Ajudes laborals, legals i financeres

Puc contractar una assegurança de salut o de vida després del càncer?

En l’actualitat, disposar d’una assegurança d’assistència mèdica o assegurança de salut pot ser un avantatge a l’hora d’afrontar possibles costos mèdics derivats d’una malaltia, així com l’assegurança de vida protegeix financerament a la teva família o altres persones que depenguin de les teves ingressos.

 

L’objectiu de contractar una assegurança privada és que l’asseguradora aboni a l’assegurat una indemnització davant d’una contingència concreta, cobrint els riscos econòmics de béns o de persones. A canvi d’aquest tipus de protecció, l’assegurat realitza pagaments periòdics a la companyia asseguradora, el que s’anomena prima. La determinació d’aquesta prima està sotmesa a moltes variables, entre elles l’edat i l’historial mèdic. Les companyies asseguradores realitzen sempre de manera prèvia un estudi dels riscos i, en funció d’ells, determinen la prima que l’assegurat ha d’abonar.

Què s’ha de fer per contractar aquestes assegurances?

 

Les asseguradores sempre sotmeten a un qüestionari a tots els sol·licitants d’una assegurança mèdica o de vida i, fins i tot, a una revisió mèdica. En aquest document es responen qüestions relatives a la salut i estil de vida de l’assegurat. És important respondre a aquest qüestionari de manera sincera a partir de la informació de què es disposa en el moment de realitzar el qüestionari. Si s’oculta una malaltia crònica o una operació dins de el període de temps en què es delimiten les preguntes, l’assegurat s’exposa a que la companyia no es faci càrrec de l’atenció si arriba a descobrir que s’ha mentit sobre dades de les que l’assegurat ja era coneixedor.

 

Aquest tipus d’assegurances, en funció de la cobertura contractada, poden cobrir processos oncològics en el cas que l’assegurança hagués estat contractada de manera prèvia a la diagnòstic de la malaltia. En línies generals, les assegurances que no inclouen hospitalització; cobreixen tot el que està relacionat amb la detecció i el diagnòstic, però no el tractament i la intervenció (en el cas que l’hagués). Per contra, les pòlisses que inclouen hospitalització i cirurgies donen una cobertura integral, incloent el tractament de la malaltia. A partir d’aquí, hi ha una àmplia varietat de productes que responen a preus molt diferents.

 

¿Es pot contractar una assegurança de salut o de vida després d’haver superat un càncer?

 

Per a les persones que han superat una malaltia oncològica, aconseguir una assegurança de vida o de salut no és fàcil, però en molts casos es pot aconseguir amb un augment de el cost de la prima.

 

No obstant, hi ha alternatives intermèdies a la contractació d’una assegurança privada. La FECEC, juntament amb l’institut Medicina Lliure han arribat a un acord per oferir la possibilitat que les persones amb càncer puguin accedir a diferents serveis mèdics privats sense restriccions degudes a la malaltia. Així, la FECEC pretén oferir una solució i donar accés als serveis de medicina privada a aquestes persones que no tenen assegurança de salut i que els agradaria tenir accés a una pòlissa durant la malaltia i també després de superar-la.

 

Tot i que la llei espanyola no obliga a contractar una assegurança de vida per a demanar un préstec o una hipoteca, moltes entitats bancàries la sol·liciten o la recomanen com a garantia de pagament. El problema apareix quan l’asseguradora es nega a tramitar una pòlissa per malaltia o per haver patit una durant els anys anteriors, com pugui ser el cas de les persones que han patit una malaltia oncològica. En aquest cas, es denega l’assegurança i poden sorgir dificultats per a la concessió del préstec o producte financer.

 

D’altra banda, en vistes de revertir aquesta discriminació, alguns països europeus com França estan començant a aprovar lleis per a les persones que han superat una malaltia oncològica, com és el cas de la llei “Dret a l’oblit”, que va entrar en vigor a 2017. Aquesta llei permet a les persones que s’han recuperat d’un càncer millorar les seves condicions d’accés a préstecs i assegurances, sense que aquestes es vegin afectades per majors recàrrecs o taxes d’interès més elevades.

 

Segons aquesta llei, les persones que hagin superat un càncer no hauran de declarar la seva patologia un cop hagin passat 10 anys des del tractament sense recaigudes. Aquest termini es redueix a 5 anys després d’haver finalitzat el protocol terapèutic per als càncers diagnosticats abans dels 15 anys d’edat. La mateixa llei aporta l’adopció d’una “matriu de referència” que estableix, patologia per patologia, el temps després del qual les persones puguin adquirir una pòlissa d’assegurança sense primes addicionals o exclusió de garantia, en les mateixes condicions que les que no hagin estat afectades per una malaltia oncològica.

 

Fruit d’aquesta preocupació, recentment s’ha aprovat el pla europeu contra el càncer, conegut com “Beating Cancer plan”, que planeja posar en marxa diferents accions amb l’objectiu de brindar la informació i les eines necessàries per prendre decisions més saludables, així com promoure la cooperació entre els serveis socials i de salut.

 

A través d’aquesta eina, la comissió examinarà de prop les pràctiques en l’àrea de serveis financers, entre les que s’inclouen les assegurances privades, des del punt de vista de l’equitat cap a les persones que han superat un càncer i estan en remissió a llarg termini. La comissió establirà un diàleg amb les empreses per desenvolupar un codi de conducta que garanteixi que els avenços en els tractaments contra el càncer i la seva major eficàcia es reflecteixin en les pràctiques comercials dels proveïdors de serveis financers, per garantir que només s’utilitzi la informació necessària a l’avaluar l’elegibilitat dels sol·licitants de productes financers, així com fer possible l’accés equitatiu als serveis financers a través d’un codi de conducta i reflexió per donar solucions a llarg termini. Totes dues iniciatives estan previstes per a 2021-2023.

 

Referències:

 

Claus per preparar el retorn al lloc de treball

L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) indica que, aproximadament la meitat dels nous casos de càncer diagnosticats a Europa corresponen a persones en edat de treballar. Aquestes dades, sumades a l’augment continu de la supervivència de persones amb càncer, fan necessari que hi hagi mecanismes que facilitin la reincorporació laboral d’aquestes persones.

En el moment de la diagnosi i la planificació del tractament, la vida laboral habitualment es veu interrompuda mitjançant la fórmula administrativa de la baixa mèdica. Però el procés sovint és llarg, arribant un moment en el qual tornar a la “normalitat” és una necessitat per poder avançar cap a la recuperació. És important que les persones que han superat un càncer tornin a sentir-se útils, recuperar activitats que feien o disposar d’una rutina i uns horaris, i la feina és un espai que els pot aportar aquests i altres actius positius sobre la seva salut.

