conèixer a gent, és important tenir en compte que expressen les seves opinions i experiències, moltes vegades sense consultar fonts científiques. Per tant, pot ser útil seguir-les, però és important anar a un especialista en cas de tenir qualsevol tipus de dubte.

D’altra banda, també hi ha comptes dedicats únicament als pacients. Malgrat que la majoria d’aquests comptes no van dirigits únicament a les persones que ja han superat el càncer, pot ser interessant consultar-les, ja que de tant en tant fan publicacions enfocades a persones que han passat per un procés oncològic. Per exemple, la FECEC publica molts posts d’aquest tipus en les seves diferents xarxes socials: Instagram (@fececfederacio), Facebook (@fececfederacio) i X (@FececFederacio).

En definitiva, les xarxes socials ben utilitzades poden ser molt útils per a persones que han superat un càncer. Un exemple és l’estudi pioner que estan duent a terme l’ICO i la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Analitzaran l’eficàcia de les xarxes socials per a intentar que les persones que han superat un càncer deixin de fumar.

Les xarxes socials que utilitzaran seran grups de Facebook, missatgeria instantània i plataformes web. Encara que l’estudi encara no ha acabat, les seves primeres impressions són que els participants estan molt motivats per a aconseguir l’objectiu, però que no es veien capaços de fer-ho sense ajuda.

 

Referències

Asociación Española Contra el Cáncer. Supervivientes.

Institut Català d’Oncologia. Las comunidades online en cáncer guiadas por profesionales mejoran el bienestar, la calidad de vida y reducen el malestar emocional y el riesgo de hospitalizaciones.

Lleras M, et al. A systematic and comprehensive review of internet use in cancer patients: psychological factors. Psycho-Oncology. 2019.

Institut Català d’Oncologia. Oncommun.

Universitat Oberta de Catalunya. Un estudio del ICO y de la UOC analiza el uso de las redes sociales para supervivientes de un cáncer dejen de fumar.                                                           

FECEC. Junts contra el Càncer.

Com preparar-se per a la tornada a la feina

Gairebé la meitat dels diagnòstics de càncer corresponen a persones que es troben en edat laboral. En algunes de les persones que el pateixen, aquesta patologia i el seu tractament tenen conseqüències que les incapaciten temporalment per poder desenvolupar les seves funcions. La llei estipula que la durada màxima d’incapacitat temporal és de 12 mesos i 6 mesos més de pròrroga.

És convenient informar-se sobre la legislació vigent referent a això, que proporciona empara en situacions d’irregularitat o discriminació laboral. Després de la incapacitat temporal, hi ha la possibilitat de sol·licitar als Serveis de prevenció laboral una readaptació del teu lloc de treball (si ara no pots realitzar la teva activitat laboral en les mateixes condicions que abans), sol·licitar una incapacitat permanent i el certificat de discapacitat.

La incapacitat permanent és el reconeixement oficial de la situació d’una persona treballadora que presenta reduccions anatòmiques o funcionals que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral de manera previsiblement definitiva i que li limiten a la realització, almenys, del 33% de les seves tasques habituals. Per a la sol·licitud d’incapacitat laboral, a Catalunya, es pot acudir a l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques SGAM), el qual farà una proposta a l’INSS sobre el seu grau d’incapacitat.

Hi han diferents graus d’incapacitat permanent, Segons els impediments que tingui la persona a l’hora de desenvolupar l’activitat laboral.

  • Incapacitat permanent parcial: Les seqüeles d’una malaltia o accident provoquen una disminució no inferior al 33% en el rendiment laboral habitual i per tant no inhabilita completament a la persona per realitzar el treball habitual.
  • Incapacitat permanent total: La situació de la persona treballadora li impedeix dedicar-se a la seva professió habitual, però no l’inhabilita per dedicar-se a altres activitats laborals.
  • Incapacitat permanent absoluta: La situació de la persona treballadora l’inhabilita per complet per a qualsevol professió o ofici.
  • Gran invalidesa: La persona afectada per una incapacitat permanent necessita assistència d’una altra persona per als actes més essencials de la vida.

Les normes per a l’aplicació i desenvolupament de les prestacions per invalidesa estan recollides en la Llei de la Seguretat Social. Per compensar la pèrdua d’ingressos, estan previstes una sèrie de prestacions que dependran de diferents factors, com les cotitzacions prèvies a la Seguretat Social, l’estat de salut, la professió que s’exerceixi i la situació laboral en el moment.

En el cas que hi hagi pèrdues de capacitats que afectin a la realització de les activitats quotidianes, de forma complementària o independent a la sol·licitud d’incapacitat permanent, es pot demanar una valoració per reconèixer el grau de discapacitat. Aquesta valoració es pot sol·licitar a la direcció general de protecció social o les oficines d’afers socials i familiars, entre d’altres.

Per obtenir el reconeixement de discapacitat, cal fer una sol·licitud, i a continuació concertar una cita de valoració o presentar un informe que justifiqui la discapacitat. La cita la realitza la pròpia administració, i és un procés establert i requereix sempre la valoració i entrevista per part del seu equip de valoració.

En cas que només s’hagi obtingut la incapacitat o discapacitat o bé cap de les dues, i la persona estigui en actiu, el Servei de prevenció de riscos laborals ha de fer la seva pròpia valoració en relació a les condicions de treball de la persona i de les seves tasques laborals.

Presa de decisió

Després del càncer, moltes persones volen tornar a les rutines i activitats que desenvolupaven abans de la malaltia, inclòs la feina, cosa que els permet anar distanciant dia a dia d’ella. La reincorporació a la vida laboral pot resultar beneficiosa tant en termes econòmics, com des del punt de vista social i emocional. De totes maneres, la tornada a la feina no ha de respondre a pressions socials i familiars, sinó que és imprescindible que es tracti d’una decisió autònoma i presa de forma reflexiva.

