emcuido

Dieta antiinflamatòria per cuidar la salut després del càncer

Després de superar un càncer, moltes persones busquen maneres de cuidar la seva salut i sentir-se millor en el dia a dia. L’alimentació és un dels pilars de l’estil de vida saludable i pot contribuir a millorar el benestar general, l’energia i la qualitat de vida a llarg termini.

En aquest context, sovint es parla de la dieta antiinflamatòria. Aquest concepte no fa referència a una alimentació específica ni a una pauta terapèutica, sinó a un patró alimentari saludable, alineat amb les recomanacions de les principals organitzacions internacionals, que pot ajudar a reduir o alentir processos inflamatoris crònics i a cuidar la salut després dels tractaments oncològics.

Què és la inflamació i què vol dir alimentació antiinflamatòria?

La inflamació és una resposta natural del cos davant d’una infecció, una lesió o una agressió externa. Aquesta inflamació aguda (de resposta immediata i de curta durada) és necessària i forma part dels mecanismes de defensa de l’organisme.

El problema apareix quan la inflamació es manté de manera continuada en el temps, en forma d’inflamació crònica de baix grau. Aquest tipus d’inflamació s’ha relacionat amb diverses malalties cròniques i pot estar influenciada per diferents factors de l’estil de vida, com l’activitat física, el descans i l’alimentació.

Quan parlem de dieta antiinflamatòria, ens referim a un patró alimentari que:

  • prioritza aliments frescos i poc processats,
  • afavoreix el consum d’aliments d’origen vegetal,
  • utilitza greixos saludables,
  • i limita el consum d’aliments ultraprocessats, sucres afegits i carns processades.

Aquest enfocament és coherent amb la dieta mediterrània i amb les recomanacions generals de salut per a les persones que han superat un càncer.

Què diu l’evidència científica?

En els darrers anys, diversos estudis han analitzat la relació entre el potencial inflamatori de la dieta i la salut de les persones que han superat un càncer. Algunes investigacions han observat que seguir una dieta amb un menor potencial inflamatori s’associa amb millors resultats de salut global, com una millor supervivència general.

És important destacar que la major part d’aquestes dades provenen d’estudis observacionals, és a dir, estudis on només s’observen i s’analitzen dades sense intervenir ni modificar el comportament de les persones. Això vol dir que no es pot establir una relació directa de causa i efecte, ni afirmar que una dieta antiinflamatòria previngui recidives, substitueixi els tractaments mèdics o s’apliqui igualment en tots els tipus de càncer.

Tot i això, les principals organitzacions internacionals, com el World Cancer Research Fund o l’American Cancer Society, coincideixen a recomanar que persones que han superat un càncer adoptin un patró alimentari saludable, equilibrat i sostenible, similar al que es considera una dieta antiinflamatòria.

Dieta antiinflamatòria a la pràctica

Adoptar una dieta antiinflamatòria no implica seguir normes estrictes, sinó fer eleccions quotidianes que, en conjunt, afavoreixin la salut.

Aliments que es recomana prioritzar

  • Verdures i hortalisses variades, millor de diferents colors per tal d’afavorir la diversitat de nutrients com vitamines i antioxidants.
  • Fruita sencera, és a dir, no en forma de suc. Ingerir la fruita sencera aporta beneficis com l’augment de la fibra, que regula l’absorció dels sucres i millora el control glucèmic. A més, augmenta la sensació de sacietat i redueix el risc de consum excessiu de sucres lliures.
  • Llegums, com llenties, cigrons o mongetes, que també aporten fibra, són una font de proteïna d’origen vegetal, baixes en greixos poc saludables i riques en antioxidants i micronutrients.
  • Cereals integrals, com la pasta, el pa i l’arròs integrals, la civada o la quinoa.
  • Oli d’oliva verge extra com a greix principal, i altres greixos d’origen vegetal (com els dels fruits secs i llavors) rics en àcids grassos insaturats que juguen un paper important en modular la inflamació.
  • Fruits secs, com anous, ametles o anacards, i llavors com les de xia o lli.
  • Peix i marisc, especialment el peix blau, com sardines, seitons, truita, verat o salmó, entre d’altres.
  • Altres proteïnes animals com les carns blanques de pollastre o gall dindi, i també de conill.

Aliments que es recomana limitar

  • Carns processades, com embotits, i altres productes com hamburgueses industrials o patés.
  • Consum elevat (més de 2-3 racions per setmana) de carn vermella, com la carn de vedella, xai, porc o cavall.
  • Begudes ensucrades, com els refrescos, begudes energètiques, sucs amb sucres afegits, batuts o infusions comercials.
  • Brioixeria, galetes, pastissos i dolços habituals.
  • Aliments ultraprocessats rics en sucres, sal i greixos de baixa qualitat, com els cereals ensucrats, el menjar ràpid (fast food), els lactis industrials ensucrats o els ‘pica-pica’ salats i fregits.
  • Begudes alcohòliques.

A més a més, es recomana que l’aigua sigui la beguda principal per estar ben hidratat, i que els plats s’organitzen repartint les porcions d’acord amb l’anomenat ‘Plat de Harvard’:

  • La meitat del plat amb fruites i verdures de diferents colors, que aportin fibra, vitamines i antioxidants.
  • Un quart del plat amb proteïnes saludables, prioritzant les mencionades anteriorment.
  • L’últim quart del plat amb cereals integrals.
  • Petites quantitats de greixos saludables, com l’oli d’oliva, els fruits secs o les llavors.

L’objectiu és construir una alimentació basada en aliments poc processats, adaptada als gustos i a les necessitats de cada persona.

Tècniques culinàries recomanables

La manera de cuinar també influeix en la qualitat de l’alimentació. Algunes recomanacions generals són:

  • Prioritzar tècniques de cocció suaus, com el vapor, el bullit, el forn o els guisats.
  • Limitar els fregits freqüents.
  • Utilitzar herbes aromàtiques i espècies per a potenciar el sabor i reduir l’excés de sal.
  • Prioritzar plats senzills i cuinats a casa sempre que sigui possible.

Aquestes estratègies ajuden a mantenir el valor nutricional dels aliments i a seguir una alimentació saludable de manera sostinguda.

 

 

Relació entre la dieta antiinflamatòria i la salut digestiva

Moltes persones que han superat un càncer poden presentar canvis o molèsties digestives derivades dels tractaments o del propi càncer. En general, una alimentació rica en aliments d’origen vegetal i fibra pot contribuir a la millora de la salut intestinal.

Tanmateix, no totes les persones toleren igual aquest tipus d’alimentació. Per aquest motiu, és important:

  • introduir els canvis de manera progressiva,
  • adaptar els aliments, les quantitats i les textures segons la tolerància individual,
  • i tenir en compte les recomanacions específiques en cas de seqüeles digestives.

Davant de símptomes persistents o dubtes, és recomanable consultar amb professionals de la salut especialitzats.

 Referències

El paper de la rehabilitació en el càncer i els seus beneficis

Tant el càncer com els tractaments d’aquesta malaltia poden originar problemes físics, cognitius i de mobilitat, que interfereixen en la vida diària, la reincorporació a la feina, o la continuació dels tractaments… Per la qual cosa, els pacients i les persones que han superat un càncer es poden beneficiar dels programes de rehabilitació.

