Em cuido

Beneficis de l’atenció psicooncològica després d’haver viscut un càncer

Haver viscut una malaltia oncològica té un impacte més enllà de l’estat físic, afectant també aspectes emocionals, a l’ambient familiar i laboral, i a la qualitat de vida. D’aquesta manera, sorgeix la necessitat d’adaptar-se a la nova situació de manera sana i de prendre consciència de la importància de l’autocura a nivell psicològic.

És així com neix la psicooncologia, l’objectiu de la qual és el d’atendre les necessitats psicològiques de la persona que ha tingut una malaltia oncològica, els familiars que ho necessitin i atendre també els professionals dels equips de salut relacionats amb la malaltia. Existeixen diverses alternatives a la disposició de les persones que han viscut una situació d’aquest tipus, així com per als seus familiars o cuidadors. Així, trobem les psicoteràpies individualitzades, les psicoteràpies grupals, o els grups de suport mutu. La participació en aquests recursos de suport psicològic no és obligatòria, no obstant això, hi ha evidència que l’atenció psicooncològica, quan la persona considera que ho necessita, té un efecte gairebé immediat en la millora de la situació emocional.

 

Quan s’hauria d’acudir al psicooncòleg?

El diagnòstic del càncer és habitualment un fet que desestabilitza emocionalment, i una vegada que s’ha viscut l’experiència també poden sorgir pors i inseguretats. La psicooncologia s’encarrega d’atendre les necessitats a nivell psicològic de la persona afectada en el procés i evolució de la malaltia, millorar l’afrontament a la mateixa i repercuteix a beneficiar la qualitat de vida. Acudir a un psicooncòleg pot ser necessari durant el procés de la malaltia, però molt sovint sorgeix la necessitat d’acudir en el període de la remissió de la malaltia, ja que és quan es detecta un augment del malestar emocional, amb l’afectació de l’estat d’ànim. Així doncs, la intervenció psicooncològica pot beneficiar en qualsevol moment, tant a la persona que ha viscut un càncer com a altres membres de la seva família que puguin necessitar-la.

Alguns centres de salut i hospitals ofereixen aquest servei especialitzat d’atenció psicològica, però en cas de no estar disponible, o no tenir accés a ell, hi ha diverses entitats que donen suport als interessats, com les organitzacions federades a la FECEC.

 

Quins són els beneficis de la psicooncologia?

La psicooncologia té diverses funcions que són beneficioses al llarg de tot el procés:

  • Proporcionar eines per a manejar el dolor i alleujar el malestar emocional.
  • Ajudar a mantenir l’autoestima, ja que els tractaments poden afectar l’aspecte físic.
  • Permetre l’alleujament emocional, facilitant l’expressió de pors i preocupacions per la incertesa a tornar a patir la malaltia.
  • Proporcionar les eines psicològiques necessàries per a assumir l’experiència, integrar-la i lentament, tornar a la normalitat.
  • Promoure el suport sociofamiliar enfortint la comunicació entre els afectats i els familiars.
  • Valorar els criteris per a participar en la psicoteràpia grupal i els grups d’ajuda mútua.
  • Ajudar als familiars i cuidadors, fomentant l’autocura i comprendre les seves emocions per a poder adaptar-se de manera saludable a la situació.

 

La psicooncologia és important en totes les fases del càncer:

La psicooncologia és present en totes les fases de la malaltia i aborda les necessitats específiques de cadascuna d’elles per a millorar la qualitat de vida. El paper del psicooncòleg en la remissió és particularment important, ja que acompanya en el procés de tornada a la normalitat, a la rutina, i s’encarrega de treballar les pors a la recaiguda.

Les persones que han viscut un càncer poden presentar seqüeles físiques i psicològiques. Per això, la intervenció psicooncològica juga un paper fonamental ajudant aquestes persones a gestionar les seves emocions i com perceben la vida, contribuint al fet que se sentin millor aconsegueixo mateixos i integrin de manera adaptativa les viviències de cada moment.

 

Quina és la diferència entre la teràpia de grup i els grups d’ajuda mútua (GAM)?

La teràpia psicològica de les persones que han viscut un càncer també ofereix la possibilitat, si es requereix, d’assistir a teràpies de grup i a grups d’ajuda mútua.

 

  • Teràpia de grup:

Les teràpies de grup formen part de la psicoteràpia i ajuden a l’adaptació psicosocial de la persona que ha viscut l’experiència de tenir un càncer. Aquestes teràpies s’enfoquen a fomentar la seva adaptació i afavorir el seu creixement personal. Un bon moment per a iniciar la teràpia de grup és una vegada finalitza el tractament oncològic, que és el punt d’inflexió quan el control passa del personal mèdic a la pròpia persona.

Les teràpies grupals, que poden ser de diversos abordatges psicoterapèutics diferents, s’adapten a les necessitats dels membres que ho componen i estan guiades per un psicoterapeuta que dirigeix les sessions. Solen estar dividides en mòduls que tracten diferents temes, ja que es busca un canvi durador en l’afrontament dels participants, afavorint l’expressió emocional i l’aprenentatge interpersonal. Per això, normalment, s’intenta que el grup sigui homogeni i que es trobin en el mateix estadi de la malaltia.

 

  • Grup d’ajuda mútua:

 

A diferència de les teràpies de grup, els grups d’ajuda mútua no s’engloben dins de la psicoteràpia. Aquests grups són un espai de trobada i suport entre iguals i encara que poden beneficiar la salut mental dels participants, no tenen la figura del psicoterapeuta que mediï les sessions de grup. Els grups d’ajuda mútua es caracteritzen perquè es gestionen ells mateixos, no tenen diferències de rol, s’expressen els sentiments i es comparteixen les experiències viscudes amb altres persones en situació similar. Això permet als participants sentir-se més compresos i acompanyats, reduint l’estrès i la sensació d’impotència.

 

Els familiars i cuidadors també poden fer ús d’aquests grups?

La teràpia grupal i els grups d’ajuda mútua pretenen millorar la qualitat de vida de les persones que han viscut un càncer i la dels seus familiars, ajudant-los a desenvolupar les competències que els permetin manejar el malestar psicològic associat a aquesta situació.

La participació en aquests grups ajuda familiars i cuidadors a comprendre que el càncer afecta tant al pacient com a l’entorn, i dona eines per a aprendre a gestionar les emocions durant el procés o una vegada finalitzada la malaltia.

Existeixen diverses entitats federades a la FECEC, Junts contra el càncer, que proporcionen recursos per a l’orientació i suport psicològic a les persones que comencen aquesta nova etapa després de finalitzar el tractament contra el càncer.

 

Assessorament i suport:

 

Teràpia de grup:

 

Suport clínic:

 

Teràpia sexual i de parella:

 

Grups d’ajuda mútua:

 

Beneficis de l’activitat física després del mieloma múltiple

El mieloma múltiple és un tipus de càncer de la medul·la òssia que es caracteritza pel creixement anormal de cèl·lules plasmàtiques. Aquesta malaltia és relativament poc comú i afecta sobretot a persones grans, sent la mitjana d’edat del diagnòstic els 65 anys, encara que pot aparèixer a partir dels 40 anys.