És normal que les persones necessitin un temps per recuperar-se tant física com emocionalment. Un cop s’ha pres la decisió de tornar a la feina, és freqüent que sorgeixin els típics pors i incerteses derivades de tornar a trobar-te amb els teus companys de treball, el cap i de no saber si serà possible rendir al mateix nivell que abans.

Planificació de la tornada a la feina

És important tenir una reunió amb el responsable de l’empresa abans d’incorporar-se, de manera que es detallin el moment adequat per a la tornada, el règim de treball, horari, funcions, etc.

Aquesta reunió ha de servir per conèixer les seqüeles físiques i emocionals que la persona que ha superat el càncer i de les que encara no ha aconseguit recuperar-se. Aquesta revisió es realitza amb el Servei de prevenció de riscos laborals i d’acord amb la Llei de prevenció de riscos laborals. La llei estableix com a obligació empresarial i principi preventiu que s’ha d’adaptar el treball a les persones, i no a l’inrevés (article 15 de la Llei de Prevenció de riscos laborals). Per a les persones declarades d’especial sensibilitat, aquesta llei obliga les empreses a fer una valoració del lloc de treball en base a les necessitats provocades per la patologia que ha provocat la baixa o si es poden produir nous riscos laborales, per tal d’adaptar el lloc de treball o realitzar una recol·locació en cas de ser necessari.

Aquesta valoració ha de comportar la proposta d’alternatives perquè l’empresari prengui les decisions i determini si fa:

  • Restricció de tasques
  • Reorganització del treball
  • Modificació o canvi del lloc de treball
  • Acomiadament objectiu en cas que l’empresa no pugui oferir una altra alternativa

 

Si són necessàries mesures per adaptar el lloc de treball, aquestes s’han de planificar i constar per escrit amb l’objectiu de poder aplicar-se. En cas que no es requereixin mesures addicionals, el lloc de treball romandrà en les mateixes condicions.

Reincorporació

Els primers dies de treball poden generar certa ansietat, en no saber com reaccionaran els companys de treball, si canviarà o no la relació amb ells com a conseqüència de la malaltia, o, simplement, per trobar-se en un nou entorn, diferent al dels últims mesos. S’ha de tenir present que la reacció dels companys de feina pot variar.

Algunes persones poden resultar un gran suport, mentres que altres no sàpiguen, potser, com oferir ajuda, i la seva relació amb ells sigui una mica més distant del que era abans. En aquests darrers casos, s’ha de tenir paciència i intentar entendre els seus temors per poder recuperar la bona relació. Davant la reincorporació, la figura d’un responsable o referent ja sigui un comandament intermedi de l’empresa o del Servei d’prevenció de riscos laborals pot ser de gran ajuda.

Alguns consells per a la tornada a la feina podrien ser:

  • Acceptar ajuda. D’aquesta manera es rebrà el suport que es necessita i els altres se sentiran útils ajudant.
  • Parlar amb els altres. Tractar d’apropar-se a aquestes persones que es trobin una mica més reticents a relacionar-se després de la tornada pot reportar beneficis a tots dos, a més de recuperar relacions després del càncer.
  • Abordar els problemes que sorgeixen des del principi. Si sorgís algun problema relacionat amb les seves funcions, s’han d’abordar en quant es pugui, perquè no arribi a crear malestar o ansietat.
  • Tractar de mantenir els contactes durant la malaltia. La tornada a la feina es farà més fàcil si no s’ha perdut la relació amb els companys de feina.
  • Pensar com respondre quan li preguntin pel càncer. La resposta a aquest tipus de preguntes és molt personal, i depèn de la manera que cada persona té d’afrontar la malaltia. Hi ha qui prefereix que els seus companys s’oblidin com més aviat millor del seu càncer, i altres són molt obertes al respecte, comentant les seves inquietuds per alinear-se amb els seus companys de feina.
  • Tenir comunicació fluida i abordar les dificultats que puguin anar sorgint amb el responsable o referent designat per l’empresa per fer seguiment del procés d’incorporació.

 

Referències

Millores en els requisits a l’hora de renovar el permís de conduir

El càncer i el seu tractament poden tenir repercussió en la gestió de certs tràmits. Un d’ells és el de la renovació o obtenció del permís de conduir. En aquest article es pretén oferir informació útil per a conèixer els detalls, limitacions i millores de la nova normativa, per a així agilitzar el procés.

Fins al mes de maig de 2023, el Reial Decret sobre el Reglament General de Conductors llistava les malalties i efectes secundaris derivats que impedien l’obtenció o renovació del permís de conduir:

  • Capacitat Visual alterada.
  • Capacitat Auditiva alterada.
  • Afectacions al Sistema Locomotor.
  • Alteracions del Sistema Cardiovascular.
  • Trastorns Hematològics (amb atenció a malalties oncohematològiques).
  • Alteracions del Sistema Renal.
  • Alteracions al Sistema Respiratori.
  • Malalties metabòliques i endocrines.
  • Afectacions del sistema nerviós i muscular.
  • Trastorns Mentals i de conducta.
  • Trastorns Relacionats amb substàncies.
  • Aptituds Perceptiu-motrius.
  • Altres processos oncològics no hematològics

Però, recentment, una actualització del Reglament de maig de 2023 ha modificat aquest llistat, eliminant el parèntesi de “(amb atenció a malalties oncohematològiques)” i substituint l’últim punt per: “Qualsevol altra afecció no esmentada que pugui constituir la incapacitat per a conduir o comprometre la seguretat viària”. D’aquesta manera, s’eliminen de la llista els processos oncològics no hematològics i l’aclariment de les malalties oncohematològiques, deixant de contemplar el càncer per si mateix com a causant d’alteracions que poden afectar la conducció, i valorant el cas individual de cada persona.

