Claus per preparar el retorn al lloc de treball

L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) indica que, aproximadament la meitat dels nous casos de càncer diagnosticats a Europa corresponen a persones en edat de treballar. Aquestes dades, sumades a l’augment continu de la supervivència de persones amb càncer, fan necessari que hi hagi mecanismes que facilitin la reincorporació laboral d’aquestes persones.

En el moment de la diagnosi i la planificació del tractament, la vida laboral habitualment es veu interrompuda mitjançant la fórmula administrativa de la baixa mèdica. Però el procés sovint és llarg, arribant un moment en el qual tornar a la “normalitat” és una necessitat per poder avançar cap a la recuperació. És important que les persones que han superat un càncer tornin a sentir-se útils, recuperar activitats que feien o disposar d’una rutina i uns horaris, i la feina és un espai que els pot aportar aquests i altres actius positius sobre la seva salut.

Però la realitat és que la reincorporació a la feina no és fàcil, ja que qui ho determina no és cada persona, sinó el propi sistema, el qual de vegades no té en compte a la persona ni les condicions de treball en què s’ha de tornar.

 

Quines són les claus per tornar a la feina?

Un cop superada la malaltia i abans de tornar a la feina, les persones afectades haurien de plantejar-se en cada cas quina feina feien, en quines condicions i quin paper tenien en el seu lloc abans d’interrompre la seva activitat laboral. Això és important perquè aquestes puguin aprofitar l’impacte positiu de la feina i evitar que aquest tingui un impacte negatiu una vegada que tornen al seu lloc de treball. Tenint en compte que les persones que han superat un càncer poden estar en més d’una d’aquestes situacions al mateix temps, s’han de valorar els següents aspectes:

 

1.- Definir la situació legal i parlar amb l’interlocutor adequat

Durant el tractament i la recuperació, el fet d’estar de baixa mèdica és una situació legal que s’ha de saber gestionar. Es poden donar 3 situacions legals diferents:

  • Baixa mèdica temporal o incapacitat permanent

La baixa temporal és una situació que ha de ser prescrita per un facultatiu del sistema públic de salut i s’ha de confirmar periòdicament. L’empresa pot haver acordat amb la Mútua d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social que aquesta faci un seguiment de la baixa mèdica emesa pel sistema públic com a malaltia per causa comuna. Caldrà tenir present que es pot citar a les persones implicades a fer un reconeixement mèdic obligatori, ja que la no assistència pot suposar una proposta d’alta a la inspecció mèdica. En el cas que per conveni col·lectiu l’empresa hagi de complementar la prestació econòmica durant aquest període fins al 100% del salari, pot suposar l’eliminació d’aquest complement.

Pot ser que, al finalitzar la baixa mèdica, la salut quedi afectada i limiti la capacitat per treballar de manera permanent. En aquests casos es donaria una situació d’incapacitat permanent (o invalidesa) mitjançant una valoració de la Inspecció Mèdica. Es determinarà si la incapacitat permanent és només per a la professió habitual, per a totes les professions o, fins i tot, a les activitats quotidianes. Aquesta valoració anirà associada a una prestació econòmica (pensió o invalidesa a l’argot popular).

En aquests casos, els referents seran el metge de família, que ha d’informar de la situació de salut de l’treballador/a, i l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social), amb el suport assistencial de l’ICAM (Tribunal Mèdic a Catalunya), que faran les valoracions pertinents, a més del reconeixement dels drets de les persones que es troben en aquestes situacions.

  • Situació de discapacitat

Pot ser que la malaltia hagi generat una incapacitat per treballar que es consideri que és permanent i que, per tant, doni dret a una protecció en el marc dels drets socials (no els laborals), reconeixent una situació de discapacitat per a la realització d’activitats personals/socials.

En aquest cas, les oficines d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat són els encarregats de fer els tràmits. Es pot trobar informació sobre aquestes entitats en aquesta web.

