morganitzo

Eines i recursos per a la gestió de les finances

A més de l’impacte físic i emocional, un diagnòstic de càncer pot tenir un impacte financer devastador en les vides de les persones que han tingut càncer i les seves famílies, al reduir-se la quantitat de diners disponibles per a les despeses generals de vida, com el lloguer, el menjar i els serveis públics. En aquest article oferim algunes eines per a planificar, gestionar i comprendre les pròpies finances, per tal de contribuir a fer front a aquestes dificultats.

 

Com gestionar les finances

Planificació d’un pressupost

 

Un pressupost mostra la previsió de diners que entren i surten. L’elaboració d’un pressupost mensual és un pas important per gestionar les finances quotidianes. Encara que les despeses totals difereixin de la previsió inicial, el fet de fer una estimació permet detectar possibles problemes i a partir d’aquí plantejar estratègies a seguir.

 

Elaboració d’un pressupost mensual en 3 passos:

 

 

L’elaboració d’un pressupost pot resultar útil per determinar si a finals de mes les despeses s’ajusten a la previsió, i així ajudar a mantenir un control de les finances. Si la despesa és superior als ingressos, és possible que sigui necessari fer alguns canvis per a que la situació sigui sostenible a llarg termini (bé augmentant els ingressos o reduint les despeses).

 

Consells per reduir les despeses

 

Els costos de vida poden augmentar com a resultat del càncer. En molts casos, l’augment de les despeses sobrepassa els ingressos mensuals, però hi ha algunes mesures a les què recórrer per tal de reduir les despeses.

 

Es poden dividir les despeses en articles essencials i articles no essencials. Els elements essencials són necessitats de vida bàsiques, com ara aliments, factures de la llar, hipoteca i lloguer. Els costos no essencials han de ser més fàcils de reduir. En el cas que existeixi preocupació per mantenir els pagaments de l’hipoteca, és possible que l’entitat prestadora pugui estendre els termes de la hipoteca o reduir-ne l’interès. Les persones que tenen un habitatge de lloguer poden comprovar si compleixen els requisits per a sol·licitar ajudes econòmiques per a l’habitatge.

 

Seria recomanable fer un seguiment de tots els pagaments mensuals, tant els que són fixes com els variables, i així poder fer una estimació aproximada de les despeses per als següents mesos. D’aquesta manera serà més fàcil identificar aquelles despeses que són prescindibles.

 

La situació ideal consistiria en no gastar més del 80% dels ingressos, destinar una quantitat inferior al 30% dels ingressos al pagament de deutes i tenir suficients estalvis per a poder subsistir 6 mesos sense ingressos, mantenint el ritme actual de despeses.

 

Kakebo, el mètode japonès per estalviar

 

El Kakebo és un llibre de comptes per a l’estalvi domèstic, neix d’un concepte importat del Japó, fins ara pràcticament desconegut al nostre país. El mètode és fàcil i el seu secret està en la constància: en un format semblant al d’una agenda, la persona ha d’anar apuntant les seves despeses diàries en les categories determinades (supervivència, oci o transport, per exemple). Quan s’acaba el mes se sumen els resultats setmanals i es fa el balanç.

 

D’aquesta manera, un pot fixar-se en quines coses gasta més i intentar modificar els seus hàbits de consum, si és que ho necessita. La clau per treure-li el màxim partit al mètode és tenir constància i portar al dia els comptes, la qual cosa pot no ser fàcil per a tothom. Sembla, però, que hi ha persones que l’han aprofitat amb èxit.

 

Aplicacions mòbil per a gestionar les finances

 

Avui dia hi ha moltes aplicacions mòbil per controlar despeses que us ajudaran, o gairebé us obligaran, a tenir els comptes ben gestionats. Entre totes cal destacar les següents:

 

  • Fintonic: és una app disponible per a terminals amb sistemes operatius iOS i Android totalment gratuïta. Fintonic permet sincronitzar tota la informació relativa als vostres comptes bancaris, targetes i productes d’inversió, creant avisos cada vegada que es facin canvis en qualsevol dels comptes. A més, permet establir diferents categories personalitzades de despeses i posar límits mensuals, avisant-vos si els sobrepasseu. A final de mes fa un informe amb les categories que heu incrementat o disminuït perquè pugueu programar-vos millor.

