M’organitzo

Consells per a salvar les dificultats a l’hora de demanar un producte financer

Tal com es va comentar a l’article “Eines i recursos per a la gestió de les finances”, el càncer i el seu tractament poden tenir una forta repercussió sobre el benestar econòmic de les persones afectades i les del seu entorn immediat. Tot i que fa uns anys les persones que patien o havien superat un càncer es podien enfrontar a dificultats a l’hora de demanar un producte financer durant o després de la malaltia, alguns aspectes han millorat a causa de canvis en la legislació. A continuació, t’ho expliquem i t’oferim algunes idees i consells per a tenir en compte durant la gestió.

 

Cal contractar una assegurança per a demanar un préstec o una hipoteca al banc?

Contractar una assegurança per a demanar un préstec o hipoteca no és obligatori. L’aprovació al juny de 2019 de la nova llei hipotecària va prohibir la vinculació d’assegurances de qualsevol mena a les hipoteques.

Aquesta vinculació forçava a les persones que volien una hipoteca a contractar assegurances, com les de vida i llar, amb la condició d’aconseguir-les en millors condicions. Tot i que tampoc era obligatòria, moltes entitats bancàries tenien per costum sol·licitar-la o recomanar-la com a garantia de pagament. El problema apareixia quan l’asseguradora es negava a tramitar una pòlissa per malaltia actual o per haver patit una durant els anys anteriors, donant lloc a dificultats per a la concessió de préstecs.

És important tenir clar que, encara que el banc ens l’ofereixi, existeix l’opció de no contractar assegurança, excepte casos particulars recollits a la legislació. Si de totes maneres hi estem interessats, segurament serà més econòmica si no la contractem a través del banc. A més, si les prestacions són les mateixes, el banc estarà obligat a acceptar-les.

 

Millores gràcies a la Llei del Dret a l’Oblit Oncològic

L’aprovació de la ‘Llei del Dret a l’Oblit Oncològic’ (Reial decret llei 5/2023) va suposar una gran satisfacció per a les entitats que feia molt de temps que reivindicaven la no discriminació que patien les persones que havien passat per un procés oncològic, entre elles, la FECEC.

La legislació recull la no obligació de declarar al prenedor d’una assegurança de vida si ell o l’assegurat han patit càncer una vegada transcorreguts cinc anys des de la finalització del tractament radical, sense recaiguda posterior. A partir d’aquest termini, l’assegurador no pot considerar l’existència d’antecedents oncològics. Per a qualsevol altra mena d’assegurança sí que és necessari declarar la història, encara que no es tindrà en compte. Per tant, els antecedents oncològics, quant a la contractació d’assegurances, deixen de ser objecte de discriminació o restricció, i tampoc es permet establir procediments alternatius o imposar condicions menys favorables.

No obstant això, malgrat que la legislació queda oberta a modificar els terminis per a patologies oncològiques específiques d’acord amb l’evidència científica, alguns pacients es continuen enfrontant a aquestes dificultats. Són, per exemple, els pacients que han cronificat la malaltia i reben un tractament crònic.

 

Casos en què s’ha denegat un producte financer i recursos en línia de protesta

En el passat, són moltes les persones que no han pogut gaudir d’un producte financer a causa del seu historial mèdic. Aquestes reivindicaven que es tinguessin en compte les estadístiques actualitzades de supervivència per tipus de càncer, o que el seu risc de recaiguda fos el mateix que el d’una altra persona que no hagués patit càncer abans.

Un dels casos que va transcendir als mitjans de comunicació va ser el d’en Juan Antonio Sepulcro, que va acabar amb la rectificació per part del banc, arran de, suposadament, la pressió derivada de la protesta i la difusió del cas per internet. En Juan Antonio, sol·licitant d’una hipoteca per a comprar un habitatge i que va patir un càncer d’ossos fa 9 anys, va recollir més de 151.000 signatures a través d’una petició a la plataforma Change.org. Dies després de negar-li la concessió de la hipoteca i el ressò a la xarxa, l’entitat li va comunicar que farien una excepció, sense afegir més detalls sobre aquest tema.