 

Les persones que pateixen mieloma múltiple poden experimentar una sèrie de símptomes, incloent fatiga, dolor ossi, anèmia, infeccions recurrents i problemes renals. Un dels efectes més comuns del mieloma múltiple és la lesió òssia, ja que el creixement de cèl·lules plasmàtiques anormals pot debilitar els ossos i augmentar el risc de fractures.

 

Importància de l’activitat física després del mieloma múltiple

 

L’activitat física regular té una àmplia varietat de beneficis per a la salut general de les persones, tant físicament com mentalment. Entre els beneficis físics, s’hi inclouen la millora de la salut cardiovascular, la reducció del risc de malalties cròniques, la millora de la salut òssia i muscular, la reducció del risc d’obesitat i diabetis, i la millora de la qualitat del son. A més, també pot ajudar a reduir l’estrès i l’ansietat, millorar l’estat d’ànim i l’autoestima, i augmentar la capacitat de concentració i memòria.

 

Històricament, es creia que el repòs era la millor opció per als pacients amb malalties cròniques com ara el càncer. Tot i això, en els darrers anys nombrosos estudis han demostrat que l’exercici no només no és perjudicial en aquests casos, sinó que fins i tot pot resultar beneficiós. Així doncs, en general, la pràctica d’exercici físic lleu o moderat resulta molt recomanable després del tractament oncològic.

 

El mieloma múltiple pot limitar la capacitat d’una persona per fer exercici físic, però hi ha evidències que indiquen que l’exercici regular és un component essencial per a la recuperació després del mieloma múltiple. Els beneficis de l’activitat física en aquest context inclouen la millora de la salut cardiovascular i òssia, la reducció del risc de fractures òssies, la reducció de la fatiga, l’augment de la força muscular i la millora fisicofuncional del pacient. A més, l’activitat física també pot millorar la qualitat de vida del pacient i promoure un estil de vida actiu així com millorar la tolerància al tractament o la incidència de certs efectes secundaris.

 

 

Principals consells i precaucions

 

Tot i que l’exercici físic pot ser molt beneficiós per a les persones que han passat per un mieloma múltiple, és important tenir en compte alguns consells i precaucions per començar de manera segura i evitar lesions o complicacions. A continuació, es detallen els principals consells i precaucions per començar a realitzar activitat física després del mieloma múltiple:

 

  • Consulti al seu metge: És important que abans de començar qualsevol activitat física parli amb el seu metge, que li indicarà quan començar amb els exercicis, a més del seguiment, l’evolució, i les repeticions i temps d’entrenament més adequats.
  • Comenci amb exercicis suaus: Comenci amb exercicis de baixa intensitat, com caminar, nedar o fer ioga. A mesura que se senti còmode, pot augmentar gradualment la intensitat i la durada.
  • Estableixi metes realistes: Estableixi metes realistes per a la seva activitat física i progressi gradualment. És important escoltar el seu cos i no forçar-se gaire.
  • Faci exercici de forma regular: Intenti fer exercici regularment, encara que sigui caminar cada dia. Això pot ajudar a mantenir-se motivat i veure millores en la salut amb el temps.
  • Trobi un company d’exercicis: Trobar un company pot ser útil per mantenir-se motivat i fer que l’exercici sigui més agradable.
  • Escolti el seu cos: Si sent dolor o fatiga, sensació de mareig o falta d’aire, pari i descansi. Escoltar el cos és fonamental per evitar lesions i permetre una recuperació efectiva.

 

D’altra banda, un dels aspectes més importants que han de recordar les persones que han passat per un mieloma múltiple a l’hora de planejar qualsevol exercici són els seus ossos. Aquestes persones poden tenir el sistema ossi debilitat i, per tant, no haurien de fer esports de contacte o esports d’aventura per evitar lesions.

  • En general, els exercicis aeròbics suaus i moderats, com ara caminar, anar en bicicleta, córrer, nedar o ballar, són recomanables després del mieloma múltiple per millorar la resistència cardiovascular.
  • A més, els exercicis de força i equilibri, com aixecament de peses, ioga, pilates o taitxí, també són molt importants per augmentar la força muscular i millorar l’equilibri, cosa que pot ser especialment important per millorar la debilitat muscular i la fatiga després del mieloma múltiple.

És molt important que el pla d’exercici s’ajusti a les vostres necessitats i condició física i es recomana supervisió i seguiment per professionals de la salut. Per exemple, a la plataforma enForMMA podreu consultar diferents pràctiques d’exercicis segons el nivell d’intensitat (baixa, mitjana o alta).

 

Impacte psicològic

 

A més dels beneficis fisiològics, l’activitat física regular també pot tenir un impacte positiu a la salut mental i emocional de les persones que han superat un càncer. Diversos estudis han demostrat que l’activitat física pot millorar l’estat d’ànim, reduir l’estrès i l’ansietat, millorar la qualitat del son i augmentar la capacitat de concentració i memòria. D’altra banda, l’activitat física també pot millorar l’autoestima, i pot ajudar les persones a connectar-se amb altres mitjançant activitats en grup com esports d’equip o classes de fitness.

 

En conclusió, l’activitat física pot ser beneficiosa per a les persones que han superat el mieloma múltiple, sempre que es faci de manera segura i supervisada. Els exercicis aeròbics, de força i equilibri, de flexibilitat i relaxació són algunes de les activitats recomanades per a aquestes persones. A més, l’activitat física també proporciona beneficis psicològics i psicosocials.

 

Referències

Deu falsos mites després del càncer

Tot i que cada vegada hi ha més informació i recursos disponibles sobre el càncer, encara existeixen molts mites sobre aquesta malaltia i sobre com és la vida de les persones una vegada la superen. Aquestes confusions es creen a causa de la falta d’informació o comprensió que sorgeix després del càncer. Per això, és important desmitificar i aclarir aquests malentesos/falsos mites, perquè les persones puguin tenir informació precisa i prendre decisions en la seva vida després d’aquesta malaltia.

 

A continuació, repassem alguns d’aquests mites i expliquem per què no són veritat.

 

1. Quan una persona ha superat un càncer, la seva vida torna a ser com abans.

Els tractaments poden tenir efectes secundaris que continuen molt després de l’última administració de quimioteràpia o l’última sessió de radioteràpia, fins i tot els tractaments de curta durada poden provocar canvis permanents a l’organisme. Moltes persones experimenten canvis emocionals i socials a llarg termini a conseqüència de la transformació que suposa patir una malaltia com el càncer. Després d’un procés oncològic, la transformació i la incorporació de nous aprenentatges són fonamentals per a adaptar-se a la vida després del càncer, ja que poden ajudar la persona a superar les pors i ansietat relacionats amb el càncer i a adoptar una nova perspectiva de vida. Per tant, per a les persones que han superat un càncer no tot torna a ser igual, i han d’adaptar-se a la seva “nova normalitat”.

 

 2. Si una persona no presenta cap símptoma després del tractament de càncer, no té la necessitat de realitzar controls regulars.

Fins i tot si no s’experimenten símptomes, és important seguir amb els controls regulars establerts pels professionals sanitaris, per a detectar la recurrència del càncer o qualsevol efecte tardà del tractament. Les recomanacions sobre el control de seguiment regular depenen de diversos factors, entre ells, el tipus i estadi del càncer diagnosticat originalment i els tipus de tractament proporcionats. És fonamental que les persones que hagin passat per un procés oncològic segueixin els controls mèdics que pauta el seu oncòleg.