 

  • Spendee: amb aquesta app no heu de vincular els vostres comptes bancaris, sinó crear des de la app tantes carteres o pressupostos com necessiteu (menjar, roba, restaurants, etc). D’aquesta manera, s’assigna una quantitat a cada categoria i s’afegeixen els diferents ingressos o despeses. A més, ofereix una sèrie de funcionalitats extra com la sincronització entre dispositius, la possibilitat de compartir carteres/pressupostos amb altres usuaris i altres eines d’anàlisi de les vostres finances.

 

Una bona gestió de les finances pot servir com a pla de contingència en aquells casos en què l’augment de les despeses i la disminució dels ingressos afecta a l’economia familiar.

 

Punts clau

 

Planificar, gestionar i comprendre les finances són claus per millorar l’economia personal. Seguidament us oferim un llistat-resum amb els consells bàsics a seguir:

 

  • Classificació dels vostres assumptes: el càncer té molts efectes financers. És possible que tingueu diversos problemes en la vostra ment que primer cal solucionar-los.

 

  • Ingressos: revisar els estalvis, inversions i ingressos us ajudarà a planificar el vostre pressupost.

 

  • Despeses: si intenteu reduir al màxim els costos no essencials, notareu una millora en l’economia.

 

  • Pressupost: tenir un pressupost mensual us pot ajudar a gestionar les vostres finances diàries.

 

  • Gestió de pagaments: és important fer un seguiment de les vostres factures i comptes bancaris. Si no podeu gestionar els vostres assumptes financers, demaneu ajuda a alguna persona de confiança perquè pugui gestionar-los.

 

  • Préstec: assegureu-vos que heu considerat altres opcions abans de contractar diners. Trieu sempre el tipus més econòmic de préstec.

 

Addicionalment, podeu consultar alguns recursos i ajudes i econòmiques per a persones que han tingut càncer en aquest article.

Referències

  1. City Bar Justice Center. Recursos financieros y médicos para pacientes y sobrevivientes de cáncer. New York; 2015.
  2. MacMillan Cancer Support (2017). Your finances.
  3. El Diario (2014). Kakebo, el método japonés para que ahorres de una vez.
  4. Imagin (2016). Apps per controlar despeses.

Recursos per a la reinserció laboral

Una gran proporció (40 %) de les persones amb un diagnòstic de càncer tenen menys de 65 anys, és a dir que són diagnosticats en edat laboral. La reincorporació al món laboral després del càncer representa un factor molt prevalent i amb una repercussió important. Tant és així que les neoplàsies son la segona causa de pèrdua d’anys laborals, només per darrere de les malalties psiquiàtriques.

La tornada al món laboral

Tot i ser un problema tan prevalent, sembla que no s’està adreçant de la manera adequada. Tal i com va posar de manifest la guia per a millorar la qualitat en el control integral del càncer CanCon Joint Action, s’ha detectat que la implementació de serveis de suport social i rehabilitació professional es molt heterogènia entre els diferents països de la unió europea. En aquest sentit, només països com França, Finlàndia i Països Baixos ofereixen serveis com la valoració de les necessitats socials, l’avaluació de la capacitat de treball i faciliten les dades de contacte de professionals d’aquest àmbit. A Espanya, aquests serveis només s’ofereixen si el pacient els sol·licita expressament.

En la mateixa línia, en un estudi que va publicar la FECEC al 2015, també es posaven de manifest les dificultats en l’àmbit laboral de les dones que han patit càncer de mama. Aquest informe contribueix a visibilitzar diferents vivències pel que fa la tornada a la feina un cop finalitzada la fase més activa del tractament.

Però, de què parlem quan parlem de reinserció? Tot i que gran part dels supervivents poden tornar a la seva feina (al voltant del 60%), molts no poden fer-ho per les limitacions derivades de la seva malaltia o el tractament. En el primer cas parlem de reincorporació, mentres que en el segon parlaríem de reinserció. En els casos en què no és possible treballar del que era l’ofici o feina habitual a causa de les seqüeles, seria molt recomanable fer un acompanyament, facilitant l’accés a serveis d’orientació i acollida, i oferint cursos de formació per a desenvolupar noves habilitats que puguin facilitar el canvi de feina. No obstant, actualment no existeixen serveis d’orientació laboral específicament per a les persones que han superat un càncer.

