Millores en els requisits a l’hora de renovar el permís de conduir

El càncer i el seu tractament poden tenir repercussió en la gestió de certs tràmits. Un d’ells és el de la renovació o obtenció del permís de conduir. En aquest article es pretén oferir informació útil per a conèixer els detalls, limitacions i millores de la nova normativa, per a així agilitzar el procés.

Fins al mes de maig de 2023, el Reial Decret sobre el Reglament General de Conductors llistava les malalties i efectes secundaris derivats que impedien l’obtenció o renovació del permís de conduir:

  • Capacitat Visual alterada.
  • Capacitat Auditiva alterada.
  • Afectacions al Sistema Locomotor.
  • Alteracions del Sistema Cardiovascular.
  • Trastorns Hematològics (amb atenció a malalties oncohematològiques).
  • Alteracions del Sistema Renal.
  • Alteracions al Sistema Respiratori.
  • Malalties metabòliques i endocrines.
  • Afectacions del sistema nerviós i muscular.
  • Trastorns Mentals i de conducta.
  • Trastorns Relacionats amb substàncies.
  • Aptituds Perceptiu-motrius.
  • Altres processos oncològics no hematològics

Però, recentment, una actualització del Reglament de maig de 2023 ha modificat aquest llistat, eliminant el parèntesi de “(amb atenció a malalties oncohematològiques)” i substituint l’últim punt per: “Qualsevol altra afecció no esmentada que pugui constituir la incapacitat per a conduir o comprometre la seguretat viària”. D’aquesta manera, s’eliminen de la llista els processos oncològics no hematològics i l’aclariment de les malalties oncohematològiques, deixant de contemplar el càncer per si mateix com a causant d’alteracions que poden afectar la conducció, i valorant el cas individual de cada persona.

 

Limitacions per a la renovació del permís de conduir després d’un procés oncològic

A partir de l’última actualització, les persones que pateixin o hagin patit un càncer no hematològic no tenen restringida la capacitat d’obtenir, renovar o continuar la seva llicència sempre que no existeixin processos oncològics que, per la seva simptomatologia o tractament, produeixin pèrdua o disminució greu de les capacitats sensitives, cognitives o motores que incideixin en la conducció.

Per a això, serà necessari en tot cas presentar un informe favorable de l’oncòleg on quedi reflectit:

  • Absència de malaltia cerebral.
  • Absència de neuropatia perifèrica de grau 2 o superior.
  • Simptomatologia actual (adequat estat general) i moment evolutiu.
  • Tipus de tractament i repercussions (no consumir fàrmacs que afectin les capacitats visual, motora o sensitiva).

En el cas dels trastorns oncohematològics, l’informe el podria emetre també un hematòleg.

Per als pacients amb processos oncològics que no incideixin en la conducció, sempre que no hi hagi evidència de malaltia actual ni tractament adjuvant, i hi hagi un informe favorable per part de l’oncòleg, el període de vigència serà el que correspongui pel rang d’edat del pacient (cada 10 anys fins que es compleixin els 65 anys i després cada cinc anys). Anteriorment, el període de vigència del permís de conduir era com a màxim de 5 anys. Per tant, ara els pacients que han passat per un procés oncològic i no tenen efectes secundaris que incideixin en la seva capacitat de conducció estan en les mateixes condicions que qualsevol altra persona.

 D’altra banda, per als pacients que han passat per un procés oncològic que sí que incideixi en la conducció, però l’oncòleg considera que l’informe és favorable, es podrà renovar el carnet amb un període de vigència d’un any.

A més, tant per a la renovació com per a l’obtenció del permís de conduir és necessari un Informe d’aptitud psicofísica, expedit per un Centre de Reconeixement de Conductors autoritzat, que acrediti l’aptitud psicofísica de la persona interessada.

Trastorns oncohematològics

No obstant això, en el cas de les persones que hagin sofert trastorns oncohematològics, encara que el canvi de normativa ha millorat les seves condicions, encara presenten majors restriccions. D’acord amb els experts, la repercussió d’aquesta patologia en les capacitats psicofísiques que poden incidir en la conducció pot ser major, per la qual cosa aquestes persones, com a norma general, no poden renovar el permís de conducció fins transcorreguts 10 anys des de la remissió completa de la malaltia. No obstant això, també hi ha dues excepcions a aquesta norma per a l’obtenció o renovació del permís::

  • L’absència d’alteracions greus de les sèries hematològiques durant tres mesos, sumat a un informe favorable de l’oncòleg o hematòleg, permetrà a aquestes persones prorrogar la llicència per un període màxim d’un any.
  • Després de tres anys de la remissió completa de la malaltia, amb un informe favorable de l’oncòleg o hematòleg es podrà prorrogar el permís de conduir. Amb l’actualització, el període de vigència passa a ser aquell que correspongui a la persona segons la seva edat, i no de 3 anys com marcava el reglament anterior.

Cal destacar que la normativa recull altres restriccions a l’hora de renovar o obtenir el permís de conduir i que, encara que no les relacioni directament amb les malalties oncològiques, s’han de tenir molt presents, ja que poden ser un resultat de la mateixa malaltia o el seu tractament i poden influir en la seguretat de la conducció. Per exemple, si s’ha passat per un càncer de pulmó s’hauria de mirar el quadre que fa referència al sistema respiratori, on especifica què hauríem de saber si com a possible seqüela se sofreix dispnea permanent, en repòs o d’esforç lleu.