 

 3. Les dones que han superat un càncer de mama, amb el temps, podran deixar de fer-se mamografies.

Les mamografies són una eina crucial en la detecció precoç de la recurrència del càncer de mama. Per les dones que ho han superat, es recomana una mamografia anual, tant si s’ha realitzat un tractament quirúrgic conservador de la mama com si s’ha realitzat una reconstrucció en el cas de mastectomia. El control anual es mantindrà al llarg de tota la vida, perquè aquestes pacients, a diferència de la població sana que se sotmet a mamografies bianuals en les campanyes de cribratge, tenen una probabilitat de desenvolupar una recidiva local o un segon tumor del 5-10% en els 10 anys següents al tractament.

 

4. Els qui han cronificat el càncer són herois.

Dins del sistema sanitari i en la nostra societat, es considera un triomf el fet d’acabar el tractament amb èxit i cronificar el càncer. Lamentablement, això contrasta amb la realitat en la qual es troben aquestes persones en tornar al seu dia a dia, no només per les dificultats externes, sinó també pels seus sentiments de desconcert, angoixa, acceptació o frustració davant els canvis físics o psicològics. Les persones que han superat un càncer moltes vegades també descriuen una sensació de desemparament, desprotecció i abandonament, una vegada finalitzat el tractament, com a conseqüència per trencar o distanciar el vincle amb el sistema sanitari.

 

 5. Les persones que han superat un càncer infantil tenen una esperança de vida més curta.

Algunes persones que han superat un càncer infantil poden tenir un risc major de desenvolupar unes certes condicions mèdiques amb el temps, com tenir efectes a llarg termini i càncers secundaris, però això no significa necessàriament que la seva esperança de vida sigui més curta. En general, les persones que han superat un càncer infantil i han rebut atenció mèdica adequada i seguiment regular tenen una esperança de vida similar a la de la població general.

 

 6. Una dona que ha superat un càncer de mama no hauria de quedar-se embarassada.

No hi ha cap evidència científica que el risc de càncer augmenti si una dona es queda embarassada després d’un càncer de mama. Com a norma general, l’embaràs després del càncer és segur per a la mare i el nadó. Sovint es recomana esperar un temps, entre sis mesos i un any després de completar tots els tractaments contra el càncer, abans d’intentar quedar-se embarassada, pels possibles efectes adversos del tractament. No obstant això, no és possible predir quan és el millor moment per a quedar-se embarassada després de finalitzar el tractament, així que s’hauria de consultar amb el metge per a prendre la millor decisió per a cada cas.

 

 7. Les persones que han superat un càncer han de seguir una dieta equilibrada per a reduir les probabilitats de recurrència.

No hi ha evidència clara que una dieta específica o l’eliminació d’uns certs aliments pugui prevenir la recurrència del càncer. Seguir una dieta equilibrada que inclogui fruites, verdures fresques i aliments integrals sempre és útil per a millorar i mantenir la salut general. No obstant això, els aliments per si sols no prevenen el càncer, sinó que afavoreixen una reducció del risc de desenvolupar càncer. Com s’indica des del Codi Europeu Contra el Càncer, és possible reduir el risc de càncer, fins a un 18%, a través d’una alimentació sana i la cura del pes corporal. Alguns consells per a seguir una dieta equilibrada i saludable són:

 


8. Una persona que ha superat un càncer no pot fer exercici físic.

L’exercici físic pot ser beneficiós per a moltes persones que han superat un càncer, fins i tot els programes de rehabilitació oncològica el consideren part fonamental de l’atenció estàndard també durant el tractament. Diversos estudis suggereixen que l’exercici regular pot ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones i reduir el risc de recurrència del càncer. L’exercici pot ajudar a millorar la força muscular, la capacitat cardiovascular, la funció immunològica i la densitat òssia. A més, l’exercici també pot ajudar a reduir els nivells d’estrès i ansietat, millorar l’estat d’ànim i millorar l’autoestima.

 

9. Les persones que han superat un càncer no poden fer res per canviar com se senten física o emocionalment.

Encara que pot haver-hi desafiaments físics i emocionals després del càncer, les persones tenen opcions i recursos disponibles per a millorar el seu benestar i qualitat de vida, com buscar suport de familiars o amics o canviar el seu estil de vida per millorar la seva salut. Per exemple, alguns han descrit que superar el càncer els hi va donar la confiança en un mateix i la força emocional per a crear canvis positius en les seves vides. Però tampoc cal tractar d’aparentar tenir entusiasme, és a dir, cal ser sincer amb un mateix i acceptar tots els tipus d’emocions en diferents moments.

 

10. Una persona amb un familiar que hagi superat un càncer té més possibilitats de patir-lo.

No necessàriament. Si bé hi ha uns certs tipus de càncer que poden tenir un component genètic (del 5 al 10% dels casos) i tenir un familiar pròxim que ha patit càncer pot augmentar lleugerament el risc de desenvolupar la malaltia, en la majoria dels casos el càncer no és hereditari. El 90-95% dels càncers restants són causats per mutacions que li succeeixen a la persona durant la vida, com a conseqüència natural de l’envelliment i l’exposició a factors ambientals.

 

Impacte dels mites en les persones que han superat un càncer

En conclusió, és important tenir en compte que després del càncer poden sorgir molts mites i creences errònies que poden tenir un impacte significatiu en la vida de les persones que han superat la malaltia. Aquests mites poden influir en les decisions que es prenen sobre la cura de la salut i poden generar preocupacions innecessàries i estrès emocional. És important obtenir informació precisa i actualitzada sobre el càncer i parlar amb els professionals de la salut per a aclarir qualsevol dubte o preocupació.

 

Referències

Support connection – Cancer Survivorship: Myths, Realities, and Moving Forward

Johns Hopkins Medicine – 10 Myths About Breast Cancer Survivorship

Childhood Cancer International – Myths and Misconceptions about Childhood Cancer Survivors

FECEC – Millorar l’experiència dels supervivents de càncer a Catalunya

SEOM – Mitos y realidades en oncología

Match Trial – Mitos sobre el cáncer

FECEC – Buscant l’embaràs després d’un càncer

Cancer.net – Cáncer de mama: Atención de seguimiento y monitoreo

SEOM – Recomendaciones para el seguimiento de las mujeres supervivientes de cáncer de mama

Código europeo contra el cáncer – 12 formas de reducir el riesgo de cáncer

Blog FECEC – Efectes beneficiosos de l’exercici i nutrició al cervell del pacient amb càncer

AECC – Alimentación y cáncer. Control de peso

AECC – Alimentación sana contra el cáncer

Gestió de l’estrès després del càncer

L’estrès és una reacció normal del nostre cos a un canvi o desafiament. En petites dosis, ens pot ser útil per adaptar-nos a situacions que requereixen més esforç i dedicació. Aquest tipus d’estrès adaptatiu es coneix com a “eustrès”. Tot i això, l’estrès excessiu o mantingut durant un llarg període de temps pot ocasionar problemes de salut, i resultar desadaptatiu i disfuncional. Es coneix com a “distrès”.