 

La rehabilitació després del càncer és un procés que s’adapta a les necessitats individuals de cada persona i es centra a millorar la qualitat de vida, recuperar la funcionalitat i la reintegració a les activitats diàries. En aquest article, repassarem quins poden ser els beneficis de seguir un programa de rehabilitació, com i quan s’ha de dur a terme aquesta rehabilitació, i quins són els serveis disponibles per a les persones que han passat per un procés oncològic.

 

  • Beneficis de seguir un programa de rehabilitació

Els objectius dels programes de rehabilitació del càncer són diversos, però estan orientats a mantenir la salut física i mental dels pacients abans, durant i després del tractament, reduint així l’impacte negatiu que pot tenir el càncer en el dia a dia i afavorint la recuperació plena de la qualitat de vida abans del diagnòstic.

 

Per una banda, la rehabilitació busca ajudar a mantenir una vida activa durant tot el procés de la malaltia, sense haver de rebutjar a participar en les tasques de la vida quotidiana, tant a casa com a la feina. Per altra banda, tracta de prevenir i reduir els efectes secundaris i les seqüeles que poden quedar després dels tractaments. D’aquesta manera, permet millorar la qualitat de vida de les persones una vegada superat o cronificat el càncer.

 

  • Quan s’ha de seguir una rehabilitació

El moment d’iniciar el procés de rehabilitació pot variar, però factors com l’aparició de problemes de mobilitat, dolor o debilitat, o dificultats per pensar amb claredat, són determinants per iniciar un programa de rehabilitació. Identificar aquests símptomes és important perquè com més aviat s’iniciï la rehabilitació, millor.

 

De fet, els processos de rehabilitació de vegades comencen abans inclús dels tractaments, avaluant la situació de cada persona (estat físic i mental, força, activitat, etc.), i preparant el cos i la ment per prevenir els possibles problemes que puguin sorgir dels tractaments.

 

  • Diferents àrees que pot abordar la rehabilitació

La rehabilitació pot abordar diferents aspectes relacionats amb la salut, no només física, sinó també psicològica i social. Podem destacar les següents àrees de la rehabilitació:

 

  • Rehabilitació física: fa referència als exercicis per millorar la força i la capacitat aeròbica, flexibilitat i mobilitat que afecten les tasques quotidianes (vestir-se, alçar-se, caminar, dutxar-se), i també problemes de deglució, tractament de cicatrius, reeducació postural, o drenatge limfàtic, problemes de salut sexual o de control d’esfínters.
  • Rehabilitació psicològica: es relaciona la intervenció psicològica i la psicoteràpia necessària per gestionar l’estrès, l’ansietat, i altres emocions que poden sorgir durant i després del tractament, així com problemes cognitius, de memòria i dificultats per a pensar amb claredat.
  • Rehabilitació nutricional: es refereix a l’assessorament nutricional per a recuperar la salut i el benestar, així com per a la integració d’hàbits d’alimentació saludable.
  • Rehabilitació social: és l’ajuda per a la reintegració en la vida quotidiana i les relacions socials. Inclou aspectes com l’acompanyament en la tornada a la feina, la possible adaptació al lloc de treball, la tramitació de prestacions, així com altres factors socioeconòmics que es poden veure afectats pel diagnòstic i tractament.

 

Donat l’ampli ventall d’aspectes a cobrir per la rehabilitació, són molts també els especialistes implicats en el procés: metges rehabilitadors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes i psicòlegs, entre altres, són els que s’encarreguen d’acompanyar als pacients durant la recuperació.

 

 

  • Quins serveis de rehabilitació hi ha disponibles?

La rehabilitació està disponible tant en centres sanitaris públics com en privats, a Espanya. En primer lloc, els grans hospitals, com ara l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a rcelona, tenen un servei específic per a pacients oncològics que treballa en coordinació amb els diferents serveis i unitats de l’hospital i d’altres centres de salut associats. A més a més, existeixen clíniques especialitzades en la rehabilitació de pacients de càncer.

 

Per altra banda, associacions i entitats com l’AECC o la FECEC, ofereixen tallers i sessions orientats a la rehabilitació des dels diferents abordatges mencionats anteriorment, com ara cursos de pilates, ioga i exercici terapèutic, però també grups de suport i acompanyament emocional. Algunes d’aquestes entitats també ofereixen sessions més específiques, dirigides a grups concrets de persones, com ara tallers de prevenció del linfedema o de recuperació de la veu per a persones laringectomitzades.

 

En definitiva, la rehabilitació ofereix a les persones que passen pel procés del càncer moltes opcions per tractar de mantenir la seva qualitat de vida i benestar, tant físic com emocional, durant totes les fases de la malaltia. Aquests recursos estan disponibles als pacients, i són una oportunitat per emprendre de la millor forma el camí cap a la recuperació.

 

 

Referències

 

 

Alcohol i càncer

Tot i que en moltes cultures el consum d’alcohol està àmplia i socialment acceptat, les begudes alcohòliques tenen un impacte negatiu en la salut. A Espanya, per exemple, hi ha molta tradició d’elaboració i consum de vi. A aquest se li associen propietats beneficioses per la presència d’antioxidants com el resveratrol, que està present al raïm. No obstant això, l’alcohol és nociu per a la salut, i el seu consum està directament relacionat amb un increment en el risc de patir càncer.

De fet, segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), al voltant del 4% dels diagnòstics de càncer en el món en 2020 es van atribuir al consum de begudes alcohòliques. En aquest article farem un repàs de la relació que tenen el consum d‘alcohol i el càncer, i el paper que juga en el risc de recaiguda.

 

Per què hi ha relació entre el consum d’alcohol i l’augment de risc de patir càncer

Els mecanismes pels quals l’alcohol augmenta el risc de càncer són diversos. Per una banda, al metabolitzar-se, es genera una substància denominada acetaldehid, que és tòxica i danya a l’ADN i les proteïnes de les cèl·lules. Per altra banda, l’alcohol augmenta la generació de molècules oxidants, que també poden danyar a l’ADN, les proteïnes i els lípids (greixos). A més, augmenta la producció d’estrogen, que està relacionada amb un major risc de càncer de mama, i interfereix en la descomposició i assimilació de nutrients importants, com algunes vitamines, el folat i els carotens.

El consum d’alcohol, doncs, pot augmentar fins a un 60 % el risc de patir certs tipus de càncer, com ara el càncer de cap i coll (incloent-hi boca, faringe i laringe), fetge, esòfag, mama i colorectal. La freqüència, la quantitat i el tipus de begudes que es consumeixen poden variar el risc associat al consum d’alcohol. D’aquesta manera, com major és el consum, major és l’augment del risc associat.

Tot i que la reducció del consum d’alcohol redueix també el risc de patir càncer al cap dels anys, potser que aquest risc no s’elimini per complet, inclús reduint el consum a zero depenent de les quantitats que s’hagin consumit al llarg de la vida. Les xifres estimen que reduint el consum de quatre o més begudes diàries, a una o menys, el risc de càncer de fetge es veu reduït en un 21%, el colorectal en un 31%, i el de mama en un 30%.