Però la realitat és que la reincorporació a la feina no és fàcil, ja que qui ho determina no és cada persona, sinó el propi sistema, el qual de vegades no té en compte a la persona ni les condicions de treball en què s’ha de tornar.

 

Quines són les claus per tornar a la feina?

Un cop superada la malaltia i abans de tornar a la feina, les persones afectades haurien de plantejar-se en cada cas quina feina feien, en quines condicions i quin paper tenien en el seu lloc abans d’interrompre la seva activitat laboral. Això és important perquè aquestes puguin aprofitar l’impacte positiu de la feina i evitar que aquest tingui un impacte negatiu una vegada que tornen al seu lloc de treball. Tenint en compte que les persones que han superat un càncer poden estar en més d’una d’aquestes situacions al mateix temps, s’han de valorar els següents aspectes:

 

1.- Definir la situació legal i parlar amb l’interlocutor adequat

Durant el tractament i la recuperació, el fet d’estar de baixa mèdica és una situació legal que s’ha de saber gestionar. Es poden donar 3 situacions legals diferents:

  • Baixa mèdica temporal o incapacitat permanent

La baixa temporal és una situació que ha de ser prescrita per un facultatiu del sistema públic de salut i s’ha de confirmar periòdicament. L’empresa pot haver acordat amb la Mútua d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social que aquesta faci un seguiment de la baixa mèdica emesa pel sistema públic com a malaltia per causa comuna. Caldrà tenir present que es pot citar a les persones implicades a fer un reconeixement mèdic obligatori, ja que la no assistència pot suposar una proposta d’alta a la inspecció mèdica. En el cas que per conveni col·lectiu l’empresa hagi de complementar la prestació econòmica durant aquest període fins al 100% del salari, pot suposar l’eliminació d’aquest complement.

Pot ser que, al finalitzar la baixa mèdica, la salut quedi afectada i limiti la capacitat per treballar de manera permanent. En aquests casos es donaria una situació d’incapacitat permanent (o invalidesa) mitjançant una valoració de la Inspecció Mèdica. Es determinarà si la incapacitat permanent és només per a la professió habitual, per a totes les professions o, fins i tot, a les activitats quotidianes. Aquesta valoració anirà associada a una prestació econòmica (pensió o invalidesa a l’argot popular).

En aquests casos, els referents seran el metge de família, que ha d’informar de la situació de salut de l’treballador/a, i l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social), amb el suport assistencial de l’ICAM (Tribunal Mèdic a Catalunya), que faran les valoracions pertinents, a més del reconeixement dels drets de les persones que es troben en aquestes situacions.

  • Situació de discapacitat

Pot ser que la malaltia hagi generat una incapacitat per treballar que es consideri que és permanent i que, per tant, doni dret a una protecció en el marc dels drets socials (no els laborals), reconeixent una situació de discapacitat per a la realització d’activitats personals/socials.

En aquest cas, les oficines d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat són els encarregats de fer els tràmits. Es pot trobar informació sobre aquestes entitats en aquesta web.

  • Situació d’especial sensibilitat

Pot ser que, un cop finalitzada la baixa mèdica, la persona que ha superat la malaltia no tingui una discapacitat permanent, però sí el dret a una protecció especial al tenir una especial sensibilitat en relació amb les condicions de treball. En aquest cas l’empresa ha d’aplicar mesures de prevenció addicionals per protegir-lo.

En aquesta situació no intervé cap organisme, ja que s’ha de gestionar internament a cada empresa, i és fruit d’una anàlisi de les condicions de treball i l’estat de salut d’una persona treballadora per part del servei de prevenció. Cal comptar amb el suport dels delegats/des de prevenció, que són els representants legals específics en aquesta matèria a les empreses.

 

2.- Mantenir la comunicació amb l’empresa i involucrar-se en la reincorporació

Com més llarga és la baixa mèdica i més temps hi són les persones que han superat la malaltia sense contacte laboral, més difícil es fa la tornada i més angoixa genera la volta a la feina. Per aquest motiu cada persona ha de trobar la manera de mantenir un contacte laboral periòdic que permeti un clima propici per a identificar oportunitats i generar complicitats.

L’empresari, arribat el moment de la incorporació, haurà de proposar la realització d’una vigilància de la salut (examen mèdic per part del servei de prevenció) per veure si la persona és o no apta per tornar al lloc de treball o si requereix adaptacions. Encara que aquest reconeixement és voluntari, és molt recomanable fer-ho.

 

3.- Acordar i planificar amb l’empresa

Amb la informació disponible sobre l’estat de salut (elaborada pel servei públic i pel servei de prevenció) i una reflexió personal del treballador/a, es pot comptar amb el suport dels delegats/des de prevenció i proposar una conversa amb la empresa per parlar de la tornada. En aquest moment s’ha d’acordar en quines condicions s’ha de donar la reincorporació a la feina, que pot ser:

  • Progressiva i en el mateix lloc de treball i les mateixes funcions
  • Amb una reducció horària diària, a compte de dies de vacances, sense retribució, o recuperables en el següent període
  • Amb una part de la jornada teletreballant i l’altra presencial
  • Amb un canvi de funcions provisional o definitiu, en ocasions requerint un suport per fer aquest nou treball

En cada cas s’ha de trobar una fórmula que satisfaci les diverses necessitats, que s’ha de parlar, concretar, i és recomanable que estigui per escrit. A més, en aquest acord és necessari que s’inclogui tot el període de seguiment de salut, ja que caldran visites a oncòlegs o especialistes, analítiques o proves d’imatge, tractant-se d’absències puntuals que s’han de poder anticipar en la mesura del possible.

Propuesta de infografía: TRADUCIDA EN PPT

 

Per tot l’anteriorment exposat, cada cop és més necessari que a l’entorn laboral hagi programes que acompanyin les persones que es troben en aquestes situacions per poder sistematitzar i fomentar aquestes mesures. Per exemple, entitats com la FECEC i el seu programa #desprésdelcàncer impulsen que, amb ajuda i acompanyament, això es pugui aconseguir.

 

 

Referències

Secretaría de Salud Laboral y Medio Ambiente UGT-CEC – Cómo volver al trabajo después del cáncer https://www.ugt.es/sites/default/files/folleto_trabajo_cancer_web.pdf

Agencia Estatal Boletín del Estado: Ley de Prevención de riesgos laborales – https://www.boe.es/eli/es/l/1995/11/08/31/con

CCOO: Volver al trabajo después del cáncer de mama. ¿Qué hay que saber? – http://www2.fsc.ccoo.es/comunes/recursos/17466/2420483-_Volver_al_trabajo_despues_del_cancer_de_mama.pdf

Blog FECEC – Tornar a la feina després del càncer -https://www.juntscontraelcancer.cat/blog/tornar-a-la-feinadespres-del-cancer/

Com preparar-se per a la tornada a la feina

Gairebé la meitat dels diagnòstics de càncer corresponen a persones que es troben en edat laboral. En algunes de les persones que el pateixen, aquesta patologia i el seu tractament tenen conseqüències que les incapaciten temporalment per poder desenvolupar les seves funcions. La llei estipula que la durada màxima d’incapacitat temporal és de 12 mesos i 6 mesos més de pròrroga.