Quan acaba el tractament del càncer, és normal sentir-se alleujat i alegre, però alhora poden aparèixer noves preocupacions i pors que generin un alt nivell de distrès. De fet, és molt comú experimentar malestar emocional relacionat amb sentir por a que torni a aparèixer el càncer. A més, adaptar-se a certs canvis, com les cicatrius permanents al cos, el no poder fer algunes coses que abans feia més fàcilment, o fins i tot les cicatrius emocionals, pot resultar aclaparador per a les persones que han passat per un càncer i afectar a la seva qualitat de vida.

Efectes de l’estrès en persones que han superat un càncer

L’estrès pot afectar a 3 nivells diferents:

  • Fisiològic: pot provocar elevació de la tensió arterial, augment del ritme cardíac, elevació del colesterol, cefalees, lumbàlgies, dificultats respiratòries, símptomes gastrointestinals i símptomes dermatològics.
  • Psicològic: pot produir ansietat, inseguretat, pensaments negatius, dificultat per prendre decisions i concentrar-se, irritabilitat i tristesa.
  • Comportamental: pot generar un rendiment baix, tabaquisme i/o abús d’altres drogues, alteracions en l’alimentació i el descans, males relacions interpersonals i problemes sexuals.

En algunes ocasions, les persones que han superat un càncer poden no conèixer estratègies per gestionar l’estrès o, en aquells casos en què sí que en tinguin, poden no resultar del tot funcionals. Això pot portar a afrontar la situació adoptant mals hàbits, com ara fumar, prendre alcohol o tornar-se més sedentaris, aïllar-se, i/o desenvolupar altres problemes de salut com serien estats d’ansietat i de depressió. Per contra, s’ha vist que les persones que saben gestionar l’estrès tendeixen a presentar un grau d’ansietat i depressió menor, així com a conviure millor amb aquells símptomes derivats del càncer i el seu tractament.

Consells pràctics i estratègies per a la gestió de l’estrès

Saber com gestionar l’estrès pot ajudar a les persones que han superat un càncer a suportar millor les dificultats i a tenir una vida més tranquil·la i saludable.

Moltes vegades, algunes fonts d’estrès es poden evitar o minimitzar si tenim en compte els següents consells:

  • Planificar les activitats del dia (utilitzant una agenda, per exemple)
  • Aprendre a dir no a les tasques que no es poden assumir
  • Demanar ajuda quan calgui
  • Prioritzar aquelles activitats més necessàries
  • Dividir les tasques grans en passos més petits
  • Concentrar-se en allò que un/a sí que pot controlar

No obstant això, encara que podem reduir-lo, l’estrès no es pot evitar del tot. Per aquest motiu, pot ser molt útil posar en pràctica estratègies per al maneig de l’estrès.

Principals tècniques de relaxació

Les tècniques de relaxació es consideren un dels recursos més importants per controlar l’estrès i combatre els efectes que té al nostre cos i ment. Entre les principals tècniques de relaxació trobem les següents:

  • Respiració profunda: es refereix a realitzar una inhalació lenta sentint com s’eleva l’abdomen, aguantar la respiració un moment, i exhalar lentament, sentint com baixa l’abdomen.
  • Imatges mentals o visualització: es basa a crear imatges mentals que traslladin a un lloc o situació tranquil·la i relaxant.
  • Relaxació muscular progressiva: implica tensionar i, després, relaxar cada grup muscular (es pot començar pels peus i anar pujant fins al cap).
  • Mindfulness o atenció plena: aquesta tècnica es basa a centrar l’atenció en el moment present.
  • Bioretroalimentació: aquesta tècnica ensenya a relaxar-se i controlar la resposta del cos a l’estrès parant atenció als senyals d’aquest.
  • Ioga: permet centrar la ment en la respiració i la postura per fomentar la relaxació i reduir la fatiga.
  • Altres activitats com la musicoteràpia o l’artteràpia també poden ajudar a relaxar-se i gestionar l’estrès.

En conclusió, les persones que han superat un càncer s’enfronten a molts canvis i noves preocupacions que poden despertar diverses emocions i poden generar estrès. Saber com identificar aquestes emocions i aprendre a gestionar-les és clau per tenir una bona qualitat de vida.

Referències

Estrés psicológico y el cáncer – Instituto nacional de cáncer (NIH): https://www.cancer.gov/espanol/cancer/sobrellevar/sentimientos/hoja-informativa-estres

Manejo del estrés – American Society of Clinical Oncology: https://www.cancer.net/es/asimilaci%C3%B3n-con-c%C3%A1ncer/manejo-de-las-emociones/manejo-del-estr%C3%A9s

Gestión y manejo del estrés – Centro médico Teknon: https://www.teknon.es/es/especialidades/bueno-jose/gestion-manejo-estres

6 consejos prácticos para manejar el estrés – American Society of Clinical Oncology: https://www.cancer.org/es/noticias-recientes/6-consejos-practicos-para-manejar-el-estres.html

20 técnicas para afrontar el estrés – Instituto Europeo de Salud y Bienestar: https://institutoeuropeo.es/articulos/blog/tecnicas-para-afrontar-el-estres/

 

 

És recomanable fer exercicis de força després d’un càncer?

L’exercici físic té una gran importància després d’un càncer. En els darrers anys, nombrosos estudis han demostrat que l’exercici físic no només no és perjudicial, sinó que fins i tot pot resultar beneficiós per a aquelles persones amb una malaltia crònica, com ara el càncer.

Així doncs, la pràctica d’exercici físic, en general, és molt recomanable després del tractament contra el càncer, a excepció d’alguns casos puntuals en què pot estar contraindicada per causar dolor.

En aquest sentit, tant la pràctica d’exercici aeròbic (per exemple, caminar, córrer, ballar o anar amb bicicleta) com l’entrenament de força ajuden en la recuperació i en la millora de la qualitat de vida de les persones amb càncer que han finalitzat el tractament.

 

Efectes de l’entrenament de força en persones que han superat un càncer

Massa freqüentment, es tendeix a desaconsellar fer exercici físic més enllà de “caminar” o “mantenir-se actiu” a les persones que han cronificat el càncer. Tot i això, els estudis científics han demostrat que mantenir el mateix nivell d’exercici que abans del tractament, o incrementar-lo, és segur i molt útil. L’exercici pot ajudar a millorar la salut física, disminuir el cansament i millorar la qualitat de vida. Això sí, sempre s’ha de fer de manera progressiva, controlada i sota supervisió professional almenys a l’inici.

L’entrenament de força és un exercici basat en la resistència que crea una sobrecàrrega muscular per estimular el creixement de nous músculs, que cada cop juga un paper més important en l’atenció dels qui han superat un càncer. Els efectes del tractament i el desacondicionament físic, resultat del repòs o del cansament, afavoreixen la pèrdua de la massa muscular. A dia d’avui, se sap que com més petita és la quantitat de múscul, el pronòstic de la malaltia és pitjor i hi ha més risc de mortalitat i de recidives, a més d’un impacte més gran dels efectes secundaris del tractament. Per tant, mantenir uns nivells correctes de massa muscular amb entrenaments de força és molt positiu per a la salut. De fet, un estudi que va incloure 2.863 persones que han superat un càncer va concloure que entrenar la força almenys una vegada a la setmana redueix un 33% la mortalitat per qualsevol causa, evidenciant el benefici de tenir uns nivells alts de força en aquells que han cronificat la malaltia.