Tant la llei hipotecària, com el Reial decret llei que va reconèixer en 2023 el dret a l’oblit oncològic, han suposat una millora en les condicions d’accés a aquesta mena de serveis per a persones supervivents de càncer, com en Juan Antonio.

 

 

Consells a l’hora de contractar un producte financer

Per a aquells pacients que, per les seves condicions, continuïn enfrontant-se a dificultats per a accedir a productes financers, proposem una sèrie de consells que poden ser útils a l’hora de demanar un préstec o per fer front a les dificultats per a retornar-lo, sigui hipotecari o no:

  • A l’hora de negociar un producte financer amb el banc, sol·licitar la NO contractació d’una assegurança i demanar les condicions de finançament del producte sense assegurança.
  • Si l’opció anterior no és possible, demanar una assegurança d’un altre tipus, però no de vida. Per exemple, a La Caixa, en cas que el sol·licitant no pugui obtenir una de vida per malaltia, existeix l’opció d’una pòlissa d’accidents o d’incendis, però en cap cas es té en compte el seu estat de salut. A més, les no vitals solen ser més econòmiques.
  • En cas de gaudir ja d’una hipoteca, però amb dificultats econòmiques per a pagar-la, es pot optar per una carència d’hipoteca, és a dir, un període durant el qual el banc ofereix la possibilitat de pagar una quota menor o fins i tot deixar de pagar durant un temps.
  • Considerar altres fonts de finançament que no depenguin directament d’un banc. Per exemple, en el cas de no poder obtenir un préstec hipotecari per a un habitatge, es pot tenir en compte el model cooperatiu d’accés en cessió d’ús, que representa una alternativa intermèdia entre el lloguer i la propietat. Aquest model ofereix habitatge per una quota d’ús estable i més econòmica que el lloguer dels pisos de protecció oficial. D’altra banda, existeixen ajudes econòmiques específiques, com aquelles dirigides als autònoms.
  • La FECEC posa a disposició entitats que ofereixen petites ajudes econòmiques directament als pacients o familiars amb dificultats econòmiques per accedir a tractaments o serveis que es requereixen.

 

 

Referències

  1. Ley Hipotecaria Española 
  2. El Mundo (2017). Los bancos no podrán vincular la concesión de hipotecas a los seguros de vida y hogar
  3. Público (2017). El Banco Sabadell rectifica y concede una hipoteca a un hombre al que se la negó por haber padecido cáncer
  4. ABC (2017). ¿Merece la pena solicitar un período de carencia hipotecaria? 
  5. Ley del Olvido Oncológico
  6. ¿Qué es el derecho al olvido oncológico y cómo se regula?  
  7. Després de l’aprovació del Dret a l’Oblit Oncològic: i ara què?
  8. Nueva ley hipotecaria y seguros vinculados
  9. Recursos i ajudes para autònoms

 

Actualitzat a 23 d’agost de 2024

Viatjar fora d’Espanya, una bona opció per desconnectar

Es pot viatjar després del càncer?

 

Evidentment, la resposta és sí. Després d’haver superat un càncer s’ha d’intentar tornar a la quotidianitat en tots els aspectes possibles. És probable no haver necessitat mai assistència sanitària fora d’Espanya, però després de deixar enrere el càncer, especialment si la malaltia ha deixat alguna seqüela, pot ser que un es plantegi quins passos s’han de seguir si es necessita anar al metge fora del país.

 

Informes mèdics a mà

 

La possibilitat que durant el viatge hi hagi algun contratemps o problema de salut és un dels aspectes que més preocupen després d’haver superat un càncer. Davant d’aquesta situació, convé sempre portar informes que revelin les característiques més importants del seu diagnòstic, tractament i evolució clínica per tal que de poder garantir la millor atenció mèdica. Si un se’n va de viatge a l’estranger, s’aconsella sol·licitar al metge els documents en anglès.

 

 

Què passa si no em trobo bé durant el viatge?

 

En el cas de necessitar un tractament mèdic imprevist durant una estada temporal en un altre país de la UE, (per exemple, durant unes vacances, viatges de negocis o d’estudis en altres països de la UE) com a ciutadà de la unió europea, es té dret a les prestacions sanitàries que no puguin esperar fins que es torni a Espanya.

