Em cuido

Autocura del cabell després del tractament oncològic

El cabell, les celles i les pestanyes formen part de la imatge personal i estan relacionats amb el benestar emocional i la percepció de la pròpia identitat. Per això, els canvis durant un procés oncològic no només tenen un impacte físic, sinó també emocional, i poden afectar l’autoestima, la imatge corporal i la qualitat de vida.

Determinats tractaments contra el càncer, com la quimioteràpia, la radioteràpia o el tractament hormonal, poden afectar el fol·licle pilós. Això passa perquè la quimioteràpia actua sobre cèl·lules de creixement ràpid (com les cèl·lules tumorals), però també sobre altres cèl·lules sanes amb una elevada taxa de creixement, com les del cuir cabellut, celles, pestanyes i pèl corporal. Els inhibidors hormonals o la teràpia hormonal poden debilitar el cabell perquè l’alteració hormonal pot modificar els processos normals del cicle de creixement. La radioteràpia local pot provocar atròfia local del fol·licle a la zona irradiada, segons la intensitat i la dosi del tractament. Com a conseqüència, poden aparèixer alteracions en el cabell, les celles, les pestanyes i el cuir cabellut tant durant com després de finalitzar el tractament.

Canvis en el cabell, les celles i les pestanyes després dels tractaments oncològics

Després de finalitzar els tractaments oncològics, és freqüent que els pacients experimentin diferents canvis en el cabell, el cuir cabellut i altres zones piloses. Aquestes alteracions formen part del procés de recuperació i poden variar en intensitat i durada segons el tractament rebut, les dosis i les característiques de cada persona.

En general, el cabell pot començar a créixer poc després de finalitzar el tractament, tot i que el procés de recuperació i creixement complet pot prolongar-se entre 3 i 5 mesos o més, segons cada persona. A més, pot presentar característiques diferents de les prèvies:

  • Canvis en la textura: el nou cabell pot créixer més fi i fràgil, tot i que en alguns casos també pot aparèixer més gruixut o amb una estructura diferent. És habitual que el cabell canviï temporalment de forma, tornant-se més arrissat, ondulat o, al contrari, més llis de l’habitual.
  • Canvis en el color o la densitat: algunes persones observen variacions en el color del cabell, que pot créixer més clar, més fosc o amb tonalitats diferents de les prèvies. També pot aparèixer una menor densitat capil·lar o zones on el cabell tarda més a recuperar-se, especialment durant els primers mesos.
  • Creixement desigual o més lent: durant la recuperació és freqüent que el cabell no creixi de manera uniforme a totes les zones del cuir cabellut. Algunes àrees poden presentar un creixement més ràpid que d’altres, donant lloc a diferències de longitud o a una sensació de menor volum capil·lar inicial.

A més del cabell, el cuir cabellut també es pot veure afectat després dels tractaments oncològics.

Algunes persones poden presentar:

  • Sequedat o descamació a causa de l’acumulació de cèl·lules mortes.
  • Major sensibilitat, irritació o molèsties cutànies.
  • Sensació de tibantor o incomoditat en determinades zones del cuir cabellut.

D’altra banda, les celles i les pestanyes també poden patir modificacions durant aquest procés:

  • Pèrdua temporal o disminució de la densitat.
  • Creixement progressiu, amb possibles canvis en el gruix, la textura o la direcció.
  • Impacte estètic i funcional, que pot afectar principalment l’expressió facial i la protecció ocular.

En general, aquests canvis són temporals i tendeixen a millorar de manera progressiva, tot i que en alguns casos poden persistir durant més temps.

Rutines d’autocura i recomanacions

Adoptar hàbits de cura suaus i adaptats al nou estat del cabell i del cuir cabellut, evitant friccions intenses o pràctiques que els puguin debilitar o irritar, pot contribuir a millorar el confort i afavorir la recuperació capil·lar durant aquesta etapa.

Cures bàsiques del cuir cabellut

Durant els primers mesos, el nou cabell acostuma a ser més delicat i sensible, per la qual cosa és recomanable mantenir rutines d’higiene suaus i evitar agressions innecessàries.

  • Ús de xampús suaus i productes formulats per a pell sensible, com xampú per a nadons o productes dermatològics específics.
  • Aplicació de locions o olis hidratants específics per ajudar a reduir la sequedat.
  • Rentar amb aigua tèbia i assecar amb cura, preferiblement fent petits tocs amb una tovallola de microfibra.
  • Pentinar-se el cabell amb suavitat, utilitzant una pinta de dents amples o un raspall de truges suaus.

A mesura que el cabell torni a créixer, és important protegir-lo, ja que en les fases inicials acostuma a ser més fràgil.

  • Evitar tints o decoloracions, ja que poden danyar el cabell i, a més, poden no ser compatibles amb alguns tractaments farmacològics que s’estiguin prenent. És preferible consultar-ho amb l’oncòleg o el metge de referència abans de fer-ho.
  • Minimitzar l’ús d’assecadors, planxes o eines de calor.
  • Evitar pentinats molt tibants, com trenes o cues ajustades, així com accessoris que exerceixin pressió continuada sobre el cuir cabellut (p. ex., auriculars de diadema).
  • Protegir el cuir cabellut davant l’exposició solar (gorres, mocadors o productes de cura capil·lar amb fotoprotecció).

Cura de les celles i les pestanyes

Les celles i les pestanyes també requereixen cures específiques durant el procés de recuperació. Per això es recomana:

  • Prioritzar maquillatges i desmaquillants suaus, evitant especialment els productes resistents a l’aigua o de difícil retirada, ja que poden resultar més agressius per a la pell i les pestanyes.
  • Evitar productes irritants a la zona ocular.
  • Consultar un professional mèdic abans d’utilitzar productes específics, com ara sèrums estimuladors del creixement.

A més de les cures locals, alguns hàbits generals poden afavorir una recuperació saludable:

  • Mantenir una bona alimentació i hidratació.
  • Fer massatges suaus al cuir cabellut per estimular la zona.
  • Respectar els temps naturals de recuperació, entenent que el procés pot variar entre persones.

Cura del cabell, de les celles i de les pestanyes després d’un tractament oncològic

 

Valor emocional de l’autocura

La cura del cabell no només té una dimensió física, sinó també un component emocional important. Després d’un procés oncològic, la percepció corporal es pot veure alterada, fet que pot afectar l’autoestima i la confiança. En aquest context, l’autocura pot afavorir una vivència més positiva del procés de recuperació.

Entre els beneficis més rellevants destaquen:

  • Millora de l’autoestima: recuperar progressivament rutines de cura personal, observar el creixement del cabell o aprendre a cuidar les celles i les pestanyes pot ajudar moltes persones a sentir-se més còmodes amb la seva imatge personal. En alguns casos, recursos d’estètica oncològica com la micropigmentació també poden contribuir a millorar la percepció de la imatge corporal i l’autoestima.
  • Major sensació de control durant la recuperació: mantenir hàbits d’autocura pot aportar una sensació de participació activa en el procés de recuperació i contribuir al benestar emocional després d’aquesta etapa. A més, incorporar estratègies de gestió de l’estrès pot ajudar a afrontar millor els canvis físics i emocionals associats al procés oncològic.
  • Adaptació a la nova imatge: el procés de recuperació capil·lar pot ajudar algunes persones a reconnectar amb la seva imatge prèvia al tractament i, en altres casos, a adaptar-se de manera més positiva a una nova imatge personal quan determinats canvis persisteixen amb el temps.

A més, el suport emocional és clau en aquesta etapa. L’acompanyament per part de professionals sanitaris, d’estètica oncològica i, especialment, de l’àmbit de la psicooncologia, així com compartir experiències amb altres persones que han viscut processos similars, pot contribuir a millorar l’afrontament emocional i el benestar psicològic.

Referències

  1. Freites-Martinez A, et al. Hair disorders in cancer survivors. J Am Acad Dermatol. 2019;80(5):1199-1213.
  2. Wikramanayake TC, et al. Prevention and treatment of chemotherapy-induced alopecia: What is available and what is coming? Curr Oncol. 2023;30(4):3609–3626.
  3. Watanabe T, et al. A multicenter survey of temporal changes in chemotherapy-induced hair loss in breast cancer patients. PLoS One. 2019;14(1):e0208118.
  4. Hair loss (Alopecia) and cancer treatment – National Cancer Institute
  5. Hair Loss and Your Cancer Treatment – Memorial Sloan Kettering Cancer Center
  6. Hair loss – American Cancer Society
  7. Hair loss after chemotherapy: 10 things to know – MD Anderson Cancer Center
  8. Coping with hair loss and thinning – Cancer Research UK
  9. Hair regrowth after cancer treatment – Macmillan Cancer Support
  10. Freites-Martinez A, et al. Hair disorders in patients with cancer. J Am Acad Dermatol. 2019;80(5):1179-1196.