És convenient informar-se sobre la legislació vigent referent a això, que proporciona empara en situacions d’irregularitat o discriminació laboral. Després de la incapacitat temporal, hi ha la possibilitat de sol·licitar als Serveis de prevenció laboral una readaptació del teu lloc de treball (si ara no pots realitzar la teva activitat laboral en les mateixes condicions que abans), sol·licitar una incapacitat permanent i el certificat de discapacitat.

La incapacitat permanent és el reconeixement oficial de la situació d’una persona treballadora que presenta reduccions anatòmiques o funcionals que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral de manera previsiblement definitiva i que li limiten a la realització, almenys, del 33% de les seves tasques habituals. Per a la sol·licitud d’incapacitat laboral, a Catalunya, es pot acudir a l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques SGAM), el qual farà una proposta a l’INSS sobre el seu grau d’incapacitat.

Hi han diferents graus d’incapacitat permanent, Segons els impediments que tingui la persona a l’hora de desenvolupar l’activitat laboral.

  • Incapacitat permanent parcial: Les seqüeles d’una malaltia o accident provoquen una disminució no inferior al 33% en el rendiment laboral habitual i per tant no inhabilita completament a la persona per realitzar el treball habitual.
  • Incapacitat permanent total: La situació de la persona treballadora li impedeix dedicar-se a la seva professió habitual, però no l’inhabilita per dedicar-se a altres activitats laborals.
  • Incapacitat permanent absoluta: La situació de la persona treballadora l’inhabilita per complet per a qualsevol professió o ofici.
  • Gran invalidesa: La persona afectada per una incapacitat permanent necessita assistència d’una altra persona per als actes més essencials de la vida.

Les normes per a l’aplicació i desenvolupament de les prestacions per invalidesa estan recollides en la Llei de la Seguretat Social. Per compensar la pèrdua d’ingressos, estan previstes una sèrie de prestacions que dependran de diferents factors, com les cotitzacions prèvies a la Seguretat Social, l’estat de salut, la professió que s’exerceixi i la situació laboral en el moment.

En el cas que hi hagi pèrdues de capacitats que afectin a la realització de les activitats quotidianes, de forma complementària o independent a la sol·licitud d’incapacitat permanent, es pot demanar una valoració per reconèixer el grau de discapacitat. Aquesta valoració es pot sol·licitar a la direcció general de protecció social o les oficines d’afers socials i familiars, entre d’altres.

Per obtenir el reconeixement de discapacitat, cal fer una sol·licitud, i a continuació concertar una cita de valoració o presentar un informe que justifiqui la discapacitat. La cita la realitza la pròpia administració, i és un procés establert i requereix sempre la valoració i entrevista per part del seu equip de valoració.

En cas que només s’hagi obtingut la incapacitat o discapacitat o bé cap de les dues, i la persona estigui en actiu, el Servei de prevenció de riscos laborals ha de fer la seva pròpia valoració en relació a les condicions de treball de la persona i de les seves tasques laborals.

Presa de decisió

Després del càncer, moltes persones volen tornar a les rutines i activitats que desenvolupaven abans de la malaltia, inclòs la feina, cosa que els permet anar distanciant dia a dia d’ella. La reincorporació a la vida laboral pot resultar beneficiosa tant en termes econòmics, com des del punt de vista social i emocional. De totes maneres, la tornada a la feina no ha de respondre a pressions socials i familiars, sinó que és imprescindible que es tracti d’una decisió autònoma i presa de forma reflexiva.

És normal que les persones necessitin un temps per recuperar-se tant física com emocionalment. Un cop s’ha pres la decisió de tornar a la feina, és freqüent que sorgeixin els típics pors i incerteses derivades de tornar a trobar-te amb els teus companys de treball, el cap i de no saber si serà possible rendir al mateix nivell que abans.

Planificació de la tornada a la feina

És important tenir una reunió amb el responsable de l’empresa abans d’incorporar-se, de manera que es detallin el moment adequat per a la tornada, el règim de treball, horari, funcions, etc.

Aquesta reunió ha de servir per conèixer les seqüeles físiques i emocionals que la persona que ha superat el càncer i de les que encara no ha aconseguit recuperar-se. Aquesta revisió es realitza amb el Servei de prevenció de riscos laborals i d’acord amb la Llei de prevenció de riscos laborals. La llei estableix com a obligació empresarial i principi preventiu que s’ha d’adaptar el treball a les persones, i no a l’inrevés (article 15 de la Llei de Prevenció de riscos laborals). Per a les persones declarades d’especial sensibilitat, aquesta llei obliga les empreses a fer una valoració del lloc de treball en base a les necessitats provocades per la patologia que ha provocat la baixa o si es poden produir nous riscos laborales, per tal d’adaptar el lloc de treball o realitzar una recol·locació en cas de ser necessari.

Aquesta valoració ha de comportar la proposta d’alternatives perquè l’empresari prengui les decisions i determini si fa:

  • Restricció de tasques
  • Reorganització del treball
  • Modificació o canvi del lloc de treball
  • Acomiadament objectiu en cas que l’empresa no pugui oferir una altra alternativa

 

Si són necessàries mesures per adaptar el lloc de treball, aquestes s’han de planificar i constar per escrit amb l’objectiu de poder aplicar-se. En cas que no es requereixin mesures addicionals, el lloc de treball romandrà en les mateixes condicions.

Reincorporació

Els primers dies de treball poden generar certa ansietat, en no saber com reaccionaran els companys de treball, si canviarà o no la relació amb ells com a conseqüència de la malaltia, o, simplement, per trobar-se en un nou entorn, diferent al dels últims mesos. S’ha de tenir present que la reacció dels companys de feina pot variar.

Algunes persones poden resultar un gran suport, mentres que altres no sàpiguen, potser, com oferir ajuda, i la seva relació amb ells sigui una mica més distant del que era abans. En aquests darrers casos, s’ha de tenir paciència i intentar entendre els seus temors per poder recuperar la bona relació. Davant la reincorporació, la figura d’un responsable o referent ja sigui un comandament intermedi de l’empresa o del Servei d’prevenció de riscos laborals pot ser de gran ajuda.