 

El document que facilita l’atenció sanitària és la targeta sanitària europea (TSE), que expedeix la Seguretat Social i dóna dret a rebre l’atenció sanitària en les mateixes condicions que els nacionals (no en les mateixes que al país d’origen). Així que en tots els viatges a l’estranger sempre s’ha de portar la Targeta Sanitària Europea. Aquesta és la prova que es té assegurança mèdica en un país de la UE. És important recordar que en molts països hi ha copagament en l’atenció sanitària primària i especialitzada.

 

En el cas de no portar la targeta sanitària europea o que no es pugui utilitzar (per exemple, en l’assistència sanitària privada), no poden negar l’assistència mèdica, però és possible que s’hagi de pagar per avançat i després sol·licitar el reemborsament al tornar a Espanya.

 

Si el tractament que es necessita és gratuït per als residents del país, no s’haurà de pagar res. Però si el tractament és de pagament, es podrà sol·licitar el reemborsament a l’organisme nacional del país on es trobi i obtenir-lo allà mateix, o sol·licitar el reemborsament a l’organisme assegurador d’Espanya una vegada s’hagi tornat.

 

Les despeses s’han de reemborsar segons les normes i barems del país on s’hagi rebut tractament. És a dir, es retornarà el cost total del tractament o s’haurà de pagar-ne una part, segons les normes del país on es rebi l’assistència. L’organisme assegurador pot decidir també reemborsar el cost total d’acord amb les seves pròpies normes.

 

Els supòsits per rebre atenció sanitària a la Unió Europea són amplis i complexos. Per això, és útil visitar la pàgina web de la Comissió Europea o anar a l’oficina de la Seguretat Social per trobar informació actualitzada sobre la cobertura que s’ofereix en cada estat membre.

 

Si es viatja fora de la Unió Europea, és aconsellable consultar la legislació específica del país de destinació per a conèixer la cobertura sanitària a la qual es pot accedir. També es pot contractar una assegurança privada de viatge que permeti estar protegit davant de qualsevol imprevist relacionat amb la salut, però caldrà consultar abans quines condicions ofereixen per tal de poder escollir la més adequada.

 

Gaudir del viatge

 

Viatjar és una activitat saludable perquè permet aprendre, descobrir, desconnectar, superar pors, inspirar-se, reflexionar, pensar en reptes futurs… Qüestions especialment importants en èpoques d’inflexió o de recuperació. Però és important recordar que, viatjar informat és viatjar més segur, així que s’hauria d’intentar avançar a qualsevol imprevist que pugui sorgir, i gaudir del viatge com un es mereix.

 

Potser ara és el moment, o potser que ho sigui més endavant, però quan es viatja s’ha d’omplir la motxilla de records i vivències que serveixin d’impuls per a seguir endavant amb el camí que un s’hagi proposat.

 

Referències

Europa.eu (2017). Asistencia sanitaria no programada.

Grupo Español de Pacientes con Cáncer (2013). Todo lo que empieza cuando “termina” el cáncer.

Castaño F y Villalón D (2016). Viajar con cáncer: viajar informado es viajar más seguro.

Eines i recursos per a la gestió de les finances

A més de l’impacte físic i emocional, un diagnòstic de càncer pot tenir un impacte financer devastador en les vides de les persones que han tingut càncer i les seves famílies, al reduir-se la quantitat de diners disponibles per a les despeses generals de vida, com el lloguer, el menjar i els serveis públics. En aquest article oferim algunes eines per a planificar, gestionar i comprendre les pròpies finances, per tal de contribuir a fer front a aquestes dificultats.

 

Com gestionar les finances

Planificació d’un pressupost

 

Un pressupost mostra la previsió de diners que entren i surten. L’elaboració d’un pressupost mensual és un pas important per gestionar les finances quotidianes. Encara que les despeses totals difereixin de la previsió inicial, el fet de fer una estimació permet detectar possibles problemes i a partir d’aquí plantejar estratègies a seguir.