 

L’alcohol i el risc de recaiguda després del càncer

La recaiguda o recurrència és quan el càncer torna després d’un tractament. Durant els tractaments, el consum d’alcohol pot interactuar amb els medicaments i empitjorar els efectes secundaris, com ara úlceres o sequedat bucal, deshidratació o pèrdua de nutrients. Per la qual cosa, no es recomana el consum de begudes alcohòliques.

Però, una vegada superat un càncer, no hi ha una clara evidència científica de l’impacte que té el consum d’alcohol en el risc de recurrència. Hi ha estudis que determinen que, en el cas del càncer de mama, el consum d’alcohol no es relaciona amb una supervivència més baixa o risc de recaiguda. No obstant, aquests estudis tenen limitacions ja que es basen en enquestes on, potser per falta de memòria o per l’estigma associat al consum d’alcohol, les persones participants no van informar adequadament del seu consum real d’alcohol.

Malgrat això, altres estudis sí que demostren que el consum moderat i excessiu pot incrementar el risc de recaiguda i reduir les taxes de supervivència, especialment en els càncers de cap i coll, fetge, mama (en dones) i intestí (en homes). A més a més, el risc augmenta amb la dosi de consum, que no hauria de superar el d’una beguda al dia per a les dones, i dos per als homes.

Tot i que l’efecte de l’alcohol en la recaiguda no estigui clar, les recomanacions respecte al consum després de superar un càncer són les mateixes que per a la població en general: com menys, millor.

 

 

Resum final i recomanacions

Ser conscients de la relació que tenen l’alcohol i el càncer és el primer pas per tractar de minimitzar aquest factor de risc modificable. A més, és important reflexionar sobre els moments en els quals es consumeixen aquestes begudes: és només en ocasions especials o esdeveniments amb altres persones? O potser es compra de manera habitual a casa i es consumeix diàriament?

 

Evitar l’alcohol completament és l’opció més recomanable, ja que el consum zero és l’únic consum segur que hi ha. No obstant això, en cas de consumir, és important limitar la quantitat de begudes, no beure en grans quantitats ni en excés, i no fer excepcions amb les begudes més acceptades socialment, com el vi. D’aquesta manera, podrem reduir el risc associat a l’alcohol de patir càncer o de la recurrència.

 

A més a més, hi ha d’altres petites accions que poden reduir el risc de patir càncer i que estan a les nostres mans, com ara seguir un estil de vida saludable. Això comporta deixar enrere hàbits com el tabac, i incorporar rutines com la pràctica d’activitat física o la millora dels hàbits alimentaris. En conjunt, el consum de tabac i alcohol augmenta considerablement el risc de patir càncer, especialment els que afecten a la boca, gola i esòfag. Per la qual cosa, la recomanació no només és de deixar de consumir alcohol, sinó també de deixar de fumar.

 

Per contra, les persones que segueixen un estil de vida saludable tenen un 18 % de risc menor de patir aquesta malaltia. Són persones que practiquen exercici, tenen un pes corporal adequat, eviten les begudes ensucrades i el menjar ràpid, prioritzen el consum d’aliments frescs i vegetals, redueixen el consum de carns roges i processades, i el consum d’alcohol.

 

En definitiva, tant abans com després d’un càncer, les recomanacions per reduir el risc de la malaltia són molt semblants. Un estil de vida saludable, que inclogui una dieta equilibrada, la pràctica d’exercici físic, i que abandoni els hàbits tabàquics i de consum d’alcohol, ajudarà a minimitzar el risc associat a aquests factors modificables.

 

 

Referències

Beneficis de l’atenció psicooncològica després d’haver viscut un càncer

Haver viscut una malaltia oncològica té un impacte més enllà de l’estat físic, afectant també aspectes emocionals, a l’ambient familiar i laboral, i a la qualitat de vida. D’aquesta manera, sorgeix la necessitat d’adaptar-se a la nova situació de manera sana i de prendre consciència de la importància de l’autocura a nivell psicològic.

És així com neix la psicooncologia, l’objectiu de la qual és el d’atendre les necessitats psicològiques de la persona que ha tingut una malaltia oncològica, els familiars que ho necessitin i atendre també els professionals dels equips de salut relacionats amb la malaltia. Existeixen diverses alternatives a la disposició de les persones que han viscut una situació d’aquest tipus, així com per als seus familiars o cuidadors. Així, trobem les psicoteràpies individualitzades, les psicoteràpies grupals, o els grups de suport mutu. La participació en aquests recursos de suport psicològic no és obligatòria, no obstant això, hi ha evidència que l’atenció psicooncològica, quan la persona considera que ho necessita, té un efecte gairebé immediat en la millora de la situació emocional.

 

Quan s’hauria d’acudir al psicooncòleg?

El diagnòstic del càncer és habitualment un fet que desestabilitza emocionalment, i una vegada que s’ha viscut l’experiència també poden sorgir pors i inseguretats. La psicooncologia s’encarrega d’atendre les necessitats a nivell psicològic de la persona afectada en el procés i evolució de la malaltia, millorar l’afrontament a la mateixa i repercuteix a beneficiar la qualitat de vida. Acudir a un psicooncòleg pot ser necessari durant el procés de la malaltia, però molt sovint sorgeix la necessitat d’acudir en el període de la remissió de la malaltia, ja que és quan es detecta un augment del malestar emocional, amb l’afectació de l’estat d’ànim. Així doncs, la intervenció psicooncològica pot beneficiar en qualsevol moment, tant a la persona que ha viscut un càncer com a altres membres de la seva família que puguin necessitar-la.

Alguns centres de salut i hospitals ofereixen aquest servei especialitzat d’atenció psicològica, però en cas de no estar disponible, o no tenir accés a ell, hi ha diverses entitats que donen suport als interessats, com les organitzacions federades a la FECEC.

 

Quins són els beneficis de la psicooncologia?

La psicooncologia té diverses funcions que són beneficioses al llarg de tot el procés:

  • Proporcionar eines per a manejar el dolor i alleujar el malestar emocional.
  • Ajudar a mantenir l’autoestima, ja que els tractaments poden afectar l’aspecte físic.
  • Permetre l’alleujament emocional, facilitant l’expressió de pors i preocupacions per la incertesa a tornar a patir la malaltia.
  • Proporcionar les eines psicològiques necessàries per a assumir l’experiència, integrar-la i lentament, tornar a la normalitat.
  • Promoure el suport sociofamiliar enfortint la comunicació entre els afectats i els familiars.
  • Valorar els criteris per a participar en la psicoteràpia grupal i els grups d’ajuda mútua.
  • Ajudar als familiars i cuidadors, fomentant l’autocura i comprendre les seves emocions per a poder adaptar-se de manera saludable a la situació.

 

La psicooncologia és important en totes les fases del càncer:

La psicooncologia és present en totes les fases de la malaltia i aborda les necessitats específiques de cadascuna d’elles per a millorar la qualitat de vida. El paper del psicooncòleg en la remissió és particularment important, ja que acompanya en el procés de tornada a la normalitat, a la rutina, i s’encarrega de treballar les pors a la recaiguda.