 

Limitacions per a la renovació del permís de conduir després d’un procés oncològic

A partir de l’última actualització, les persones que pateixin o hagin patit un càncer no hematològic no tenen restringida la capacitat d’obtenir, renovar o continuar la seva llicència sempre que no existeixin processos oncològics que, per la seva simptomatologia o tractament, produeixin pèrdua o disminució greu de les capacitats sensitives, cognitives o motores que incideixin en la conducció.

Per a això, serà necessari en tot cas presentar un informe favorable de l’oncòleg on quedi reflectit:

  • Absència de malaltia cerebral.
  • Absència de neuropatia perifèrica de grau 2 o superior.
  • Simptomatologia actual (adequat estat general) i moment evolutiu.
  • Tipus de tractament i repercussions (no consumir fàrmacs que afectin les capacitats visual, motora o sensitiva).

En el cas dels trastorns oncohematològics, l’informe el podria emetre també un hematòleg.

Per als pacients amb processos oncològics que no incideixin en la conducció, sempre que no hi hagi evidència de malaltia actual ni tractament adjuvant, i hi hagi un informe favorable per part de l’oncòleg, el període de vigència serà el que correspongui pel rang d’edat del pacient (cada 10 anys fins que es compleixin els 65 anys i després cada cinc anys). Anteriorment, el període de vigència del permís de conduir era com a màxim de 5 anys. Per tant, ara els pacients que han passat per un procés oncològic i no tenen efectes secundaris que incideixin en la seva capacitat de conducció estan en les mateixes condicions que qualsevol altra persona.

 D’altra banda, per als pacients que han passat per un procés oncològic que sí que incideixi en la conducció, però l’oncòleg considera que l’informe és favorable, es podrà renovar el carnet amb un període de vigència d’un any.

A més, tant per a la renovació com per a l’obtenció del permís de conduir és necessari un Informe d’aptitud psicofísica, expedit per un Centre de Reconeixement de Conductors autoritzat, que acrediti l’aptitud psicofísica de la persona interessada.

Trastorns oncohematològics

No obstant això, en el cas de les persones que hagin sofert trastorns oncohematològics, encara que el canvi de normativa ha millorat les seves condicions, encara presenten majors restriccions. D’acord amb els experts, la repercussió d’aquesta patologia en les capacitats psicofísiques que poden incidir en la conducció pot ser major, per la qual cosa aquestes persones, com a norma general, no poden renovar el permís de conducció fins transcorreguts 10 anys des de la remissió completa de la malaltia. No obstant això, també hi ha dues excepcions a aquesta norma per a l’obtenció o renovació del permís::

  • L’absència d’alteracions greus de les sèries hematològiques durant tres mesos, sumat a un informe favorable de l’oncòleg o hematòleg, permetrà a aquestes persones prorrogar la llicència per un període màxim d’un any.
  • Després de tres anys de la remissió completa de la malaltia, amb un informe favorable de l’oncòleg o hematòleg es podrà prorrogar el permís de conduir. Amb l’actualització, el període de vigència passa a ser aquell que correspongui a la persona segons la seva edat, i no de 3 anys com marcava el reglament anterior.

Cal destacar que la normativa recull altres restriccions a l’hora de renovar o obtenir el permís de conduir i que, encara que no les relacioni directament amb les malalties oncològiques, s’han de tenir molt presents, ja que poden ser un resultat de la mateixa malaltia o el seu tractament i poden influir en la seguretat de la conducció. Per exemple, si s’ha passat per un càncer de pulmó s’hauria de mirar el quadre que fa referència al sistema respiratori, on especifica què hauríem de saber si com a possible seqüela se sofreix dispnea permanent, en repòs o d’esforç lleu.

En conclusió, l’actualització del Reial decret disminueix la discriminació de les persones que han passat un procés oncològic a l’hora d’obtenir o renovar el permís de conduir, especialment per als processos no oncohematològics, malgrat que encara existeixen determinades restriccions en funció de les alteracions que pugui haver-hi de la capacitat de conducció.

Referències

Reglamento General de Conductores. Real Decreto 818/2009, de 8 de mayo.

Modificación del anexo IV del Reglamento General de Conductores. Orden PRA/375/2018, de 11 de abril.

Modificación del anexo IV del Reglamento General de Conductores. Orden PCM/518/2023, de 26 de mayo.

Álvarez, J. Cáncer y conducción. Revista DGT 2017.

Fundación Mapfre. Efectos secundarios de la quimioterapia y conducción.

Cela, D. <<El paciente en quimioterápia no puede renovar el carné de conducir>>. La voz de Galicia 2017.

Newtral. Novedades BOE | El Gobierno modifica la edad para renovar el carnet de conducir a los exenfermos de cáncer para evitar la discriminación.

Es l’hora de tornar a l’escola: consells pràctics per la reincorporació

El retorn a l’escola

Pels nens i adolescents que han superat un càncer, la tornada a l’escola pot ser un moment delicat, quan això significa tornar a la rutina que es tenia abans de la malaltia. En aquests casos, la prioritat és anar aconseguint poc a poc una nova normalitat, però tornar a classe també pot convertir-se en una oportunitat per fomentar el desenvolupament personal, per socialitzar i per aprendre.

 

D’altra banda, a la tornada a les classes després d’un tractament oncològic, poden sorgir certes pors, tant en els pares com en els fills. Aquests fets poden dificultar el procés de reincorporació a l’escola, pel que és important que el nen tingui els recursos necessaris per poder parlar de les seves sensacions i que sàpiga que tindrà una atenció deguda, si ho necessita. Així doncs, per anar recuperant la rutina és fonamental l’atenció dels pares i el seu suport, i pot ser aconsellable parlar de la situació amb els nens i escoltar-los, sempre adaptant el llenguatge i el discurs a la seva edat i maduresa.