 

Elaboració d’un pressupost mensual en 3 passos:

 

 

L’elaboració d’un pressupost pot resultar útil per determinar si a finals de mes les despeses s’ajusten a la previsió, i així ajudar a mantenir un control de les finances. Si la despesa és superior als ingressos, és possible que sigui necessari fer alguns canvis per a que la situació sigui sostenible a llarg termini (bé augmentant els ingressos o reduint les despeses).

 

Consells per reduir les despeses

 

Els costos de vida poden augmentar com a resultat del càncer. En molts casos, l’augment de les despeses sobrepassa els ingressos mensuals, però hi ha algunes mesures a les què recórrer per tal de reduir les despeses.

 

Es poden dividir les despeses en articles essencials i articles no essencials. Els elements essencials són necessitats de vida bàsiques, com ara aliments, factures de la llar, hipoteca i lloguer. Els costos no essencials han de ser més fàcils de reduir. En el cas que existeixi preocupació per mantenir els pagaments de l’hipoteca, és possible que l’entitat prestadora pugui estendre els termes de la hipoteca o reduir-ne l’interès. Les persones que tenen un habitatge de lloguer poden comprovar si compleixen els requisits per a sol·licitar ajudes econòmiques per a l’habitatge.

 

Seria recomanable fer un seguiment de tots els pagaments mensuals, tant els que són fixes com els variables, i així poder fer una estimació aproximada de les despeses per als següents mesos. D’aquesta manera serà més fàcil identificar aquelles despeses que són prescindibles.

 

La situació ideal consistiria en no gastar més del 80% dels ingressos, destinar una quantitat inferior al 30% dels ingressos al pagament de deutes i tenir suficients estalvis per a poder subsistir 6 mesos sense ingressos, mantenint el ritme actual de despeses.

 

Kakebo, el mètode japonès per estalviar

 

El Kakebo és un llibre de comptes per a l’estalvi domèstic, neix d’un concepte importat del Japó, fins ara pràcticament desconegut al nostre país. El mètode és fàcil i el seu secret està en la constància: en un format semblant al d’una agenda, la persona ha d’anar apuntant les seves despeses diàries en les categories determinades (supervivència, oci o transport, per exemple). Quan s’acaba el mes se sumen els resultats setmanals i es fa el balanç.

 

D’aquesta manera, un pot fixar-se en quines coses gasta més i intentar modificar els seus hàbits de consum, si és que ho necessita. La clau per treure-li el màxim partit al mètode és tenir constància i portar al dia els comptes, la qual cosa pot no ser fàcil per a tothom. Sembla, però, que hi ha persones que l’han aprofitat amb èxit.

 

Aplicacions mòbil per a gestionar les finances

 

Avui dia hi ha moltes aplicacions mòbil per controlar despeses que us ajudaran, o gairebé us obligaran, a tenir els comptes ben gestionats. Entre totes cal destacar les següents:

 

  • Fintonic: és una app disponible per a terminals amb sistemes operatius iOS i Android totalment gratuïta. Fintonic permet sincronitzar tota la informació relativa als vostres comptes bancaris, targetes i productes d’inversió, creant avisos cada vegada que es facin canvis en qualsevol dels comptes. A més, permet establir diferents categories personalitzades de despeses i posar límits mensuals, avisant-vos si els sobrepasseu. A final de mes fa un informe amb les categories que heu incrementat o disminuït perquè pugueu programar-vos millor.

 

  • Spendee: amb aquesta app no heu de vincular els vostres comptes bancaris, sinó crear des de la app tantes carteres o pressupostos com necessiteu (menjar, roba, restaurants, etc). D’aquesta manera, s’assigna una quantitat a cada categoria i s’afegeixen els diferents ingressos o despeses. A més, ofereix una sèrie de funcionalitats extra com la sincronització entre dispositius, la possibilitat de compartir carteres/pressupostos amb altres usuaris i altres eines d’anàlisi de les vostres finances.

 

Una bona gestió de les finances pot servir com a pla de contingència en aquells casos en què l’augment de les despeses i la disminució dels ingressos afecta a l’economia familiar.