Alguns consells per a la tornada a la feina podrien ser:

  • Acceptar ajuda. D’aquesta manera es rebrà el suport que es necessita i els altres se sentiran útils ajudant.
  • Parlar amb els altres. Tractar d’apropar-se a aquestes persones que es trobin una mica més reticents a relacionar-se després de la tornada pot reportar beneficis a tots dos, a més de recuperar relacions després del càncer.
  • Abordar els problemes que sorgeixen des del principi. Si sorgís algun problema relacionat amb les seves funcions, s’han d’abordar en quant es pugui, perquè no arribi a crear malestar o ansietat.
  • Tractar de mantenir els contactes durant la malaltia. La tornada a la feina es farà més fàcil si no s’ha perdut la relació amb els companys de feina.
  • Pensar com respondre quan li preguntin pel càncer. La resposta a aquest tipus de preguntes és molt personal, i depèn de la manera que cada persona té d’afrontar la malaltia. Hi ha qui prefereix que els seus companys s’oblidin com més aviat millor del seu càncer, i altres són molt obertes al respecte, comentant les seves inquietuds per alinear-se amb els seus companys de feina.
  • Tenir comunicació fluida i abordar les dificultats que puguin anar sorgint amb el responsable o referent designat per l’empresa per fer seguiment del procés d’incorporació.

 

Referències

  1. Grupo Español de Pacientes con Cáncer. Todo lo que empieza cuando “termina” el cáncer.
  2. Asociación Española Contra el Cáncer (AECC). Vuelta al Trabajo.
  3. S Department of Health and Human Services. Siga Adelante.
  4. American Society of Clinical Oncology (ASCO). Regresar al Trabajo después del Cáncer.
  5. Instituto Nacional del cáncer. Regreso al Trabajo.
  6. Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC). Reprèn, servei d’orientació laboral després del càncer.
  7. Generalitat de Catalunya, Departament de treball, afers socials i famílies. Persones amb discapacitat.

Llei de dependència per adults i nens després del càncer

Què és la situació de dependència?

La dependència és l’estat en què les persones necessiten assistència per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. Aquest seria el cas, per exemple, d’algunes persones que pateixen seqüeles derivades d’un càncer o del seu tractament.  

 

Des del 2007, de la llei estatal de la dependència va dotar el Sistema públic de serveis socials per regular l’atenció i les prestacions a aquest col·lectiu.

 

Graus de dependència

Segons la necessitat d’ajuda que té una persona per a realitzar tasques quotidianes, s’estableixen tres graus de dependència: dependència moderada (Grau I), dependència severa (Grau II), i gran dependència (Grau III):

 

 

  • Grau I, dependència moderada: és quan una persona necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària o té necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.
  • Grau II, dependència severa: quan es necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària, però no requereix la presència permanent d’una persona cuidadora o té necessitats d’ajuda extensa per a la seva autonomia personal.
  • Grau III, gran dependència: quan una persona, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal.

 

Reconeixement de la situació de dependència

El reconeixement oficial de la situació de dependència en algun dels graus establerts és un requisit bàsic per accedir a les prestacions econòmiques i de serveis socials reconegudes per la Llei de la dependència.

 

Les persones que es trobin en situació de dependència que vulguin accedir a aquestes prestacions reconegudes per la Llei de la dependència haurien de sol·licitar-ho a través del següent enllaç de la Generalitat de Catalunya, on podran trobar-hi tota la informació i documentació necessària pel procés de valoració i resolució, la revisió del grau de dependència i accés als impresos per a fer la sol·licitud.

 

Persones destinatàries

Aquesta llei està destinada als ciutadans espanyols que compleixin els següents requisits:

  • Trobar-se en una situació de dependència en alguns dels graus establerts.
  • Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dos dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Per als menors de cinc anys, el període de residència s’exigeix a qui en té la guàrdia i la custòdia.

 

Aquesta llei empara als menors afectats per càncer?

Sí, la situació de dependència pot esdevenir-se a qualsevol edat, per tant, aquesta llei també protegeix als menors i les seves famílies; ajudant als pares, com a cuidadors, quan les seqüeles de la malaltia fan que el menor necessiti cures i es trobi en situació de dependència.

Els menors de tres anys que acreditin situació de dependència poden accedir a diverses prestacions econòmiques i serveis socials per millorar la seva qualitat de vida i la del seu entorn familiar.

 

Persones cuidadores no professionals

S’anomena cuidador informal o no professional, aquell familiar o persona que atén de forma continuada una persona en situació de dependència i amb la qual està vinculada afectivament.

 

Les persones amb grau de dependència reconegut podran optar per la prestació de cuidador de l’entorn familiar en el seu Pla Individual d’Atenció (PIA). En aquest cas serà necessari que la persona cuidadora no professional sigui un familiar fins a tercer grau de parentiu i convisqui amb la persona en situació de dependència.

 

Prestacions econòmiques

El reconeixement oficial del grau de dependència comporta el dret a accedir a determinades prestacions econòmiques:

 

  • Prestació econòmica vinculada al servei.
  • Per a cures a l’entorn familiar i suport a persones cuidadores no professionals.
  • Per a l’assistència personal.

 

Els serveis i les prestacions econòmiques s’ofereixen segons la situació personal (grau de dependència, renda i patrimoni), l’entorn familiar i la disponibilitat de serveis al lloc de residència de la persona amb dependència.

 

Prestació per a cures a l’entorn familiar

Quan es donin les circumstàncies adequades, la persona amb grau de dependència reconegut pot optar per ser atesa al seu entorn familiar. La prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport a cuidadors és una prestació econòmica que rep la persona en situació de dependència. Podrà assumir la condició de persones cuidadores no professionals si s’acompleixen els següents requisits:

 

  • El cònjuge i els seus familiars per consanguinitat, afinitat o adopció, fins al tercer grau de parentiu.
  • La persona en situació de dependència ha estat atesa per ells, almenys durant un període previ d’un any i en el moment de la signatura de l’Acord PIA acrediten que conviuen amb la persona en situació de dependència.
  • Han d’assumir formalment els compromisos necessaris per a l’atenció i cura de la persona en situació de dependència i han de ser capaços per desenvolupar-la adequadament. Així mateix, no podran tenir grau de dependència reconeguda.

 

Si es necessita més informació, es pot consultar el portal web de la Generalitat, on hi ha tota la informació i documentació necessària per a tramitar aquesta prestació.

 

Referències

Generalitat de Catalunya (2018). Persones amb dependència.

Seguridad Social (2018). Tràmits i gestions.

 

Consells per salvar les dificultats a l’hora de demanar un producte financer

Tal i com vam comentar en l’article Eines i recursos per a la gestió de les finances, el càncer i el seu tractament poden tenir una forta repercussió en el benestar econòmic de les persones afectades i les del seu entorn immediat. Aquí presentem les dificultats a l’hora de demanar un producte financer durant o després de la malaltia i oferim algunes idees i consells a tenir en compte durant la gestió.

 

Cal contractar una assegurança per demanar un préstec o una hipoteca al banc?