Journaling: escriure per a reconnectar a través de les paraules

Després del càncer, reconnectar amb un mateix és una part essencial del procés de recuperació. Més enllà dels efectes físics, la malaltia pot deixar una empremta emocional profunda, sovint difícil d’expressar amb paraules. En aquest context, el journaling —la pràctica d’escriure de manera regular— pot esdevenir una eina valuosa per donar sortida a les emocions, alliberar tensions i comprendre millor allò viscut.

Escriure permet posar ordre als pensaments, transformar la vulnerabilitat en fortalesa i convertir l’experiència de la malaltia en una oportunitat de creixement personal. No es tracta d’escriure bé ni de crear textos elaborats, sinó d’oferir-se un espai propi, íntim i segur on escoltar-se i expressar-se lliurement.

Què és el journaling i per què pot ajudar després del càncer?

El journaling consisteix a escriure de manera regular i lliure sobre pensaments, emocions i vivències personals. A diferència d’altres formes d’escriptura, com el diari íntim clàssic o l’escriptura creativa, el journaling no busca un resultat estètic ni una narració ordenada. Tampoc pretén “escriure bé”, sinó escriure amb honestedat, sense filtres ni judicis.

Després d’un procés oncològic, algunes persones poden sentir la necessitat de posar paraules a allò viscut. Per això, aquesta pràctica pot ser especialment útil. El càncer sovint comporta canvis físics i emocionals importants, així com una vivència intensa que no sempre és fàcil de compartir amb l’entorn. Hi pot haver moments de silenci, de cansament emocional o de sensació que els altres no acaben d’entendre tot el que s’ha viscut.

En aquest sentit, l’escriptura es converteix en un espai segur: no hi ha normes, ni expectatives, ni mirades externes. El quadern pot acollir tot allò que costa dir en veu alta, oferint un lloc on les emocions tenen cabuda tal com són.

Beneficis del journaling per la gestió emocional després de la malaltia?

Diversos estudis han mostrat que l’escriptura expressiva pot tenir beneficis tant emocionals com físics. En el context del càncer, el journaling pot ajudar a gestionar millor l’impacte emocional del procés viscut.

Un dels principals beneficis és la possibilitat d’expressar emocions sovint reprimides. La por a la recaiguda, la incertesa, la ràbia, la tristesa o el cansament emocional són sentiments habituals després del tractament. Escriure permet donar-los forma i nom, cosa que sovint alleuja la càrrega emocional.

A més, el journaling pot contribuir a reduir l’estrès i l’ansietat. Posar per escrit els pensaments repetitius ajuda a ordenar-los i a prendre distància d’aquelles preocupacions que sovint es queden “a dins” i ocupen molt espai mental.

L’escriptura també pot millorar la sensació de control. Durant el càncer, moltes decisions depenen del sistema sanitari i dels tractaments, i això pot generar una sensació de pèrdua de control sobre la pròpia vida. Escriure és una manera de recuperar una veu pròpia i de reconnectar amb les pròpies necessitats i desitjos.Per altra banda, el journaling afavoreix l’autoacceptació. Escriure sense filtres permet validar el que se sent, sense culpa ni exigència, i reconèixer que totes les emocions formen part del procés de recuperació.

Escriure per integrar l’experiència viscuda

El càncer és una experiència vital que pot deixar una empremta profunda. El journaling pot ajudar a donar sentit a aquest procés i a integrar-lo dins de la pròpia història personal.

A través de l’escriptura, és possible revisar el camí recorregut, reconèixer tot allò que s’ha afrontat i integrat, i incorporar la malaltia com una part de la vida, però no com l’única identitat. Escriure permet passar del “què m’ha passat” al “què he après”, obrint la porta a una mirada més àmplia sobre l’experiència.

Aquest procés pot ajudar a identificar canvis en les prioritats, a descobrir fortaleses personals que potser no es coneixien i a construir una nova manera de mirar el futur. Per a moltes persones, escriure també és una manera de tancar etapes i d’obrir-ne de noves, amb més consciència i autoconeixement.

 

Exercicis pràctics per començar a escriure sense por

Iniciar-se en el journaling no requereix experiència prèvia ni habilitats especials. L’important és trobar una manera pròpia de començar, sense pressió. Una opció senzilla és l’escriptura lliure durant cinc o deu minuts. Consisteix a escriure sense pensar gaire, sense corregir ni rellegir, deixant fluir els pensaments tal com venen.

També poden ajudar les frases d’inici, com ara:

  • “Avui em sento…”
  • “El que més m’ha costat d’aquest procés ha estat…”
  • “Una cosa que he descobert sobre mi…”

Un altre exercici útil és escriure cartes que no cal enviar: a un mateix abans o després del càncer, al propi cos o fins i tot a la malaltia. Aquest tipus d’escriptura pot ajudar a expressar emocions pendents i a tancar cercles.

Finalment, fer llistes pot ser una manera accessible de començar: coses que han ajudat durant el procés, petits assoliments del dia a dia o moments de gratitud. El missatge clau és que no cal escriure cada dia ni “fer-ho bé”; cada persona pot trobar el seu ritme i la seva manera.

Autoconeixement i expressió emocional com a part de la recuperació

La recuperació després del càncer va més enllà del cos. Inclou també l’esfera emocional i personal, i requereix temps, paciència i eines que ajudin a reconnectar amb un mateix.

El journaling pot ser una eina complementària a altres suports, com l’acompanyament psicològic, els grups de suport o la xarxa social i familiar. Escriure no substitueix aquests recursos, però pot reforçar-los i afavorir un procés de recuperació més conscient.

Entès com un acte d’autocura i respecte cap a un mateix, escriure pot esdevenir un espai de trobada interior. Cada paraula escrita és una manera de reconnectar, d’escoltar-se i d’avançar, pas a pas, en el camí de la recuperació.

Referències

  1. Cancer Care. Healing with words: journaling and reflecting throughout treatment.
  2. Oncology Nurse Advisor. Books, movies, and journaling aid coping during, after cancer treatment.
  3. Cancer GO. Journaling during cancer.
  4. Baikie, K. A., & Wilhelm, K. (2005). Emotional and physical health benefits of expressive writing. Advances in Psychiatric Treatment.
  5. Smyth, J. M. (1998). Written emotional expression: effect sizes, outcome types, and moderating variables. Journal of Consulting and Clinical Psychology.
  6. Roche Pacientes. El poder liberador de la escritura.
  7. Fundación Kãlida. Escritura y cáncer: ¿Cómo te puede ayudar?

 

Dieta antiinflamatòria per cuidar la salut després del càncer

Després de superar un càncer, moltes persones busquen maneres de cuidar la seva salut i sentir-se millor en el dia a dia. L’alimentació és un dels pilars de l’estil de vida saludable i pot contribuir a millorar el benestar general, l’energia i la qualitat de vida a llarg termini.

En aquest context, sovint es parla de la dieta antiinflamatòria. Aquest concepte no fa referència a una alimentació específica ni a una pauta terapèutica, sinó a un patró alimentari saludable, alineat amb les recomanacions de les principals organitzacions internacionals, que pot ajudar a reduir o alentir processos inflamatoris crònics i a cuidar la salut després dels tractaments oncològics.

Què és la inflamació i què vol dir alimentació antiinflamatòria?

La inflamació és una resposta natural del cos davant d’una infecció, una lesió o una agressió externa. Aquesta inflamació aguda (de resposta immediata i de curta durada) és necessària i forma part dels mecanismes de defensa de l’organisme.

El problema apareix quan la inflamació es manté de manera continuada en el temps, en forma d’inflamació crònica de baix grau. Aquest tipus d’inflamació s’ha relacionat amb diverses malalties cròniques i pot estar influenciada per diferents factors de l’estil de vida, com l’activitat física, el descans i l’alimentació.

Quan parlem de dieta antiinflamatòria, ens referim a un patró alimentari que:

  • prioritza aliments frescos i poc processats,
  • afavoreix el consum d’aliments d’origen vegetal,
  • utilitza greixos saludables,
  • i limita el consum d’aliments ultraprocessats, sucres afegits i carns processades.

Aquest enfocament és coherent amb la dieta mediterrània i amb les recomanacions generals de salut per a les persones que han superat un càncer.

Què diu l’evidència científica?

En els darrers anys, diversos estudis han analitzat la relació entre el potencial inflamatori de la dieta i la salut de les persones que han superat un càncer. Algunes investigacions han observat que seguir una dieta amb un menor potencial inflamatori s’associa amb millors resultats de salut global, com una millor supervivència general.

És important destacar que la major part d’aquestes dades provenen d’estudis observacionals, és a dir, estudis on només s’observen i s’analitzen dades sense intervenir ni modificar el comportament de les persones. Això vol dir que no es pot establir una relació directa de causa i efecte, ni afirmar que una dieta antiinflamatòria previngui recidives, substitueixi els tractaments mèdics o s’apliqui igualment en tots els tipus de càncer.