 

Punts clau

 

Planificar, gestionar i comprendre les finances són claus per millorar l’economia personal. Seguidament us oferim un llistat-resum amb els consells bàsics a seguir:

 

  • Classificació dels vostres assumptes: el càncer té molts efectes financers. És possible que tingueu diversos problemes en la vostra ment que primer cal solucionar-los.

 

  • Ingressos: revisar els estalvis, inversions i ingressos us ajudarà a planificar el vostre pressupost.

 

  • Despeses: si intenteu reduir al màxim els costos no essencials, notareu una millora en l’economia.

 

  • Pressupost: tenir un pressupost mensual us pot ajudar a gestionar les vostres finances diàries.

 

  • Gestió de pagaments: és important fer un seguiment de les vostres factures i comptes bancaris. Si no podeu gestionar els vostres assumptes financers, demaneu ajuda a alguna persona de confiança perquè pugui gestionar-los.

 

  • Préstec: assegureu-vos que heu considerat altres opcions abans de contractar diners. Trieu sempre el tipus més econòmic de préstec.

 

Addicionalment, podeu consultar alguns recursos i ajudes i econòmiques per a persones que han tingut càncer en aquest article.

Referències

  1. City Bar Justice Center. Recursos financieros y médicos para pacientes y sobrevivientes de cáncer. New York; 2015.
  2. MacMillan Cancer Support (2017). Your finances.
  3. El Diario (2014). Kakebo, el método japonés para que ahorres de una vez.
  4. Imagin (2016). Apps per controlar despeses.

Reconeixement del grau de discapacitat

La discapacitat o diversitat funcional fa referència als impediments físics, psíquics, intel·lectuals o sensorials que poden dificultar el desenvolupament de les activitats del dia a dia en igualtat d’oportunitats sense suports complementaris. A diferència de la incapacitat, la discapacitat no suposa necessàriament un impediment per a realitzar una activitat laboral.

Tipus i graus de discapacitat

El concepte diversitat funcional engloba un gran ventall de capacitats i necessitats d’accessibilitat, i es pot classificar en funció d’aquestes:

  • Discapacitat física. Pot implicar, o no, la pèrdua de capacitat de moviment.
  • Discapacitat sensorial. Per exemple, la pèrdua total o parcial de la visió o l’audició.
  • Discapacitat de la comunicació i la parla. Deriva de limitacions en la comprensió i/o l’expressió.
  • Discapacitat intel·lectual. Deriva de limitacions en el funcionament intel·lectual, la conducta adaptativa i habilitats pràctiques.
  • Discapacitat derivada del trastorn mental. Inclou alteracions emocionals, cognitives i/o del comportament.

De manera general, es distingeixen 5 categories de discapacitat, de menor a major, segons el la magnitud de la deficiència i el grau de discapacitat que origina:

  • Grau 1 (0 %): Discapacitat nul·la. Els símptomes, signes i seqüeles són mínims, i no justifiquen una disminució de la capacitat de la persona per a realitzar activitats del dia a dia.
  • Grau 2 (del 1 al 24%): Discapacitat lleu. Els símptomes, signes i seqüeles justifiquen algunes dificultats per a realitzar les activitats de la vida diària, però són compatibles amb la pràctica totalitat de les mateixes.
  • Grau 3 (del 25 al 49%): Discapacitat moderada. Els símptomes, signes i seqüeles causen una disminució important o impossibilitat de la capacitat de la persona per realitzar les activitats de la vida diària, independentment de les activitats d’autocura.
  • Grau 4 (del 50 al 74%): Discapacitat greu. Els símptomes, signes i seqüeles causen una disminució important o impossibilitat de la capacitat de la persona per realitzar la majoria de les activitats de la vida diària, i també es pot veure afectada la capacitat per fer algunes activitats d’autocura.
  • Grau 5 (del 75 al 100%): Discapacitat molt greu. Els símptomes, signes i seqüeles impossibiliten la realització de les activitats de la vida diària.

