ajuda

Llei de dependència per adults i nens després del càncer

Què és la situació de dependència?

La dependència és l’estat en què les persones necessiten assistència per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. Aquest seria el cas, per exemple, d’algunes persones que pateixen seqüeles derivades d’un càncer o del seu tractament.  

 

Des del 2007, de la llei estatal de la dependència va dotar el Sistema públic de serveis socials per regular l’atenció i les prestacions a aquest col·lectiu.

 

Graus de dependència

Segons la necessitat d’ajuda que té una persona per a realitzar tasques quotidianes, s’estableixen tres graus de dependència: dependència moderada (Grau I), dependència severa (Grau II), i gran dependència (Grau III):

 

 

  • Grau I, dependència moderada: és quan una persona necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària o té necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.
  • Grau II, dependència severa: quan es necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària, però no requereix la presència permanent d’una persona cuidadora o té necessitats d’ajuda extensa per a la seva autonomia personal.
  • Grau III, gran dependència: quan una persona, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal.

 

Reconeixement de la situació de dependència

El reconeixement oficial de la situació de dependència en algun dels graus establerts és un requisit bàsic per accedir a les prestacions econòmiques i de serveis socials reconegudes per la Llei de la dependència.

 

Les persones que es trobin en situació de dependència que vulguin accedir a aquestes prestacions reconegudes per la Llei de la dependència haurien de sol·licitar-ho a través del següent enllaç de la Generalitat de Catalunya, on podran trobar-hi tota la informació i documentació necessària pel procés de valoració i resolució, la revisió del grau de dependència i accés als impresos per a fer la sol·licitud.

 

Persones destinatàries

Aquesta llei està destinada als ciutadans espanyols que compleixin els següents requisits:

  • Trobar-se en una situació de dependència en alguns dels graus establerts.
  • Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dos dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Per als menors de cinc anys, el període de residència s’exigeix a qui en té la guàrdia i la custòdia.

 

Aquesta llei empara als menors afectats per càncer?

Sí, la situació de dependència pot esdevenir-se a qualsevol edat, per tant, aquesta llei també protegeix als menors i les seves famílies; ajudant als pares, com a cuidadors, quan les seqüeles de la malaltia fan que el menor necessiti cures i es trobi en situació de dependència.

Els menors de tres anys que acreditin situació de dependència poden accedir a diverses prestacions econòmiques i serveis socials per millorar la seva qualitat de vida i la del seu entorn familiar.

 

Persones cuidadores no professionals

S’anomena cuidador informal o no professional, aquell familiar o persona que atén de forma continuada una persona en situació de dependència i amb la qual està vinculada afectivament.

 

Les persones amb grau de dependència reconegut podran optar per la prestació de cuidador de l’entorn familiar en el seu Pla Individual d’Atenció (PIA). En aquest cas serà necessari que la persona cuidadora no professional sigui un familiar fins a tercer grau de parentiu i convisqui amb la persona en situació de dependència.

 

Prestacions econòmiques

El reconeixement oficial del grau de dependència comporta el dret a accedir a determinades prestacions econòmiques:

 

  • Prestació econòmica vinculada al servei.
  • Per a cures a l’entorn familiar i suport a persones cuidadores no professionals.
  • Per a l’assistència personal.

 

Els serveis i les prestacions econòmiques s’ofereixen segons la situació personal (grau de dependència, renda i patrimoni), l’entorn familiar i la disponibilitat de serveis al lloc de residència de la persona amb dependència.

 

Prestació per a cures a l’entorn familiar

Quan es donin les circumstàncies adequades, la persona amb grau de dependència reconegut pot optar per ser atesa al seu entorn familiar. La prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport a cuidadors és una prestació econòmica que rep la persona en situació de dependència. Podrà assumir la condició de persones cuidadores no professionals si s’acompleixen els següents requisits:

 

  • El cònjuge i els seus familiars per consanguinitat, afinitat o adopció, fins al tercer grau de parentiu.
  • La persona en situació de dependència ha estat atesa per ells, almenys durant un període previ d’un any i en el moment de la signatura de l’Acord PIA acrediten que conviuen amb la persona en situació de dependència.
  • Han d’assumir formalment els compromisos necessaris per a l’atenció i cura de la persona en situació de dependència i han de ser capaços per desenvolupar-la adequadament. Així mateix, no podran tenir grau de dependència reconeguda.

 

Si es necessita més informació, es pot consultar el portal web de la Generalitat, on hi ha tota la informació i documentació necessària per a tramitar aquesta prestació.

 

Referències

Generalitat de Catalunya (2018). Persones amb dependència.

Seguridad Social (2018). Tràmits i gestions.

