Xarxes socials i com connectar

Les xarxes socials són l’eina de connexió del segle XXI. Ara és molt fàcil agafar el mòbil i parlar amb una persona de l’altra punta del món. Amb un sol clic, pots buscar perfils que siguin afins als teus interessos i les teves experiències, així com compartir el que vulguis amb les persones que vulguin escoltar-te, o llegir-te en aquest cas.

En l’actualitat, és comú escoltar que dues persones s’han conegut a través d’una xarxa social, així com llegir opinions o sentiments que altres persones comparteixen en els seus perfils.

En quant a les persones que han superat un càncer, els recursos online ben emprats poden ser una bona eina per expressar emocions i recolzar-se en gent que ha passat per situacions semblants. Un estudi dut a terme per l’ICO (Institut Català d’Oncologia), la UB (Universitat de Barcelona) i l’IBIDELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge) recalca que internet és un mitjà cada vegada més utilitzat per a consultes mediques.

Mentre que fa uns anys s’acostumava a utilitzar únicament com a font d’informació, ara també pot proporcionar suport psicosocial. Per tant, existeix una necessitat d’adaptació a les noves tecnologies d’algunes eines existents, com els grups de teràpia. No obstant això, cal tenir present que els suports visuals són un gran complement, però que no poden substituir del tot al contacte presencial; l’opinió del professional és imprescindible i no pot reemplaçar-se.

Fòrums online

Hi ha diverses fundacions o associacions que ofereixen fòrums per a que les persones que han superat un càncer puguin compartir els seus pensaments i s’obrin debats sobre els temes que més els preocupen. La seva opinió pot ser de gran ajuda pels que estan en un procés similar al que ells van viure, ja que els hi pot aportar experiència i esperança.

D’altra banda, també hi ha fòrums que són exclusivament per persones que ja han passat el procés oncològic i uns altres que combinen a pacients amb persones que ja han superat el càncer. A continuació, us parlarem d’alguns que formen par d’aquests últims:

  • Fòrum oficial de la Fundació Josep Carreras: Aquest fòrum es per pacients i persones que ja han passat per un càncer. Els usuaris proposen temes sobre leucèmia i altres homeopaties que volen tractar i argumentar amb la resta de participants.
  • Supervivientes, fòrum de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC): Com bé indica el nom, aquet és un fòrum únicament per persones que ja han superat un càncer. Aquí poden començar una conversa amb el tema que més els interessi i recolzar-se en les tasques més difícils, com la por abans d’una revisió rutinària o els efectes secundaris que sofreixen.
  • ICOnnecta: L’ICO ha desenvolupat una plataforma e-Health que facilita la comunicació entre professionals sanitaris i pacients amb l’objectiu de fomentar el seu benestar i qualitat de vida. Proporcionen suport psicooncològic mitjançant una plataforma de videoconsultes amb professionals que permet la teleassistència i una comunitat virtual de suport. A la comunitat online hi ha també persones que ja han superat el càncer. A més, proporciona educació sanitària gràcies a un campus online i tenen una plataforma de seguiment de pacients.

 

Què buscar a les xarxes socials

Avui dia pràcticament tothom té un perfil en una o més xarxes socials, així que trobar el que cerques pot ser una tasca difícil. Els fòrums i els grups d’ajuda online són una bona manera. No obstant això, també hi ha altres opcions si simplement es volen llegir publicacions d’experiències d’altres persones sense necessitat que hi hagi una interacció.

D’una banda, es poden buscar les següents etiquetes en Instagram: #supervivientcàncer, #supervivientdecàncer, #supervivientcàncerdemama (o qualsevol altre tipus de càncer). D’aquesta forma es trobarà a gent que, encara que no tingui un compte dedicat únicament a la seva experiència després del càncer, han passat pel mateix i comparteixen les seves vivències en forma de publicacions. També hi ha blogs com “El crep de mi vida”, al qual la seva autora va decidir publicar la seva experiència una vegada superat el càncer.

Un altre blog interessant és “Una sonrisa y mil pañuelos”. L’autora, que també ha superat un càncer, va ser una de les creadores d’un grup de Facebook contra el càncer anomenat “Pelones Peleones”. Encara que aquest tipus de comptes poden servir per sentir-se identificat i conèixer a gent, és important tenir en compte que expressen les seves opinions i experiències, moltes vegades sense consultar fonts científiques. Per tant, pot ser útil seguir-les, però és important anar a un especialista en cas de tenir qualsevol tipus de dubte.