Reconeixement de la discapacitat

    • Què? La resolució de reconeixement de grau de discapacitat és el document administratiu que acredita la discapacitat.
    • On? La sol·licitud del reconeixement es pot fer per internet o presencialment, a la direcció general de protecció social, les oficines d’afers socials i famílies i a diferents oficines d’atenció ciutadana de Catalunya, entre d’altres.
    • Com? Cal omplir el formulari de sol·licitud de reconeixement del grau de discapacitat i concertar una cita de valoració o presentar un informe mèdic, psicològic, psiquiàtric o social.
    • Per què? Per a poder accedir als drets, serveis, programes i prestacions econòmiques destinades a les persones amb discapacitat:

Pots trobar tots els avantatges de la targeta acreditativa de discapacitat en aquest enllaç.

A més, les persones que tinguin reconeguda una pensió de la Seguretat Social per incapacitat permanent en el grau de total, absoluta o de gran invalidesa es consideren afectades per una discapacitat del 33 % a tots els efectes i no cal que sol·licitin el reconeixement de discapacitat. En cas de considerar que la discapacitat pot ser superior a aquest grau, s’haurà de fer la sol·licitud de reconeixement normalitzada.

 

Referències

Generalitat de Catalunya, Departament de Drets Socials i Inclusió. Persones amb discapacitat (web).

Recursos per a la reinserció laboral

Una gran proporció (40 %) de les persones amb un diagnòstic de càncer tenen menys de 65 anys, és a dir que són diagnosticats en edat laboral. La reincorporació al món laboral després del càncer representa un factor molt prevalent i amb una repercussió important. Tant és així que les neoplàsies son la segona causa de pèrdua d’anys laborals, només per darrere de les malalties psiquiàtriques.

La tornada al món laboral

Tot i ser un problema tan prevalent, sembla que no s’està adreçant de la manera adequada. Tal i com va posar de manifest la guia per a millorar la qualitat en el control integral del càncer CanCon Joint Action, s’ha detectat que la implementació de serveis de suport social i rehabilitació professional es molt heterogènia entre els diferents països de la unió europea. En aquest sentit, només països com França, Finlàndia i Països Baixos ofereixen serveis com la valoració de les necessitats socials, l’avaluació de la capacitat de treball i faciliten les dades de contacte de professionals d’aquest àmbit. A Espanya, aquests serveis només s’ofereixen si el pacient els sol·licita expressament.

En la mateixa línia, en un estudi que va publicar la FECEC al 2015, també es posaven de manifest les dificultats en l’àmbit laboral de les dones que han patit càncer de mama. Aquest informe contribueix a visibilitzar diferents vivències pel que fa la tornada a la feina un cop finalitzada la fase més activa del tractament.

Però, de què parlem quan parlem de reinserció? Tot i que gran part dels supervivents poden tornar a la seva feina (al voltant del 60%), molts no poden fer-ho per les limitacions derivades de la seva malaltia o el tractament. En el primer cas parlem de reincorporació, mentres que en el segon parlaríem de reinserció. En els casos en què no és possible treballar del que era l’ofici o feina habitual a causa de les seqüeles, seria molt recomanable fer un acompanyament, facilitant l’accés a serveis d’orientació i acollida, i oferint cursos de formació per a desenvolupar noves habilitats que puguin facilitar el canvi de feina. No obstant, actualment no existeixen serveis d’orientació laboral específicament per a les persones que han superat un càncer.

 

 

Reprèn, servei d’orientació laboral després del càncer

Per tal de donar resposta a aquestes necessitats, la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) ha posat en marxa aquest any el primer programa d’aquest tipus. Reprèn, servei d’orientació laboral després del càncer, és un servei d’orientació laboral gratuït, i té l’objectiu d’acompanyar i donar suport a les persones que han patit un càncer i busquen una feina adaptada a les seves necessitats emocionals i físiques. Aquesta iniciativa fa una avaluació individualitzada de les necessitats de les persones, per acollir-les al programa Incorpora de La Caixa, que proporciona assessorament gratuït d’orientació i intermediació a aquelles persones amb risc d’exclusió social, per tal de facilitar-los l’accés al món laboral.