 

Tot i que la llei espanyola no obliga a contractar una assegurança de vida (ni de cap tipus) per demanar un préstec o una hipoteca, moltes entitats bancàries la sol·liciten o la recomanen com a garantia de pagament. El problema apareix quan l’asseguradora es nega a tramitar una pòlissa per malaltia actual o per haver-ne patit una durant els anys anteriors. En aquest cas, es denega l’assegurança i, de retruc, poden sorgir dificultats per a la concessió del préstec.

 

Hem de tenir clar que, tot i que el banc ens l’ofereixi, existeix l’opció de no contractar assegurança. Si de totes maneres estem interessats en una, segurament serà més econòmica si no la contractem a través del banc.

 

Aquest darrer estiu es va presentar un avantprojecte de llei hipotecària per la qual es prohibirà la vinculació d’assegurances de qualsevol tipus a les hipoteques. Un cop estigui aprovada, els sol·licitants de préstecs als quals se’ls ha denegat per motius de salut estaran totalment emparats legalment per a poder fer una denuncia.

 

Casos en què s’ha denegat un producte financer i recursos online de protesta

 

Són moltes les persones que no han pogut gaudir d’un producte financer degut al seu historial mèdic. Reclamen que s’apliquin les estadístiques actualitzades de supervivència per tipus de càncer. Hi ha moltes persones que tenen la mateixa probabilitat de recaiguda que una altra persona que no ha patit càncer. Per altra banda, la FECEC també reclama una llei de “dret a l’oblit” que obligui a esborrar l’historial mèdic passat un temps, tal i com es fa a França actualment.

 

També hi ha casos que han aparegut a la premsa de gent que emprèn una queixa massiva a les xarxes socials per tal de recollir signatures i recolzar la seva causa. Una d’aquestes, la del Juan Antonio Sepulcre, va acabar amb la rectificació per part del banc arrel de, suposadament, la pressió derivada de la protesta i la difusió del cas per internet. El Juan Antonio, sol·licitant d’una hipoteca per comprar una vivenda i que va patir un càncer d’ossos fa 9 anys, va recollir més de 151.000 signatures a través d’una petició a la plataforma Change.org. Dies després de negar-li la concessió de la hipoteca i el ressò a la xarxa, l’entitat va comunicar-li que farien una excepció en el seu cas, sense afegir més detalls al respecte.

 

Com comprova l’asseguradora el nostre historial mèdic per concedir-nos o no una pòlissa?

 

No ho fa, les asseguradores no tenen accés al nostre historial mèdic. El sol·licitant és responsable de la veracitat de la informació cedida i el contrari és considerat frau. De fet, el Departament de Salut de la Generalitat va suspendre el 2016 una proposta de projecte (VISC+) que permetia la venda de dades mèdiques a farmacèutiques i asseguradores. Per tant, aquestes darreres basen el seu criteri en la documentació que els fem arribar.

 

Tampoc hauria de ser accessible la nostra història mèdica a través d’eines de cerca com Google. Per desgràcia, el robatori de dades de caràcter confidencial d’hospitals o centres mèdics succeeix amb més freqüència del desitjat. Més avall a la secció de referències, hem inclòs un enllaç on s’explica el procediment per esborrar les nostres dades personals de Google en cas que hi apareguin.

 

 

Consells a l’hora de contractar un producte financer

 

Mentre no s’aprovi la nova llei hipotecària mencionada més amunt, proposem un seguit de consells que poden ser útils a l’hora de demanar un préstec o per fer front a les dificultats per a retornar-lo, sigui hipotecari o no:

 

  • Al negociar un producte financer amb el banc, sol·licitar la NO contractació d’una assegurança i demanar les condicions de finançament del producte sense assegurança. És a dir, comprovar que aquestes no canvien en funció de si tenim pòlissa o no.

 

  • Si l’anterior no és possible, demanar una assegurança d’un altre tipus, però no de vida. Per exemple, a La Caixa, en cas que el sol·licitant no pugui obtenir-ne una de vida per malaltia, hi ha l’opció d’una pòlissa d’accidents o d’incendis, però en cap cas es té en compte el seu estat de salut. A més a més, les no vitals solen ser més econòmiques.

 

  • En cas de gaudir ja d’una hipoteca però amb dificultats econòmiques per a pagar-la, es pot optar per una carència d’hipoteca, és a dir, un període durant el qual el banc ofereix la possibilitat de pagar una quota menor o inclús deixar de pagar-la durant un temps.

 

  • Considerar altres fonts de finançament que no depenguin directament d’un banc. Per exemple, en el cas de no poder obtenir un préstec hipotecari per un habitatge, es pot tenir en compte el model cooperatiu d’accés en cessió d’ús, que representa una alternativa intermèdia entre el lloguer i la propietat. Aquest model ofereix habitatge per una quota d’ús estable i més econòmica que el lloguer dels pisos de protecció oficial.

 

 

Referències

  1. Llei Hipotecària Espanyola: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1946-2453

 

  1. El Mundo (2017). Los bancos no podrán vincular la concesión de hipotecas a los seguros de vida y hogar.

http://www.elmundo.es/economia/macroeconomia/2017/07/24/5975ea8aca4741ad598b45d5.html

 

  1. Público (2017). El Banco Sabadell rectifica y concede una hipoteca a un hombre al que se la negó por haber padecido cáncer. http://www.publico.es/sociedad/banco-sabadell-rectifica-concede-hipoteca-hombre-nego-haber-padecido-cancer.html

 

  1. com. Ya puedes eliminar el registro de tus datos médicos en Google.

http://computerhoy.com/noticias/software/ya-puedes-eliminar-registro-tus-datos-medicos-google-64164

 

  1. ABC (2017). ¿Merece la pena solicitar un período de carencia hipotecaria?

http://www.abc.es/economia/20150925/abci-carencia-hipotecas-201509240946.html

 

 

 

 

Eines i recursos per a la gestió de les finances

A més de l’impacte físic i emocional, un diagnòstic de càncer pot tenir un impacte financer devastador en les vides de les persones que han tingut càncer i les seves famílies, al reduir-se la quantitat de diners disponibles per a les despeses generals de vida, com el lloguer, el menjar i els serveis públics. En aquest article oferim algunes eines per a planificar, gestionar i comprendre les pròpies finances, per tal de contribuir a fer front a aquestes dificultats.

 

Com gestionar les finances

Planificació d’un pressupost

 

Un pressupost mostra la previsió de diners que entren i surten. L’elaboració d’un pressupost mensual és un pas important per gestionar les finances quotidianes. Encara que les despeses totals difereixin de la previsió inicial, el fet de fer una estimació permet detectar possibles problemes i a partir d’aquí plantejar estratègies a seguir.