 

En aquest aspecte, no només és important valorar el retorn a l’escola, sinó que també ho poden ser les activitats que es realitzaven abans del diagnòstic i que han pogut quedar abandonades durant el tractament. Encara que és possible que degut a efectes secundaris, o a discapacitats adquirides arrel de la malaltia, s’hagin de valorar noves activitats o aficions per adaptar-se a la nova situació. Sempre seguint  ritme que necessiti el nen o jove, i no intentant recuperar de cop el mateix nivell d’exigència que es tenia abans del diagnòstic.

 

Com hi pot contribuir la família

En el cas dels nens i adolescents, després del tractament d’un càncer, la re-activació de la rutina no s’ha de centrar només en els aspectes que hauran de processar ells, sinó que també cal tenir en compte els aspectes que involucren a tot el nucli familiar.

 

Així doncs, al superar la teràpia de la malaltia, és comprensible que els pares hagin adoptat una actitud de sobreprotecció. Tot i que pot ser una reacció comprensible, també pot ser adient intentar mantenir un tracte de normalitat per fomentar una actitud positiva envers a la tornada al règim escolar. A més, els pares de nens que han superat un càncer poden tenir certa preocupació per si els seus fills pateixin alguna mena de rebuig per part dels seus companys o per si tenen complicacions derivades del tractament, com infeccions o fatiga.

 

Els pares poden procurar mantenir una comunicació fluida amb l’escola durant el tractament i un cop el nen comenci de nou les classes, per tal de valorar conjuntament la tornada a l’escola i facilitar-ne la transició.

 

Igualment, la família pot fomentar altres tipus d’activitats per a que el nen pugui recuperar poc a poc el ritme normal. Els nens poden gaudir de crear noves relacions socials amb altres nens participant en programes per infants amb càncer o per nens que han superat un càncer. Facilitar-los la possibilitat de compartir temps amb nens que estan en una situació semblant a la seva pot ajudar-los a obrir-se i socialitzar-se.

 

Tanmateix, s’han de trobar espais per a realitzar activitats en família. Aquests moments per a compartir queden pràcticament anul·lats durant el tractament i són necessaris per a enfortir vincles després de viure una situació tant complexa, on tots els membres de la família queden afectats.

 

Com hi pot contribuir l’escola

Una de les tasques principals del professorat es la d’intentar ajudar al nen en situacions quotidianes que puguin ser problemàtiques. A més, el professorat pot mirar d’orientar i animar a la família, remarcant la importància de la incorporació a les classes quan abans millor (sempre en la mesura del possible). En definitiva, amb una bona predisposició, els professors poden ser una bona guia per integrar de nou al nen dintre de l’entorn escolar.

 

Així doncs, pot resultar beneficiós que des de l’escola es treballi per mantenir la relació del nen amb els seus companys, facilitant-li la reincorporació a la vida estudiantil. Si el nen ha pogut seguir una certa dinàmica de treball durant el tractament de la malaltia i hi ha existit comunicació entre l’escola i la família, la reincorporació serà més senzilla per totes les parts implicades. Una bona manera de facilitar aquesta reincorporació, és sensibilitzant als companys explicant-los la malaltia i el context que l’envolta. Donant-los la opció a que els nois puguin exposar els dubtes que els hi puguin sorgir.

 

També pot ser d’utilitat que el professorat estigui format i tingui a la seva disposició informació sobre el càncer i el seu tractament, així com facilitar als nens recursos per crear activitats que ajudin al retorn a l’escola.

 

Consells per possibles conflictes entre companys

Els primers dies és recomanable procurar que els professors estiguin atents a possibles problemes i actituds que puguin sorgir per part dels companys, oferint seguretat i suport en els moments difícils que puguin sorgir entre el nen que ha superat el tractament oncològic els seus companys de classe. És important intentar identificar aquestes situacions i actuar, posant-hi remei tan aviat com sigui possible.

 

Aquests tipus de comportaments també poden venir donats per la percepció de la resta de companys d’una major atenció al nen que ha superat el càncer. Per tal d’evitar-ho, és important comunicar-se bé amb els professors perquè puguin explicar a la resta de d’alumnes de la classe la situació per la que està passant el seu company.

 

Ajudes extraescolars pel suport acadèmic

És possible que en el procés de reincorporació a les classes, tant pares com professors necessitin ajuda per fer tot el procés més fàcil al nen i als seus companys de classe. Hi ha associacions que ofereixen aquests tipus de recursos i assessorament.

 

L’AFANOC, associació de famílies de nens amb càncer, que té com objectiu cercar solucions i millorar la qualitat de vida dels pacients oncològics pediàtrics, ofereix assessorament a centres educatius i sanitaris en forma de materials educatius i organitzant reunions amb l’objectiu de facilitar als educadors la tasca del retorn del nen a la classe i l’acceptació de la resta de companys.

 

L’associació AEetc està focalitzada en ajudar als nens i les seves famílies amb les seqüeles i efectes secundaris del càncer, i ofereixen diferents serveis per aquests nens i famílies. Des de programes de rehabilitació cognitiva i activitats solidàries, a la defensa dels drets dels pacients amb efectes secundaris i diferents tipologies de sessions familiars.

 

Igualment, la Fundació Oncolliga Girona educa a nens, a través de la seva campanya “Tu pots, Quim!”, sobre què és el càncer i les conseqüències que se’n poden derivar.

 

En definitiva, l’objectiu d’aquestes iniciatives és el d’informar a tots els nens sobre la malaltia, però també el de donar-los eines per gestionar les emocions davant la situació d’una persona propera que ha passat pel tractament d’un càncer, com pot ser un company de classe.