D’altra banda, també hi ha comptes dedicats únicament als pacients. Malgrat que la majoria d’aquests comptes no van dirigits únicament a les persones que ja han superat el càncer, pot ser interessant consultar-les, ja que de tant en tant fan publicacions enfocades a persones que han passat per un procés oncològic. Per exemple, la FECEC publica molts posts d’aquest tipus en les seves diferents xarxes socials: Instagram (@fececfederacio), Facebook (@fecec.federacio) i Twitter (@FececFederacio).

En definitiva, les xarxes socials ben utilitzades poden ser molt útils per a persones que han superat un càncer. Un exemple és l’estudi pioner que estan duent a terme l’ICO i la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Analitzaran l’eficàcia de les xarxes socials per a intentar que les persones que han superat un càncer deixin de fumar.

Les xarxes socials que utilitzaran seran grups de Facebook, missatgeria instantània i plataformes web. Encara que l’estudi encara no ha acabat, les seves primeres impressions són que els participants estan molt motivats per a aconseguir l’objectiu, però que no es veien capaços de fer-ho sense ajuda.

 


Referències

Asociación Española Contra el Cáncer. Supervivientes.

Institut Català d’Oncologia. Las comunidades online en cáncer guiadas por profesionales mejoran el bienestar, la calidad de vida y reducen el malestar emocional y el riesgo de hospitalizaciones.

Lleras M, et al. A systematic and comprehensive review of internet use in cancer patients: psychological factors. Psycho-Oncology. 2019.

Institut Català d’Oncologia. Oncommun.

Fundación Josep Carreras contra la Leucemia. Foro oficial de la Fundación Josep Carreras.

Universitat Oberta de Catalunya. Un estudio del ICO y de la UOC analiza el uso de las redes sociales para supervivientes de un cáncer dejen de fumar.                                                           

FECEC. Junts contra el cáncer.

Consells a l’hora de renovar el carnet de conduir

Tal com hem comentat en alguns dels nostres articles anteriors, el càncer i el seu tractament poden tenir una forta repercussió en la gestió de certs tràmits per a les persones afectades, fins i tot després d’haver superat la malaltia. Un d’aquests tràmits pot ser la renovació o obtenció del carnet de conduir. En el següent article es pretén oferir informació útil per conèixer perquè es poden presentar aquestes dificultats i sobre com agilitzar el procés.

Modificacions recents sobre el Reglament

Recentment, el Reial Decret que reflecteix el llistat de malalties i efectes secundaris derivats que formen part dels criteris d’exclusió per a l’obtenció o renovació del carnet de conduir ha quedat definit segons els següents paràmetres:

  • Capacitat Visual alterada.
  • Capacitat Auditiva alterada.
  • Afectacions al Sistema Locomotor.
  • Alteracions del Sistema Cardiovascular.
  • Trastorns Hematològics (amb atenció a malalties oncohematològiques).
  • Alteracions del Sistema Renal.
  • Alteracions al Sistema Respiratori.
  • Malalties metabòliques i endocrines.
  • Afectacions del sistema nerviós i muscular.
  • Trastorns Mentals i de conducta.
  • Trastorns Relacionats amb substàncies.
  • Aptituds Perceptiu-motrius.
  • Altres processos oncològics no hematològics.

Les malalties oncològiques, per tant, es contemplen com a possibles causants d’aquestes alteracions que poden afectar la conducció, fins i tot un cop superat el tractament. Com sabem, no totes les persones que han rebut quimioteràpia presenten efectes secundaris a llarg termini i, en cas de presentar-se, moltes vegades són diferents entre una persona i una altra. L’objectiu del Reial Decret aprovat és estandarditzar els criteris per a la renovació o obtenció del carnet de conduir per a la població general, però això pot resultar en que moltes persones sentin frustració per denegar-se’ls el permís de conduir, tot i trobant-se en condicions psicològiques i físiques favorables per fer-ho.

No obstant això cal tenir en compte que, d’acord amb els avenços en els tractaments i pronòstics del càncer i tal com es reclamava des de diverses Societats Mèdiques, el que aquesta recent modificació del Reglament pretén per a les persones que pateixen o han patit un càncer , és flexibilitzar i actualitzar els requisits d’aptitud psicofísica exigits.

