Beneficis de l’activitat física després del mieloma múltiple

El mieloma múltiple és un tipus de càncer de la medul·la òssia que es caracteritza pel creixement anormal de cèl·lules plasmàtiques. Aquesta malaltia és relativament poc comú i afecta sobretot a persones grans, sent la mitjana d’edat del diagnòstic els 65 anys, encara que pot aparèixer a partir dels 40 anys.

 

Les persones que pateixen mieloma múltiple poden experimentar una sèrie de símptomes, incloent fatiga, dolor ossi, anèmia, infeccions recurrents i problemes renals. Un dels efectes més comuns del mieloma múltiple és la lesió òssia, ja que el creixement de cèl·lules plasmàtiques anormals pot debilitar els ossos i augmentar el risc de fractures.

 

Importància de l’activitat física després del mieloma múltiple

 

L’activitat física regular té una àmplia varietat de beneficis per a la salut general de les persones, tant físicament com mentalment. Entre els beneficis físics, s’hi inclouen la millora de la salut cardiovascular, la reducció del risc de malalties cròniques, la millora de la salut òssia i muscular, la reducció del risc d’obesitat i diabetis, i la millora de la qualitat del son. A més, també pot ajudar a reduir l’estrès i l’ansietat, millorar l’estat d’ànim i l’autoestima, i augmentar la capacitat de concentració i memòria.

 

Històricament, es creia que el repòs era la millor opció per als pacients amb malalties cròniques com ara el càncer. Tot i això, en els darrers anys nombrosos estudis han demostrat que l’exercici no només no és perjudicial en aquests casos, sinó que fins i tot pot resultar beneficiós. Així doncs, en general, la pràctica d’exercici físic lleu o moderat resulta molt recomanable després del tractament oncològic.

 

El mieloma múltiple pot limitar la capacitat d’una persona per fer exercici físic, però hi ha evidències que indiquen que l’exercici regular és un component essencial per a la recuperació després del mieloma múltiple. Els beneficis de l’activitat física en aquest context inclouen la millora de la salut cardiovascular i òssia, la reducció del risc de fractures òssies, la reducció de la fatiga, l’augment de la força muscular i la millora fisicofuncional del pacient. A més, l’activitat física també pot millorar la qualitat de vida del pacient i promoure un estil de vida actiu així com millorar la tolerància al tractament o la incidència de certs efectes secundaris.

 

 

Principals consells i precaucions

 

Tot i que l’exercici físic pot ser molt beneficiós per a les persones que han passat per un mieloma múltiple, és important tenir en compte alguns consells i precaucions per començar de manera segura i evitar lesions o complicacions. A continuació, es detallen els principals consells i precaucions per començar a realitzar activitat física després del mieloma múltiple:

 

  • Consulti al seu metge: És important que abans de començar qualsevol activitat física parli amb el seu metge, que li indicarà quan començar amb els exercicis, a més del seguiment, l’evolució, i les repeticions i temps d’entrenament més adequats.
  • Comenci amb exercicis suaus: Comenci amb exercicis de baixa intensitat, com caminar, nedar o fer ioga. A mesura que se senti còmode, pot augmentar gradualment la intensitat i la durada.
  • Estableixi metes realistes: Estableixi metes realistes per a la seva activitat física i progressi gradualment. És important escoltar el seu cos i no forçar-se gaire.
  • Faci exercici de forma regular: Intenti fer exercici regularment, encara que sigui caminar cada dia. Això pot ajudar a mantenir-se motivat i veure millores en la salut amb el temps.
  • Trobi un company d’exercicis: Trobar un company pot ser útil per mantenir-se motivat i fer que l’exercici sigui més agradable.
  • Escolti el seu cos: Si sent dolor o fatiga, sensació de mareig o falta d’aire, pari i descansi. Escoltar el cos és fonamental per evitar lesions i permetre una recuperació efectiva.

 

D’altra banda, un dels aspectes més importants que han de recordar les persones que han passat per un mieloma múltiple a l’hora de planejar qualsevol exercici són els seus ossos. Aquestes persones poden tenir el sistema ossi debilitat i, per tant, no haurien de fer esports de contacte o esports d’aventura per evitar lesions.

  • En general, els exercicis aeròbics suaus i moderats, com ara caminar, anar en bicicleta, córrer, nedar o ballar, són recomanables després del mieloma múltiple per millorar la resistència cardiovascular.
  • A més, els exercicis de força i equilibri, com aixecament de peses, ioga, pilates o taitxí, també són molt importants per augmentar la força muscular i millorar l’equilibri, cosa que pot ser especialment important per millorar la debilitat muscular i la fatiga després del mieloma múltiple.