 

Elaboració d’un pressupost mensual en 3 passos:

 

 

L’elaboració d’un pressupost pot resultar útil per determinar si a finals de mes les despeses s’ajusten a la previsió, i així ajudar a mantenir un control de les finances. Si la despesa és superior als ingressos, és possible que sigui necessari fer alguns canvis per a que la situació sigui sostenible a llarg termini (bé augmentant els ingressos o reduint les despeses).

 

Consells per reduir les despeses

 

Els costos de vida poden augmentar com a resultat del càncer. En molts casos, l’augment de les despeses sobrepassa els ingressos mensuals, però hi ha algunes mesures a les què recórrer per tal de reduir les despeses.

 

Es poden dividir les despeses en articles essencials i articles no essencials. Els elements essencials són necessitats de vida bàsiques, com ara aliments, factures de la llar, hipoteca i lloguer. Els costos no essencials han de ser més fàcils de reduir. En el cas que existeixi preocupació per mantenir els pagaments de l’hipoteca, és possible que l’entitat prestadora pugui estendre els termes de la hipoteca o reduir-ne l’interès. Les persones que tenen un habitatge de lloguer poden comprovar si compleixen els requisits per a sol·licitar ajudes econòmiques per a l’habitatge.

 

Seria recomanable fer un seguiment de tots els pagaments mensuals, tant els que són fixes com els variables, i així poder fer una estimació aproximada de les despeses per als següents mesos. D’aquesta manera serà més fàcil identificar aquelles despeses que són prescindibles.

 

La situació ideal consistiria en no gastar més del 80% dels ingressos, destinar una quantitat inferior al 30% dels ingressos al pagament de deutes i tenir suficients estalvis per a poder subsistir 6 mesos sense ingressos, mantenint el ritme actual de despeses.

 

Kakebo, el mètode japonès per estalviar

 

El Kakebo és un llibre de comptes per a l’estalvi domèstic, neix d’un concepte importat del Japó, fins ara pràcticament desconegut al nostre país. El mètode és fàcil i el seu secret està en la constància: en un format semblant al d’una agenda, la persona ha d’anar apuntant les seves despeses diàries en les categories determinades (supervivència, oci o transport, per exemple). Quan s’acaba el mes se sumen els resultats setmanals i es fa el balanç.

 

D’aquesta manera, un pot fixar-se en quines coses gasta més i intentar modificar els seus hàbits de consum, si és que ho necessita. La clau per treure-li el màxim partit al mètode és tenir constància i portar al dia els comptes, la qual cosa pot no ser fàcil per a tothom. Sembla, però, que hi ha persones que l’han aprofitat amb èxit.

 

Aplicacions mòbil per a gestionar les finances

 

Avui dia hi ha moltes aplicacions mòbil per controlar despeses que us ajudaran, o gairebé us obligaran, a tenir els comptes ben gestionats. Entre totes cal destacar les següents:

 

  • Fintonic: és una app disponible per a terminals amb sistemes operatius iOS i Android totalment gratuïta. Fintonic permet sincronitzar tota la informació relativa als vostres comptes bancaris, targetes i productes d’inversió, creant avisos cada vegada que es facin canvis en qualsevol dels comptes. A més, permet establir diferents categories personalitzades de despeses i posar límits mensuals, avisant-vos si els sobrepasseu. A final de mes fa un informe amb les categories que heu incrementat o disminuït perquè pugueu programar-vos millor.

 

  • Soendee: amb aquesta app no heu de vincular els vostres comptes bancaris, sinó crear des de la app tantes carteres o pressupostos com necessiteu (menjar, roba, restaurants, etc). D’aquesta manera, s’assigna una quantitat a cada categoria i s’afegeixen els diferents ingressos o despeses. A més, ofereix una sèrie de funcionalitats extra com la sincronització entre dispositius, la possibilitat de compartir carteres/pressupostos amb altres usuaris i altres eines d’anàlisi de les vostres finances.

 

Una bona gestió de les finances pot servir com a pla de contingència en aquells casos en què l’augment de les despeses i la disminució dels ingressos afecta a l’economia familiar.

 

Punts clau

 

Planificar, gestionar i comprendre les finances són claus per millorar l’economia personal. Seguidament us oferim un llistat-resum amb els consells bàsics a seguir:

 

  • Classificació dels vostres assumptes: el càncer té molts efectes financers. És possible que tingueu diversos problemes en la vostra ment que primer cal solucionar-los.

 

  • Ingressos: revisar els estalvis, inversions i ingressos us ajudarà a planificar el vostre pressupost.

 

  • Despeses: si intenteu reduir al màxim els costos no essencials, notareu una millora en l’economia.

 

  • Pressupost: tenir un pressupost mensual us pot ajudar a gestionar les vostres finances diàries.

 

  • Gestió de pagaments: és important fer un seguiment de les vostres factures i comptes bancaris. Si no podeu gestionar els vostres assumptes financers, demaneu ajuda a alguna persona de confiança perquè pugui gestionar-los.

 

  • Préstec: assegureu-vos que heu considerat altres opcions abans de contractar diners. Trieu sempre el tipus més econòmic de préstec.

 

Addicionalment, podeu consultar alguns recursos i ajudes i econòmiques per a persones que han tingut càncer en aquest article.

Referències

  1. City Bar Justice Center. Recursos financieros y médicos para pacientes y sobrevivientes de cáncer. New York; 2015.
  2. MacMillan Cancer Support (2017). Your finances.
  3. El Diario (2014). Kakebo, el método japonés para que ahorres de una vez.
  4. Imagin (2016). Apps per controlar despeses.

Reconeixement del grau de discapacitat

La discapacitat o diversitat funcional fa referència als impediments físics, psíquics, intel·lectuals o sensorials que poden dificultar el desenvolupament de les activitats del dia a dia en igualtat d’oportunitats sense suports complementaris. A diferència de la incapacitat, la discapacitat no suposa necessàriament un impediment per a realitzar una activitat laboral.

Tipus i graus de discapacitat

El concepte diversitat funcional engloba un gran ventall de capacitats i necessitats d’accessibilitat, i es pot classificar en funció d’aquestes:

  • Discapacitat física. Pot implicar, o no, la pèrdua de capacitat de moviment.
  • Discapacitat sensorial. Per exemple, la pèrdua total o parcial de la visió o l’audició.
  • Discapacitat de la comunicació i la parla. Deriva de limitacions en la comprensió i/o l’expressió.
  • Discapacitat intel·lectual. Deriva de limitacions en el funcionament intel·lectual, la conducta adaptativa i habilitats pràctiques.
  • Discapacitat derivada del trastorn mental. Inclou alteracions emocionals, cognitives i/o del comportament.