 

Retornar a l’escola: un procés familiar i docent

Després d’un llarg tractament i estància en l’hospital, la tornada a les classes és un procés intens però que pot finalitzar en una rutina gairebé com la que anteriorment era habitual. Un exemple d’això seria el cas de l’Ausiàs, que va tornar a l’escola després d’un any i mig sense poder-hi anar a causa del tractament d’una leucèmia i que va compartir el seu testimoni i el dels seus pares a través de la ràdio. Es pot escoltar aquí.

 

En conclusió, la tornada a l’escola pot desencadenar certes pors i inseguretats en les famílies que han superat el tractament d’un càncer i en els seus entorns. La col·laboració estreta entre els pares i l’equip docent de l’escola es fonamental per a que aquesta incorporació sigui el més senzilla i ràpida possible.

Referències

Oci i activitat per a tota la família

Tornada a la rutina de la unitat familiar

La unitat familiar juga un paper clau en el procés de readaptació a la vida després del càncer. Un cop la malaltia queda enrere, tota la família ha d’intentar ajudar a establir, a poc a poc, una nova rutina i adaptar-se a les noves situacions que puguin anar sorgint. En aquest procés, i independentment de qui sigui el membre de la família que hagi superat el tractament, és molt possible que pares i fills vulguin integrar de nou les aficions i activitats que realitzaven abans del tractament.

 

Activitats familiars després del càncer

Així doncs, quan s’enceta la etapa posterior a un càncer, pot ser un bon moment per provar de millorar la relació entre tots els membres de la família i proposar nous hàbits que permetin establir una nova normalitat. Un exemple d’això el podríem trobar en mirar de buscar bones oportunitats per tenir en compte als germans dels nens que han patit càncer, passar-hi més temps i involucrar-los en l’elecció d’activitats, ja que pot ser normal que durant el transcurs del tractament aquests nens hagin pogut tenir la sensació de rebre una menor atenció per part dels seus pares i la resta de familiars.

 

Un tipus d’activitats que poden ser adients en aquestes situacions son aquelles que comporten un cert grau d’activitat física, ja que aquestes propostes poden oferir nombrosos beneficis també a les persones que han superat un càncer. Si ja es mantenia una activitat física habitual o es practicava algun esport abans de la malaltia, pot ser una bona idea mirar de reprendre aquests hàbits.

 

Igualment, les vacances poden ser un moment idoni per tornar a l’activitat física, o instaurar noves rutines. Aprofitant el bon temps, es poden realitzar moltes activitats a l’aire lliure i en família i que tots els membres puguin practicar algun esport, fer senderisme, o realitzar alguna activitat aquàtica, com la natació. Aquestes activitats no només permeten iniciar una activitat física, si no que obren la porta a gaudir de la naturalesa en família.

 

Així doncs, amb l’arribada de l’estiu arriba el moment de planejar les vacances i un viatge familiar també pot ser una d’aquestes experiències que poden permetre gaudir i enfortir la relació de tots els membres de la família. En aquest sentit, normalment no hi ha cap impediment per realitzar qualsevol tipus de viatge un cop finalitzat el tractament d’un càncer, però en cas de que s’estigui organitzant un viatge fora d’Espanya, es recomanable tenir certes consideracions a la hora de planejar l’escapada.

 

Oci i diversió per nens i adolescents

En el cas de nens i adolescents que han superat un càncer, la tornada a la rutina escolar pot haver sigut un procés que requereixi d’un esforç de readaptació, tant per part seva com per part dels pares, que pot haver generat certes pors en totes dues parts. Per tal d’intentar mitigar aquest possible tràngol, una estratègia pot ser mirar de reprendre activitats que es realitzaven fora de l’escola o provar de fer-ne de noves. Això pot ajudar a reforçar l’autoestima dels nens a través de desenvolupar i compartir noves habilitats o consolidar-ne de ja adquirides.

 

En aquest àmbit extra-escolar, trobem moltes opcions a l’hora d’escollir activitats que puguin gaudir conjuntament nens i adults, com poden ser anar al teatre, assistir a festivals, fires i visites o organitzar excursions en família. També hi ha moltes entitats que ofereixen diferents tallers tant per nens com per tota la família. Per exemple, pot ser una bona oportunitat per aprendre a fer manualitats, acudir a un taller de cuina o de màgia o a sessions de musicoteràpia o artteràpia per ajudar a gestionar situacions i emocions.

 

Una manera d’entretenir-se tots junts pot ser col·laborar en alguna activitat organitzada per associacions de pacients oncològics. Un exemple és l’associació AFANOC, que dóna suport a infants, adolescents i les seves famílies. Aquesta associació és responsable d’esdeveniments com “Posa’t la gorra”, amb diferents activitats i tallers que es van celebrant en diferents localitats de Catalunya, o el “Xuklis Festival”, esdeveniment musical destinat a la recollida de fons per l’associació. Aquestes activitats no només permeten que la família es diverteixi, sinó que també ajuden a col·laborar amb entitats destinades a donar ajuts a famílies amb fills encara en tractament oncològic.

 

Una sèrie d’opcions desenvolupades específicament per aquells nens i adolescents que han superat un càncer serien les de participar en activitats organitzades per fundacions d’oncologia orientades a les necessitats dels pacients. Aquests tipus d’iniciativa estan orientades a ajudar als joves que han superat un càncer a sortir de casa i a relacionar-se, com és el cas de les activitats organitzades per la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia.

 

Aquesta fundació, en coordinació amb els hospitals, ofereix activitats d’oci per nens i joves en tractament oncohematològic, i les seves famílies. També porta a terme activitats de suport a les famílies ateses per l’equip de cures pal·liatives pediàtriques i un programa per a aquells adolescents que han superat un càncer, però que en pateixen seqüeles de diferent tipus.