Les investigacions també mostren que treballar la força pot ajudar a pal·liar alguns efectes secundaris propis de la malaltia i d’alguns tractaments com la quimioteràpia i la radioteràpia i a prevenir danys en el sistema immune. Pot ser molt eficaç per combatre l’osteoporosi, els dolors, la pèrdua de qualitat del son, els problemes cardiovasculars i el cansament. En aquest darrer cas, malgrat que pot semblar paradoxal, la fatiga es frena a través de l’activitat física. D’altra banda, l’entrenament de força i un estil de vida saludable després del càncer també han estat relacionats amb la reducció del risc de patir altres malalties a llarg termini.

 

Per a qui és recomanable l’entrenament de força

Així doncs, són molts els beneficis de l’exercici de força tant en pacients amb càncer com en persones que l’han cronificat. Per exemple, en el cas del càncer de mama, l’entrenament de força pot ajudar a millorar la qualitat de vida, disminuir la fatiga i millorar el dolor, la mobilitat i la força a les extremitats superiors. A més, s’ha associat a un augment de l’esperança de vida i a la disminució dels riscos de recidiva del càncer i del desenvolupament de limfedema.

Un altre exemple on l’entrenament de força es considera essencial és en el cas de les persones que han superat un càncer de còlon, ja que és habitual que apareguin problemes derivats dels canvis en l’alimentació i l’assimilació d’aquesta, arribant a perdre força pes i una gran quantitat de múscul. Per evitar-ho, l’exercici de força és fonamental. En concret, millorar la força i la funcionalitat de la musculatura de l’abdomen és molt important per poder realitzar amb normalitat les activitats de la vida diària.

Tot i això, és important destacar que realitzar exercicis de força és beneficiós en tots els tipus de càncer i, cada vegada més, els programes de rehabilitació oncològica ho consideren una part fonamental de l’atenció estàndard tant durant com després del càncer.

 

Entrenament de força i suplementació

L’entrenament de força inclou exercicis que enforteixen els músculs, com ara: aixecament de peses, exercicis amb bandes de resistència, exercicis amb màquines o exercicis amb el propi pes del cos. Aquests últims poden incloure flexions de braços, abdominals, esquats o altres exercicis d’intensitat moderada com ara pilates i ioga.

Els experts recomanen fer de 2 a 3 sessions d’entrenament de força a la setmana. Es recomana que la intensitat de l’entrenament sigui de moderada a alta, depenent de la situació prèvia de cada persona. A més, per evitar el ressentiment muscular, cal establir una càrrega progressiva i començar amb exercicis simples.

El disseny d’un bon entrenament, acompanyat d’una alimentació adequada, acostuma a ser suficient per a la majoria de persones. De fet, un estudi va demostrar que suplementar amb proteïnes a persones que han cronificat el càncer que fan entrenament supervisat de força no ho fa més eficaç que entrenar força sense suplementar amb proteïnes.

Per altra banda, es recomana combinar els entrenaments de força amb exercici aeròbic i estiraments. Intentar fer almenys de 150 a 300 minuts d’exercici aeròbic a la setmana, com ara caminar, ballar, nedar o anar amb bicicleta amb un nivell d’intensitat moderat (per exemple, exercitant-se durant 30 minuts al dia, 5 dies a la setmana), i estirar els principals grups musculars almenys 2 cops per setmana.

És important tenir en compte que tota activitat física que es faci ha d’estar supervisada per un professional i recolzada pel metge, per evitar exercicis que puguin estar contraindicats en una situació concreta.

Així doncs, la pràctica d’exercici físic tant durant com després d’un càncer és segura i aporta múltiples beneficis. Tal com s’explica en el podcast “Parlem sobre l’activitat física després del càncer”, l’exercici físic pot servir com a tractament coadjuvant als diferents tractaments i fases de la malaltia, però, a més, es considera essencial com a part d’un estil de vida saludable de les persones que han superat un càncer, millorant la qualitat i l’esperança de vida.

 

Referències

MSK – Ejercicio durante y después del tratamiento contra el cáncer

Fisiología clínica del ejercicio – Entrenamiento de fuerza en pacientes con cáncer bajo quimioterapia y radioterapia

Pereira-Rodríguez JE, et al. Efectos y beneficios del entrenamiento de fuerza en pacientes con cáncer: revisión sistemática de la literatura. Univ Méd Pinareña. 2020; 16(3):e498.

FISSAC – El entrenamiento de fuerza reduce la mortalidad en supervivientes de cáncer

Fernández Ortega JA, et al. Efectos de un programa combinado de ejercicios de fuerza y aeróbicos de alta intensidad en pacientes supervivientes al cáncer de mama: estudio piloto. Apunts: Medicina de l’esport. 2016; 51(189):3-12

IPEFC – Ejercicio recomendado en supervivientes de cáncer de colon

Heraldo – Salud tras el cáncer

Fisiología clínica del ejercicio – Entrenamiento de fuerza y suplementación con proteínas en supervivientes de cáncer

FECEC – És recomanable fer exercici després del tractament?

FECEC – L’osteoporosi: una seqüela freqüent després del càncer

FECEC – Limfedema: què és i com prevenir-lo

FECEC – PODCAST “Parlem sobre l’activitat física després del càncer”

FECEC – Què és i com combatre la fatiga després del càncer

FECEC –Salut cardiovascular en persones que han superat un càncer

FECEC –Trastorns de la son, com dormir i descansar millor

ASCO – Un programa de ejercicios para usted: 5 consejos para las personas que tienen cáncer

CR Fisioterapia en cáncer – Ejercicio y Cáncer: Mitos y Realidades

SEOM – Tabla de ejercicios para pacientes con cáncer

U’Kore – La fuerza contra el cáncer se entrena

ESHI – Entrenamiento de la fuerza en pacientes oncológicos

 

La vida després del càncer a pel·lícules, sèries i llibres

Les històries fictícies que narren la vida de persones amb càncer han aconseguit que empatitzem amb els seus personatges i coneguem a través d’ells una de les malalties amb més impacte en l’actualitat.

Tot seguit, repassem algunes pel·lícules, sèries o llibres que han girat al voltant d’aquesta temàtica.

 

A la gran pantalla

Cada vegada resulta menys estrany trobar una pel·lícula on el càncer sigui present. De fet, tots coneixem algun personatge que n’hagi patit, però com és la seva vida després del càncer? La veritat és que, encara que moltes pel·lícules parlin d’aquesta malaltia, poques reflecteixen el moment després de la superació.

A 50/50 (2011) el protagonista de la pel·lícula, Adam, té un tumor maligne a la columna vertebral i un 50% de probabilitats de sobreviure. Decideixen extirpar-li, ja que la quimioteràpia no li havia funcionat, i l’operació és un èxit. No obstant això, es mostra poc sobre la seva vida després d’aquest moment, tret del fet que ha de tenir cura de la cicatriu que li va deixar l’operació.

Un altre exemple és la pel·lícula Planta 4a (2003), de l’obra teatral Los Pelones d’Albert Espinosa i basada en la mateixa experiència de l’autor. El llargmetratge mostra la lluita per la supervivència d’un grup d’adolescents ingressats en un hospital. Tot i això, encara que alguns superen el càncer, reben l’alta i l’espectador no torna a saber més sobre les seves vides després del càncer.