Tot i això, les principals organitzacions internacionals, com el World Cancer Research Fund o l’American Cancer Society, coincideixen a recomanar que persones que han superat un càncer adoptin un patró alimentari saludable, equilibrat i sostenible, similar al que es considera una dieta antiinflamatòria.

Dieta antiinflamatòria a la pràctica

Adoptar una dieta antiinflamatòria no implica seguir normes estrictes, sinó fer eleccions quotidianes que, en conjunt, afavoreixin la salut.

Aliments que es recomana prioritzar

  • Verdures i hortalisses variades, millor de diferents colors per tal d’afavorir la diversitat de nutrients com vitamines i antioxidants.
  • Fruita sencera, és a dir, no en forma de suc. Ingerir la fruita sencera aporta beneficis com l’augment de la fibra, que regula l’absorció dels sucres i millora el control glucèmic. A més, augmenta la sensació de sacietat i redueix el risc de consum excessiu de sucres lliures.
  • Llegums, com llenties, cigrons o mongetes, que també aporten fibra, són una font de proteïna d’origen vegetal, baixes en greixos poc saludables i riques en antioxidants i micronutrients.
  • Cereals integrals, com la pasta, el pa i l’arròs integrals, la civada o la quinoa.
  • Oli d’oliva verge extra com a greix principal, i altres greixos d’origen vegetal (com els dels fruits secs i llavors) rics en àcids grassos insaturats que juguen un paper important en modular la inflamació.
  • Fruits secs, com anous, ametles o anacards, i llavors com les de xia o lli.
  • Peix i marisc, especialment el peix blau, com sardines, seitons, truita, verat o salmó, entre d’altres.
  • Altres proteïnes animals com les carns blanques de pollastre o gall dindi, i també de conill.

Aliments que es recomana limitar

  • Carns processades, com embotits, i altres productes com hamburgueses industrials o patés.
  • Consum elevat (més de 2-3 racions per setmana) de carn vermella, com la carn de vedella, xai, porc o cavall.
  • Begudes ensucrades, com els refrescos, begudes energètiques, sucs amb sucres afegits, batuts o infusions comercials.
  • Brioixeria, galetes, pastissos i dolços habituals.
  • Aliments ultraprocessats rics en sucres, sal i greixos de baixa qualitat, com els cereals ensucrats, el menjar ràpid (fast food), els lactis industrials ensucrats o els ‘pica-pica’ salats i fregits.
  • Begudes alcohòliques.

A més a més, es recomana que l’aigua sigui la beguda principal per estar ben hidratat, i que els plats s’organitzen repartint les porcions d’acord amb l’anomenat ‘Plat de Harvard’:

  • La meitat del plat amb fruites i verdures de diferents colors, que aportin fibra, vitamines i antioxidants.
  • Un quart del plat amb proteïnes saludables, prioritzant les mencionades anteriorment.
  • L’últim quart del plat amb cereals integrals.
  • Petites quantitats de greixos saludables, com l’oli d’oliva, els fruits secs o les llavors.

L’objectiu és construir una alimentació basada en aliments poc processats, adaptada als gustos i a les necessitats de cada persona.

Tècniques culinàries recomanables

La manera de cuinar també influeix en la qualitat de l’alimentació. Algunes recomanacions generals són:

  • Prioritzar tècniques de cocció suaus, com el vapor, el bullit, el forn o els guisats.
  • Limitar els fregits freqüents.
  • Utilitzar herbes aromàtiques i espècies per a potenciar el sabor i reduir l’excés de sal.
  • Prioritzar plats senzills i cuinats a casa sempre que sigui possible.

Aquestes estratègies ajuden a mantenir el valor nutricional dels aliments i a seguir una alimentació saludable de manera sostinguda.

 

 

Relació entre la dieta antiinflamatòria i la salut digestiva

Moltes persones que han superat un càncer poden presentar canvis o molèsties digestives derivades dels tractaments o del propi càncer. En general, una alimentació rica en aliments d’origen vegetal i fibra pot contribuir a la millora de la salut intestinal.

Tanmateix, no totes les persones toleren igual aquest tipus d’alimentació. Per aquest motiu, és important:

  • introduir els canvis de manera progressiva,
  • adaptar els aliments, les quantitats i les textures segons la tolerància individual,
  • i tenir en compte les recomanacions específiques en cas de seqüeles digestives.

Davant de símptomes persistents o dubtes, és recomanable consultar amb professionals de la salut especialitzats.

 Referències

Cançons que celebren la vida: la recuperació del càncer en la música

La música és una poderosa eina d’expressió que ha acompanyat moltes persones en el seu procés de recuperació després del càncer. Artistes que han viscut aquesta malaltia han plasmat les seves emocions en cançons que reflecteixen la por, l’esperança i la superació, convertint-les en himnes nacionals i internacionals. En aquest article, analitzarem com mostren el procés en les lletres, i parlarem també d’altres artistes compromesos amb la causa contra el càncer.

 

La música com eina d’expressió de les emocions en el procés de recuperació del càncer

La música té un impacte profund en les emocions. Durant i després del càncer, les melodies poden ajudar a expressar sentiments complexos com la incertesa, la tristesa, la fortalesa o l’esperança. Moltes persones troben en la música un espai segur on poden alliberar les seves emocions, facilitant així el seu procés de recuperació. Connectar amb les cançons fa que les persones se sentin acompanyades i proporciona alleujament en els moments més difícils.

 

A més de l’impacte emocional, diversos estudis han demostrat que la música té beneficis terapèutics tant físics com psicològics. En l’àmbit clínic, la musicoteràpia s’ha utilitzat per reduir l’estrès, l’ansietat i el dolor en pacients oncològics.

 

Molts artistes diagnosticats amb càncer han trobat en la música un vehicle per expressar la seva experiència i compartir el seu procés de recuperació amb el món. Exemples d’això són:

Molts artistes diagnosticats amb càncer han trobat en la música un vehicle per expressar la seva experiència i compartir el seu procés de recuperació amb el món. Exemples d’això són:

 

  • Kylie Minogue: va ser diagnosticada amb càncer de mama el 2005. Les seves cançons “No More Rain” i “Flower” reflecteixen el seu procés durant la malaltia.
    • “No More Rain” transmet una sensació d’alliberament i renaixement, utilitzant la metàfora de la pluja que s’atura per simbolitzar la fi d’una etapa difícil. La tornada de la cançó, amb la seva “onada d’amor” i “colors de l’arc de Sant Martí”, representa una transformació emocional. L’al·lusió a “un altre dia” i “una segona oportunitat” reforça la idea que sempre és possible tornar a començar.
    • Per altra banda, “Flower” és una reflexió sobre la fragilitat de la vida i la incertesa del futur. La cançó es concep com una carta a un fill que potser mai arribarà a tenir, evocant la sensació d’estar en un equilibri delicat entre la vida i la possibilitat de la mort.

 

  • Anastacia: va enfrontar el càncer de mama en dues ocasions. En les seves cançons “Heavy On My Heart” i “Sick And Tired“, va plasmar la lluita emocional que va viure durant la seva malaltia.
    • “Heavy On My Heart” simbolitza el pes emocional de la malaltia i el desig d’alliberament. A través de metàfores com un violí sense cordes i un llenç que canta cançons del passat, la lletra evoca una sensació de pèrdua i nostàlgia. La repetició de “heavy on my heart” reforça la càrrega emocional constant i la necessitat de trobar alleujament i pau.
    • Per altra banda, “Sick And Tired” representa la frustració i l’esgotament d’enfrontar-se repetidament als desafiaments de la malaltia. La lletra expressa un cansament profund i una necessitat de canvi, a més d’incorporar frases com “floating on air” per simbolitzar la sensació d’alleujament i llibertat.

 

  • Melissa Etheridge: l’artista nord-americana va superar el càncer de mama que li van diagnosticar durant una de les seves gires, i va decidir no amagar-se de la vida pública i mostrar els canvis físics del seu procés de tractament i recuperació.
    • ‘I Run For Life’: aquesta cançó la va escriure a petició de la companyia de cotxes Ford pel motiu d’una campanya de conscienciació del càncer, i ràpidament es va convertir en un himne per a les persones que han superat la malaltia.

 

 

Cançons que s’han convertit en himnes de la causa contra el càncer

Algunes cançons han transcendit el seu caràcter personal per convertir-se en autèntics himnes de suport i conscienciació sobre el càncer:

 

  • “Eso que tú me das” (Jarabe de Palo): aquesta cançó, publicada poc abans de la mort de Pau Donés, és una emotiva carta de gratitud a la vida i a les persones que el van envoltar. A través d’una melodia optimista i una lletra senzilla, però profunda, el líder de Jarabe de Palo transmet la importància de valorar cada moment i agrair les experiències viscudes, convertint-la en un missatge de comiat ple d’amor i positivisme.