 

Es tracta del programa “No estàs sol@”, una iniciativa orientada a ajudar als joves que han superat un càncer, però han quedat afectades algunes dimensions importants, com ara l’autonomia personal. En una proposta quinzenal d’activitats lúdico-educatives, s’ajuda aquests joves a sortir de casa i a relacionar-se amb altres joves que han superat una situació semblant. El programa es realitza en el marc d’activitats de diferent àmbit,  com la participació en esdeveniments culturals, pícnics, tallers i activitats esportives adaptades.

 

 

Aprofitar l’estiu per activar-se amb la família

En definitiva, haver superat un càncer no hauria de ser un impediment per a realitzar activitats en companyia de tota la família. De fet, és recomanable intentar que tots els membres de la unitat familiar procurin involucrar-se en la realització d’aquestes noves activitats i l’època estival pot ser molt bon moment per proposar-se fer aquest tipus d’activitat amb la família.

 

Referències

  1. Sortir amb nens. Agenda familiar
  2. Fundació d’oncologia infantil Enriqueta Villavecchia. Activitats per a nens i joves en tractament.
  3. American Cancer Society. Volver a la escuela después del tratamiento
  4. Todo lo que empieza cuando termina el cáncer
  5. Associació AFANOC. Web oficial de l’Assosiació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC)

 

Llei de dependència per adults i nens després del càncer

Què és la situació de dependència?

La dependència és l’estat en què les persones necessiten assistència per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. Aquest seria el cas, per exemple, d’algunes persones que pateixen seqüeles derivades d’un càncer o del seu tractament.  

 

Des del 2007, de la llei estatal de la dependència va dotar el Sistema públic de serveis socials per regular l’atenció i les prestacions a aquest col·lectiu.

 

Graus de dependència

Segons la necessitat d’ajuda que té una persona per a realitzar tasques quotidianes, s’estableixen tres graus de dependència: dependència moderada (Grau I), dependència severa (Grau II), i gran dependència (Grau III):

 

 

  • Grau I, dependència moderada: és quan una persona necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària o té necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.
  • Grau II, dependència severa: quan es necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària, però no requereix la presència permanent d’una persona cuidadora o té necessitats d’ajuda extensa per a la seva autonomia personal.
  • Grau III, gran dependència: quan una persona, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal.

 

Reconeixement de la situació de dependència

El reconeixement oficial de la situació de dependència en algun dels graus establerts és un requisit bàsic per accedir a les prestacions econòmiques i de serveis socials reconegudes per la Llei de la dependència.

 

Les persones que es trobin en situació de dependència que vulguin accedir a aquestes prestacions reconegudes per la Llei de la dependència haurien de sol·licitar-ho a través del següent enllaç de la Generalitat de Catalunya, on podran trobar-hi tota la informació i documentació necessària pel procés de valoració i resolució, la revisió del grau de dependència i accés als impresos per a fer la sol·licitud.

 

Persones destinatàries

Aquesta llei està destinada als ciutadans espanyols que compleixin els següents requisits:

  • Trobar-se en una situació de dependència en alguns dels graus establerts.
  • Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dos dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Per als menors de cinc anys, el període de residència s’exigeix a qui en té la guàrdia i la custòdia.

 

Aquesta llei empara als menors afectats per càncer?

Sí, la situació de dependència pot esdevenir-se a qualsevol edat, per tant, aquesta llei també protegeix als menors i les seves famílies; ajudant als pares, com a cuidadors, quan les seqüeles de la malaltia fan que el menor necessiti cures i es trobi en situació de dependència.

Els menors de tres anys que acreditin situació de dependència poden accedir a diverses prestacions econòmiques i serveis socials per millorar la seva qualitat de vida i la del seu entorn familiar.

 

Persones cuidadores no professionals

S’anomena cuidador informal o no professional, aquell familiar o persona que atén de forma continuada una persona en situació de dependència i amb la qual està vinculada afectivament.

 

Les persones amb grau de dependència reconegut podran optar per la prestació de cuidador de l’entorn familiar en el seu Pla Individual d’Atenció (PIA). En aquest cas serà necessari que la persona cuidadora no professional sigui un familiar fins a tercer grau de parentiu i convisqui amb la persona en situació de dependència.

 

Prestacions econòmiques

El reconeixement oficial del grau de dependència comporta el dret a accedir a determinades prestacions econòmiques:

 

  • Prestació econòmica vinculada al servei.
  • Per a cures a l’entorn familiar i suport a persones cuidadores no professionals.
  • Per a l’assistència personal.

 

Els serveis i les prestacions econòmiques s’ofereixen segons la situació personal (grau de dependència, renda i patrimoni), l’entorn familiar i la disponibilitat de serveis al lloc de residència de la persona amb dependència.

 

Prestació per a cures a l’entorn familiar

Quan es donin les circumstàncies adequades, la persona amb grau de dependència reconegut pot optar per ser atesa al seu entorn familiar. La prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport a cuidadors és una prestació econòmica que rep la persona en situació de dependència. Podrà assumir la condició de persones cuidadores no professionals si s’acompleixen els següents requisits:

 

  • El cònjuge i els seus familiars per consanguinitat, afinitat o adopció, fins al tercer grau de parentiu.
  • La persona en situació de dependència ha estat atesa per ells, almenys durant un període previ d’un any i en el moment de la signatura de l’Acord PIA acrediten que conviuen amb la persona en situació de dependència.
  • Han d’assumir formalment els compromisos necessaris per a l’atenció i cura de la persona en situació de dependència i han de ser capaços per desenvolupar-la adequadament. Així mateix, no podran tenir grau de dependència reconeguda.