 

A sèries i llibres

No només trobem històries del càncer al cinema, sinó també a sèries i llibres:

L’aclamada sèrie Polseres Vermelles (2011) de TV3, creada i escrita per Albert Espinosa, el guió original de la qual es basa en la seva novel·la El món groc n’és un bon exemple. L’argument de la sèrie gira al voltant de la vida d’un grup de nens i adolescents ingressats a pediatria d’un hospital. Al Jordi, un dels protagonistes, li amputen la cama dreta a causa d’un càncer a la tíbia que acaba superant. La seva vida després del càncer es basa a aprendre a viure amb una cama ortopèdica, que ha suposat un gran esforç econòmic per a la seva família. El Jordi aconsegueix adaptar-se a la seva nova cama, treballar en un taller de cotxes, reprendre les classes a l’escola i tornar a conduir la seva moto.

La novel·la La decisión más difícil (2004), de Jodi Picoult, explica la història d’un matrimoni que decideix tenir una segona filla, l’Anna, que pogués ser donant compatible per la primera filla malalta de leucèmia, la Kate. El llibre narra com la Kate, malgrat l’alta probabilitat de patir un rebuig del trasplantament, supera la malaltia i 8 anys més tard no ha tornat a patir cap recaiguda, i ha arribat a ser professora de dansa, la seva passió.

 

La importància de representar aquest col·lectiu en tots els tipus de ficció

El càncer ja és tan comú que no sempre és l’arc principal del personatge. N’és un bon exemple la sèrie espanyola Cuéntame cómo pasó (2001). Una sèrie on els protagonistes experimenten moltes aventures, i en un moment determinat a la Merche li diagnostiquen càncer de mama.

En aquest sentit, també és interessant observar com es tractava la malaltia fa 30 anys en comparació amb l’actualitat, ja que la primera opció que li ofereixen és extirpar-li una mama i després rebre quimioteràpia. Avui dia moltes dones amb aquest tipus de càncer ja no pateixen l’extirpació total gràcies als avenços de la cirurgia.

Després de sotmetre’s a la quimioteràpia, la Merche acaba superant el càncer, utilitza sostenidors especials per dissimular que li manca un pit, i fins i tot es sotmet a un procés de reconstrucció.

El personatge, després del càncer, es planteja com una dona forta, que ha passat de tenir una botiga de roba al poble i dedicar-se a les feines de la llar, a estudiar, emprendre i convertir-se en una dissenyadora de renom, tot un exemple de superació de la malaltia per a una dona que sempre va ser avançada a la seva època.

 

La realitat supera la ficció

Amb molta freqüència, els personatges de pel·lícules, sèries i llibres no superen la malaltia, sent la seva mort el desenllaç de la història. Els finals tràgics són tan recurrents que no corresponen a l’avenç real dels tractaments.

Al congrés del 2012 de l’ESMO (Societat Europea d’Oncologia Mèdica), investigadors italians van analitzar pel·lícules sobre la malaltia i al 63% el desenllaç va ser la mort.

Un altre estudi destaca que l’interval d’edat més freqüent dels malalts que apareixen a les pel·lícules és inferior al real (entre 55 i 64 anys), cosa que distorsiona la nostra percepció.

Realment, el format que millor recull la vida després del càncer és el documental i la biografia o autobiografia; encara que en aquest cas ja no parlaríem de ficció, sinó d’històries reals o basades en fets reals, com l’obra autobiogràfica Aún tengo la vida (2018) de la periodista Jimena Buñuelos, que va patir leucèmia amb 20 anys, una història de superació que pretén servir de suport als que passen per una experiència semblant.

 

En definitiva, de cara als espectadors, el final tràgic d’un personatge amb càncer pot ser més atractiu, però aquestes obres no sempre són fidels a la realitat. El món necessita noves històries en les quals veure’s reflectit, històries sobre personatges després del càncer.

A continuació, un llistat de pel·lícules, sèries i llibres al voltant d’aquesta malaltia:

 

PEL·LÍCULES:

 

  • 50/50 (2011)
  • Ahora o nunca (2007)
  • Ahora y siempre (2012)
  • Amar la vida (2001)
  • Bajo la misma estrella (2014)
  • Biutiful (2010)
  • Camino (2008)
  • Cuando yo no esté (2016)
  • Decalaración de guerra (2011)
  • El cuaderno de Tomy (2020)
  • El doctor (1991)
  • El glorioso caos de la vida (2019)
  • El tiempo que queda (2005)
  • Gritos y susurros (1978)
  • Hazme reír (2009)
  • Historia de amor (1970)
  • La casa de mi vida (2001)
  • La decisión de Anne (2009)
  • La fuerza del cariño (1993)
  • La habitación de Marvin (1996)
  • La mariposa azul (2004)
  • La vida (2001)
  • Las cosas que importan (1998)
  • Ma ma (2015)
  • Magnolia (1999)
  • Maktub (2011)
  • Mi vida sin mí (2003)
  • Noviembre dulce (2001)
  • Patch Adams (1998)
  • Phenomenom (1996)
  • Planta 4ª (2003)
  • Quédate a mi lado (1998)
  • Uno para todos (2020)
  • Y nadie más que tú (2018)
  • Ya te extraño (2015)
  • Yo, él y Raquel (2015)

 

SÈRIES:

 

  • Ally McBeal, Billy Thomas (1997)
  • Anatomía de Grey, Izzie Stevens (2005)
  • Breaking Bad, Walter White (2008)
  • Cinco en familia, Charlie Salinger (1994)
  • Cinco Hermanos, Kitty Walker (2006)
  • Cuéntame cómo pasó, Merche (2001)
  • Élite, Ander (2018)
  • Expediente X, Dana Scully (1993)
  • Física o Química, César Cabano (2008)
  • FlashForward, Bryce Varley (2009)
  • House, James Wilson (2004)
  • Las de la última fila (2022)
  • Los Soprano, Junior Soprano (1999)
  • Mujeres desesperadas, Lynette Scavo (2004)
  • Perdidos, Rose Nadler (2004)
  • Pulseras rojas, Lleó i Jordi (2011)
  • Sexo en Nueva York, Samantha Jones (1998)
  • The Big C, Catherine Cathy Jamison (2010)
  • Urgencias, Mark Greene (1994)

 

LLIBRES:

 

  • 50 palos (2017)
  • Alguien allá arriba te odia (2013)
  • Algunas princesas son de plomo (2017)
  • Betty Boob (2019)
  • Biografía del cáncer (2004)
  • Cáncer: biografía de una supervivencia (2008)
  • Cáncer. Manual de supervivencia (2020)
  • Cómo aprendí a entender el mundo (2021)
  • Cuando nos volvamos a encontrar (2019)
  • Diario de vida (2017)
  • Egoístas, inmortales y viajeras (2021)
  • El mejor peor momento de mi vida (2014)
  • El mundo amarillo (2018)
  • En tus manos encomiendo mi espíritu (2019)
  • Hay muchas maneras de decir adiós (2011)
  • Hola, cáncer (2015)
  • La decisión más difícil (2004)
  • Las cuentas de la felicidad (2012)
  • La vida fantástica. Lecciones de vida de un niño con sueños (2020)
  • La peor parte (2019)
  • La vida inmortal de Henrietta Lacks (2010)
  • Las mutaciones (2019)
  • Me falta una teta (2022)
  • Mi cuerpo también (2021)
  • Felicidad… cargando (2019)

 

 

Referències:

Psicología en cáncer – 10 películas que hablan del cáncer

NHC – 5 películas sobre el cáncer que merece la pena ver

El espectador imaginario – La enfermedad del sigo XXI

Torres Luzón C. Cáncer y adolescencia en el contexto hospitalario. Una visión a través de la película “Planta 4ª”. Índex de Enfermería. 2006;15(55).