Limitacions per a la renovació del carnet de conduir

Des de maig de 2018, les persones que pateixin o hagin patit un càncer no tenen restringida la capacitat d’obtenir, renovar o continuar la seva llicència de conducció, sempre que compleixin els requisits següents:

  • Presentar un adequat estat general, que no impedeixi el desenvolupament de les funcions que es requereixen per a la conducció.
  • Absència de malaltia cerebral en forma de metàstasi cerebrals o carcinomatosi meníngia.
  • Absència de neuropatia perifèrica grau 2 o superior.
  • No consumir fàrmacs que afectin a la seva capacitat visual, motora o sensitiva de forma manifesta o significativa.

De totes maneres, el període de vigència del permís de conduir serà com a màxim de 5 anys.

Les persones que hagin patit algun dels punts exposats a dalt, necessitaran un informe favorable de l’oncòleg per a la renovació del carnet de conduir, però el període de vigència d’aquest serà d’un any.

Trastorns oncohematològics

En el cas de les persones que hagin patit trastorns oncohematològics, la normativa és més restrictiva, ja que, segons els experts, la repercussió d’aquesta patologia en les capacitats psicofísiques que poden incidir en la conducció pot ser més gran. Aquestes persones, com a norma general, no podran renovar el permís de conducció fins transcorreguts 10 anys des de la remissió completa de la malaltia. No obstant això, també ha 2 excepcions a aquesta norma per a l’obtenció del permís:

  • L’absència d’alteracions greus de les sèries hematològiques durant 3 mesos, sumat a un informe favorable de l’oncòleg o hematòleg, permetrà a aquestes persones prorrogar la llicència per un període màxim d’1 any.
  • Després de 3 anys de la remissió completa de la malaltia, i fins que hagin transcorregut 10 anys, amb un informe favorable de l’oncòleg o hematòleg, es podrà prorrogar el permís per un màxim de 3 anys.

Cal destacar que la normativa recull altres restriccions a l’hora de renovar o obtenir el permís de conduir i que, encara que no les relacioni directament amb les malalties oncològiques, s’han de tenir molt presents, ja que poden ser un resultat de la pròpia malaltia o el seu tractament i poden influir en la seguretat de la conducció. Per exemple, si s’ha passat per un càncer de pulmó s’hauria de mirar el quadre que fa referència al sistema respiratori, on especifica què hauríem de saber si com a possible seqüela es pateix dispnea permanent, en repòs o d’esforç lleu.

Informe d’aptitud psicofísica per a la tramitació del permís

Tant per a la renovació com per a l’obtenció del permís de conduir és necessari un Informe d’aptitud psicofísica, expedit per un Centre de Reconeixement de Conductors autoritzat. En alguns pacients que han patit càncer (en aquells casos indicats més amunt), cal portar un informe mèdic que acrediti l’aptitud psicofísica de la persona interessada.

Informe mèdic per a la tramitació del permís

L’informe mèdic ha de ser emès per un oncòleg, excepte en el cas de trastorns oncohematològics, que podria emetre també un hematòleg. S’ha de constatar en ell l’absència de malaltia cerebral i de neuropatia perifèrica de grau 2 o superior, la simptomatologia actual, el moment evolutiu, el tipus de tractament i les repercussions d’aquest.

 


Referències

Reglamento General de Conductores.Real Decreto 818/2009, de 8 de mayo.

Modificación del anexo IV del Reglamento General de Conductores. Orden PRA/375/2018, de 11 de abril.

Álvarez, J. Cáncer y conducción. Revista DGT 2017.

Fundación Mapfre. Efectos secundarios de la quimioterapia y conducción.

Cela, D. <<El paciente en quimioterápia no puede renovar el carné de conducir>>. La voz de Galicia 2017.

La nueva Ley sobre Tráfico tendrá menos restricciones para enfermos de cáncer. PrNoticias 2014.

Es l’hora de tornar a l’escola: consells pràctics per la reincorporació

El retorn a l’escola

Pels nens i adolescents que han superat un càncer, la tornada a l’escola pot ser un moment delicat, quan això significa tornar a la rutina que es tenia abans de la malaltia. En aquests casos, la prioritat és anar aconseguint poc a poc una nova normalitat, però tornar a classe també pot convertir-se en una oportunitat per fomentar el desenvolupament personal, per socialitzar i per aprendre.