És molt important que el pla d’exercici s’ajusti a les vostres necessitats i condició física i es recomana supervisió i seguiment per professionals de la salut. Per exemple, a la plataforma enForMMA podreu consultar diferents pràctiques d’exercicis segons el nivell d’intensitat (baixa, mitjana o alta).

 

Impacte psicològic

 

A més dels beneficis fisiològics, l’activitat física regular també pot tenir un impacte positiu a la salut mental i emocional de les persones que han superat un càncer. Diversos estudis han demostrat que l’activitat física pot millorar l’estat d’ànim, reduir l’estrès i l’ansietat, millorar la qualitat del son i augmentar la capacitat de concentració i memòria. D’altra banda, l’activitat física també pot millorar l’autoestima, i pot ajudar les persones a connectar-se amb altres mitjançant activitats en grup com esports d’equip o classes de fitness.

 

En conclusió, l’activitat física pot ser beneficiosa per a les persones que han superat el mieloma múltiple, sempre que es faci de manera segura i supervisada. Els exercicis aeròbics, de força i equilibri, de flexibilitat i relaxació són algunes de les activitats recomanades per a aquestes persones. A més, l’activitat física també proporciona beneficis psicològics i psicosocials.

 

Referències

És recomanable fer exercicis de força després d’un càncer?

L’exercici físic té una gran importància després d’un càncer. En els darrers anys, nombrosos estudis han demostrat que l’exercici físic no només no és perjudicial, sinó que fins i tot pot resultar beneficiós per a aquelles persones amb una malaltia crònica, com ara el càncer.

Així doncs, la pràctica d’exercici físic, en general, és molt recomanable després del tractament contra el càncer, a excepció d’alguns casos puntuals en què pot estar contraindicada per causar dolor.

En aquest sentit, tant la pràctica d’exercici aeròbic (per exemple, caminar, córrer, ballar o anar amb bicicleta) com l’entrenament de força ajuden en la recuperació i en la millora de la qualitat de vida de les persones amb càncer que han finalitzat el tractament.

 

Efectes de l’entrenament de força en persones que han superat un càncer

Massa freqüentment, es tendeix a desaconsellar fer exercici físic més enllà de “caminar” o “mantenir-se actiu” a les persones que han cronificat el càncer. Tot i això, els estudis científics han demostrat que mantenir el mateix nivell d’exercici que abans del tractament, o incrementar-lo, és segur i molt útil. L’exercici pot ajudar a millorar la salut física, disminuir el cansament i millorar la qualitat de vida. Això sí, sempre s’ha de fer de manera progressiva, controlada i sota supervisió professional almenys a l’inici.

L’entrenament de força és un exercici basat en la resistència que crea una sobrecàrrega muscular per estimular el creixement de nous músculs, que cada cop juga un paper més important en l’atenció dels qui han superat un càncer. Els efectes del tractament i el desacondicionament físic, resultat del repòs o del cansament, afavoreixen la pèrdua de la massa muscular. A dia d’avui, se sap que com més petita és la quantitat de múscul, el pronòstic de la malaltia és pitjor i hi ha més risc de mortalitat i de recidives, a més d’un impacte més gran dels efectes secundaris del tractament. Per tant, mantenir uns nivells correctes de massa muscular amb entrenaments de força és molt positiu per a la salut. De fet, un estudi que va incloure 2.863 persones que han superat un càncer va concloure que entrenar la força almenys una vegada a la setmana redueix un 33% la mortalitat per qualsevol causa, evidenciant el benefici de tenir uns nivells alts de força en aquells que han cronificat la malaltia.

Les investigacions també mostren que treballar la força pot ajudar a pal·liar alguns efectes secundaris propis de la malaltia i d’alguns tractaments com la quimioteràpia i la radioteràpia i a prevenir danys en el sistema immune. Pot ser molt eficaç per combatre l’osteoporosi, els dolors, la pèrdua de qualitat del son, els problemes cardiovasculars i el cansament. En aquest darrer cas, malgrat que pot semblar paradoxal, la fatiga es frena a través de l’activitat física. D’altra banda, l’entrenament de força i un estil de vida saludable després del càncer també han estat relacionats amb la reducció del risc de patir altres malalties a llarg termini.

 

Per a qui és recomanable l’entrenament de força

Així doncs, són molts els beneficis de l’exercici de força tant en pacients amb càncer com en persones que l’han cronificat. Per exemple, en el cas del càncer de mama, l’entrenament de força pot ajudar a millorar la qualitat de vida, disminuir la fatiga i millorar el dolor, la mobilitat i la força a les extremitats superiors. A més, s’ha associat a un augment de l’esperança de vida i a la disminució dels riscos de recidiva del càncer i del desenvolupament de limfedema.