ESPINOF – ‘Pulseras rojas’, seguir luchando

Entre lectura y cine – La decisión de Anne. Película 2009

RTVE – Cuéntame cómo se hizo el capítulo 230 “Sorpresas”

ESMO – ESMO 2012 press release: cancer in the movies

Icart-Isern MT, et al. El cáncer en el cine. Un recurso para los profesionales de la salud. EDUC MED. 2009;12(4):239-246.

Antena 3 – Aún tengo la vida

La información – ¿Reflejan series y películas la realidad del cáncer?

González de Dios J, et al. La mirada del cine al cáncer (II): cuando la Oncología pediátrica es la protagonista. Rev Pediatr Aten Primaria. 2012;14(56).

PODCAST: Parlem sobre l’activitat física després del cáncer

Benvinguts al primer podcast de la FECEC, amb el que iniciem un nou format amb l’objectiu de proporcionar informació de manera diferent i amena. En aquesta ocasió, parlem amb la Dra. Pilar Barretina, oncòloga a l’ICO Girona, i amb Paula Moreno, fisioterapeuta especialitzada en oncologia a l’ICO Hospitalet de Llobregat. Per què és important l’exercici físic després del càncer? És segur practicar esport després del càncer? Donem resposta a aquestes preguntes i moltes més. Escolta’ns!

 

Retenció de líquids després del càncer: recomanacions i consells

#edema #limfedema #pell #alteracionscutànies #emcuido

 

Hi ha persones que, després de superar un càncer poden patir conseqüències del tractament. Hi ha regions del cos particularment sensibles als efectes secundaris de la quimioteràpia, la radioteràpia o a les intervencions quirúrgiques. Concretament la pell és de les zones del cos més afectades en aquests casos.

 

Entre les alteracions cutànies més freqüents que poden aparèixer després d’un càncer podem trobar:

  • Pell seca (xerosi)
  • Prurit (picor)
  • Úlceres a la pell
  • Edemes (retenció de líquids)
  • Cicatrius

 

Afortunadament, les reaccions cutànies són sovint temporals i existeixen tractaments per fer-hi front.

 

Els edemes i relació amb el tractament contra el càncer

 

Els edemes són acumulacions de líquid sota la pell, dins dels teixits que estan fora del sistema circulatori, que transporta la sang per tot el cos. L’edema es dóna amb major freqüència als peus i les cames, deixant una sensació de inflamació i pesadesa, i provoquen augment de pes. També pot ocórrer a les mans, els braços, la cara i l’abdomen.

 

Els problemes en el funcionament del cor, el fetge o els ronyons poden tenir com a conseqüència la retenció de líquids. Malalties associades com la insuficiència cardíaca, hepàtica o renal son les causes més freqüents dels edemes, tot i que la desnutrició o la inactivitat també poden fer que els líquids s’acumulin a diferents parts del cos. Una altra situació que pot generar acumulació de líquid és el limfedema de braços o cames. Quan els ganglis limfàtics s’extirpen (buidament limfàtic ganglionar) o danyen, el líquid limfàtic s’acumula en els teixits circumdants i fa que s’inflin. El metge pot aclarir l’origen i el tractament més adequat en cada cas.

 

La retenció de líquids és també un efecte secundari del tractament contra el càncer. Apareix després de diversos tractaments i generalment desapareix unes setmanes o mesos després d’haver deixat el tractament, però també es pot estendre més en el temps i ser un problema per aquelles persones que ja han superar el càncer.

 

 

¿Què he de fer si tinc símptomes?

 

En el cas en que es senti algun d’aquests símptomes, és important que s’informi a l’equip d’atenció de salut. El doctor o la infermera determinaran què  ho està causant i  recomanaran les mesures que ha de prendre, podent receptar alguns fàrmacs en el cas que fos necessari.

 

Diagnòstic i prevenció del edema

 

Per diagnosticar un edema, és possible que el metge verifiqui si la pell sobre l’àrea inflada roman enfonsada després de pressionar-la, pregunti si es va augmentar de pes recentment o sobre altres símptomes. També és possible que necessiti realitzar anàlisi de sang, d’orina i radiografies.

 

L’objectiu del control de l’edema és tractar la causa subjacent de l’acumulació de líquid. En les persones on l’edema ha estat provocat per fàrmacs o per una mala nutrició, pot tractar-se. En canvi, els casos en que la retenció de líquids es resultat del càncer o per problemes renals, cardíacs o hepàtics,  es més difícil de tractar, inclús pot arribar a ser permanent.

 

A continuació es poden trobar suggeriments per ajudar a reduir la inflor i alleujar els símptomes derivats de la retenció de líquids:

 

  • Preguntar al metge sobre medicaments diürètics, ja que la seva funció es ajudar a eliminar el líquid addicional de l’organisme degut a l’augment de la micció
  • Ingerir una dieta equilibrada i reduir la quantitat de sal
  • Caminar o fer exercici, ja que ajudarà a que els líquids tornin a bombar al cor
  • Quan s’estigui assegut o recolzat, posar la zona afectada en alt
  • Evitar estar dret durant períodes prolongats i seure amb les cames creuades
  • Utilitzar mitges de compressió per ajudar a que els líquids tornin al sistema circulatori
  • No reduir la quantitat d’aigua ni d’altres líquids sense consultar abans al metge
  • Consultar al metge si la fisioteràpia o la ergoteràpia podrien ser d’utilitat

 

També cal destacar que hi ha entitats federades que ofereixen un servei de drenatge linfàtic, especialment indicat per al tractament de limfedemes en dones operades de càncer de mama. Mitjançant aquest servei s’afavoreix el funcionament del sistema limfàtic, amb la conseqüent millora de la mobilitat del membre afectat i que també afavoreix l’eliminació del líquid limfàtic. Pot trobar més informació consultant aquest enllaç.

 

 

Referències

 

  1. Net. Manejo de los efectos secundarios físicos.
  2. Instituto Nacional de Cáncer (NIH).
  3. Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM). Cuidados continuos: cuidados de soporte y paliación.
  4. American Cancer Society. Hinchazón, edema y ascitis.

Després de l’osteosarcoma: consells de salut després del tractament

L’osteosarcoma o sarcoma ossi és un tumor poc freqüent (tot i que és el més freqüent entre els tumors ossis malignes primaris), que generalment afecta a nens i adolescents, i que representa aproximadament del 35 al 50% dels tumors primaris dels ossos.

Segons la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), la incidència s’estima en 1 pacient nou per any per cada 100000 habitants. Malgrat la seva raresa, constitueixen la cinquena causa de càncer en adolescents i joves entre 15 a 19 anys.

La supervivència de l’osteosarcoma ha augmentat en els últims 30 anys, en gran part pel desenvolupament de la quimioteràpia per al tractament d’aquests tumors. El tractament multimodal (cirurgia i quimioteràpia), ha aconseguit que dos terços dels pacients que no presenten metàstasi al diagnòstic superin la malaltia. A més, un terç dels que presenten metàstasi aconsegueixen un augment considerable de la supervivència sense recaigudes.