 

D’altra banda, a la tornada a les classes després d’un tractament oncològic, poden sorgir certes pors, tant en els pares com en els fills. Aquests fets poden dificultar el procés de reincorporació a l’escola, pel que és important que el nen tingui els recursos necessaris per poder parlar de les seves sensacions i que sàpiga que tindrà una atenció deguda, si ho necessita. Així doncs, per anar recuperant la rutina és fonamental l’atenció dels pares i el seu suport, i pot ser aconsellable parlar de la situació amb els nens i escoltar-los, sempre adaptant el llenguatge i el discurs a la seva edat i maduresa.

 

En aquest aspecte, no només és important valorar el retorn a l’escola, sinó que també ho poden ser les activitats que es realitzaven abans del diagnòstic i que han pogut quedar abandonades durant el tractament. Encara que és possible que degut a efectes secundaris, o a discapacitats adquirides arrel de la malaltia, s’hagin de valorar noves activitats o aficions per adaptar-se a la nova situació. Sempre seguint  ritme que necessiti el nen o jove, i no intentant recuperar de cop el mateix nivell d’exigència que es tenia abans del diagnòstic.

 

Com hi pot contribuir la família

En el cas dels nens i adolescents, després del tractament d’un càncer, la re-activació de la rutina no s’ha de centrar només en els aspectes que hauran de processar ells, sinó que també cal tenir en compte els aspectes que involucren a tot el nucli familiar.

 

Així doncs, al superar la teràpia de la malaltia, és comprensible que els pares hagin adoptat una actitud de sobreprotecció. Tot i que pot ser una reacció comprensible, també pot ser adient intentar mantenir un tracte de normalitat per fomentar una actitud positiva envers a la tornada al règim escolar. A més, els pares de nens que han superat un càncer poden tenir certa preocupació per si els seus fills pateixin alguna mena de rebuig per part dels seus companys o per si tenen complicacions derivades del tractament, com infeccions o fatiga.

 

Els pares poden procurar mantenir una comunicació fluida amb l’escola durant el tractament i un cop el nen comenci de nou les classes, per tal de valorar conjuntament la tornada a l’escola i facilitar-ne la transició.

 

Igualment, la família pot fomentar altres tipus d’activitats per a que el nen pugui recuperar poc a poc el ritme normal. Els nens poden gaudir de crear noves relacions socials amb altres nens participant en programes per infants amb càncer o per nens que han superat un càncer. Facilitar-los la possibilitat de compartir temps amb nens que estan en una situació semblant a la seva pot ajudar-los a obrir-se i socialitzar-se.

 

Tanmateix, s’han de trobar espais per a realitzar activitats en família. Aquests moments per a compartir queden pràcticament anul·lats durant el tractament i són necessaris per a enfortir vincles després de viure una situació tant complexa, on tots els membres de la família queden afectats.

 

Com hi pot contribuir l’escola

Una de les tasques principals del professorat es la d’intentar ajudar al nen en situacions quotidianes que puguin ser problemàtiques. A més, el professorat pot mirar d’orientar i animar a la família, remarcant la importància de la incorporació a les classes quan abans millor (sempre en la mesura del possible). En definitiva, amb una bona predisposició, els professors poden ser una bona guia per integrar de nou al nen dintre de l’entorn escolar.

 

Així doncs, pot resultar beneficiós que des de l’escola es treballi per mantenir la relació del nen amb els seus companys, facilitant-li la reincorporació a la vida estudiantil. Si el nen ha pogut seguir una certa dinàmica de treball durant el tractament de la malaltia i hi ha existit comunicació entre l’escola i la família, la reincorporació serà més senzilla per totes les parts implicades. Una bona manera de facilitar aquesta reincorporació, és sensibilitzant als companys explicant-los la malaltia i el context que l’envolta. Donant-los la opció a que els nois puguin exposar els dubtes que els hi puguin sorgir.

 

També pot ser d’utilitat que el professorat estigui format i tingui a la seva disposició informació sobre el càncer i el seu tractament, així com facilitar als nens recursos per crear activitats que ajudin al retorn a l’escola.

 

Consells per possibles conflictes entre companys

Els primers dies és recomanable procurar que els professors estiguin atents a possibles problemes i actituds que puguin sorgir per part dels companys, oferint seguretat i suport en els moments difícils que puguin sorgir entre el nen que ha superat el tractament oncològic els seus companys de classe. És important intentar identificar aquestes situacions i actuar, posant-hi remei tan aviat com sigui possible.