Un altre exemple on l’entrenament de força es considera essencial és en el cas de les persones que han superat un càncer de còlon, ja que és habitual que apareguin problemes derivats dels canvis en l’alimentació i l’assimilació d’aquesta, arribant a perdre força pes i una gran quantitat de múscul. Per evitar-ho, l’exercici de força és fonamental. En concret, millorar la força i la funcionalitat de la musculatura de l’abdomen és molt important per poder realitzar amb normalitat les activitats de la vida diària.

Tot i això, és important destacar que realitzar exercicis de força és beneficiós en tots els tipus de càncer i, cada vegada més, els programes de rehabilitació oncològica ho consideren una part fonamental de l’atenció estàndard tant durant com després del càncer.

 

Entrenament de força i suplementació

L’entrenament de força inclou exercicis que enforteixen els músculs, com ara: aixecament de peses, exercicis amb bandes de resistència, exercicis amb màquines o exercicis amb el propi pes del cos. Aquests últims poden incloure flexions de braços, abdominals, esquats o altres exercicis d’intensitat moderada com ara pilates i ioga.

Els experts recomanen fer de 2 a 3 sessions d’entrenament de força a la setmana. Es recomana que la intensitat de l’entrenament sigui de moderada a alta, depenent de la situació prèvia de cada persona. A més, per evitar el ressentiment muscular, cal establir una càrrega progressiva i començar amb exercicis simples.

El disseny d’un bon entrenament, acompanyat d’una alimentació adequada, acostuma a ser suficient per a la majoria de persones. De fet, un estudi va demostrar que suplementar amb proteïnes a persones que han cronificat el càncer que fan entrenament supervisat de força no ho fa més eficaç que entrenar força sense suplementar amb proteïnes.

Per altra banda, es recomana combinar els entrenaments de força amb exercici aeròbic i estiraments. Intentar fer almenys de 150 a 300 minuts d’exercici aeròbic a la setmana, com ara caminar, ballar, nedar o anar amb bicicleta amb un nivell d’intensitat moderat (per exemple, exercitant-se durant 30 minuts al dia, 5 dies a la setmana), i estirar els principals grups musculars almenys 2 cops per setmana.

És important tenir en compte que tota activitat física que es faci ha d’estar supervisada per un professional i recolzada pel metge, per evitar exercicis que puguin estar contraindicats en una situació concreta.

Així doncs, la pràctica d’exercici físic tant durant com després d’un càncer és segura i aporta múltiples beneficis. Tal com s’explica en el podcast “Parlem sobre l’activitat física després del càncer”, l’exercici físic pot servir com a tractament coadjuvant als diferents tractaments i fases de la malaltia, però, a més, es considera essencial com a part d’un estil de vida saludable de les persones que han superat un càncer, millorant la qualitat i l’esperança de vida.

 

Referències

MSK – Ejercicio durante y después del tratamiento contra el cáncer

Fisiología clínica del ejercicio – Entrenamiento de fuerza en pacientes con cáncer bajo quimioterapia y radioterapia

Pereira-Rodríguez JE, et al. Efectos y beneficios del entrenamiento de fuerza en pacientes con cáncer: revisión sistemática de la literatura. Univ Méd Pinareña. 2020; 16(3):e498.

FISSAC – El entrenamiento de fuerza reduce la mortalidad en supervivientes de cáncer

Fernández Ortega JA, et al. Efectos de un programa combinado de ejercicios de fuerza y aeróbicos de alta intensidad en pacientes supervivientes al cáncer de mama: estudio piloto. Apunts: Medicina de l’esport. 2016; 51(189):3-12

IPEFC – Ejercicio recomendado en supervivientes de cáncer de colon

Heraldo – Salud tras el cáncer

Fisiología clínica del ejercicio – Entrenamiento de fuerza y suplementación con proteínas en supervivientes de cáncer

FECEC – És recomanable fer exercici després del tractament?

FECEC – L’osteoporosi: una seqüela freqüent després del càncer

FECEC – Limfedema: què és i com prevenir-lo

FECEC – PODCAST “Parlem sobre l’activitat física després del càncer”

FECEC – Què és i com combatre la fatiga després del càncer

FECEC –Salut cardiovascular en persones que han superat un càncer

FECEC –Trastorns de la son, com dormir i descansar millor

ASCO – Un programa de ejercicios para usted: 5 consejos para las personas que tienen cáncer

CR Fisioterapia en cáncer – Ejercicio y Cáncer: Mitos y Realidades

SEOM – Tabla de ejercicios para pacientes con cáncer

U’Kore – La fuerza contra el cáncer se entrena

ESHI – Entrenamiento de la fuerza en pacientes oncológicos

 

Pòdcast: Parlem sobre l’activitat física després del cáncer

Benvinguts al primer podcast de la FECEC, amb el que iniciem un nou format amb l’objectiu de proporcionar informació de manera diferent i amena. En aquesta ocasió, parlem amb la Dra. Pilar Barretina, oncòloga a l’ICO Girona, i amb Paula Moreno, fisioterapeuta especialitzada en oncologia a l’ICO Hospitalet de Llobregat. Per què és important l’exercici físic després del càncer? És segur practicar esport després del càncer? Donem resposta a aquestes preguntes i moltes més. Escolta’ns!