 

  • “Vivir” (Rozalén con Estopa): creada per a la iniciativa solidària Por Ellas en suport a la causa contra el càncer, aquesta cançó s’ha convertit en un símbol de força i alè per a aquells que afronten la malaltia.

 

  • “Som guerrers” (Porta): un crit d’esperança i resistència, un himne que recorda que la valentia i la determinació són essencials per superar qualsevol adversitat.

 

  • “Color esperanza” (Diego Torres): tot i que aquesta cançó la va compondre l’artista Coti en un moment personal transcendental no relacionat amb el càncer, el cant a l’esperança de la lletra l’ha convertida en un himne reconegut en tot el món i representatiu no només de la malaltia, sinó també d’altres moments de crisi com la pandèmia de la covid, en 2020.

 

  • “Soy” (Vanesa Martín): himne d’empoderament i resiliència. Vanesa Martín ens ofereix una composició que parla de la identitat, la fortalesa i la capacitat de reinventar-se després de moments difícils. Amb una lletra que transmet superació i una melodia envoltant, aquesta cançó ha estat una font d’inspiració per a moltes persones en situacions d’adversitat.

 

  • “Dando la cara por ti” (Himne de l’AECC): representa la solidaritat i el suport a aquells que s’enfronten al càncer. Interpretada per diversos artistes, la cançó forma part d’una iniciativa de l’AECC per visibilitzar la importància de l’acompanyament i el suport social en el procés de la malaltia. El seu missatge reforça la idea que ningú ha d’enfrontar el càncer en solitud.

 

  • “Compta amb mi” (Txarango): una declaració de suport incondicional, una melodia carregada de metàfores poètiques que transmeten companyia, consol i la promesa de ser-hi en els moments més difícils.

 

  • “Y a ti nadie te quiere” (Conchita, Julia Medina i Paula Mattheus): aquest tema forma part d’una campanya solidària recent que dona suport a la investigació i l’acompanyament emocional dels pacients amb càncer. La seva lletra aborda el sentiment de vulnerabilitat i la importància del suport en els moments més difícils.

 

  • “Just Stand Up!”: en aquesta cançó, les cantants Mariah Carey, Beyoncé, Mary J. Blige, Rihanna, Fergie, Sheryl Crow, Melissa Etheridge, Natasha Bedingfield, Miley Cyrus, Leona Lewis, Carrie Underwood, Keyshia Cole, LeAnn Rimes, Ashanti i Ciara, es van unir en la iniciativa ‘Stand Up To Cancer’ per captar fons pel càncer de mama. La retransmissió de l’actuació va recaptar al voltant de 100 milions de dòlars.

 

  • “Coming Out Of The Dark”: aquesta cançó de Gloria Estefan parla de la seva recuperació d’un accident de trànsit en el qual quasi va perdre la vida. El seu home, durant un dels trasllats en helicòpter a l’hospital de la cantant, va veure un raig de sol enmig de la foscor i va escriure en un paper la metàfora d’estar sortint d’aquesta. La cançó està dedicada a totes les persones al seu voltant, per expressar com són d’importants per a ella. Tot i no ser una cançó dedicada especialment al càncer, el missatge que transmet serveix per a les persones que superen qualsevol tipus de malaltia o situació adversa.

 

Artistes compromesos amb la causa

Molts artistes han utilitzat el seu talent i la seva visibilitat per donar suport a iniciatives, recaptar fons i transmetre missatges d’esperança a través de les seves cançons i participacions en esdeveniments benèfics. A continuació, destaquem alguns dels més compromesos amb aquesta causa:

 

  • Pau Donés (Jarabe de Palo): la seva història és un testimoni de lluita i resiliència. Diagnosticat amb càncer el 2015, va utilitzar la seva música per parlar sobre la vida, la gratitud i la importància d’aprofitar cada moment. El seu últim àlbum, Tragas o escupes, llançat pocs mesos abans de la seva mort el 2020, és una obra plena de missatges d’amor i acceptació.

 

  • Rozalén: ha demostrat en múltiples ocasions el seu compromís amb la causa. Des de la seva participació en Cadena100 Por Ellas, un esdeveniment solidari dedicat a recaptar fons per a la investigació del càncer de mama, fins a la composició de cançons que aborden el valor de la vida i la superació personal.

 

  • Estopa, Macaco i Pablo López: aquests artistes han col·laborat activament en diverses iniciatives solidàries. Han participat en concerts benèfics, campanyes de sensibilització i projectes com La Marató de TV3, un esdeveniment anual dedicat a la recaptació de fons per a la investigació de malalties greus, incloent-hi el càncer. La seva música i la seva implicació han ajudat a donar visibilitat al compromís contra la malaltia i a fomentar el suport als afectats.

 

  • Chambao: la banda liderada per La Mari, diagnosticada amb càncer de mama als 30 anys, ha utilitzat la seva música per transmetre missatges de superació i esperança. La seva experiència personal amb la malaltia ha convertit La Mari en una referent per a moltes persones que travessen un procés similar.

 

  • Sau30: amb la cançó “Saludant els àngels”, aquesta banda ha donat veu a la campanya “Pebrots contra el càncer 2021” a Catalunya. La peça, impulsada per la FECEC, s’ha convertit en un símbol de suport i solidaritat, mostrant com la música pot servir de pont entre els pacients, les seves famílies i la societat.

 

Aquests artistes, amb les seves cançons i la seva implicació en causes solidàries, han demostrat que la música és molt més que entreteniment: és una font de suport, un mitjà per sensibilitzar i una eina poderosa per transmetre esperança a aquells que més ho necessiten.

 

Playlist

 

 

Referències

 

  1. Cadena100 ‘Por Ellas’
  2. ‘Eso que tú me das’
  3. La música disminueix l’ansietat en els malalts de càncer
  4. Cançons plenes de força i positivisme
  5. Les frases més inspiradores de set cançons de suport en la lluita contra el càncer de mama
  6. Rozalén en la història de Cadena100 ’Por Ellas’ 
  7. Significat de les lletres: No More Rain; Flower; Heavy On My Heart; Sick And Tired
  8. La història de ‘Color esperanza’
  9. ‘Saludant els àngels’ de Sau30 és la nova banda sonora de la lluita contra el càncer 
  10. ‘Living my truth Melissa Etheridge’ 
  11. ‘Rock Icon’s Musical Talent Shines Through Cancer Journey’
  12. ‘Just Stand Up!’
  13. ‘Coming Out Of The Dark’

 

Com establir rutines saludables per tornar a la normalitat

La importància de les rutines després del càncer per a la recuperació i la sensació de normalitat

Les rutines són els costums de fer certes coses d’una manera més o menys automàtica. És a dir, són els hàbits que adquirim per la pràctica repetida d’activitats en la vida diària, com ara els horaris que seguim o les activitats que fem. Les rutines són importants al llarg de la vida, però ho són més importància per a les persones que han superat un càncer.

Alguns dels motius pels quals les rutines poden contribuir a restaurar l’equilibri físic i emocional després del càncer són que estructurar els dies ajuda a reduir l’estrès i la incertesa i, també, que fan sensació de control i seguretat sobre la vida diària. A més, afavoreixen l’adherència dels hàbits saludables, cosa que és important si s’han de fer canvis en la vida quotidiana, com per exemple augmentar l’activitat física.

En aquest article, repassarem com una rutina pot ajudar a la vida després del càncer, i de quina manera començar a establir-la i a mantenir-la en el temps, per tal que sigui una aliada que ajudi a enfortir la confiança i l’autoestima.

Com crear una rutina personalitzada saludable, incloent-hi exercici, alimentació i descans

Tenir una rutina és important en el procés de recuperació. Alguns dels elements clau que es recomana incloure en una rutina saludable són l’exercici físic adaptat, l’alimentació equilibrada i el bon descans pels beneficis demostrats que tenen sobre els pacients.

Això no obstant, el més important a l’hora d’establir-ne una és que sigui efectiva. És a dir, que la persona sigui capaç de mantenir els hàbits en el temps i incorporar-los realment a la seva vida diària. Per això, quan es tracta de canviar diversos factors de la vida quotidiana es recomana fer els canvis de manera progressiva, per evitar l’esgotament i la falta de continuïtat. Així, en el cas de la pràctica d’activitat física, es podria començar incorporant un dia d’exercici, i un segon al cap de dues setmanes. A més a més, és important que cadascú adapti la rutina segons les seves preferències, ja que hi haurà gent que preferirà llevar-se aviat; i d’altra, que serà més productiva cap al tard.