 

Aquests tipus de comportaments també poden venir donats per la percepció de la resta de companys d’una major atenció al nen que ha superat el càncer. Per tal d’evitar-ho, és important comunicar-se bé amb els professors perquè puguin explicar a la resta de d’alumnes de la classe la situació per la que està passant el seu company.

 

Ajudes extraescolars pel recolzament acadèmic

És possible que en el procés de reincorporació a les classes, tant pares com professors necessitin ajuda per fer tot el procés més fàcil al nen i als seus companys de classe. Hi ha associacions que ofereixen aquests tipus de recursos i assessorament.

 

L’AFANOC, associació de famílies de nens amb càncer, que té com objectiu cercar solucions i millorar la qualitat de vida dels pacients oncològics pediàtrics, ofereix assessorament a centres educatius i sanitaris en forma de materials educatius i organitzant reunions amb l’objectiu de facilitar als educadors la tasca del retorn del nen a la classe i l’acceptació de la resta de companys.

 

L’associació AEetc està focalitzada en ajudar als nens i les seves famílies amb les seqüeles i efectes secundaris del càncer, i ofereixen diferents serveis per aquests nens i famílies. Des de programes de rehabilitació cognitiva i activitats solidàries, a la defensa dels drets dels pacients amb efectes secundaris i diferents tipologies de sessions familiars.

 

Igualment, la Fundació Oncolliga Girona educa a nens, a través de la seva campanya “Tu pots, Quim!”, sobre què és el càncer i les conseqüències que se’n poden derivar.

 

En definitiva, l’objectiu d’aquestes iniciatives és el d’informar a tots els nens sobre la malaltia, però també el de donar-los eines per gestionar les emocions davant la situació d’una persona propera que ha passat pel tractament d’un càncer, com pot ser un company de classe.

 

Retornar a l’escola: un procés familiar i docent

Després d’un llarg tractament i estància en l’hospital, la tornada a les classes és un procés intens però que pot finalitzar en una rutina gairebé com la que anteriorment era habitual. Un exemple d’això seria el cas de l’Ausiàs, que va tornar a l’escola després d’un any i mig sense poder-hi anar a causa del tractament d’una leucèmia i que va compartir el seu testimoni i el dels seus pares a través de la ràdio. Es pot escoltar aquí.

 

En conclusió, la tornada a l’escola pot desencadenar certes pors i inseguretats en les famílies que han superat el tractament d’un càncer i en els seus entorns. La col·laboració estreta entre els pares i l’equip docent de l’escola es fonamental per a que aquesta incorporació sigui el més senzilla i ràpida possible.


Referències

Oci i activitat per a tota la família

Tornada a la rutina de la unitat familiar

La unitat familiar juga un paper clau en el procés de readaptació a la vida després del càncer. Un cop la malaltia queda enrere, tota la família ha d’intentar ajudar a establir, a poc a poc, una nova rutina i adaptar-se a les noves situacions que puguin anar sorgint. En aquest procés, i independentment de qui sigui el membre de la família que hagi superat el tractament, és molt possible que pares i fills vulguin integrar de nou les aficions i activitats que realitzaven abans del tractament.

 

Activitats familiars després del càncer

Així doncs, quan s’enceta la etapa posterior a un càncer, pot ser un bon moment per provar de millorar la relació entre tots els membres de la família i proposar nous hàbits que permetin establir una nova normalitat. Un exemple d’això el podríem trobar en mirar de buscar bones oportunitats per tenir en compte als germans dels nens que han patit càncer, passar-hi més temps i involucrar-los en l’elecció d’activitats, ja que pot ser normal que durant el transcurs del tractament aquests nens hagin pogut tenir la sensació de rebre una menor atenció per part dels seus pares i la resta de familiars.

 

Un tipus d’activitats que poden ser adients en aquestes situacions son aquelles que comporten un cert grau d’activitat física, ja que aquestes propostes poden oferir nombrosos beneficis també a les persones que han superat un càncer. Si ja es mantenia una activitat física habitual o es practicava algun esport abans de la malaltia, pot ser una bona idea mirar de reprendre aquests hàbits.

 

Igualment, les vacances poden ser un moment idoni per tornar a l’activitat física, o instaurar noves rutines. Aprofitant el bon temps, es poden realitzar moltes activitats a l’aire lliure i en família i que tots els membres puguin practicar algun esport, fer senderisme, o realitzar alguna activitat aquàtica, com la natació. Aquestes activitats no només permeten iniciar una activitat física, si no que obren la porta a gaudir de la naturalesa en família.