Les persones que han viscut un càncer poden presentar seqüeles físiques i psicològiques. Per això, la intervenció psicooncològica juga un paper fonamental ajudant aquestes persones a gestionar les seves emocions i com perceben la vida, contribuint al fet que se sentin millor aconsegueixo mateixos i integrin de manera adaptativa les viviències de cada moment.

 

Quina és la diferència entre la teràpia de grup i els grups d’ajuda mútua (GAM)?

La teràpia psicològica de les persones que han viscut un càncer també ofereix la possibilitat, si es requereix, d’assistir a teràpies de grup i a grups d’ajuda mútua.

 

  • Teràpia de grup:

Les teràpies de grup formen part de la psicoteràpia i ajuden a l’adaptació psicosocial de la persona que ha viscut l’experiència de tenir un càncer. Aquestes teràpies s’enfoquen a fomentar la seva adaptació i afavorir el seu creixement personal. Un bon moment per a iniciar la teràpia de grup és una vegada finalitza el tractament oncològic, que és el punt d’inflexió quan el control passa del personal mèdic a la pròpia persona.

Les teràpies grupals, que poden ser de diversos abordatges psicoterapèutics diferents, s’adapten a les necessitats dels membres que ho componen i estan guiades per un psicoterapeuta que dirigeix les sessions. Solen estar dividides en mòduls que tracten diferents temes, ja que es busca un canvi durador en l’afrontament dels participants, afavorint l’expressió emocional i l’aprenentatge interpersonal. Per això, normalment, s’intenta que el grup sigui homogeni i que es trobin en el mateix estadi de la malaltia.

 

  • Grup d’ajuda mútua:

 

A diferència de les teràpies de grup, els grups d’ajuda mútua no s’engloben dins de la psicoteràpia. Aquests grups són un espai de trobada i suport entre iguals i encara que poden beneficiar la salut mental dels participants, no tenen la figura del psicoterapeuta que mediï les sessions de grup. Els grups d’ajuda mútua es caracteritzen perquè es gestionen ells mateixos, no tenen diferències de rol, s’expressen els sentiments i es comparteixen les experiències viscudes amb altres persones en situació similar. Això permet als participants sentir-se més compresos i acompanyats, reduint l’estrès i la sensació d’impotència.

 

Els familiars i cuidadors també poden fer ús d’aquests grups?

La teràpia grupal i els grups d’ajuda mútua pretenen millorar la qualitat de vida de les persones que han viscut un càncer i la dels seus familiars, ajudant-los a desenvolupar les competències que els permetin manejar el malestar psicològic associat a aquesta situació.

La participació en aquests grups ajuda familiars i cuidadors a comprendre que el càncer afecta tant al pacient com a l’entorn, i dona eines per a aprendre a gestionar les emocions durant el procés o una vegada finalitzada la malaltia.

Existeixen diverses entitats federades a la FECEC, Junts contra el càncer, que proporcionen recursos per a l’orientació i suport psicològic a les persones que comencen aquesta nova etapa després de finalitzar el tractament contra el càncer.

 

Assessorament i suport:

 

Teràpia de grup:

 

Suport clínic:

 

Teràpia sexual i de parella:

 

Grups d’ajuda mútua:

 

Beneficis de l’activitat física després del mieloma múltiple

El mieloma múltiple és un tipus de càncer de la medul·la òssia que es caracteritza pel creixement anormal de cèl·lules plasmàtiques. Aquesta malaltia és relativament poc comú i afecta sobretot a persones grans, sent la mitjana d’edat del diagnòstic els 65 anys, encara que pot aparèixer a partir dels 40 anys.

 

Les persones que pateixen mieloma múltiple poden experimentar una sèrie de símptomes, incloent fatiga, dolor ossi, anèmia, infeccions recurrents i problemes renals. Un dels efectes més comuns del mieloma múltiple és la lesió òssia, ja que el creixement de cèl·lules plasmàtiques anormals pot debilitar els ossos i augmentar el risc de fractures.

 

Importància de l’activitat física després del mieloma múltiple

 

L’activitat física regular té una àmplia varietat de beneficis per a la salut general de les persones, tant físicament com mentalment. Entre els beneficis físics, s’hi inclouen la millora de la salut cardiovascular, la reducció del risc de malalties cròniques, la millora de la salut òssia i muscular, la reducció del risc d’obesitat i diabetis, i la millora de la qualitat del son. A més, també pot ajudar a reduir l’estrès i l’ansietat, millorar l’estat d’ànim i l’autoestima, i augmentar la capacitat de concentració i memòria.

 

Històricament, es creia que el repòs era la millor opció per als pacients amb malalties cròniques com ara el càncer. Tot i això, en els darrers anys nombrosos estudis han demostrat que l’exercici no només no és perjudicial en aquests casos, sinó que fins i tot pot resultar beneficiós. Així doncs, en general, la pràctica d’exercici físic lleu o moderat resulta molt recomanable després del tractament oncològic.

 

El mieloma múltiple pot limitar la capacitat d’una persona per fer exercici físic, però hi ha evidències que indiquen que l’exercici regular és un component essencial per a la recuperació després del mieloma múltiple. Els beneficis de l’activitat física en aquest context inclouen la millora de la salut cardiovascular i òssia, la reducció del risc de fractures òssies, la reducció de la fatiga, l’augment de la força muscular i la millora fisicofuncional del pacient. A més, l’activitat física també pot millorar la qualitat de vida del pacient i promoure un estil de vida actiu així com millorar la tolerància al tractament o la incidència de certs efectes secundaris.

 

 

Principals consells i precaucions

 

Tot i que l’exercici físic pot ser molt beneficiós per a les persones que han passat per un mieloma múltiple, és important tenir en compte alguns consells i precaucions per començar de manera segura i evitar lesions o complicacions. A continuació, es detallen els principals consells i precaucions per començar a realitzar activitat física després del mieloma múltiple:

 

  • Consulti al seu metge: És important que abans de començar qualsevol activitat física parli amb el seu metge, que li indicarà quan començar amb els exercicis, a més del seguiment, l’evolució, i les repeticions i temps d’entrenament més adequats.
  • Comenci amb exercicis suaus: Comenci amb exercicis de baixa intensitat, com caminar, nedar o fer ioga. A mesura que se senti còmode, pot augmentar gradualment la intensitat i la durada.
  • Estableixi metes realistes: Estableixi metes realistes per a la seva activitat física i progressi gradualment. És important escoltar el seu cos i no forçar-se gaire.
  • Faci exercici de forma regular: Intenti fer exercici regularment, encara que sigui caminar cada dia. Això pot ajudar a mantenir-se motivat i veure millores en la salut amb el temps.
  • Trobi un company d’exercicis: Trobar un company pot ser útil per mantenir-se motivat i fer que l’exercici sigui més agradable.
  • Escolti el seu cos: Si sent dolor o fatiga, sensació de mareig o falta d’aire, pari i descansi. Escoltar el cos és fonamental per evitar lesions i permetre una recuperació efectiva.

 

D’altra banda, un dels aspectes més importants que han de recordar les persones que han passat per un mieloma múltiple a l’hora de planejar qualsevol exercici són els seus ossos. Aquestes persones poden tenir el sistema ossi debilitat i, per tant, no haurien de fer esports de contacte o esports d’aventura per evitar lesions.