 

 

Reprèn, servei d’orientació laboral després del càncer

Per tal de donar resposta a aquestes necessitats, la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) ha posat en marxa aquest any el primer programa d’aquest tipus. Reprèn, servei d’orientació laboral després del càncer, és un servei d’orientació laboral gratuït, i té l’objectiu d’acompanyar i donar suport a les persones que han patit un càncer i busquen una feina adaptada a les seves necessitats emocionals i físiques. Aquesta iniciativa fa una avaluació individualitzada de les necessitats de les persones, per acollir-les al programa Incorpora de La Caixa, que proporciona assessorament gratuït d’orientació i intermediació a aquelles persones amb risc d’exclusió social, per tal de facilitar-los l’accés al món laboral.

 

Els aspectes socials i de reincorporació al món laboral s’haurien d’integrar de manera precoç en l’atenció després de la fase activa del tractament contra el càncer. Aquestes polítiques haurien de ser de caràcter públic i centrar-se en les persones, ajudant-les a empoderar-se, desenvolupar competències i habilitats noves i proporcionant les eines que els permetin fer-ho. L’aparició de programes específics com Reprèn, servei d’orientació laboral després del càncer, és un primer pas, encara que força incipient. Tot i que encara queda molt camí per fer en aquest sentit, l’aparició d’aquest tipus d’iniciatives és molt positiva i contribueix a visibilitzar les necessitats d’aquest col·lectiu.

 

Referències

Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) (2012). Largos supervivientes en Cáncer (Monografia).

Cancer Control Joint Action (CanCon) (2017). European Guide on Quality Improvement in Comprehensive Cancer Control (guia).

Federació d’Entitats Contra el Càncer (FECEC) (2015). Estudi per a la millora de la integració i reincorporació laboral de les dones que han patit cáncer de mama (Informe).

 

Quines necessitats s’han detectat en els àmbits social, laboral i econòmic?

El càncer és un element disruptiu que altera la vida diària de les persones. No només afecta a aspectes relacionats amb la salut i el benestar emocional, sinó que té un gran impacte en moltes àrees.

 

Àmbit social: l’estigma del càncer

Moltes persones es troben amb problemes en l’entorn social i familiar: els companys de feina, amics, coneguts i familiars sovint tenen, inconscientment, un tracte diferent en comparació amb abans del diagnòstic. Després de la fase activa de tractament, és molt comú que les persones amb càncer se sentin desprotegides, perquè senten que ja no compten amb tot el suport que tenien abans de la malaltia i que sovint s’espera d’elles una tornada immediata a la “normalitat”.

 

A més, socialment el càncer encara és un tema tabú, i està associat a cert estigma. Molta gent creu que el càncer és una sentència de mort, que no es pot tractar de manera efectiva o culpabilitzen a les persones que el pateixen de la seva malaltia. Aquest últim aspecte és molt evident, per exemple, en el càncer de pulmó, on sembla que es responsabilitzi a les persones de la seva malaltia per la seva associació amb el tabaquisme.

 

Tal i com manifestava un estudi realitzat per la fundació LiveStrong, l’estigma és un problema omnipresent, molt prevalent en diferents països, cultures i comunitats, i caracteritzat per un conjunt de sentiments, actituds i comportaments esbiaixats envers el càncer.

 

L’estigma provoca que, davant d’aquestes creences i mites, les persones amb càncer no vulguin o no puguin parlar-ne perquè se senten estigmatitzades o perquè no se’ls dóna veu. Al no fer-se’n difusió, creixen les concepcions errònies sobre el càncer i es perpetua aquest cercle viciós.

 

 

 

 

 

Àmbit laboral: un tema pendent

Per altra banda, és freqüent que un cop finalitzat el tractament les persones amb càncer tinguin dificultats per tornar a treballar, bé sigui perquè necessiten adaptacions al seu lloc de treball habitual, perquè han sigut acomiadades o perquè tenen seqüeles que els impedeixen desenvolupar la feina que feien fins al moment, entre moltes d’altres.

Les variables que dificulten la reincorporació al món laboral de les persones que han patit càncer inclouen factors no modificables, com les seqüeles físiques i psíquiques derivades de la malaltia, però també n’hi ha molts d’altres sobre els que es pot incidir, com la incorporació progressiva, l’adaptació del lloc de treball o la flexibilitat horària per part de les empreses que facilitin, per exemple, la programació de les visites mèdiques de seguiment. Tot i que seria desitjable que els empresaris o els responsables de recursos humans entenguessin la situació dels seus treballadors i afavorissin l’aplicació de mesures que facilitin la incorporació gradual i l’adaptació del lloc de treball, no sempre succeeix d’aquesta manera. La reincorporació flexible a la feina, que és una de les necessitats més demandades per les persones que han tingut càncer, actualment no està contemplada per la llei ni per l’estatut de treballadors, i sovint queda en mans de la bona voluntat dels empresaris. Així doncs, cal establir un marc legal per garantir la igualtat d’oportunitats i actuar de manera precoç en la rehabilitació laboral.