De manera general, es distingeixen 5 categories de discapacitat, de menor a major, segons el la magnitud de la deficiència i el grau de discapacitat que origina:

  • Grau 1 (0 %): Discapacitat nul·la. Els símptomes, signes i seqüeles són mínims, i no justifiquen una disminució de la capacitat de la persona per a realitzar activitats del dia a dia.
  • Grau 2 (del 1 al 24%): Discapacitat lleu. Els símptomes, signes i seqüeles justifiquen algunes dificultats per a realitzar les activitats de la vida diària, però són compatibles amb la pràctica totalitat de les mateixes.
  • Grau 3 (del 25 al 49%): Discapacitat moderada. Els símptomes, signes i seqüeles causen una disminució important o impossibilitat de la capacitat de la persona per realitzar les activitats de la vida diària, independentment de les activitats d’autocura.
  • Grau 4 (del 50 al 74%): Discapacitat greu. Els símptomes, signes i seqüeles causen una disminució important o impossibilitat de la capacitat de la persona per realitzar la majoria de les activitats de la vida diària, i també es pot veure afectada la capacitat per fer algunes activitats d’autocura.
  • Grau 5 (del 75 al 100%): Discapacitat molt greu. Els símptomes, signes i seqüeles impossibiliten la realització de les activitats de la vida diària.

Reconeixement de la discapacitat

    • Què? La resolució de reconeixement de grau de discapacitat és el document administratiu que acredita la discapacitat.
    • On? La sol·licitud del reconeixement es pot fer per internet o presencialment, a la direcció general de protecció social, les oficines d’afers socials i famílies i a diferents oficines d’atenció ciutadana de Catalunya, entre d’altres.
    • Com? Cal omplir el formulari de sol·licitud de reconeixement del grau de discapacitat i concertar una cita de valoració o presentar un informe mèdic, psicològic, psiquiàtric o social.
    • Per què? Per a poder accedir als drets, serveis, programes i prestacions econòmiques destinades a les persones amb discapacitat:

Pots trobar tots els avantatges de la targeta acreditativa de discapacitat en aquest enllaç.

A més, les persones que tinguin reconeguda una pensió de la Seguretat Social per incapacitat permanent en el grau de total, absoluta o de gran invalidesa es consideren afectades per una discapacitat del 33 % a tots els efectes i no cal que sol·licitin el reconeixement de discapacitat. En cas de considerar que la discapacitat pot ser superior a aquest grau, s’haurà de fer la sol·licitud de reconeixement normalitzada.

 

Referències

Generalitat de Catalunya, departament de treball, afers socials i famílies. Persones amb discapacitat (web). Disponible a: http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_discapacitat/

Recursos per a la reinserció laboral

Una gran proporció (40 %) de les persones amb un diagnòstic de càncer tenen menys de 65 anys, és a dir que són diagnosticats en edat laboral. La reincorporació al món laboral després del càncer representa un factor molt prevalent i amb una repercussió important. Tant és així que les neoplàsies son la segona causa de pèrdua d’anys laborals, només per darrere de les malalties psiquiàtriques.

La tornada al món laboral

Tot i ser un problema tan prevalent, sembla que no s’està adreçant de la manera adequada. Tal i com va posar de manifest la guia per a millorar la qualitat en el control integral del càncer CanCon Joint Action, s’ha detectat que la implementació de serveis de suport social i rehabilitació professional es molt heterogènia entre els diferents països de la unió europea. En aquest sentit, només països com França, Finlàndia i Països Baixos ofereixen serveis com la valoració de les necessitats socials, l’avaluació de la capacitat de treball i faciliten les dades de contacte de professionals d’aquest àmbit. A Espanya, aquests serveis només s’ofereixen si el pacient els sol·licita expressament.

En la mateixa línia, en un estudi que va publicar la FECEC al 2015, també es posaven de manifest les dificultats en l’àmbit laboral de les dones que han patit càncer de mama. Aquest informe contribueix a visibilitzar diferents vivències pel que fa la tornada a la feina un cop finalitzada la fase més activa del tractament.

Però, de què parlem quan parlem de reinserció? Tot i que gran part dels supervivents poden tornar a la seva feina (al voltant del 60%), molts no poden fer-ho per les limitacions derivades de la seva malaltia o el tractament. En el primer cas parlem de reincorporació, mentres que en el segon parlaríem de reinserció. En els casos en què no és possible treballar del que era l’ofici o feina habitual a causa de les seqüeles, seria molt recomanable fer un acompanyament, facilitant l’accés a serveis d’orientació i acollida, i oferint cursos de formació per a desenvolupar noves habilitats que puguin facilitar el canvi de feina. No obstant, actualment no existeixen serveis d’orientació laboral específicament per a les persones que han superat un càncer.

 

 

Reprèn, servei d’orientació laboral després del càncer

Per tal de donar resposta a aquestes necessitats, la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) ha posat en marxa aquest any el primer programa d’aquest tipus. Reprèn, servei d’orientació laboral després del càncer, és un servei d’orientació laboral gratuït, i té l’objectiu d’acompanyar i donar suport a les persones que han patit un càncer i busquen una feina adaptada a les seves necessitats emocionals i físiques. Aquesta iniciativa fa una avaluació individualitzada de les necessitats de les persones, per acollir-les al programa Incorpora de La Caixa, que proporciona assessorament gratuït d’orientació i intermediació a aquelles persones amb risc d’exclusió social, per tal de facilitar-los l’accés al món laboral.

 

Els aspectes socials i de reincorporació al món laboral s’haurien d’integrar de manera precoç en l’atenció després de la fase activa del tractament contra el càncer. Aquestes polítiques haurien de ser de caràcter públic i centrar-se en les persones, ajudant-les a empoderar-se, desenvolupar competències i habilitats noves i proporcionant les eines que els permetin fer-ho. L’aparició de programes específics com Reprèn, servei d’orientació laboral després del càncer, és un primer pas, encara que força incipient. Tot i que encara queda molt camí per fer en aquest sentit, l’aparició d’aquest tipus d’iniciatives és molt positiva i contribueix a visibilitzar les necessitats d’aquest col·lectiu.

 

Referències

Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) (2012). Largos supervivientes en Cáncer (Monografia).

Cancer Control Joint Action (CanCon) (2017). European Guide on Quality Improvement in Comprehensive Cancer Control (guia).

Federació d’Entitats Contra el Càncer (FECEC) (2015). Estudi per a la millora de la integració i reincorporació laboral de les dones que han patit cáncer de mama (Informe).

 

Quines necessitats s’han detectat en els àmbits social, laboral i econòmic?

El càncer és un element disruptiu que altera la vida diària de les persones. No només afecta a aspectes relacionats amb la salut i el benestar emocional, sinó que té un gran impacte en moltes àrees.

 

Àmbit social: l’estigma del càncer

Moltes persones es troben amb problemes en l’entorn social i familiar: els companys de feina, amics, coneguts i familiars sovint tenen, inconscientment, un tracte diferent en comparació amb abans del diagnòstic. Després de la fase activa de tractament, és molt comú que les persones amb càncer se sentin desprotegides, perquè senten que ja no compten amb tot el suport que tenien abans de la malaltia i que sovint s’espera d’elles una tornada immediata a la “normalitat”.