  • Situació d’especial sensibilitat

Pot ser que, un cop finalitzada la baixa mèdica, la persona que ha superat la malaltia no tingui una discapacitat permanent, però sí el dret a una protecció especial al tenir una especial sensibilitat en relació amb les condicions de treball. En aquest cas l’empresa ha d’aplicar mesures de prevenció addicionals per protegir-lo.

En aquesta situació no intervé cap organisme, ja que s’ha de gestionar internament a cada empresa, i és fruit d’una anàlisi de les condicions de treball i l’estat de salut d’una persona treballadora per part del servei de prevenció. Cal comptar amb el suport dels delegats/des de prevenció, que són els representants legals específics en aquesta matèria a les empreses.

 

2.- Mantenir la comunicació amb l’empresa i involucrar-se en la reincorporació

Com més llarga és la baixa mèdica i més temps hi són les persones que han superat la malaltia sense contacte laboral, més difícil es fa la tornada i més angoixa genera la volta a la feina. Per aquest motiu cada persona ha de trobar la manera de mantenir un contacte laboral periòdic que permeti un clima propici per a identificar oportunitats i generar complicitats.

L’empresari, arribat el moment de la incorporació, haurà de proposar la realització d’una vigilància de la salut (examen mèdic per part del servei de prevenció) per veure si la persona és o no apta per tornar al lloc de treball o si requereix adaptacions. Encara que aquest reconeixement és voluntari, és molt recomanable fer-ho.

 

3.- Acordar i planificar amb l’empresa

Amb la informació disponible sobre l’estat de salut (elaborada pel servei públic i pel servei de prevenció) i una reflexió personal del treballador/a, es pot comptar amb el suport dels delegats/des de prevenció i proposar una conversa amb la empresa per parlar de la tornada. En aquest moment s’ha d’acordar en quines condicions s’ha de donar la reincorporació a la feina, que pot ser:

  • Progressiva i en el mateix lloc de treball i les mateixes funcions
  • Amb una reducció horària diària, a compte de dies de vacances, sense retribució, o recuperables en el següent període
  • Amb una part de la jornada teletreballant i l’altra presencial
  • Amb un canvi de funcions provisional o definitiu, en ocasions requerint un suport per fer aquest nou treball

En cada cas s’ha de trobar una fórmula que satisfaci les diverses necessitats, que s’ha de parlar, concretar, i és recomanable que estigui per escrit. A més, en aquest acord és necessari que s’inclogui tot el període de seguiment de salut, ja que caldran visites a oncòlegs o especialistes, analítiques o proves d’imatge, tractant-se d’absències puntuals que s’han de poder anticipar en la mesura del possible.

Propuesta de infografía: TRADUCIDA EN PPT

 

Per tot l’anteriorment exposat, cada cop és més necessari que a l’entorn laboral hagi programes que acompanyin les persones que es troben en aquestes situacions per poder sistematitzar i fomentar aquestes mesures. Per exemple, entitats com la FECEC i el seu programa #desprésdelcàncer impulsen que, amb ajuda i acompanyament, això es pugui aconseguir.

 

 

Referències

Secretaría de Salud Laboral y Medio Ambiente UGT-CEC – Cómo volver al trabajo después del cáncer https://www.ugt.es/sites/default/files/folleto_trabajo_cancer_web.pdf

Agencia Estatal Boletín del Estado: Ley de Prevención de riesgos laborales – https://www.boe.es/eli/es/l/1995/11/08/31/con

CCOO: Volver al trabajo después del cáncer de mama. ¿Qué hay que saber? – http://www2.fsc.ccoo.es/comunes/recursos/17466/2420483-_Volver_al_trabajo_despues_del_cancer_de_mama.pdf

Blog FECEC – Tornar a la feina després del càncer -https://www.juntscontraelcancer.cat/blog/tornar-a-la-feinadespres-del-cancer/