Els professionals de l’equip mèdic poden assessorar a l’hora de començar a incorporar els canvis, perquè són els que millor coneixen la història de cada pacient i les seves necessitats físiques i emocionals. Igualment, els recursos que ofereixen algunes entitats poden ser de gran ajuda en el procés d’integració dels canvis i l’adquisició de nous hàbits. Algunes iniciatives, com ara Rutinoterapia, acompanyen durant tot el procés amb tallers i cursos online per a ajudar les persones a sentir-se millor durant el canvi.

A més a més, per als més aficionats a les tecnologies existeixen aplicacions mòbils i eines digitals que permeten enregistrar les rutines. Algunes d’aquestes aplicacions són com un joc, on assolir els objectius fixats dona punts i premis que poden ser una font de motivació.

 

 

 

Consells per mantenir rutines en moments difícils

Tot i que les rutines, la constància i la continuïtat són importants, en moments difícils pot ser complicat mantenir la força per a complir-les. És important, aleshores, tenir en compte alguns factors que ajuden a mantenir-les:

 

  • Ser flexibles: inclús seguint una rutina, la flexibilitat és clau per garantir la continuïtat. És fonamental poder ajustar-la a les necessitats de cada moment, segons l’estat físic i emocional.
  • Tenir una xarxa de suport: mantenir la rutina depèn també de tenir persones al voltant, com familiars, amics o grups de suport, que facin els canvis al mateix temps. Així, en moments difícils, aquestes persones poden ajudar i motivar a continuar endavant.
  • Dividir les grans fites en petits passos: la sensació de progrés és important per mantenir la motivació i la confiança en el canvi. A algunes persones també els pot servir d’ajuda fer un registre dels avanços i visualitzar el progrés.
  • Recordar el propòsit i els beneficis a llarg termini de l’esforç que es fa.

 

Mantenir l’equilibri entre les rutines diàries i la vida social

Tot i que parlar de rutines pot recordar a les activitats que es fan per obligació, també és important reservar temps per l’oci. La planificació es fa per tractar d’integrar tant activitats socials com laborals, amb l’objectiu d’equilibrar el treball, el descans i el lleure. Així, planificar aquest temps és tan important com reservar temps per a altres dedicacions.

Pel que fa a les activitats socials, s’ha de considerar que estar socialment actiu no implica haver de participar en totes les activitats que es presentin, sinó en aquelles que generin benestar. Aquestes activitats poden ser la pràctica d’aficions, gaudir de temps amb amics o familiars, sortir a passejar o, simplement, tenir moments de tranquil·litat amb o sense companyia.

No obstant, escoltar-se i identificar quan el cos necessita descansar és important per ajustar la rutina, augmentant el temps de descans o desconnexió, incloent la desconnexió digital per millorar la qualitat del repòs. Així, en setmanes més atrafegades potser optar per activitats d’oci més relaxades és una bona opció, reservant les activitats més dinàmiques per a moments menys demandants.

D’altra banda, també és fonamental per a les persones que han superat un càncer mantenir una bona comunicació amb l’entorn: manifestar i respectar les necessitats en cada moment, per poder gaudir d’un temps de qualitat.

En definitiva, la planificació i les rutines són una estratègia per facilitar la vida diària i l’adopció de canvis cap a un estil de vida més saludable, on també hi hagi espai per al descans i l’oci, i que permetin gaudir millor del temps de qualitat.

 

Referències

El paper de la rehabilitació en el càncer i els seus beneficis

Tant el càncer com els tractaments d’aquesta malaltia poden originar problemes físics, cognitius i de mobilitat, que interfereixen en la vida diària, la reincorporació a la feina, o la continuació dels tractaments… Per la qual cosa, els pacients i les persones que han superat un càncer es poden beneficiar dels programes de rehabilitació.

 

La rehabilitació després del càncer és un procés que s’adapta a les necessitats individuals de cada persona i es centra a millorar la qualitat de vida, recuperar la funcionalitat i la reintegració a les activitats diàries. En aquest article, repassarem quins poden ser els beneficis de seguir un programa de rehabilitació, com i quan s’ha de dur a terme aquesta rehabilitació, i quins són els serveis disponibles per a les persones que han passat per un procés oncològic.

 

  • Beneficis de seguir un programa de rehabilitació

Els objectius dels programes de rehabilitació del càncer són diversos, però estan orientats a mantenir la salut física i mental dels pacients abans, durant i després del tractament, reduint així l’impacte negatiu que pot tenir el càncer en el dia a dia i afavorint la recuperació plena de la qualitat de vida abans del diagnòstic.

 

Per una banda, la rehabilitació busca ajudar a mantenir una vida activa durant tot el procés de la malaltia, sense haver de rebutjar a participar en les tasques de la vida quotidiana, tant a casa com a la feina. Per altra banda, tracta de prevenir i reduir els efectes secundaris i les seqüeles que poden quedar després dels tractaments. D’aquesta manera, permet millorar la qualitat de vida de les persones una vegada superat o cronificat el càncer.

 

  • Quan s’ha de seguir una rehabilitació

El moment d’iniciar el procés de rehabilitació pot variar, però factors com l’aparició de problemes de mobilitat, dolor o debilitat, o dificultats per pensar amb claredat, són determinants per iniciar un programa de rehabilitació. Identificar aquests símptomes és important perquè com més aviat s’iniciï la rehabilitació, millor.

 

De fet, els processos de rehabilitació de vegades comencen abans inclús dels tractaments, avaluant la situació de cada persona (estat físic i mental, força, activitat, etc.), i preparant el cos i la ment per prevenir els possibles problemes que puguin sorgir dels tractaments.

 

  • Diferents àrees que pot abordar la rehabilitació

La rehabilitació pot abordar diferents aspectes relacionats amb la salut, no només física, sinó també psicològica i social. Podem destacar les següents àrees de la rehabilitació:

 

  • Rehabilitació física: fa referència als exercicis per millorar la força i la capacitat aeròbica, flexibilitat i mobilitat que afecten les tasques quotidianes (vestir-se, alçar-se, caminar, dutxar-se), i també problemes de deglució, tractament de cicatrius, reeducació postural, o drenatge limfàtic, problemes de salut sexual o de control d’esfínters.
  • Rehabilitació psicològica: es relaciona la intervenció psicològica i la psicoteràpia necessària per gestionar l’estrès, l’ansietat, i altres emocions que poden sorgir durant i després del tractament, així com problemes cognitius, de memòria i dificultats per a pensar amb claredat.
  • Rehabilitació nutricional: es refereix a l’assessorament nutricional per a recuperar la salut i el benestar, així com per a la integració d’hàbits d’alimentació saludable.
  • Rehabilitació social: és l’ajuda per a la reintegració en la vida quotidiana i les relacions socials. Inclou aspectes com l’acompanyament en la tornada a la feina, la possible adaptació al lloc de treball, la tramitació de prestacions, així com altres factors socioeconòmics que es poden veure afectats pel diagnòstic i tractament.

 

Donat l’ampli ventall d’aspectes a cobrir per la rehabilitació, són molts també els especialistes implicats en el procés: metges rehabilitadors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes i psicòlegs, entre altres, són els que s’encarreguen d’acompanyar als pacients durant la recuperació.

 

 

  • Quins serveis de rehabilitació hi ha disponibles?

La rehabilitació està disponible tant en centres sanitaris públics com en privats, a Espanya. En primer lloc, els grans hospitals, com ara l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a rcelona, tenen un servei específic per a pacients oncològics que treballa en coordinació amb els diferents serveis i unitats de l’hospital i d’altres centres de salut associats. A més a més, existeixen clíniques especialitzades en la rehabilitació de pacients de càncer.

 

Per altra banda, associacions i entitats com l’AECC o la FECEC, ofereixen tallers i sessions orientats a la rehabilitació des dels diferents abordatges mencionats anteriorment, com ara cursos de pilates, ioga i exercici terapèutic, però també grups de suport i acompanyament emocional. Algunes d’aquestes entitats també ofereixen sessions més específiques, dirigides a grups concrets de persones, com ara tallers de prevenció del linfedema o de recuperació de la veu per a persones laringectomitzades.

 

En definitiva, la rehabilitació ofereix a les persones que passen pel procés del càncer moltes opcions per tractar de mantenir la seva qualitat de vida i benestar, tant físic com emocional, durant totes les fases de la malaltia. Aquests recursos estan disponibles als pacients, i són una oportunitat per emprendre de la millor forma el camí cap a la recuperació.

 

 

Referències

 

 

Alcohol i càncer

Tot i que en moltes cultures el consum d’alcohol està àmplia i socialment acceptat, les begudes alcohòliques tenen un impacte negatiu en la salut. A Espanya, per exemple, hi ha molta tradició d’elaboració i consum de vi. A aquest se li associen propietats beneficioses per la presència d’antioxidants com el resveratrol, que està present al raïm. No obstant això, l’alcohol és nociu per a la salut, i el seu consum està directament relacionat amb un increment en el risc de patir càncer.