 

Els aspectes socials i de reincorporació al món laboral s’haurien d’integrar de manera precoç en l’atenció després de la fase activa del tractament contra el càncer. Aquestes polítiques haurien de ser de caràcter públic i centrar-se en les persones, ajudant-les a empoderar-se, desenvolupar competències i habilitats noves i proporcionant les eines que els permetin fer-ho. L’aparició de programes específics com Reprèn, servei d’orientació laboral després del càncer, és un primer pas, encara que força incipient. Tot i que encara queda molt camí per fer en aquest sentit, l’aparició d’aquest tipus d’iniciatives és molt positiva i contribueix a visibilitzar les necessitats d’aquest col·lectiu.

 

Referències

Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) (2012). Largos supervivientes en Cáncer (Monografia).

Cancer Control Joint Action (CanCon) (2017). European Guide on Quality Improvement in Comprehensive Cancer Control (guia).

Federació d’Entitats Contra el Càncer (FECEC) (2015). Estudi per a la millora de la integració i reincorporació laboral de les dones que han patit cáncer de mama (Informe).

 

Quines necessitats s’han detectat en els àmbits social, laboral i econòmic?

El càncer és un element disruptiu que altera la vida diària de les persones. No només afecta a aspectes relacionats amb la salut i el benestar emocional, sinó que té un gran impacte en moltes àrees.

 

Àmbit social: l’estigma del càncer

Moltes persones es troben amb problemes en l’entorn social i familiar: els companys de feina, amics, coneguts i familiars sovint tenen, inconscientment, un tracte diferent en comparació amb abans del diagnòstic. Després de la fase activa de tractament, és molt comú que les persones amb càncer se sentin desprotegides, perquè senten que ja no compten amb tot el suport que tenien abans de la malaltia i que sovint s’espera d’elles una tornada immediata a la “normalitat”.

 

A més, socialment el càncer encara és un tema tabú, i està associat a cert estigma. Molta gent creu que el càncer és una sentència de mort, que no es pot tractar de manera efectiva o culpabilitzen a les persones que el pateixen de la seva malaltia. Aquest últim aspecte és molt evident, per exemple, en el càncer de pulmó, on sembla que es responsabilitzi a les persones de la seva malaltia per la seva associació amb el tabaquisme.

 

Tal i com manifestava un estudi realitzat per la fundació LiveStrong, l’estigma és un problema omnipresent, molt prevalent en diferents països, cultures i comunitats, i caracteritzat per un conjunt de sentiments, actituds i comportaments esbiaixats envers el càncer.

 

L’estigma provoca que, davant d’aquestes creences i mites, les persones amb càncer no vulguin o no puguin parlar-ne perquè se senten estigmatitzades o perquè no se’ls dóna veu. Al no fer-se’n difusió, creixen les concepcions errònies sobre el càncer i es perpetua aquest cercle viciós.

 

 

 

 

 

Àmbit laboral: un tema pendent

Per altra banda, és freqüent que un cop finalitzat el tractament les persones amb càncer tinguin dificultats per tornar a treballar, bé sigui perquè necessiten adaptacions al seu lloc de treball habitual, perquè han sigut acomiadades o perquè tenen seqüeles que els impedeixen desenvolupar la feina que feien fins al moment, entre moltes d’altres.

Les variables que dificulten la reincorporació al món laboral de les persones que han patit càncer inclouen factors no modificables, com les seqüeles físiques i psíquiques derivades de la malaltia, però també n’hi ha molts d’altres sobre els que es pot incidir, com la incorporació progressiva, l’adaptació del lloc de treball o la flexibilitat horària per part de les empreses que facilitin, per exemple, la programació de les visites mèdiques de seguiment. Tot i que seria desitjable que els empresaris o els responsables de recursos humans entenguessin la situació dels seus treballadors i afavorissin l’aplicació de mesures que facilitin la incorporació gradual i l’adaptació del lloc de treball, no sempre succeeix d’aquesta manera. La reincorporació flexible a la feina, que és una de les necessitats més demandades per les persones que han tingut càncer, actualment no està contemplada per la llei ni per l’estatut de treballadors, i sovint queda en mans de la bona voluntat dels empresaris. Així doncs, cal establir un marc legal per garantir la igualtat d’oportunitats i actuar de manera precoç en la rehabilitació laboral.