 

Possibles seqüeles després de l’tractament

El tractament de l’osteosarcoma, tant en el cas de la quimioteràpia com en el de la cirurgia, pot generar seqüeles i afectar la salut de les persones que ja l’han superat. Els joves, en particular, corren el risc de patir possibles efectes tardans. Aquest risc depèn de molts factors, com els tractaments específics que van rebre, les dosis i l’edat en què el van rebre.

Algunes de les possibles complicacions després del tractament a mig-llarg termini són:

  • Seqüeles ortopèdiques: depenent del tipus de cirurgia a la qual es sotmeti el pacient, la pèrdua d’una extremitat o la coixesa són les principals seqüeles després del tractament quirúrgic. Si la cirurgia és conservativa, pot notar-se una pèrdua de sensibilitat en alguna zona de la cama o el braç, a més de dificultat per moure algun múscul.
  • Problemes cardíacs: a llarg termini, la quimioteràpia o la radioteràpia poden causar toxicitat en el cor i, per aquest motiu, a les revisions mèdiques s’analitza la funció cardíaca mitjançant electrocardiogrames o ecografies per a la seva prevenció.
  • Pèrdua d’audició: alguns quimioteràpics poden produir sordesa, afectant principalment a la percepció de sons aguts. Per aquesta raó es solen realitzar proves d’audició abans i durant el tractament.
  • Trastorns del creixement i el desenvolupament: la quimioteràpia també pot arribar a afectar al correcte desenvolupament dels adolescents. No obstant això, les possibles diferències en el creixement tendeixen a ser poc pronunciades.
  • Trastorns de fertilitat: encara que no és un efecte tardà freqüent, després del tractament de l’osteosarcoma alguns quimioteràpics poden produir infertilitat a l’actuar sobre les cèl·lules mare dels testicles i dels ovaris. La probabilitat que els homes no siguin fèrtils després del tractament és bastant petita, mentre que en dones aquesta possibilitat és una mica més gran, encara que en general tampoc és freqüent.
  • Desenvolupament de segons tumors: en molt rares ocasions el tractament amb quimioteràpia o radioteràpia pot afavorir el desenvolupament de segons tumors (com les leucèmies) anys després de finalitzar el tractament.

 

En què consisteix el seguiment després del tractament?

Les persones que han superat un osteosarcoma rebran atenció de seguiment per examinar si hi ha recurrència, de manera que l’equip mèdic farà recomanacions específiques pel que fa a la freqüència i els tipus de proves necessàries. Les revisions seran més freqüents després del tractament i s’aniran espaiant cada vegada més, fins a acabar sent anuals. Així mateix, el seguiment es prolongarà durant bastants anys per prevenir recaigudes tardanes.

Els exàmens de detecció solen incloure proves com ressonància magnètica del tumor primari, anàlisi de sang, radiografia o TAC de tòrax o gammagrafia de l’os afectat. A més, les persones amb certs síndromes o afeccions genètiques heretades poden estar en risc de tenir càncers futurs i necessiten atenció de seguiment addicional.

Durant el seguiment és molt important mantenir una bona relació amb l’equip mèdic, basada en la confiança mútua, el respecte i la col·laboració. Estar ben informat i resoldre els possibles dubtes o preocupacions amb els professionals sanitaris serà de gran utilitat en el procés de recuperació. A més, s’haurà d’informar a l’equip mèdic en cas d’experimentar nous símptomes o efectes secundaris durant el seguiment. 

Recomanacions per a persones que han superat un osteosarcoma

Les seqüeles de la cirurgia poden variar des de petites cicatrius fins a la pèrdua d’una extremitat, el que requeriria rehabilitació, tant física com emocional. La fisioteràpia i la rehabilitació solen ser una part molt important de la recuperació després del tractament per recuperar la mobilitat i l’acompliment físic. Molts supervivents també poden requerir de l’assessorament d’un psicooncòleg, que pot ajudar a afrontar de manera més positiva les emocions i les noves situacions a què aquestes persones s’enfrontaran en el dia a dia.

Els supervivents de càncer ossi tendeixen a ser menys actius o tenir una mobilitat més reduïda que les altres persones. Per aquest motiu es recomana adoptar estils de vida i hàbits alimentaris saludables, a més de fer exercici regularment. Això és particularment important per als pacients que s’han sotmès a una resecció per preservar les extremitats o una amputació.

On es pot trobar informació o suport després de superar un osteosarcoma?

En el cas de necessitar més informació de la que proporciona l’equip mèdic, algunes societats mèdiques com ACS, ASCO o SEOM disposen d’informació fiable sobre la patologia pels pacients, a més de recomanacions durant i després del tractament.

D’altra banda, és recomanable visitar o posar-se en contacte amb associacions de pacients com l’Associació de Familiars i Amics de Nens oncològics de Catalunya (AFANOC), la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia, la Asociación Española de Afectados por Sarcomas (AEAS) o la Asociación española de Adolescentes y Adultos jóvenes con cáncer (AAA). Aquestes associacions poden proporcionar recursos fora de l’hospital, suport per a controlar les emocions, consells sobre les activitats que poden realitzar o atenció social i psicològica d’altres professionals com psicòlegs o treballadors socials. També és molt recomanable compartir i aprendre de l’experiència d’altres pacients.

 

Referències

Cancer.net: Osteosarcoma a la infància i l’adolescència – https://www.cancer.net/es/tipos-de-c%C3%A1ncer/osteosarcoma-en-la-infancia-y-la-adolescencia

American Cancer Society: Osteosarcoma, després del tractament – https://www.cancer.org/cancer/osteosarcoma/after-treatment/follow-up.html

Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM): Osteosarcoma – https://seom.org/es/informacion-sobre-el-cancer/info-tipos-cancer/104131-sarcomas-oseos?showall=1

AECC: Osteosarcoma – https://www.aecc.es/es/todo-sobre-cancer/tipos-cancer/cancer-huesos/tipos/osteosarcoma#:~:text=La%20incidencia%20var%C3%ADa%20seg%C3%BAn%20las,19%20a%C3%B1os%20de%20edad%20%2C%20siendo

St. Jude Children Research Hospital – https://together.stjude.org/es-us/acerca-del-c%C3%A1ncer-pedi%C3%A1trico/tipos/osteosarcoma.html#sectioned_content-3d8e1285-6468-4ed3-961f-6c73b845adbe=0

Hospital Vall d’Hebron: Consells de salut per a pacients amb sarcomes i altres tumors musculoesquelètics – https://hospital.vallhebron.com/es/consejos-de-salud/consejos-de-salud-para-pacientes-con-sarcomas-y-otros-tumores-musculoesqueleticos

Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC) – https://www.afanoc.org/es/

Fundació d’Oncología Infantil Enriqueta Villavecchia – https://www.fevillavecchia.es/es

Asociación Española de Afectados por Sarcomas (AEAS) – https://www.aeasarcomas.org/

Asociación española de Adolescentes y Adultos jóvenes con cáncer (AAA) – http://www.aaacancer.org/

Grupo Español de Pacientes con Cáncer (GEPAC) – Gepac – Osteosarcoma, guía para pacientes y familares.