  • En general, els exercicis aeròbics suaus i moderats, com ara caminar, anar en bicicleta, córrer, nedar o ballar, són recomanables després del mieloma múltiple per millorar la resistència cardiovascular.
  • A més, els exercicis de força i equilibri, com aixecament de peses, ioga, pilates o taitxí, també són molt importants per augmentar la força muscular i millorar l’equilibri, cosa que pot ser especialment important per millorar la debilitat muscular i la fatiga després del mieloma múltiple.

És molt important que el pla d’exercici s’ajusti a les vostres necessitats i condició física i es recomana supervisió i seguiment per professionals de la salut. Per exemple, a la plataforma enForMMA podreu consultar diferents pràctiques d’exercicis segons el nivell d’intensitat (baixa, mitjana o alta).

 

Impacte psicològic

 

A més dels beneficis fisiològics, l’activitat física regular també pot tenir un impacte positiu a la salut mental i emocional de les persones que han superat un càncer. Diversos estudis han demostrat que l’activitat física pot millorar l’estat d’ànim, reduir l’estrès i l’ansietat, millorar la qualitat del son i augmentar la capacitat de concentració i memòria. D’altra banda, l’activitat física també pot millorar l’autoestima, i pot ajudar les persones a connectar-se amb altres mitjançant activitats en grup com esports d’equip o classes de fitness.

 

En conclusió, l’activitat física pot ser beneficiosa per a les persones que han superat el mieloma múltiple, sempre que es faci de manera segura i supervisada. Els exercicis aeròbics, de força i equilibri, de flexibilitat i relaxació són algunes de les activitats recomanades per a aquestes persones. A més, l’activitat física també proporciona beneficis psicològics i psicosocials.

 

Referències

Deu falsos mites després del càncer

Tot i que cada vegada hi ha més informació i recursos disponibles sobre el càncer, encara existeixen molts mites sobre aquesta malaltia i sobre com és la vida de les persones una vegada la superen. Aquestes confusions es creen a causa de la falta d’informació o comprensió que sorgeix després del càncer. Per això, és important desmitificar i aclarir aquests malentesos/falsos mites, perquè les persones puguin tenir informació precisa i prendre decisions en la seva vida després d’aquesta malaltia.

 

A continuació, repassem alguns d’aquests mites i expliquem per què no són veritat.

 

1. Quan una persona ha superat un càncer, la seva vida torna a ser com abans.

Els tractaments poden tenir efectes secundaris que continuen molt després de l’última administració de quimioteràpia o l’última sessió de radioteràpia, fins i tot els tractaments de curta durada poden provocar canvis permanents a l’organisme. Moltes persones experimenten canvis emocionals i socials a llarg termini a conseqüència de la transformació que suposa patir una malaltia com el càncer. Després d’un procés oncològic, la transformació i la incorporació de nous aprenentatges són fonamentals per a adaptar-se a la vida després del càncer, ja que poden ajudar la persona a superar les pors i ansietat relacionats amb el càncer i a adoptar una nova perspectiva de vida. Per tant, per a les persones que han superat un càncer no tot torna a ser igual, i han d’adaptar-se a la seva “nova normalitat”.

 

 2. Si una persona no presenta cap símptoma després del tractament de càncer, no té la necessitat de realitzar controls regulars.

Fins i tot si no s’experimenten símptomes, és important seguir amb els controls regulars establerts pels professionals sanitaris, per a detectar la recurrència del càncer o qualsevol efecte tardà del tractament. Les recomanacions sobre el control de seguiment regular depenen de diversos factors, entre ells, el tipus i estadi del càncer diagnosticat originalment i els tipus de tractament proporcionats. És fonamental que les persones que hagin passat per un procés oncològic segueixin els controls mèdics que pauta el seu oncòleg.

 

 3. Les dones que han superat un càncer de mama, amb el temps, podran deixar de fer-se mamografies.

Les mamografies són una eina crucial en la detecció precoç de la recurrència del càncer de mama. Per les dones que ho han superat, es recomana una mamografia anual, tant si s’ha realitzat un tractament quirúrgic conservador de la mama com si s’ha realitzat una reconstrucció en el cas de mastectomia. El control anual es mantindrà al llarg de tota la vida, perquè aquestes pacients, a diferència de la població sana que se sotmet a mamografies bianuals en les campanyes de cribratge, tenen una probabilitat de desenvolupar una recidiva local o un segon tumor del 5-10% en els 10 anys següents al tractament.

 

4. Els qui han cronificat el càncer són herois.

Dins del sistema sanitari i en la nostra societat, es considera un triomf el fet d’acabar el tractament amb èxit i cronificar el càncer. Lamentablement, això contrasta amb la realitat en la qual es troben aquestes persones en tornar al seu dia a dia, no només per les dificultats externes, sinó també pels seus sentiments de desconcert, angoixa, acceptació o frustració davant els canvis físics o psicològics. Les persones que han superat un càncer moltes vegades també descriuen una sensació de desemparament, desprotecció i abandonament, una vegada finalitzat el tractament, com a conseqüència per trencar o distanciar el vincle amb el sistema sanitari.

 

 5. Les persones que han superat un càncer infantil tenen una esperança de vida més curta.

Algunes persones que han superat un càncer infantil poden tenir un risc major de desenvolupar unes certes condicions mèdiques amb el temps, com tenir efectes a llarg termini i càncers secundaris, però això no significa necessàriament que la seva esperança de vida sigui més curta. En general, les persones que han superat un càncer infantil i han rebut atenció mèdica adequada i seguiment regular tenen una esperança de vida similar a la de la població general.

 

 6. Una dona que ha superat un càncer de mama no hauria de quedar-se embarassada.

No hi ha cap evidència científica que el risc de càncer augmenti si una dona es queda embarassada després d’un càncer de mama. Com a norma general, l’embaràs després del càncer és segur per a la mare i el nadó. Sovint es recomana esperar un temps, entre sis mesos i un any després de completar tots els tractaments contra el càncer, abans d’intentar quedar-se embarassada, pels possibles efectes adversos del tractament. No obstant això, no és possible predir quan és el millor moment per a quedar-se embarassada després de finalitzar el tractament, així que s’hauria de consultar amb el metge per a prendre la millor decisió per a cada cas.

 

 7. Les persones que han superat un càncer han de seguir una dieta equilibrada per a reduir les probabilitats de recurrència.

No hi ha evidència clara que una dieta específica o l’eliminació d’uns certs aliments pugui prevenir la recurrència del càncer. Seguir una dieta equilibrada que inclogui fruites, verdures fresques i aliments integrals sempre és útil per a millorar i mantenir la salut general. No obstant això, els aliments per si sols no prevenen el càncer, sinó que afavoreixen una reducció del risc de desenvolupar càncer. Com s’indica des del Codi Europeu Contra el Càncer, és possible reduir el risc de càncer, fins a un 18%, a través d’una alimentació sana i la cura del pes corporal. Alguns consells per a seguir una dieta equilibrada i saludable són:

 


8. Una persona que ha superat un càncer no pot fer exercici físic.

L’exercici físic pot ser beneficiós per a moltes persones que han superat un càncer, fins i tot els programes de rehabilitació oncològica el consideren part fonamental de l’atenció estàndard també durant el tractament. Diversos estudis suggereixen que l’exercici regular pot ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones i reduir el risc de recurrència del càncer. L’exercici pot ajudar a millorar la força muscular, la capacitat cardiovascular, la funció immunològica i la densitat òssia. A més, l’exercici també pot ajudar a reduir els nivells d’estrès i ansietat, millorar l’estat d’ànim i millorar l’autoestima.