A més, existeixen altres elements que tenen un impacte en la tornada a la feina, com alguns factors socio-demogràfics o els relacionats amb el lloc de treball, com l’esforç físic, especialment contraindicat en el cas de patir seqüeles com la fatiga.

 

Àmbit econòmic: l’estrès financer

La situació d’augment de les despeses i disminució dels ingressos en la que es troben moltes persones després del càncer porta a un escenari d’inestabilitat econòmica o estrès financer. A més de la càrrega econòmica que suposa el fet de superar la malaltia, els supervivents també són discriminats per moltes entitats financeres, com la banca i les asseguradores.

Les companyies asseguradores es reserven el dret de negar les assegurances de vida a les persones amb malalties cròniques o greus, com la diabetis o el càncer. Aquestes situacions poden semblar injustes, però les companyies s’emparen en el risc que suposa oferir cobertura en aquests casos i en el fet que aquest tipus d’assegurances no són de contractació obligatòria. Tot i això, aquestes assegurances són necessàries per poder demanar una hipoteca o accedir a crèdits bancaris i altres productes financers, de manera que suposen un greu inconvenient a la vida de les persones que conviuen amb el càncer.

A Catalunya, l’atenció sanitària és pública i universal. Tot i així, en cas de voler contractar una assegurança de salut, és possible que moltes companyies posin impediments per haver patit un càncer. Aquest greuge comparatiu també el podem trobar a les assegurances de viatge. De la mateixa manera que les assegurances de salut i vida, tendeixen a discriminar a les persones amb càncer o altres malalties cròniques, pel risc afegit que la malaltia suposa.

Algunes dificultats derivades d’aspectes socials, laborals i econòmics poden tenir un impacte negatiu en el benestar emocional i la salut de les persones que han tingut càncer.

Aquests elements, però, són també les eines més importants per a la seva recuperació, doncs representen un element de suport i contribueixen a mantenir una actitud positiva i establir una rutina diària. És per això que és especialment important desenvolupar programes específics per donar resposta a aquestes necessitats. A més, és necessari treballar paral·lelament en la reducció de l’estigma associat al càncer, no només pel benefici de lluitar contra els prejudicis i la desinformació, sinó també perquè pot repercutir negativament en l’accés a recursos.

 

Referències

CancerWorld (2013). Stigma: Breaking the vicious circle.

Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer (FECEC) (2014). Millorar l’experiència dels supervivents de càncer a Catalunya. 

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (2009). Valoració de l’estat de salut de les persones sol·licitants d’adopció.

European Agency for Safety and Health at Work (2017). Rehabilitation and return to work after cancer: Literature review.

A quines ajudes puc accedir després del tractament?

Encara que els tractaments oncològics estan coberts per la Seguretat Social, moltes persones tenen dificultats per afrontar alguns dels costos que se’n deriven, especialment si es té en compte que els ingressos es veuen limitats per circumstàncies com el fet d’haver de demanar incapacitats temporals o a causa de perdre la feina. Afortunadament, existeixen algunes ajudes per fer front a aquests costos, que exposem en aquest article.

Valoració del grau de discapacitat

Un cop finalitzat el tractament, és possible que s’experimenti una pèrdua de les capacitats que afecten a la realització de les activitats del dia a dia. En aquests casos, es pot demanar una valoració per reconèixer el grau de discapacitat. La resolució de reconeixement del grau de discapacitat és el document administratiu que acredita la discapacitat, i permet accedir als drets, serveis, programes i prestacions econòmiques destinades a aquestes persones.

Aquesta valoració la gestiona l’IMSERSO i es pot sol·licitar a la direcció general de protecció social, les oficines de “Treball, Afers Socials i Famílies” i les diferents oficines d’atenció ciutadana de Catalunya, entre d’altres

A més, pots donar un cop d’ull als recursos i serveis oferts per les entitats federades de la FECEC, recollits en aquest enllaç.

 

Referències