 

Por a la recaiguda: un dels aspectes emocionals més comuns

Por a la recaiguda, por de tornar a passar pel mateix una altra vegada, por de no poder superar novament la malaltia, por de no poder aguantar de nou la quimioteràpia,… Després de finalitzar els tractaments, es pot sentir l’amenaça que el càncer pugui tornar a aparèixer, especialment davant les situacions com les revisions i controls mèdics o davant qualsevol dolor o molèstia física. Aquest temor generalment sol ser molt més gran quan s’acosten les revisions mèdiques o dates destacades com la del diagnòstic de la malaltia o la de finalització dels tractaments.

 

Aquesta sensació d’incertesa i por és bastant freqüent entre tots els que han passat per un càncer. És completament comprensible i encara que és normal i molt freqüent, pot afectar a la qualitat de vida.

 

 

Què és una recaiguda?

 

La recaiguda o recidiva és la reaparició del càncer després d’un període més o menys llarg de temps sense malaltia. En funció d’on es localitzi, la recaiguda pot ser:

  • Locoregional, és a dir, en el mateix lloc o zona on estava localitzat el tumor d’origen.
  • A distància o metàstasi, apareix en una part o òrgan diferent al del tumor d’origen.

 

Per què és tan freqüent la por a la recaiguda entre els que han superat un càncer?

 

Potser que la por sigui més gran per l’agressivitat i complexitat dels tractaments rebuts per curar el càncer. El tractament del càncer és multidisciplinar, és a dir, diferents modalitats terapèutiques (cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia, etc.) que es combinen, de vegades durant un llarg espai de temps, per a proporcionar un pla de tractament més adequat que permeti augmentar les possibilitats de curació de la malaltia.

 

No obstant això, la possibilitat de la recaiguda existeix i, tot i que la por no ha de paralitzar ni anul·lar la vida ni el futur, és important que se sàpiguen certes coses. S’ha de saber que si la malaltia reapareix, es pot tornar a tractar. Cada vegada es coneix més l’evolució del càncer, i aquest coneixement juntament amb les revisions mèdiques periòdiques, faciliten el diagnòstic precoç de la recaiguda, el seu tractament més ràpid i eficaç. La comunicació i suport amb els especialistes pot ajudar en gran mesura a afrontar aquesta situació.

 

La por a la recaiguda durarà sempre?

 

Moltes persones que han superat un càncer expliquen que a mesura que passa el temps, la por a la recaiguda del càncer disminueix i que cada vegada pensen menys en la malaltia. No obstant això, fins i tot anys després del tractament, algunes situacions, coses o moments poden fer que un es preocupi més.

 

Haurà de passar un temps per a recuperar la confiança en un mateix i poder afrontar aquestes situacions sense tanta dificultat. Però fins i tot després de diversos anys, aquesta por pot tornar a aparèixer i fer que un se senti malament. No cal culpabilitzar-se per aquesta emoció, és humana i natural, es pot ser feliç tenint aquestes emocions i portar una vida totalment normal, tot depèn del cas que se li faci a aquest temor.

Cal acceptar la por a la possible recaiguda i tractar que aquesta por no impedeixi centrar-se en el present.

 

Quan he de demanar ajuda?

 

Cada persona afrontarà aquesta situació i la por a la recaiguda d’una manera diferent. Però si li preocupa contínuament i nota que l’impedeix continuar amb la seva vida quotidiana perquè li fa patir massa, demani ajuda. Sens dubte, un professional especialitzat podrà ajudar-lo a gestionar aquesta situació de por i incertesa.

 

En un estudi clínic, la intervenció psicològica va disminuir substancialment la por a la recaiguda. Tant l’ansietat general com l’angoixa específica pel càncer o la qualitat de vida van ser millors en les persones sotmeses a aquesta intervenció psicològica immediatament després del tractament.

 

No oblidi que encara que s’hagi tingut càncer, podrà tornar a tenir refredats, grips, molèsties o mal de cap. Així que la majoria dels símptomes que podrà tornar a tenir seran deguts a aquestes malalties que no estan relacionades amb el càncer. No obstant això, si té algun dolor, símptoma o molèstia que li preocupa especialment no dubti en adreçar-se als professionals sanitaris que l’atenen. Ells l’ajudaran a saber què li passa i entendran la seva preocupació i temor. També podeu consultar els serveis de suport psicooncològic que ofereixen les entitats de Junts contra el càncer, proporcionant orientació i suport psicològic per aconseguir una millor qualitat de vida després del càncer.

Referències

Curados de cáncer (2013). Miedo a la recaída.

El Mundo (2016). El miedo a la recaída no desaparece en los pacientes con cáncer.

El medico interactivo (2017). Diseñan un programa para reducir el miedo a la recaída tras el cáncer.