De fet, segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), al voltant del 4% dels diagnòstics de càncer en el món en 2020 es van atribuir al consum de begudes alcohòliques. En aquest article farem un repàs de la relació que tenen el consum d‘alcohol i el càncer, i el paper que juga en el risc de recaiguda.

 

Per què hi ha relació entre el consum d’alcohol i l’augment de risc de patir càncer

Els mecanismes pels quals l’alcohol augmenta el risc de càncer són diversos. Per una banda, al metabolitzar-se, es genera una substància denominada acetaldehid, que és tòxica i danya a l’ADN i les proteïnes de les cèl·lules. Per altra banda, l’alcohol augmenta la generació de molècules oxidants, que també poden danyar a l’ADN, les proteïnes i els lípids (greixos). A més, augmenta la producció d’estrogen, que està relacionada amb un major risc de càncer de mama, i interfereix en la descomposició i assimilació de nutrients importants, com algunes vitamines, el folat i els carotens.

El consum d’alcohol, doncs, pot augmentar fins a un 60 % el risc de patir certs tipus de càncer, com ara el càncer de cap i coll (incloent-hi boca, faringe i laringe), fetge, esòfag, mama i colorectal. La freqüència, la quantitat i el tipus de begudes que es consumeixen poden variar el risc associat al consum d’alcohol. D’aquesta manera, com major és el consum, major és l’augment del risc associat.

Tot i que la reducció del consum d’alcohol redueix també el risc de patir càncer al cap dels anys, potser que aquest risc no s’elimini per complet, inclús reduint el consum a zero depenent de les quantitats que s’hagin consumit al llarg de la vida. Les xifres estimen que reduint el consum de quatre o més begudes diàries, a una o menys, el risc de càncer de fetge es veu reduït en un 21%, el colorectal en un 31%, i el de mama en un 30%.

 

L’alcohol i el risc de recaiguda després del càncer

La recaiguda o recurrència és quan el càncer torna després d’un tractament. Durant els tractaments, el consum d’alcohol pot interactuar amb els medicaments i empitjorar els efectes secundaris, com ara úlceres o sequedat bucal, deshidratació o pèrdua de nutrients. Per la qual cosa, no es recomana el consum de begudes alcohòliques.

Però, una vegada superat un càncer, no hi ha una clara evidència científica de l’impacte que té el consum d’alcohol en el risc de recurrència. Hi ha estudis que determinen que, en el cas del càncer de mama, el consum d’alcohol no es relaciona amb una supervivència més baixa o risc de recaiguda. No obstant, aquests estudis tenen limitacions ja que es basen en enquestes on, potser per falta de memòria o per l’estigma associat al consum d’alcohol, les persones participants no van informar adequadament del seu consum real d’alcohol.

Malgrat això, altres estudis sí que demostren que el consum moderat i excessiu pot incrementar el risc de recaiguda i reduir les taxes de supervivència, especialment en els càncers de cap i coll, fetge, mama (en dones) i intestí (en homes). A més a més, el risc augmenta amb la dosi de consum, que no hauria de superar el d’una beguda al dia per a les dones, i dos per als homes.

Tot i que l’efecte de l’alcohol en la recaiguda no estigui clar, les recomanacions respecte al consum després de superar un càncer són les mateixes que per a la població en general: com menys, millor.

 

 

Resum final i recomanacions

Ser conscients de la relació que tenen l’alcohol i el càncer és el primer pas per tractar de minimitzar aquest factor de risc modificable. A més, és important reflexionar sobre els moments en els quals es consumeixen aquestes begudes: és només en ocasions especials o esdeveniments amb altres persones? O potser es compra de manera habitual a casa i es consumeix diàriament?

 

Evitar l’alcohol completament és l’opció més recomanable, ja que el consum zero és l’únic consum segur que hi ha. No obstant això, en cas de consumir, és important limitar la quantitat de begudes, no beure en grans quantitats ni en excés, i no fer excepcions amb les begudes més acceptades socialment, com el vi. D’aquesta manera, podrem reduir el risc associat a l’alcohol de patir càncer o de la recurrència.

 

A més a més, hi ha d’altres petites accions que poden reduir el risc de patir càncer i que estan a les nostres mans, com ara seguir un estil de vida saludable. Això comporta deixar enrere hàbits com el tabac, i incorporar rutines com la pràctica d’activitat física o la millora dels hàbits alimentaris. En conjunt, el consum de tabac i alcohol augmenta considerablement el risc de patir càncer, especialment els que afecten a la boca, gola i esòfag. Per la qual cosa, la recomanació no només és de deixar de consumir alcohol, sinó també de deixar de fumar.

 

Per contra, les persones que segueixen un estil de vida saludable tenen un 18 % de risc menor de patir aquesta malaltia. Són persones que practiquen exercici, tenen un pes corporal adequat, eviten les begudes ensucrades i el menjar ràpid, prioritzen el consum d’aliments frescs i vegetals, redueixen el consum de carns roges i processades, i el consum d’alcohol.

 

En definitiva, tant abans com després d’un càncer, les recomanacions per reduir el risc de la malaltia són molt semblants. Un estil de vida saludable, que inclogui una dieta equilibrada, la pràctica d’exercici físic, i que abandoni els hàbits tabàquics i de consum d’alcohol, ajudarà a minimitzar el risc associat a aquests factors modificables.

 

 

Referències

Beneficis de l’atenció psicooncològica després d’haver viscut un càncer

Haver viscut una malaltia oncològica té un impacte més enllà de l’estat físic, afectant també aspectes emocionals, a l’ambient familiar i laboral, i a la qualitat de vida. D’aquesta manera, sorgeix la necessitat d’adaptar-se a la nova situació de manera sana i de prendre consciència de la importància de l’autocura a nivell psicològic.

És així com neix la psicooncologia, l’objectiu de la qual és el d’atendre les necessitats psicològiques de la persona que ha tingut una malaltia oncològica, els familiars que ho necessitin i atendre també els professionals dels equips de salut relacionats amb la malaltia. Existeixen diverses alternatives a la disposició de les persones que han viscut una situació d’aquest tipus, així com per als seus familiars o cuidadors. Així, trobem les psicoteràpies individualitzades, les psicoteràpies grupals, o els grups de suport mutu. La participació en aquests recursos de suport psicològic no és obligatòria, no obstant això, hi ha evidència que l’atenció psicooncològica, quan la persona considera que ho necessita, té un efecte gairebé immediat en la millora de la situació emocional.

 

Quan s’hauria d’acudir al psicooncòleg?

El diagnòstic del càncer és habitualment un fet que desestabilitza emocionalment, i una vegada que s’ha viscut l’experiència també poden sorgir pors i inseguretats. La psicooncologia s’encarrega d’atendre les necessitats a nivell psicològic de la persona afectada en el procés i evolució de la malaltia, millorar l’afrontament a la mateixa i repercuteix a beneficiar la qualitat de vida. Acudir a un psicooncòleg pot ser necessari durant el procés de la malaltia, però molt sovint sorgeix la necessitat d’acudir en el període de la remissió de la malaltia, ja que és quan es detecta un augment del malestar emocional, amb l’afectació de l’estat d’ànim. Així doncs, la intervenció psicooncològica pot beneficiar en qualsevol moment, tant a la persona que ha viscut un càncer com a altres membres de la seva família que puguin necessitar-la.

Alguns centres de salut i hospitals ofereixen aquest servei especialitzat d’atenció psicològica, però en cas de no estar disponible, o no tenir accés a ell, hi ha diverses entitats que donen suport als interessats, com les organitzacions federades a la FECEC.

 

Quins són els beneficis de la psicooncologia?

La psicooncologia té diverses funcions que són beneficioses al llarg de tot el procés:

  • Proporcionar eines per a manejar el dolor i alleujar el malestar emocional.
  • Ajudar a mantenir l’autoestima, ja que els tractaments poden afectar l’aspecte físic.
  • Permetre l’alleujament emocional, facilitant l’expressió de pors i preocupacions per la incertesa a tornar a patir la malaltia.
  • Proporcionar les eines psicològiques necessàries per a assumir l’experiència, integrar-la i lentament, tornar a la normalitat.
  • Promoure el suport sociofamiliar enfortint la comunicació entre els afectats i els familiars.
  • Valorar els criteris per a participar en la psicoteràpia grupal i els grups d’ajuda mútua.
  • Ajudar als familiars i cuidadors, fomentant l’autocura i comprendre les seves emocions per a poder adaptar-se de manera saludable a la situació.

 

La psicooncologia és important en totes les fases del càncer:

La psicooncologia és present en totes les fases de la malaltia i aborda les necessitats específiques de cadascuna d’elles per a millorar la qualitat de vida. El paper del psicooncòleg en la remissió és particularment important, ja que acompanya en el procés de tornada a la normalitat, a la rutina, i s’encarrega de treballar les pors a la recaiguda.