 

Si es necessita més informació, es pot consultar el portal web de la Generalitat, on hi ha tota la informació i documentació necessària per a tramitar aquesta prestació.

 

Referències

 

Consells per a salvar les dificultats a l’hora de demanar un producte financer

Tal com es va comentar a l’article “Eines i recursos per a la gestió de les finances”, el càncer i el seu tractament poden tenir una forta repercussió sobre el benestar econòmic de les persones afectades i les del seu entorn immediat. Tot i que fa uns anys les persones que patien o havien superat un càncer es podien enfrontar a dificultats a l’hora de demanar un producte financer durant o després de la malaltia, alguns aspectes han millorat a causa de canvis en la legislació. A continuació, t’ho expliquem i t’oferim algunes idees i consells per a tenir en compte durant la gestió.

 

Cal contractar una assegurança per a demanar un préstec o una hipoteca al banc?

Contractar una assegurança per a demanar un préstec o hipoteca no és obligatori. L’aprovació al juny de 2019 de la nova llei hipotecària va prohibir la vinculació d’assegurances de qualsevol mena a les hipoteques.

Aquesta vinculació forçava a les persones que volien una hipoteca a contractar assegurances, com les de vida i llar, amb la condició d’aconseguir-les en millors condicions. Tot i que tampoc era obligatòria, moltes entitats bancàries tenien per costum sol·licitar-la o recomanar-la com a garantia de pagament. El problema apareixia quan l’asseguradora es negava a tramitar una pòlissa per malaltia actual o per haver patit una durant els anys anteriors, donant lloc a dificultats per a la concessió de préstecs.

És important tenir clar que, encara que el banc ens l’ofereixi, existeix l’opció de no contractar assegurança, excepte casos particulars recollits a la legislació. Si de totes maneres hi estem interessats, segurament serà més econòmica si no la contractem a través del banc. A més, si les prestacions són les mateixes, el banc estarà obligat a acceptar-les.

 

Millores gràcies a la Llei del Dret a l’Oblit Oncològic

L’aprovació de la ‘Llei del Dret a l’Oblit Oncològic’ (Reial decret llei 5/2023) va suposar una gran satisfacció per a les entitats que feia molt de temps que reivindicaven la no discriminació que patien les persones que havien passat per un procés oncològic, entre elles, la FECEC.

La legislació recull la no obligació de declarar al prenedor d’una assegurança de vida si ell o l’assegurat han patit càncer una vegada transcorreguts cinc anys des de la finalització del tractament radical, sense recaiguda posterior. A partir d’aquest termini, l’assegurador no pot considerar l’existència d’antecedents oncològics. Per a qualsevol altra mena d’assegurança sí que és necessari declarar la història, encara que no es tindrà en compte. Per tant, els antecedents oncològics, quant a la contractació d’assegurances, deixen de ser objecte de discriminació o restricció, i tampoc es permet establir procediments alternatius o imposar condicions menys favorables.

No obstant això, malgrat que la legislació queda oberta a modificar els terminis per a patologies oncològiques específiques d’acord amb l’evidència científica, alguns pacients es continuen enfrontant a aquestes dificultats. Són, per exemple, els pacients que han cronificat la malaltia i reben un tractament crònic.

 

Casos en què s’ha denegat un producte financer i recursos en línia de protesta

En el passat, són moltes les persones que no han pogut gaudir d’un producte financer a causa del seu historial mèdic. Aquestes reivindicaven que es tinguessin en compte les estadístiques actualitzades de supervivència per tipus de càncer, o que el seu risc de recaiguda fos el mateix que el d’una altra persona que no hagués patit càncer abans.

Un dels casos que va transcendir als mitjans de comunicació va ser el d’en Juan Antonio Sepulcro, que va acabar amb la rectificació per part del banc, arran de, suposadament, la pressió derivada de la protesta i la difusió del cas per internet. En Juan Antonio, sol·licitant d’una hipoteca per a comprar un habitatge i que va patir un càncer d’ossos fa 9 anys, va recollir més de 151.000 signatures a través d’una petició a la plataforma Change.org. Dies després de negar-li la concessió de la hipoteca i el ressò a la xarxa, l’entitat li va comunicar que farien una excepció, sense afegir més detalls sobre aquest tema.

Tant la llei hipotecària, com el Reial decret llei que va reconèixer en 2023 el dret a l’oblit oncològic, han suposat una millora en les condicions d’accés a aquesta mena de serveis per a persones supervivents de càncer, com en Juan Antonio.

 

 

Consells a l’hora de contractar un producte financer

Per a aquells pacients que, per les seves condicions, continuïn enfrontant-se a dificultats per a accedir a productes financers, proposem una sèrie de consells que poden ser útils a l’hora de demanar un préstec o per fer front a les dificultats per a retornar-lo, sigui hipotecari o no:

  • A l’hora de negociar un producte financer amb el banc, sol·licitar la NO contractació d’una assegurança i demanar les condicions de finançament del producte sense assegurança.
  • Si l’opció anterior no és possible, demanar una assegurança d’un altre tipus, però no de vida. Per exemple, a La Caixa, en cas que el sol·licitant no pugui obtenir una de vida per malaltia, existeix l’opció d’una pòlissa d’accidents o d’incendis, però en cap cas es té en compte el seu estat de salut. A més, les no vitals solen ser més econòmiques.
  • En cas de gaudir ja d’una hipoteca, però amb dificultats econòmiques per a pagar-la, es pot optar per una carència d’hipoteca, és a dir, un període durant el qual el banc ofereix la possibilitat de pagar una quota menor o fins i tot deixar de pagar durant un temps.
  • Considerar altres fonts de finançament que no depenguin directament d’un banc. Per exemple, en el cas de no poder obtenir un préstec hipotecari per a un habitatge, es pot tenir en compte el model cooperatiu d’accés en cessió d’ús, que representa una alternativa intermèdia entre el lloguer i la propietat. Aquest model ofereix habitatge per una quota d’ús estable i més econòmica que el lloguer dels pisos de protecció oficial. D’altra banda, existeixen ajudes econòmiques específiques, com aquelles dirigides als autònoms.
  • La FECEC posa a disposició entitats que ofereixen petites ajudes econòmiques directament als pacients o familiars amb dificultats econòmiques per accedir a tractaments o serveis que es requereixen.