 

Així doncs, amb l’arribada de l’estiu arriba el moment de planejar les vacances i un viatge familiar també pot ser una d’aquestes experiències que poden permetre gaudir i enfortir la relació de tots els membres de la família. En aquest sentit, normalment no hi ha cap impediment per realitzar qualsevol tipus de viatge un cop finalitzat el tractament d’un càncer, però en cas de que s’estigui organitzant un viatge fora d’Espanya, es recomanable tenir certes consideracions a la hora de planejar l’escapada.

 

Oci i diversió per nens i adolescents

En el cas de nens i adolescents que han superat un càncer, la tornada a la rutina escolar pot haver sigut un procés que requereixi d’un esforç de readaptació, tant per part seva com per part dels pares, que pot haver generat certes pors en totes dues parts. Per tal d’intentar mitigar aquest possible tràngol, una estratègia pot ser mirar de reprendre activitats que es realitzaven fora de l’escola o provar de fer-ne de noves. Això pot ajudar a reforçar l’autoestima dels nens a través de desenvolupar i compartir noves habilitats o consolidar-ne de ja adquirides.

 

En aquest àmbit extra-escolar, trobem moltes opcions a l’hora d’escollir activitats que puguin gaudir conjuntament nens i adults, com poden ser anar al teatre, assistir a festivals, fires i visites o organitzar excursions en família. També hi ha moltes entitats que ofereixen diferents tallers tant per nens com per tota la família. Per exemple, pot ser una bona oportunitat per aprendre a fer manualitats, acudir a un taller de cuina o de màgia o a sessions de musicoteràpia o artteràpia per ajudar a gestionar situacions i emocions.

 

Una manera d’entretenir-se tots junts pot ser col·laborar en alguna activitat organitzada per associacions de pacients oncològics. Un exemple és l’associació AFANOC, que dóna suport a infants, adolescents i les seves famílies. Aquesta associació és responsable d’esdeveniments com “Posa’t la gorra”, amb diferents activitats i tallers que es van celebrant en diferents localitats de Catalunya, o el “Xuklis Festival”, esdeveniment musical destinat a la recollida de fons per l’associació. Aquestes activitats no només permeten que la família es diverteixi, sinó que també ajuden a col·laborar amb entitats destinades a donar ajuts a famílies amb fills encara en tractament oncològic.

 

Una sèrie d’opcions desenvolupades específicament per aquells nens i adolescents que han superat un càncer serien les de participar en activitats organitzades per fundacions d’oncologia orientades a les necessitats dels pacients. Aquests tipus d’iniciativa estan orientades a ajudar als joves que han superat un càncer a sortir de casa i a relacionar-se, com és el cas de les activitats organitzades per la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia.

 

Aquesta fundació, en coordinació amb els hospitals, ofereix activitats d’oci per nens i joves en tractament oncohematològic, i les seves famílies. També porta a terme activitats de suport a les famílies ateses per l’equip de cures pal·liatives pediàtriques i un programa per a aquells adolescents que han superat un càncer, però que en pateixen seqüeles de diferent tipus.

 

Es tracta del programa “No estàs sol@”, una iniciativa orientada a ajudar als joves que han superat un càncer, però han quedat afectades algunes dimensions importants, com ara l’autonomia personal. En una proposta quinzenal d’activitats lúdico-educatives, s’ajuda aquests joves a sortir de casa i a relacionar-se amb altres joves que han superat una situació semblant. El programa es realitza en el marc d’activitats de diferent àmbit,  com la participació en esdeveniments culturals, pícnics, tallers i activitats esportives adaptades.

 

 

Aprofitar l’estiu per activar-se amb la família

En definitiva, haver superat un càncer no hauria de ser un impediment per a realitzar activitats en companyia de tota la família. De fet, és recomanable intentar que tots els membres de la unitat familiar procurin involucrar-se en la realització d’aquestes noves activitats i l’època estival pot ser molt bon moment per proposar-se fer aquest tipus d’activitat amb la família.

 


Referències

  1. Sortir amb nens. Agenda familiar
  2. Fundació d’oncologia infantil Enriqueta Villavecchia. Activitats per a nens i joves en tractament.
  3. American Cancer Society. Volver a la escuela después del tratamiento
  4. Todo lo que empieza cuando termina el cáncer
  5. Associació AFANOC. Web oficial de l’Assosiació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC)

 

Viatjar fora d’Espanya, una bona opció per desconnectar

Es pot viatjar després del càncer?