Les persones que han viscut un càncer poden presentar seqüeles físiques i psicològiques. Per això, la intervenció psicooncològica juga un paper fonamental ajudant aquestes persones a gestionar les seves emocions i com perceben la vida, contribuint al fet que se sentin millor aconsegueixo mateixos i integrin de manera adaptativa les viviències de cada moment.

 

Quina és la diferència entre la teràpia de grup i els grups d’ajuda mútua (GAM)?

La teràpia psicològica de les persones que han viscut un càncer també ofereix la possibilitat, si es requereix, d’assistir a teràpies de grup i a grups d’ajuda mútua.

 

  • Teràpia de grup:

Les teràpies de grup formen part de la psicoteràpia i ajuden a l’adaptació psicosocial de la persona que ha viscut l’experiència de tenir un càncer. Aquestes teràpies s’enfoquen a fomentar la seva adaptació i afavorir el seu creixement personal. Un bon moment per a iniciar la teràpia de grup és una vegada finalitza el tractament oncològic, que és el punt d’inflexió quan el control passa del personal mèdic a la pròpia persona.

Les teràpies grupals, que poden ser de diversos abordatges psicoterapèutics diferents, s’adapten a les necessitats dels membres que ho componen i estan guiades per un psicoterapeuta que dirigeix les sessions. Solen estar dividides en mòduls que tracten diferents temes, ja que es busca un canvi durador en l’afrontament dels participants, afavorint l’expressió emocional i l’aprenentatge interpersonal. Per això, normalment, s’intenta que el grup sigui homogeni i que es trobin en el mateix estadi de la malaltia.

 

  • Grup d’ajuda mútua:

 

A diferència de les teràpies de grup, els grups d’ajuda mútua no s’engloben dins de la psicoteràpia. Aquests grups són un espai de trobada i suport entre iguals i encara que poden beneficiar la salut mental dels participants, no tenen la figura del psicoterapeuta que mediï les sessions de grup. Els grups d’ajuda mútua es caracteritzen perquè es gestionen ells mateixos, no tenen diferències de rol, s’expressen els sentiments i es comparteixen les experiències viscudes amb altres persones en situació similar. Això permet als participants sentir-se més compresos i acompanyats, reduint l’estrès i la sensació d’impotència.

 

Els familiars i cuidadors també poden fer ús d’aquests grups?

La teràpia grupal i els grups d’ajuda mútua pretenen millorar la qualitat de vida de les persones que han viscut un càncer i la dels seus familiars, ajudant-los a desenvolupar les competències que els permetin manejar el malestar psicològic associat a aquesta situació.

La participació en aquests grups ajuda familiars i cuidadors a comprendre que el càncer afecta tant al pacient com a l’entorn, i dona eines per a aprendre a gestionar les emocions durant el procés o una vegada finalitzada la malaltia.

Existeixen diverses entitats federades a la FECEC, Junts contra el càncer, que proporcionen recursos per a l’orientació i suport psicològic a les persones que comencen aquesta nova etapa després de finalitzar el tractament contra el càncer.

 

Assessorament i suport:

 

Teràpia de grup:

 

Suport clínic:

 

Teràpia sexual i de parella:

 

Grups d’ajuda mútua:

 

Beneficis de l’activitat física després del mieloma múltiple

El mieloma múltiple és un tipus de càncer de la medul·la òssia que es caracteritza pel creixement anormal de cèl·lules plasmàtiques. Aquesta malaltia és relativament poc comú i afecta sobretot a persones grans, sent la mitjana d’edat del diagnòstic els 65 anys, encara que pot aparèixer a partir dels 40 anys.

 

Les persones que pateixen mieloma múltiple poden experimentar una sèrie de símptomes, incloent fatiga, dolor ossi, anèmia, infeccions recurrents i problemes renals. Un dels efectes més comuns del mieloma múltiple és la lesió òssia, ja que el creixement de cèl·lules plasmàtiques anormals pot debilitar els ossos i augmentar el risc de fractures.

 

Importància de l’activitat física després del mieloma múltiple

 

L’activitat física regular té una àmplia varietat de beneficis per a la salut general de les persones, tant físicament com mentalment. Entre els beneficis físics, s’hi inclouen la millora de la salut cardiovascular, la reducció del risc de malalties cròniques, la millora de la salut òssia i muscular, la reducció del risc d’obesitat i diabetis, i la millora de la qualitat del son. A més, també pot ajudar a reduir l’estrès i l’ansietat, millorar l’estat d’ànim i l’autoestima, i augmentar la capacitat de concentració i memòria.

 

Històricament, es creia que el repòs era la millor opció per als pacients amb malalties cròniques com ara el càncer. Tot i això, en els darrers anys nombrosos estudis han demostrat que l’exercici no només no és perjudicial en aquests casos, sinó que fins i tot pot resultar beneficiós. Així doncs, en general, la pràctica d’exercici físic lleu o moderat resulta molt recomanable després del tractament oncològic.

 

El mieloma múltiple pot limitar la capacitat d’una persona per fer exercici físic, però hi ha evidències que indiquen que l’exercici regular és un component essencial per a la recuperació després del mieloma múltiple. Els beneficis de l’activitat física en aquest context inclouen la millora de la salut cardiovascular i òssia, la reducció del risc de fractures òssies, la reducció de la fatiga, l’augment de la força muscular i la millora fisicofuncional del pacient. A més, l’activitat física també pot millorar la qualitat de vida del pacient i promoure un estil de vida actiu així com millorar la tolerància al tractament o la incidència de certs efectes secundaris.

 

 

Principals consells i precaucions

 

Tot i que l’exercici físic pot ser molt beneficiós per a les persones que han passat per un mieloma múltiple, és important tenir en compte alguns consells i precaucions per començar de manera segura i evitar lesions o complicacions. A continuació, es detallen els principals consells i precaucions per començar a realitzar activitat física després del mieloma múltiple:

 

  • Consulti al seu metge: És important que abans de començar qualsevol activitat física parli amb el seu metge, que li indicarà quan començar amb els exercicis, a més del seguiment, l’evolució, i les repeticions i temps d’entrenament més adequats.
  • Comenci amb exercicis suaus: Comenci amb exercicis de baixa intensitat, com caminar, nedar o fer ioga. A mesura que se senti còmode, pot augmentar gradualment la intensitat i la durada.
  • Estableixi metes realistes: Estableixi metes realistes per a la seva activitat física i progressi gradualment. És important escoltar el seu cos i no forçar-se gaire.
  • Faci exercici de forma regular: Intenti fer exercici regularment, encara que sigui caminar cada dia. Això pot ajudar a mantenir-se motivat i veure millores en la salut amb el temps.
  • Trobi un company d’exercicis: Trobar un company pot ser útil per mantenir-se motivat i fer que l’exercici sigui més agradable.
  • Escolti el seu cos: Si sent dolor o fatiga, sensació de mareig o falta d’aire, pari i descansi. Escoltar el cos és fonamental per evitar lesions i permetre una recuperació efectiva.

 

D’altra banda, un dels aspectes més importants que han de recordar les persones que han passat per un mieloma múltiple a l’hora de planejar qualsevol exercici són els seus ossos. Aquestes persones poden tenir el sistema ossi debilitat i, per tant, no haurien de fer esports de contacte o esports d’aventura per evitar lesions.

  • En general, els exercicis aeròbics suaus i moderats, com ara caminar, anar en bicicleta, córrer, nedar o ballar, són recomanables després del mieloma múltiple per millorar la resistència cardiovascular.
  • A més, els exercicis de força i equilibri, com aixecament de peses, ioga, pilates o taitxí, també són molt importants per augmentar la força muscular i millorar l’equilibri, cosa que pot ser especialment important per millorar la debilitat muscular i la fatiga després del mieloma múltiple.

És molt important que el pla d’exercici s’ajusti a les vostres necessitats i condició física i es recomana supervisió i seguiment per professionals de la salut. Per exemple, a la plataforma enForMMA podreu consultar diferents pràctiques d’exercicis segons el nivell d’intensitat (baixa, mitjana o alta).

 

Impacte psicològic

 

A més dels beneficis fisiològics, l’activitat física regular també pot tenir un impacte positiu a la salut mental i emocional de les persones que han superat un càncer. Diversos estudis han demostrat que l’activitat física pot millorar l’estat d’ànim, reduir l’estrès i l’ansietat, millorar la qualitat del son i augmentar la capacitat de concentració i memòria. D’altra banda, l’activitat física també pot millorar l’autoestima, i pot ajudar les persones a connectar-se amb altres mitjançant activitats en grup com esports d’equip o classes de fitness.