A més, existeixen altres elements que tenen un impacte en la tornada a la feina, com alguns factors socio-demogràfics o els relacionats amb el lloc de treball, com l’esforç físic, especialment contraindicat en el cas de patir seqüeles com la fatiga.

 

Àmbit econòmic: l’estrès financer

La situació d’augment de les despeses i disminució dels ingressos en la que es troben moltes persones després del càncer porta a un escenari d’inestabilitat econòmica o estrès financer. A més de la càrrega econòmica que suposa el fet de superar la malaltia, els supervivents també són discriminats per moltes entitats financeres, com la banca i les asseguradores.

Les companyies asseguradores es reserven el dret de negar les assegurances de vida a les persones amb malalties cròniques o greus, com la diabetis o el càncer. Aquestes situacions poden semblar injustes, però les companyies s’emparen en el risc que suposa oferir cobertura en aquests casos i en el fet que aquest tipus d’assegurances no són de contractació obligatòria. Tot i això, aquestes assegurances són necessàries per poder demanar una hipoteca o accedir a crèdits bancaris i altres productes financers, de manera que suposen un greu inconvenient a la vida de les persones que conviuen amb el càncer.

A Catalunya, l’atenció sanitària és pública i universal. Tot i així, en cas de voler contractar una assegurança de salut, és possible que moltes companyies posin impediments per haver patit un càncer. Aquest greuge comparatiu també el podem trobar a les assegurances de viatge. De la mateixa manera que les assegurances de salut i vida, tendeixen a discriminar a les persones amb càncer o altres malalties cròniques, pel risc afegit que la malaltia suposa.

Algunes dificultats derivades d’aspectes socials, laborals i econòmics poden tenir un impacte negatiu en el benestar emocional i la salut de les persones que han tingut càncer.

Aquests elements, però, són també les eines més importants per a la seva recuperació, doncs representen un element de suport i contribueixen a mantenir una actitud positiva i establir una rutina diària. És per això que és especialment important desenvolupar programes específics per donar resposta a aquestes necessitats. A més, és necessari treballar paral·lelament en la reducció de l’estigma associat al càncer, no només pel benefici de lluitar contra els prejudicis i la desinformació, sinó també perquè pot repercutir negativament en l’accés a recursos.

 

Referències

CancerWorld (2013). Stigma: Breaking the vicious circle.

Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer (FECEC) (2014). Millorar l’experiència dels supervivents de càncer a Catalunya. 

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (2009). Valoració de l’estat de salut de les persones sol·licitants d’adopció.

European Agency for Safety and Health at Work (2017). Rehabilitation and return to work after cancer: Literature review.

A quines ajudes puc accedir després del tractament?

Encara que els tractaments oncològics estan coberts per la Seguretat Social, moltes persones tenen dificultats per afrontar alguns dels costos que se’n deriven, especialment si es té en compte que els ingressos es veuen limitats per circumstàncies com el fet d’haver de demanar incapacitats temporals o a causa de perdre la feina. Afortunadament, existeixen algunes ajudes per fer front a aquests costos, que exposem en aquest article.

Valoració del grau de discapacitat

Un cop finalitzat el tractament, és possible que s’experimenti una pèrdua de les capacitats que afecten a la realització de les activitats del dia a dia. En aquests casos, es pot demanar una valoració per reconèixer el grau de discapacitat. La resolució de reconeixement del grau de discapacitat és el document administratiu que acredita la discapacitat, i permet accedir als drets, serveis, programes i prestacions econòmiques destinades a aquestes persones.

Aquesta valoració la gestiona l’IMSERSO i es pot sol·licitar a la direcció general de protecció social, les oficines de “Treball, Afers Socials i Famílies” i les diferents oficines d’atenció ciutadana de Catalunya, entre d’altres

A més, pots donar un cop d’ull als recursos i serveis oferts per les entitats federades de la FECEC, recollits en aquest enllaç.

 

Referències