 

9. Les persones que han superat un càncer no poden fer res per canviar com se senten física o emocionalment.

Encara que pot haver-hi desafiaments físics i emocionals després del càncer, les persones tenen opcions i recursos disponibles per a millorar el seu benestar i qualitat de vida, com buscar suport de familiars o amics o canviar el seu estil de vida per millorar la seva salut. Per exemple, alguns han descrit que superar el càncer els hi va donar la confiança en un mateix i la força emocional per a crear canvis positius en les seves vides. Però tampoc cal tractar d’aparentar tenir entusiasme, és a dir, cal ser sincer amb un mateix i acceptar tots els tipus d’emocions en diferents moments.

 

10. Una persona amb un familiar que hagi superat un càncer té més possibilitats de patir-lo.

No necessàriament. Si bé hi ha uns certs tipus de càncer que poden tenir un component genètic (del 5 al 10% dels casos) i tenir un familiar pròxim que ha patit càncer pot augmentar lleugerament el risc de desenvolupar la malaltia, en la majoria dels casos el càncer no és hereditari. El 90-95% dels càncers restants són causats per mutacions que li succeeixen a la persona durant la vida, com a conseqüència natural de l’envelliment i l’exposició a factors ambientals.

 

Impacte dels mites en les persones que han superat un càncer

En conclusió, és important tenir en compte que després del càncer poden sorgir molts mites i creences errònies que poden tenir un impacte significatiu en la vida de les persones que han superat la malaltia. Aquests mites poden influir en les decisions que es prenen sobre la cura de la salut i poden generar preocupacions innecessàries i estrès emocional. És important obtenir informació precisa i actualitzada sobre el càncer i parlar amb els professionals de la salut per a aclarir qualsevol dubte o preocupació.

 

Referències

Support connection – Cancer Survivorship: Myths, Realities, and Moving Forward

Johns Hopkins Medicine – 10 Myths About Breast Cancer Survivorship

Childhood Cancer International – Myths and Misconceptions about Childhood Cancer Survivors

FECEC – Millorar l’experiència dels supervivents de càncer a Catalunya

SEOM – Mitos y realidades en oncología

Match Trial – Mitos sobre el cáncer

FECEC – Buscant l’embaràs després d’un càncer

Cancer.net – Cáncer de mama: Atención de seguimiento y monitoreo

SEOM – Recomendaciones para el seguimiento de las mujeres supervivientes de cáncer de mama

Código europeo contra el cáncer – 12 formas de reducir el riesgo de cáncer

Blog FECEC – Efectes beneficiosos de l’exercici i nutrició al cervell del pacient amb càncer

AECC – Alimentación y cáncer. Control de peso

AECC – Alimentación sana contra el cáncer

Gestió de l’estrès després del càncer

L’estrès és una reacció normal del nostre cos a un canvi o desafiament. En petites dosis, ens pot ser útil per adaptar-nos a situacions que requereixen més esforç i dedicació. Aquest tipus d’estrès adaptatiu es coneix com a “eustrès”. Tot i això, l’estrès excessiu o mantingut durant un llarg període de temps pot ocasionar problemes de salut, i resultar desadaptatiu i disfuncional. Es coneix com a “distrès”.

Quan acaba el tractament del càncer, és normal sentir-se alleujat i alegre, però alhora poden aparèixer noves preocupacions i pors que generin un alt nivell de distrès. De fet, és molt comú experimentar malestar emocional relacionat amb sentir por a que torni a aparèixer el càncer. A més, adaptar-se a certs canvis, com les cicatrius permanents al cos, el no poder fer algunes coses que abans feia més fàcilment, o fins i tot les cicatrius emocionals, pot resultar aclaparador per a les persones que han passat per un càncer i afectar a la seva qualitat de vida.

Efectes de l’estrès en persones que han superat un càncer

L’estrès pot afectar a 3 nivells diferents:

  • Fisiològic: pot provocar elevació de la tensió arterial, augment del ritme cardíac, elevació del colesterol, cefalees, lumbàlgies, dificultats respiratòries, símptomes gastrointestinals i símptomes dermatològics.
  • Psicològic: pot produir ansietat, inseguretat, pensaments negatius, dificultat per prendre decisions i concentrar-se, irritabilitat i tristesa.
  • Comportamental: pot generar un rendiment baix, tabaquisme i/o abús d’altres drogues, alteracions en l’alimentació i el descans, males relacions interpersonals i problemes sexuals.

En algunes ocasions, les persones que han superat un càncer poden no conèixer estratègies per gestionar l’estrès o, en aquells casos en què sí que en tinguin, poden no resultar del tot funcionals. Això pot portar a afrontar la situació adoptant mals hàbits, com ara fumar, prendre alcohol o tornar-se més sedentaris, aïllar-se, i/o desenvolupar altres problemes de salut com serien estats d’ansietat i de depressió. Per contra, s’ha vist que les persones que saben gestionar l’estrès tendeixen a presentar un grau d’ansietat i depressió menor, així com a conviure millor amb aquells símptomes derivats del càncer i el seu tractament.

Consells pràctics i estratègies per a la gestió de l’estrès

Saber com gestionar l’estrès pot ajudar a les persones que han superat un càncer a suportar millor les dificultats i a tenir una vida més tranquil·la i saludable.

Moltes vegades, algunes fonts d’estrès es poden evitar o minimitzar si tenim en compte els següents consells:

  • Planificar les activitats del dia (utilitzant una agenda, per exemple)
  • Aprendre a dir no a les tasques que no es poden assumir
  • Demanar ajuda quan calgui
  • Prioritzar aquelles activitats més necessàries
  • Dividir les tasques grans en passos més petits
  • Concentrar-se en allò que un/a sí que pot controlar

No obstant això, encara que podem reduir-lo, l’estrès no es pot evitar del tot. Per aquest motiu, pot ser molt útil posar en pràctica estratègies per al maneig de l’estrès.

Principals tècniques de relaxació

Les tècniques de relaxació es consideren un dels recursos més importants per controlar l’estrès i combatre els efectes que té al nostre cos i ment. Entre les principals tècniques de relaxació trobem les següents:

  • Respiració profunda: es refereix a realitzar una inhalació lenta sentint com s’eleva l’abdomen, aguantar la respiració un moment, i exhalar lentament, sentint com baixa l’abdomen.
  • Imatges mentals o visualització: es basa a crear imatges mentals que traslladin a un lloc o situació tranquil·la i relaxant.
  • Relaxació muscular progressiva: implica tensionar i, després, relaxar cada grup muscular (es pot començar pels peus i anar pujant fins al cap).
  • Mindfulness o atenció plena: aquesta tècnica es basa a centrar l’atenció en el moment present.
  • Bioretroalimentació: aquesta tècnica ensenya a relaxar-se i controlar la resposta del cos a l’estrès parant atenció als senyals d’aquest.
  • Ioga: permet centrar la ment en la respiració i la postura per fomentar la relaxació i reduir la fatiga.
  • Altres activitats com la musicoteràpia o l’artteràpia també poden ajudar a relaxar-se i gestionar l’estrès.