En conclusió, l’actualització del Reial decret disminueix la discriminació de les persones que han passat un procés oncològic a l’hora d’obtenir o renovar el permís de conduir, especialment per als processos no oncohematològics, malgrat que encara existeixen determinades restriccions en funció de les alteracions que pugui haver-hi de la capacitat de conducció.

Referències

Reglamento General de Conductores. Real Decreto 818/2009, de 8 de mayo.

Modificación del anexo IV del Reglamento General de Conductores. Orden PRA/375/2018, de 11 de abril.

Modificación del anexo IV del Reglamento General de Conductores. Orden PCM/518/2023, de 26 de mayo.

Álvarez, J. Cáncer y conducción. Revista DGT 2017.

Fundación Mapfre. Efectos secundarios de la quimioterapia y conducción.

Cela, D. <<El paciente en quimioterápia no puede renovar el carné de conducir>>. La voz de Galicia 2017.

Newtral. Novedades BOE | El Gobierno modifica la edad para renovar el carnet de conducir a los exenfermos de cáncer para evitar la discriminación.

Llei de dependència per adults i nens després del càncer

Què és la situació de dependència?

La dependència és l’estat en què les persones necessiten assistència per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. Aquest seria el cas, per exemple, d’algunes persones que pateixen seqüeles derivades d’un càncer o del seu tractament.  

 

Des del 2007, de la llei estatal de la dependència va dotar el Sistema públic de serveis socials per regular l’atenció i les prestacions a aquest col·lectiu.

 

Graus de dependència

Segons la necessitat d’ajuda que té una persona per a realitzar tasques quotidianes, s’estableixen tres graus de dependència: dependència moderada (Grau I), dependència severa (Grau II), i gran dependència (Grau III):

 

 

  • Grau I, dependència moderada: és quan una persona necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària o té necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.
  • Grau II, dependència severa: quan es necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària, però no requereix la presència permanent d’una persona cuidadora o té necessitats d’ajuda extensa per a la seva autonomia personal.
  • Grau III, gran dependència: quan una persona, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal.

 

Reconeixement de la situació de dependència

El reconeixement oficial de la situació de dependència en algun dels graus establerts és un requisit bàsic per accedir a les prestacions econòmiques i de serveis socials reconegudes per la Llei de la dependència.

 

Les persones que es trobin en situació de dependència que vulguin accedir a aquestes prestacions reconegudes per la Llei de la dependència haurien de sol·licitar-ho a través del següent enllaç de la Generalitat de Catalunya, on podran trobar-hi tota la informació i documentació necessària pel procés de valoració i resolució, la revisió del grau de dependència i accés als impresos per a fer la sol·licitud.

 

Persones destinatàries

Aquesta llei està destinada als ciutadans espanyols que compleixin els següents requisits:

  • Trobar-se en una situació de dependència en alguns dels graus establerts.
  • Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dos dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Per als menors de cinc anys, el període de residència s’exigeix a qui en té la guàrdia i la custòdia.

 

Aquesta llei empara als menors afectats per càncer?

Sí, la situació de dependència pot esdevenir-se a qualsevol edat, per tant, aquesta llei també protegeix als menors i les seves famílies; ajudant als pares, com a cuidadors, quan les seqüeles de la malaltia fan que el menor necessiti cures i es trobi en situació de dependència.

Els menors de tres anys que acreditin situació de dependència poden accedir a diverses prestacions econòmiques i serveis socials per millorar la seva qualitat de vida i la del seu entorn familiar.

 

Persones cuidadores no professionals

S’anomena cuidador informal o no professional, aquell familiar o persona que atén de forma continuada una persona en situació de dependència i amb la qual està vinculada afectivament.

 

Les persones amb grau de dependència reconegut podran optar per la prestació de cuidador de l’entorn familiar en el seu Pla Individual d’Atenció (PIA). En aquest cas serà necessari que la persona cuidadora no professional sigui un familiar fins a tercer grau de parentiu i convisqui amb la persona en situació de dependència.

 

Prestacions econòmiques

El reconeixement oficial del grau de dependència comporta el dret a accedir a determinades prestacions econòmiques:

 

  • Prestació econòmica vinculada al servei.
  • Per a cures a l’entorn familiar i suport a persones cuidadores no professionals.
  • Per a l’assistència personal.

 

Els serveis i les prestacions econòmiques s’ofereixen segons la situació personal (grau de dependència, renda i patrimoni), l’entorn familiar i la disponibilitat de serveis al lloc de residència de la persona amb dependència.

 

Prestació per a cures a l’entorn familiar

Quan es donin les circumstàncies adequades, la persona amb grau de dependència reconegut pot optar per ser atesa al seu entorn familiar. La prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport a cuidadors és una prestació econòmica que rep la persona en situació de dependència. Podrà assumir la condició de persones cuidadores no professionals si s’acompleixen els següents requisits:

 

  • El cònjuge i els seus familiars per consanguinitat, afinitat o adopció, fins al tercer grau de parentiu.
  • La persona en situació de dependència ha estat atesa per ells, almenys durant un període previ d’un any i en el moment de la signatura de l’Acord PIA acrediten que conviuen amb la persona en situació de dependència.
  • Han d’assumir formalment els compromisos necessaris per a l’atenció i cura de la persona en situació de dependència i han de ser capaços per desenvolupar-la adequadament. Així mateix, no podran tenir grau de dependència reconeguda.

 

Si es necessita més informació, es pot consultar el portal web de la Generalitat, on hi ha tota la informació i documentació necessària per a tramitar aquesta prestació.

 


Referències

Generalitat de Catalunya (2018). Persones amb dependència.

Seguridad Social (2018). Tràmits i gestions.