 

A més, socialment el càncer encara és un tema tabú, i està associat a cert estigma. Molta gent creu que el càncer és una sentència de mort, que no es pot tractar de manera efectiva o culpabilitzen a les persones que el pateixen de la seva malaltia. Aquest últim aspecte és molt evident, per exemple, en el càncer de pulmó, on sembla que es responsabilitzi a les persones de la seva malaltia per la seva associació amb el tabaquisme.

 

Tal i com manifestava un estudi realitzat per la fundació LiveStrong, l’estigma és un problema omnipresent, molt prevalent en diferents països, cultures i comunitats, i caracteritzat per un conjunt de sentiments, actituds i comportaments esbiaixats envers el càncer.

 

L’estigma provoca que, davant d’aquestes creences i mites, les persones amb càncer no vulguin o no puguin parlar-ne perquè se senten estigmatitzades o perquè no se’ls dóna veu. Al no fer-se’n difusió, creixen les concepcions errònies sobre el càncer i es perpetua aquest cercle viciós.

 

 

 

 

 

Àmbit laboral: un tema pendent

Per altra banda, és freqüent que un cop finalitzat el tractament les persones amb càncer tinguin dificultats per tornar a treballar, bé sigui perquè necessiten adaptacions al seu lloc de treball habitual, perquè han sigut acomiadades o perquè tenen seqüeles que els impedeixen desenvolupar la feina que feien fins al moment, entre moltes d’altres.

Les variables que dificulten la reincorporació al món laboral de les persones que han patit càncer inclouen factors no modificables, com les seqüeles físiques i psíquiques derivades de la malaltia, però també n’hi ha molts d’altres sobre els que es pot incidir, com la incorporació progressiva, l’adaptació del lloc de treball o la flexibilitat horària per part de les empreses que facilitin, per exemple, la programació de les visites mèdiques de seguiment. Tot i que seria desitjable que els empresaris o els responsables de recursos humans entenguessin la situació dels seus treballadors i afavorissin l’aplicació de mesures que facilitin la incorporació gradual i l’adaptació del lloc de treball, no sempre succeeix d’aquesta manera. La reincorporació flexible a la feina, que és una de les necessitats més demandades per les persones que han tingut càncer, actualment no està contemplada per la llei ni per l’estatut de treballadors, i sovint queda en mans de la bona voluntat dels empresaris. Així doncs, cal establir un marc legal per garantir la igualtat d’oportunitats i actuar de manera precoç en la rehabilitació laboral.

A més, existeixen altres elements que tenen un impacte en la tornada a la feina, com alguns factors socio-demogràfics o els relacionats amb el lloc de treball, com l’esforç físic, especialment contraindicat en el cas de patir seqüeles com la fatiga.

 

Àmbit econòmic: l’estrès financer

La situació d’augment de les despeses i disminució dels ingressos en la que es troben moltes persones després del càncer porta a un escenari d’inestabilitat econòmica o estrès financer. A més de la càrrega econòmica que suposa el fet de superar la malaltia, els supervivents també són discriminats per moltes entitats financeres, com la banca i les asseguradores.

Les companyies asseguradores es reserven el dret de negar les assegurances de vida a les persones amb malalties cròniques o greus, com la diabetis o el càncer. Aquestes situacions poden semblar injustes, però les companyies s’emparen en el risc que suposa oferir cobertura en aquests casos i en el fet que aquest tipus d’assegurances no són de contractació obligatòria. Tot i això, aquestes assegurances són necessàries per poder demanar una hipoteca o accedir a crèdits bancaris i altres productes financers, de manera que suposen un greu inconvenient a la vida de les persones que conviuen amb el càncer.

A Catalunya, l’atenció sanitària és pública i universal. Tot i així, en cas de voler contractar una assegurança de salut, és possible que moltes companyies posin impediments per haver patit un càncer. Aquest greuge comparatiu també el podem trobar a les assegurances de viatge. De la mateixa manera que les assegurances de salut i vida, tendeixen a discriminar a les persones amb càncer o altres malalties cròniques, pel risc afegit que la malaltia suposa.

Algunes dificultats derivades d’aspectes socials, laborals i econòmics poden tenir un impacte negatiu en el benestar emocional i la salut de les persones que han tingut càncer.

Aquests elements, però, són també les eines més importants per a la seva recuperació, doncs representen un element de suport i contribueixen a mantenir una actitud positiva i establir una rutina diària. És per això que és especialment important desenvolupar programes específics per donar resposta a aquestes necessitats. A més, és necessari treballar paral·lelament en la reducció de l’estigma associat al càncer, no només pel benefici de lluitar contra els prejudicis i la desinformació, sinó també perquè pot repercutir negativament en l’accés a recursos.

 

Referències

CancerWorld (2013). Stigma: Breaking the vicious circle.

Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer (FECEC) (2014). Millorar l’experiència dels supervivents de càncer a Catalunya. 

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (2009). Valoració de l’estat de salut de les persones sol·licitants d’adopció.

European Agency for Safety and Health at Work (2017). Rehabilitation and return to work after cancer: Literature review.

A quines ajudes puc accedir després del tractament?

Encara que els tractaments oncològics estan coberts per la Seguretat Social, moltes persones tenen dificultats per afrontar alguns dels costos que se’n deriven, especialment si es té en compte que els ingressos es veuen limitats per circumstàncies com el fet d’haver de demanar incapacitats temporals o a causa de perdre la feina. Afortunadament, existeixen algunes ajudes per fer front a aquests costos, que exposem en aquest article.

Valoració del grau de discapacitat

Un cop finalitzat el tractament, és possible que s’experimenti una pèrdua de les capacitats que afecten a la realització de les activitats del dia a dia. En aquests casos, es pot demanar una valoració per reconèixer el grau de discapacitat. La resolució de reconeixement del grau de discapacitat és el document administratiu que acredita la discapacitat, i permet accedir als drets, serveis, programes i prestacions econòmiques destinades a aquestes persones.

Aquesta valoració la gestiona l’IMSERSO i es pot sol·licitar a la direcció general de protecció social, les oficines de “Treball, Afers Socials i Famílies” i les diferents oficines d’atenció ciutadana de Catalunya, entre d’altres

A més, pots donar un cop d’ull als recursos i serveis oferts per les entitats federades de la FECEC, recollits en aquest enllaç.

 

Referències

CatSalut. Servei Català de Salut. Prestacions complementàries (web).

Seguretat Social (2017). Prestaciones y pensiones de trabajadores (web).

Asociación Española Contra el Cáncer. Prestacions y ayudas (web).