En conclusió, les persones que han superat un càncer s’enfronten a molts canvis i noves preocupacions que poden despertar diverses emocions i poden generar estrès. Saber com identificar aquestes emocions i aprendre a gestionar-les és clau per tenir una bona qualitat de vida.

Referències

Estrés psicológico y el cáncer – Instituto nacional de cáncer (NIH): https://www.cancer.gov/espanol/cancer/sobrellevar/sentimientos/hoja-informativa-estres

Manejo del estrés – American Society of Clinical Oncology: https://www.cancer.net/es/asimilaci%C3%B3n-con-c%C3%A1ncer/manejo-de-las-emociones/manejo-del-estr%C3%A9s

Gestión y manejo del estrés – Centro médico Teknon: https://www.teknon.es/es/especialidades/bueno-jose/gestion-manejo-estres

6 consejos prácticos para manejar el estrés – American Society of Clinical Oncology: https://www.cancer.org/es/noticias-recientes/6-consejos-practicos-para-manejar-el-estres.html

20 técnicas para afrontar el estrés – Instituto Europeo de Salud y Bienestar: https://institutoeuropeo.es/articulos/blog/tecnicas-para-afrontar-el-estres/

 

 

És recomanable fer exercicis de força després d’un càncer?

L’exercici físic té una gran importància després d’un càncer. En els darrers anys, nombrosos estudis han demostrat que l’exercici físic no només no és perjudicial, sinó que fins i tot pot resultar beneficiós per a aquelles persones amb una malaltia crònica, com ara el càncer.

Així doncs, la pràctica d’exercici físic, en general, és molt recomanable després del tractament contra el càncer, a excepció d’alguns casos puntuals en què pot estar contraindicada per causar dolor.

En aquest sentit, tant la pràctica d’exercici aeròbic (per exemple, caminar, córrer, ballar o anar amb bicicleta) com l’entrenament de força ajuden en la recuperació i en la millora de la qualitat de vida de les persones amb càncer que han finalitzat el tractament.

 

Efectes de l’entrenament de força en persones que han superat un càncer

Massa freqüentment, es tendeix a desaconsellar fer exercici físic més enllà de “caminar” o “mantenir-se actiu” a les persones que han cronificat el càncer. Tot i això, els estudis científics han demostrat que mantenir el mateix nivell d’exercici que abans del tractament, o incrementar-lo, és segur i molt útil. L’exercici pot ajudar a millorar la salut física, disminuir el cansament i millorar la qualitat de vida. Això sí, sempre s’ha de fer de manera progressiva, controlada i sota supervisió professional almenys a l’inici.

L’entrenament de força és un exercici basat en la resistència que crea una sobrecàrrega muscular per estimular el creixement de nous músculs, que cada cop juga un paper més important en l’atenció dels qui han superat un càncer. Els efectes del tractament i el desacondicionament físic, resultat del repòs o del cansament, afavoreixen la pèrdua de la massa muscular. A dia d’avui, se sap que com més petita és la quantitat de múscul, el pronòstic de la malaltia és pitjor i hi ha més risc de mortalitat i de recidives, a més d’un impacte més gran dels efectes secundaris del tractament. Per tant, mantenir uns nivells correctes de massa muscular amb entrenaments de força és molt positiu per a la salut. De fet, un estudi que va incloure 2.863 persones que han superat un càncer va concloure que entrenar la força almenys una vegada a la setmana redueix un 33% la mortalitat per qualsevol causa, evidenciant el benefici de tenir uns nivells alts de força en aquells que han cronificat la malaltia.

Les investigacions també mostren que treballar la força pot ajudar a pal·liar alguns efectes secundaris propis de la malaltia i d’alguns tractaments com la quimioteràpia i la radioteràpia i a prevenir danys en el sistema immune. Pot ser molt eficaç per combatre l’osteoporosi, els dolors, la pèrdua de qualitat del son, els problemes cardiovasculars i el cansament. En aquest darrer cas, malgrat que pot semblar paradoxal, la fatiga es frena a través de l’activitat física. D’altra banda, l’entrenament de força i un estil de vida saludable després del càncer també han estat relacionats amb la reducció del risc de patir altres malalties a llarg termini.

 

Per a qui és recomanable l’entrenament de força

Així doncs, són molts els beneficis de l’exercici de força tant en pacients amb càncer com en persones que l’han cronificat. Per exemple, en el cas del càncer de mama, l’entrenament de força pot ajudar a millorar la qualitat de vida, disminuir la fatiga i millorar el dolor, la mobilitat i la força a les extremitats superiors. A més, s’ha associat a un augment de l’esperança de vida i a la disminució dels riscos de recidiva del càncer i del desenvolupament de limfedema.

Un altre exemple on l’entrenament de força es considera essencial és en el cas de les persones que han superat un càncer de còlon, ja que és habitual que apareguin problemes derivats dels canvis en l’alimentació i l’assimilació d’aquesta, arribant a perdre força pes i una gran quantitat de múscul. Per evitar-ho, l’exercici de força és fonamental. En concret, millorar la força i la funcionalitat de la musculatura de l’abdomen és molt important per poder realitzar amb normalitat les activitats de la vida diària.

Tot i això, és important destacar que realitzar exercicis de força és beneficiós en tots els tipus de càncer i, cada vegada més, els programes de rehabilitació oncològica ho consideren una part fonamental de l’atenció estàndard tant durant com després del càncer.

 

Entrenament de força i suplementació

L’entrenament de força inclou exercicis que enforteixen els músculs, com ara: aixecament de peses, exercicis amb bandes de resistència, exercicis amb màquines o exercicis amb el propi pes del cos. Aquests últims poden incloure flexions de braços, abdominals, esquats o altres exercicis d’intensitat moderada com ara pilates i ioga.

Els experts recomanen fer de 2 a 3 sessions d’entrenament de força a la setmana. Es recomana que la intensitat de l’entrenament sigui de moderada a alta, depenent de la situació prèvia de cada persona. A més, per evitar el ressentiment muscular, cal establir una càrrega progressiva i començar amb exercicis simples.

El disseny d’un bon entrenament, acompanyat d’una alimentació adequada, acostuma a ser suficient per a la majoria de persones. De fet, un estudi va demostrar que suplementar amb proteïnes a persones que han cronificat el càncer que fan entrenament supervisat de força no ho fa més eficaç que entrenar força sense suplementar amb proteïnes.

Per altra banda, es recomana combinar els entrenaments de força amb exercici aeròbic i estiraments. Intentar fer almenys de 150 a 300 minuts d’exercici aeròbic a la setmana, com ara caminar, ballar, nedar o anar amb bicicleta amb un nivell d’intensitat moderat (per exemple, exercitant-se durant 30 minuts al dia, 5 dies a la setmana), i estirar els principals grups musculars almenys 2 cops per setmana.