 

 

Referències

  1. Ley Hipotecaria Española 
  2. El Mundo (2017). Los bancos no podrán vincular la concesión de hipotecas a los seguros de vida y hogar
  3. Público (2017). El Banco Sabadell rectifica y concede una hipoteca a un hombre al que se la negó por haber padecido cáncer
  4. ABC (2017). ¿Merece la pena solicitar un período de carencia hipotecaria? 
  5. Ley del Olvido Oncológico
  6. ¿Qué es el derecho al olvido oncológico y cómo se regula?  
  7. Després de l’aprovació del Dret a l’Oblit Oncològic: i ara què?
  8. Nueva ley hipotecaria y seguros vinculados
  9. Recursos i ajudes para autònoms

 

Actualitzat a 23 d’agost de 2024

Viatjar fora d’Espanya, una bona opció per desconnectar

Es pot viatjar després del càncer?

 

Evidentment, la resposta és sí. Després d’haver superat un càncer s’ha d’intentar tornar a la quotidianitat en tots els aspectes possibles. És probable no haver necessitat mai assistència sanitària fora d’Espanya, però després de deixar enrere el càncer, especialment si la malaltia ha deixat alguna seqüela, pot ser que un es plantegi quins passos s’han de seguir si es necessita anar al metge fora del país.

 

Informes mèdics a mà

 

La possibilitat que durant el viatge hi hagi algun contratemps o problema de salut és un dels aspectes que més preocupen després d’haver superat un càncer. Davant d’aquesta situació, convé sempre portar informes que revelin les característiques més importants del seu diagnòstic, tractament i evolució clínica per tal que de poder garantir la millor atenció mèdica. Si un se’n va de viatge a l’estranger, s’aconsella sol·licitar al metge els documents en anglès.

 

 

Què passa si no em trobo bé durant el viatge?

 

En el cas de necessitar un tractament mèdic imprevist durant una estada temporal en un altre país de la UE, (per exemple, durant unes vacances, viatges de negocis o d’estudis en altres països de la UE) com a ciutadà de la unió europea, es té dret a les prestacions sanitàries que no puguin esperar fins que es torni a Espanya.

 

El document que facilita l’atenció sanitària és la targeta sanitària europea (TSE), que expedeix la Seguretat Social i dóna dret a rebre l’atenció sanitària en les mateixes condicions que els nacionals (no en les mateixes que al país d’origen). Així que en tots els viatges a l’estranger sempre s’ha de portar la Targeta Sanitària Europea. Aquesta és la prova que es té assegurança mèdica en un país de la UE. És important recordar que en molts països hi ha copagament en l’atenció sanitària primària i especialitzada.

 

En el cas de no portar la targeta sanitària europea o que no es pugui utilitzar (per exemple, en l’assistència sanitària privada), no poden negar l’assistència mèdica, però és possible que s’hagi de pagar per avançat i després sol·licitar el reemborsament al tornar a Espanya.

 

Si el tractament que es necessita és gratuït per als residents del país, no s’haurà de pagar res. Però si el tractament és de pagament, es podrà sol·licitar el reemborsament a l’organisme nacional del país on es trobi i obtenir-lo allà mateix, o sol·licitar el reemborsament a l’organisme assegurador d’Espanya una vegada s’hagi tornat.

 

Les despeses s’han de reemborsar segons les normes i barems del país on s’hagi rebut tractament. És a dir, es retornarà el cost total del tractament o s’haurà de pagar-ne una part, segons les normes del país on es rebi l’assistència. L’organisme assegurador pot decidir també reemborsar el cost total d’acord amb les seves pròpies normes.

 

Els supòsits per rebre atenció sanitària a la Unió Europea són amplis i complexos. Per això, és útil visitar la pàgina web de la Comissió Europea o anar a l’oficina de la Seguretat Social per trobar informació actualitzada sobre la cobertura que s’ofereix en cada estat membre.

 

Si es viatja fora de la Unió Europea, és aconsellable consultar la legislació específica del país de destinació per a conèixer la cobertura sanitària a la qual es pot accedir. També es pot contractar una assegurança privada de viatge que permeti estar protegit davant de qualsevol imprevist relacionat amb la salut, però caldrà consultar abans quines condicions ofereixen per tal de poder escollir la més adequada.

 

Gaudir del viatge

 

Viatjar és una activitat saludable perquè permet aprendre, descobrir, desconnectar, superar pors, inspirar-se, reflexionar, pensar en reptes futurs… Qüestions especialment importants en èpoques d’inflexió o de recuperació. Però és important recordar que, viatjar informat és viatjar més segur, així que s’hauria d’intentar avançar a qualsevol imprevist que pugui sorgir, i gaudir del viatge com un es mereix.

 

Potser ara és el moment, o potser que ho sigui més endavant, però quan es viatja s’ha d’omplir la motxilla de records i vivències que serveixin d’impuls per a seguir endavant amb el camí que un s’hagi proposat.

 

Referències

Europa.eu (2017). Asistencia sanitaria no programada.

Grupo Español de Pacientes con Cáncer (2013). Todo lo que empieza cuando “termina” el cáncer.

Castaño F y Villalón D (2016). Viajar con cáncer: viajar informado es viajar más seguro.