 

Noves activitats esportives després del càncer de mama

Iniciar-se en l’activitat esportiva després del càncer

Durant el diagnòstic i tractament oncològic, es habitual que l’activitat esportiva que es realitzava disminueixi o es deixi de banda. Tant si abans del diagnòstic l’esport estava dintre de la rutina diària com si no, el tornar a la nova normalitat després del càncer és un bon moment per introduir o reprendre certes activitats esportives en el dia a dia. L’exercici físic, juntament amb una alimentació equilibrada, són els hàbits més beneficiosos per la salut.

Beneficis de realitzar activitats esportives:

  • Augmenta l’esperança de vida: l’esport redueix el risc cardiovascular
  • Disminueix el risc de patir certs tipus de càncer, com el de colon o mama
  • La probabilitat de recidives es menor quan es practica esport

A més d’aquests beneficis aplicables a tota la població, l’exercici físic pot ajudar a millorar o prevenir algunes seqüeles derivades del tractament oncològic, com es el cas del limfedema.

Exercici per prevenir el limfedema

El limfedema es una seqüela que pot aparèixer després de una cirurgia o tractament i que altera el funcionament dels ganglis limfàtics. Com a resultat, es desenvolupa un edema en una extremitat, sent habitual que aparegui en el braç.

Es recomanable començar amb la prevenció del limfedema el més aviat possible, tenint en compte les limitacions i situació de cada persona. Una de les mesures que es recomanen per prevenir la seva aparició és la realització d’exercicis sempre sota les pautes d’especialistes.

En l’actualitat s’està demostrant que realizar algunes activitats esportives com son el rem (en la seva modalitat dragon boat) i el tir amb arc ajuden a prevenir el limfedema.

Rem en dones que han superat un càncer de mama

 El dragon boat es una modalitat del piragüisme original de antigues tradicions xineses, i té com a símbol principal el drac. És un esport on les embarcacions son per a 10-20 persones, on el treball en equip es imprescindible i que es apte per la majoria de persones.

 Son varis els estudis que han estat publicats on es demostra que una activitat com el rem pot beneficiar a les dones després de superar un càncer de mama. Els moviments rítmics i cíclics de remar ajuden al drenatge limfàtic, afavorint així la prevenció del limfedema. El rem també permet potenciar la musculatura de la zona afectada, minimitzant així el dolor i s’ha pogut comprovar que disminueix el risc de malalties cardiovasculars.

 Hi ha diversos clubs de rem que ofereixen activitats com el dragon boat, que han creat equips de dones supervivents de càncer de mama. També es realitzen diversos events per la recaudació solidaria per la investigació en càncer de mama.

Tir amb arc: beneficis després d’una operació en càncer de mama

 Un altre esport que està començant a demostrar beneficis en dones que han superat un càncer de mama i van ser intervingudes es el tir amb arc.

S’està fomentant la pràctica d’aquest esport en varis grups de pacients, on es fa una sessió de fisioteràpia preparatòria, un curs d’iniciació i llavors la pràctica de tir amb arc 2 cops a la setmana. Alguns clubs de Catalunya acullen a grups de dones per fer aquest tipus d’exercici.

La contracció i relaxació dels grups musculars implicats durant la pràctica de tir amb arc afavoreix la circulació limfàtica, prevenint així l’aparició de limfedema. També es pot observar una millora a nivell funcional del braç, i es disminueix la sensació de pesadesa que sol ser habitual en aquests casos. A més, més enllà de la pràctica esportiva, s’estableix una dinàmica de grup i convivència entre el grup format.

Beneficis en la salut i qualitat de vida de les activitats esportives en grup

Aquest tipus d’esports aporten beneficis a molts nivells: físic, social, emocional i espiritual. Tot això es tradueix en un augment de la qualitat de vida de les persones que han superat un càncer. Es promou també l’esperit d’equip millorant així el desenvolupament de les relacions socials.

En definitiva, la pràctica d’esports com el rem o el tir amb arc pot ser una opció novedosa i a la vegada beneficiosa per prevenir l’aparició de limfedema, sempre consultant a l’especialista si aquest tipus d’exercici físic es adequat en cada cas.

 


Referències

AECC. Secuelas del cáncer de mama: el linfedema