És important tenir en compte que tota activitat física que es faci ha d’estar supervisada per un professional i recolzada pel metge, per evitar exercicis que puguin estar contraindicats en una situació concreta.

Així doncs, la pràctica d’exercici físic tant durant com després d’un càncer és segura i aporta múltiples beneficis. Tal com s’explica en el podcast “Parlem sobre l’activitat física després del càncer”, l’exercici físic pot servir com a tractament coadjuvant als diferents tractaments i fases de la malaltia, però, a més, es considera essencial com a part d’un estil de vida saludable de les persones que han superat un càncer, millorant la qualitat i l’esperança de vida.

 

Referències

MSK – Ejercicio durante y después del tratamiento contra el cáncer

Fisiología clínica del ejercicio – Entrenamiento de fuerza en pacientes con cáncer bajo quimioterapia y radioterapia

Pereira-Rodríguez JE, et al. Efectos y beneficios del entrenamiento de fuerza en pacientes con cáncer: revisión sistemática de la literatura. Univ Méd Pinareña. 2020; 16(3):e498.

FISSAC – El entrenamiento de fuerza reduce la mortalidad en supervivientes de cáncer

Fernández Ortega JA, et al. Efectos de un programa combinado de ejercicios de fuerza y aeróbicos de alta intensidad en pacientes supervivientes al cáncer de mama: estudio piloto. Apunts: Medicina de l’esport. 2016; 51(189):3-12

IPEFC – Ejercicio recomendado en supervivientes de cáncer de colon

Heraldo – Salud tras el cáncer

Fisiología clínica del ejercicio – Entrenamiento de fuerza y suplementación con proteínas en supervivientes de cáncer

FECEC – És recomanable fer exercici després del tractament?

FECEC – L’osteoporosi: una seqüela freqüent després del càncer

FECEC – Limfedema: què és i com prevenir-lo

FECEC – PODCAST “Parlem sobre l’activitat física després del càncer”

FECEC – Què és i com combatre la fatiga després del càncer

FECEC –Salut cardiovascular en persones que han superat un càncer

FECEC –Trastorns de la son, com dormir i descansar millor

ASCO – Un programa de ejercicios para usted: 5 consejos para las personas que tienen cáncer

CR Fisioterapia en cáncer – Ejercicio y Cáncer: Mitos y Realidades

SEOM – Tabla de ejercicios para pacientes con cáncer

U’Kore – La fuerza contra el cáncer se entrena

ESHI – Entrenamiento de la fuerza en pacientes oncológicos

 

Retenció de líquids després del càncer: recomanacions i consells

#edema #limfedema #pell #alteracionscutànies #emcuido

 

Hi ha persones que, després de superar un càncer poden patir conseqüències del tractament. Hi ha regions del cos particularment sensibles als efectes secundaris de la quimioteràpia, la radioteràpia o a les intervencions quirúrgiques. Concretament la pell és de les zones del cos més afectades en aquests casos.

 

Entre les alteracions cutànies més freqüents que poden aparèixer després d’un càncer podem trobar:

  • Pell seca (xerosi)
  • Prurit (picor)
  • Úlceres a la pell
  • Edemes (retenció de líquids)
  • Cicatrius

 

Afortunadament, les reaccions cutànies són sovint temporals i existeixen tractaments per fer-hi front.

 

Els edemes i relació amb el tractament contra el càncer

 

Els edemes són acumulacions de líquid sota la pell, dins dels teixits que estan fora del sistema circulatori, que transporta la sang per tot el cos. L’edema es dóna amb major freqüència als peus i les cames, deixant una sensació de inflamació i pesadesa, i provoquen augment de pes. També pot ocórrer a les mans, els braços, la cara i l’abdomen.

 

Els problemes en el funcionament del cor, el fetge o els ronyons poden tenir com a conseqüència la retenció de líquids. Malalties associades com la insuficiència cardíaca, hepàtica o renal son les causes més freqüents dels edemes, tot i que la desnutrició o la inactivitat també poden fer que els líquids s’acumulin a diferents parts del cos. Una altra situació que pot generar acumulació de líquid és el limfedema de braços o cames. Quan els ganglis limfàtics s’extirpen (buidament limfàtic ganglionar) o danyen, el líquid limfàtic s’acumula en els teixits circumdants i fa que s’inflin. El metge pot aclarir l’origen i el tractament més adequat en cada cas.

 

La retenció de líquids és també un efecte secundari del tractament contra el càncer. Apareix després de diversos tractaments i generalment desapareix unes setmanes o mesos després d’haver deixat el tractament, però també es pot estendre més en el temps i ser un problema per aquelles persones que ja han superar el càncer.

 

 

¿Què he de fer si tinc símptomes?

 

En el cas en que es senti algun d’aquests símptomes, és important que s’informi a l’equip d’atenció de salut. El doctor o la infermera determinaran què  ho està causant i  recomanaran les mesures que ha de prendre, podent receptar alguns fàrmacs en el cas que fos necessari.

 

Diagnòstic i prevenció del edema

 

Per diagnosticar un edema, és possible que el metge verifiqui si la pell sobre l’àrea inflada roman enfonsada després de pressionar-la, pregunti si es va augmentar de pes recentment o sobre altres símptomes. També és possible que necessiti realitzar anàlisi de sang, d’orina i radiografies.

 

L’objectiu del control de l’edema és tractar la causa subjacent de l’acumulació de líquid. En les persones on l’edema ha estat provocat per fàrmacs o per una mala nutrició, pot tractar-se. En canvi, els casos en que la retenció de líquids es resultat del càncer o per problemes renals, cardíacs o hepàtics,  es més difícil de tractar, inclús pot arribar a ser permanent.

 

A continuació es poden trobar suggeriments per ajudar a reduir la inflor i alleujar els símptomes derivats de la retenció de líquids:

 

  • Preguntar al metge sobre medicaments diürètics, ja que la seva funció es ajudar a eliminar el líquid addicional de l’organisme degut a l’augment de la micció
  • Ingerir una dieta equilibrada i reduir la quantitat de sal
  • Caminar o fer exercici, ja que ajudarà a que els líquids tornin a bombar al cor
  • Quan s’estigui assegut o recolzat, posar la zona afectada en alt
  • Evitar estar dret durant períodes prolongats i seure amb les cames creuades
  • Utilitzar mitges de compressió per ajudar a que els líquids tornin al sistema circulatori
  • No reduir la quantitat d’aigua ni d’altres líquids sense consultar abans al metge
  • Consultar al metge si la fisioteràpia o la ergoteràpia podrien ser d’utilitat

 

També cal destacar que hi ha entitats federades que ofereixen un servei de drenatge linfàtic, especialment indicat per al tractament de limfedemes en dones operades de càncer de mama. Mitjançant aquest servei s’afavoreix el funcionament del sistema limfàtic, amb la conseqüent millora de la mobilitat del membre afectat i que també afavoreix l’eliminació del líquid limfàtic. Pot trobar més informació consultant aquest enllaç.

 

 

Referències

 

  1. Net. Manejo de los efectos secundarios físicos.
  2. Instituto Nacional de Cáncer (NIH).
  3. Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM). Cuidados continuos: cuidados de soporte y paliación.
  4. American Cancer Society. Hinchazón, edema y ascitis.