 

En conclusió, l’activitat física pot ser beneficiosa per a les persones que han superat el mieloma múltiple, sempre que es faci de manera segura i supervisada. Els exercicis aeròbics, de força i equilibri, de flexibilitat i relaxació són algunes de les activitats recomanades per a aquestes persones. A més, l’activitat física també proporciona beneficis psicològics i psicosocials.

 

Referències

Deu falsos mites després del càncer

Tot i que cada vegada hi ha més informació i recursos disponibles sobre el càncer, encara existeixen molts mites sobre aquesta malaltia i sobre com és la vida de les persones una vegada la superen. Aquestes confusions es creen a causa de la falta d’informació o comprensió que sorgeix després del càncer. Per això, és important desmitificar i aclarir aquests malentesos/falsos mites, perquè les persones puguin tenir informació precisa i prendre decisions en la seva vida després d’aquesta malaltia.

 

A continuació, repassem alguns d’aquests mites i expliquem per què no són veritat.

 

1. Quan una persona ha superat un càncer, la seva vida torna a ser com abans.

Els tractaments poden tenir efectes secundaris que continuen molt després de l’última administració de quimioteràpia o l’última sessió de radioteràpia, fins i tot els tractaments de curta durada poden provocar canvis permanents a l’organisme. Moltes persones experimenten canvis emocionals i socials a llarg termini a conseqüència de la transformació que suposa patir una malaltia com el càncer. Després d’un procés oncològic, la transformació i la incorporació de nous aprenentatges són fonamentals per a adaptar-se a la vida després del càncer, ja que poden ajudar la persona a superar les pors i ansietat relacionats amb el càncer i a adoptar una nova perspectiva de vida. Per tant, per a les persones que han superat un càncer no tot torna a ser igual, i han d’adaptar-se a la seva “nova normalitat”.

 

 2. Si una persona no presenta cap símptoma després del tractament de càncer, no té la necessitat de realitzar controls regulars.

Fins i tot si no s’experimenten símptomes, és important seguir amb els controls regulars establerts pels professionals sanitaris, per a detectar la recurrència del càncer o qualsevol efecte tardà del tractament. Les recomanacions sobre el control de seguiment regular depenen de diversos factors, entre ells, el tipus i estadi del càncer diagnosticat originalment i els tipus de tractament proporcionats. És fonamental que les persones que hagin passat per un procés oncològic segueixin els controls mèdics que pauta el seu oncòleg.

 

 3. Les dones que han superat un càncer de mama, amb el temps, podran deixar de fer-se mamografies.

Les mamografies són una eina crucial en la detecció precoç de la recurrència del càncer de mama. Per les dones que ho han superat, es recomana una mamografia anual, tant si s’ha realitzat un tractament quirúrgic conservador de la mama com si s’ha realitzat una reconstrucció en el cas de mastectomia. El control anual es mantindrà al llarg de tota la vida, perquè aquestes pacients, a diferència de la població sana que se sotmet a mamografies bianuals en les campanyes de cribratge, tenen una probabilitat de desenvolupar una recidiva local o un segon tumor del 5-10% en els 10 anys següents al tractament.

 

4. Els qui han cronificat el càncer són herois.

Dins del sistema sanitari i en la nostra societat, es considera un triomf el fet d’acabar el tractament amb èxit i cronificar el càncer. Lamentablement, això contrasta amb la realitat en la qual es troben aquestes persones en tornar al seu dia a dia, no només per les dificultats externes, sinó també pels seus sentiments de desconcert, angoixa, acceptació o frustració davant els canvis físics o psicològics. Les persones que han superat un càncer moltes vegades també descriuen una sensació de desemparament, desprotecció i abandonament, una vegada finalitzat el tractament, com a conseqüència per trencar o distanciar el vincle amb el sistema sanitari.

 

 5. Les persones que han superat un càncer infantil tenen una esperança de vida més curta.

Algunes persones que han superat un càncer infantil poden tenir un risc major de desenvolupar unes certes condicions mèdiques amb el temps, com tenir efectes a llarg termini i càncers secundaris, però això no significa necessàriament que la seva esperança de vida sigui més curta. En general, les persones que han superat un càncer infantil i han rebut atenció mèdica adequada i seguiment regular tenen una esperança de vida similar a la de la població general.

 

 6. Una dona que ha superat un càncer de mama no hauria de quedar-se embarassada.

No hi ha cap evidència científica que el risc de càncer augmenti si una dona es queda embarassada després d’un càncer de mama. Com a norma general, l’embaràs després del càncer és segur per a la mare i el nadó. Sovint es recomana esperar un temps, entre sis mesos i un any després de completar tots els tractaments contra el càncer, abans d’intentar quedar-se embarassada, pels possibles efectes adversos del tractament. No obstant això, no és possible predir quan és el millor moment per a quedar-se embarassada després de finalitzar el tractament, així que s’hauria de consultar amb el metge per a prendre la millor decisió per a cada cas.

 

 7. Les persones que han superat un càncer han de seguir una dieta equilibrada per a reduir les probabilitats de recurrència.

No hi ha evidència clara que una dieta específica o l’eliminació d’uns certs aliments pugui prevenir la recurrència del càncer. Seguir una dieta equilibrada que inclogui fruites, verdures fresques i aliments integrals sempre és útil per a millorar i mantenir la salut general. No obstant això, els aliments per si sols no prevenen el càncer, sinó que afavoreixen una reducció del risc de desenvolupar càncer. Com s’indica des del Codi Europeu Contra el Càncer, és possible reduir el risc de càncer, fins a un 18%, a través d’una alimentació sana i la cura del pes corporal. Alguns consells per a seguir una dieta equilibrada i saludable són:

 


8. Una persona que ha superat un càncer no pot fer exercici físic.

L’exercici físic pot ser beneficiós per a moltes persones que han superat un càncer, fins i tot els programes de rehabilitació oncològica el consideren part fonamental de l’atenció estàndard també durant el tractament. Diversos estudis suggereixen que l’exercici regular pot ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones i reduir el risc de recurrència del càncer. L’exercici pot ajudar a millorar la força muscular, la capacitat cardiovascular, la funció immunològica i la densitat òssia. A més, l’exercici també pot ajudar a reduir els nivells d’estrès i ansietat, millorar l’estat d’ànim i millorar l’autoestima.

 

9. Les persones que han superat un càncer no poden fer res per canviar com se senten física o emocionalment.

Encara que pot haver-hi desafiaments físics i emocionals després del càncer, les persones tenen opcions i recursos disponibles per a millorar el seu benestar i qualitat de vida, com buscar suport de familiars o amics o canviar el seu estil de vida per millorar la seva salut. Per exemple, alguns han descrit que superar el càncer els hi va donar la confiança en un mateix i la força emocional per a crear canvis positius en les seves vides. Però tampoc cal tractar d’aparentar tenir entusiasme, és a dir, cal ser sincer amb un mateix i acceptar tots els tipus d’emocions en diferents moments.

 

10. Una persona amb un familiar que hagi superat un càncer té més possibilitats de patir-lo.

No necessàriament. Si bé hi ha uns certs tipus de càncer que poden tenir un component genètic (del 5 al 10% dels casos) i tenir un familiar pròxim que ha patit càncer pot augmentar lleugerament el risc de desenvolupar la malaltia, en la majoria dels casos el càncer no és hereditari. El 90-95% dels càncers restants són causats per mutacions que li succeeixen a la persona durant la vida, com a conseqüència natural de l’envelliment i l’exposició a factors ambientals.

 

Impacte dels mites en les persones que han superat un càncer

En conclusió, és important tenir en compte que després del càncer poden sorgir molts mites i creences errònies que poden tenir un impacte significatiu en la vida de les persones que han superat la malaltia. Aquests mites poden influir en les decisions que es prenen sobre la cura de la salut i poden generar preocupacions innecessàries i estrès emocional. És important obtenir informació precisa i actualitzada sobre el càncer i parlar amb els professionals de la salut per a aclarir qualsevol dubte o preocupació.

 

Referències

Support connection – Cancer Survivorship: Myths, Realities, and Moving Forward

Johns Hopkins Medicine – 10 Myths About Breast Cancer Survivorship

Childhood Cancer International – Myths and Misconceptions about Childhood Cancer Survivors

FECEC – Millorar l’experiència dels supervivents de càncer a Catalunya

SEOM – Mitos y realidades en oncología

Match Trial – Mitos sobre el cáncer

FECEC – Buscant l’embaràs després d’un càncer

Cancer.net – Cáncer de mama: Atención de seguimiento y monitoreo

SEOM – Recomendaciones para el seguimiento de las mujeres supervivientes de cáncer de mama

Código europeo contra el cáncer – 12 formas de reducir el riesgo de cáncer

Blog FECEC – Efectes beneficiosos de l’exercici i nutrició al cervell del pacient amb càncer

AECC – Alimentación y cáncer. Control de peso

AECC – Alimentación sana contra el cáncer