 

Evidentment, la resposta és sí. Després d’haver superat un càncer s’ha d’intentar tornar a la quotidianitat en tots els aspectes possibles. És probable no haver necessitat mai assistència sanitària fora d’Espanya, però després de deixar enrere el càncer, especialment si la malaltia ha deixat alguna seqüela, pot ser que un es plantegi quins passos s’han de seguir si es necessita anar al metge fora del país.

 

Informes mèdics a mà

 

La possibilitat que durant el viatge hi hagi algun contratemps o problema de salut és un dels aspectes que més preocupen després d’haver superat un càncer. Davant d’aquesta situació, convé sempre portar informes que revelin les característiques més importants del seu diagnòstic, tractament i evolució clínica per tal que de poder garantir la millor atenció mèdica. Si un se’n va de viatge a l’estranger, s’aconsella sol·licitar al metge els documents en anglès.

 

 

Què passa si no em trobo bé durant el viatge?

 

En el cas de necessitar un tractament mèdic imprevist durant una estada temporal en un altre país de la UE, (per exemple, durant unes vacances, viatges de negocis o d’estudis en altres països de la UE) com a ciutadà de la unió europea, es té dret a les prestacions sanitàries que no puguin esperar fins que es torni a Espanya.

 

El document que facilita l’atenció sanitària és la targeta sanitària europea (TSE), que expedeix la Seguretat Social i dóna dret a rebre l’atenció sanitària en les mateixes condicions que els nacionals (no en les mateixes que al país d’origen). Així que en tots els viatges a l’estranger sempre s’ha de portar la Targeta Sanitària Europea. Aquesta és la prova que es té assegurança mèdica en un país de la UE. És important recordar que en molts països hi ha copagament en l’atenció sanitària primària i especialitzada.

 

En el cas de no portar la targeta sanitària europea o que no es pugui utilitzar (per exemple, en l’assistència sanitària privada), no poden negar l’assistència mèdica, però és possible que s’hagi de pagar per avançat i després sol·licitar el reemborsament al tornar a Espanya.

 

Si el tractament que es necessita és gratuït per als residents del país, no s’haurà de pagar res. Però si el tractament és de pagament, es podrà sol·licitar el reemborsament a l’organisme nacional del país on es trobi i obtenir-lo allà mateix, o sol·licitar el reemborsament a l’organisme assegurador d’Espanya una vegada s’hagi tornat.

 

Les despeses s’han de reemborsar segons les normes i barems del país on s’hagi rebut tractament. És a dir, es retornarà el cost total del tractament o s’haurà de pagar-ne una part, segons les normes del país on es rebi l’assistència. L’organisme assegurador pot decidir també reemborsar el cost total d’acord amb les seves pròpies normes.

 

Els supòsits per rebre atenció sanitària a la Unió Europea són amplis i complexos. Per això, és útil visitar la pàgina web de la Comissió Europea o anar a l’oficina de la Seguretat Social per trobar informació actualitzada sobre la cobertura que s’ofereix en cada estat membre.

 

Si es viatja fora de la Unió Europea, és aconsellable consultar la legislació específica del país de destinació per a conèixer la cobertura sanitària a la qual es pot accedir. També es pot contractar una assegurança privada de viatge que permeti estar protegit davant de qualsevol imprevist relacionat amb la salut, però caldrà consultar abans quines condicions ofereixen per tal de poder escollir la més adequada.

 

Gaudir del viatge

 

Viatjar és una activitat saludable perquè permet aprendre, descobrir, desconnectar, superar pors, inspirar-se, reflexionar, pensar en reptes futurs… Qüestions especialment importants en èpoques d’inflexió o de recuperació. Però és important recordar que, viatjar informat és viatjar més segur, així que s’hauria d’intentar avançar a qualsevol imprevist que pugui sorgir, i gaudir del viatge com un es mereix.

 

Potser ara és el moment, o potser que ho sigui més endavant, però quan es viatja s’ha d’omplir la motxilla de records i vivències que serveixin d’impuls per a seguir endavant amb el camí que un s’hagi proposat.

 


Referències

Europa.eu (2017). Asistencia sanitaria no programada.

Grupo Español de Pacientes con Cáncer (2013). Todo lo que empieza cuando “termina” el cáncer.

Castaño F y Villalón D (2016). Viajar con cáncer: viajar informado es viajar más seguro.