Destacat

Càncer de mama: consells per seguir el tractament

La superació d’un càncer de mama suposa un repte vital. Però, un cop finalitzada la fase més intensa del tractament o tractament primari, com pot ser la cirurgia, la quimioteràpia o la radioteràpia, és habitual que es prescriguin tractaments de llarga durada o adjuvants, com ara la teràpia hormonal. Un dels objectius d’aquests tractaments és reduir el risc que la malaltia torni a aparèixer, per la qual cosa, seguir el tractament al llarg del temps és important.

 

En aquest article parlarem de la importància de seguir aquests tractaments a llarg termini, dels motius pels quals a vegades pot costar fer-ho, i de com les pacients poden comptar amb el suport de diferents serveis i professionals per aconseguir-ho.

Què és l’adherència i per què és important

L’adherència als tractaments es refereix al fet de seguir de manera constant i correcta el que ha recomanat l’equip mèdic, tant pel que fa a la medicació (dosi, freqüència, etc.) com als controls mèdics de seguiment o les recomanacions d’estil de vida. En el cas del càncer de mama, això pot incloure teràpies que s’allarguen durant anys, com és el cas dels tractaments hormonals per a determinats tipus de tumors.

 

Aquest seguiment continuat pot reduir significativament les probabilitats de recaiguda, tot i que no tots els factors es poden controlar. Malgrat això, no sempre és fàcil mantenir el compromís durant tant de temps. Per aquest motiu, és fonamental que l’adherència es treballi conjuntament entre la pacient i els professionals sanitaris encarregats del tractament i seguiment, amb informació clara i comprensible, i amb suport al llarg de tot el procés.

 

Dificultats habituals per mantenir l’adherència

Hi ha diversos motius pels quals pot resultar difícil seguir el tractament tal com s’ha prescrit. Conèixer-los és clau per a enfrontar-se a les dificultats durant el tractament a llarg termini:

 

  • Efectes secundaris: amb freqüència, els tractaments a llarg termini tenen efectes secundaris que impacten en l’adherència, com ara dolors articulars, fatiga, canvis hormonals que afecten a diferents aspectes de la salut física i emocional, o inclús problemes de concentració que poden dificultar el dia a dia.
  • Sensació d’haver superat la malaltia: un cop acabats els tractaments principals, pot aparèixer la sensació que la resta de tractaments no tenen la mateixa importància. No obstant, totes les fases del pla de tractament de la pacient són igualment importants i cal continuar amb la medicació tal i com determini l’equip mèdic.
  • Manca d’informació clara: explicar clarament i de manera comprensible i adaptada a cada pacient per què cal continuar amb el tractament, els beneficis que té i les conseqüències que pot tenir no fer-ho, facilita el seguiment. Per això, és també important que les pacients tinguin la tranquil·litat i confiança de traslladar a l’equip mèdic tots els dubtes i inquietuds que els hi poden sorgir al respecte.
  • Factors emocionals i pràctics: de vegades, la no adherència es deu als oblits o la desmotivació, la manca de rutines, que poden ser conseqüència de malestar emocional.
  • Dificultats econòmiques: en alguns casos, els motius per no continuar amb les pautes de tractament són econòmics. No tots els tractaments receptats són finançats per complet pel sistema nacional de salut, i això suposa una despesa farmacèutica extra que pot ser difícil o impossible d’assumir per algunes persones. I, a més a més, aquesta situació afegeix més malestar psicoemocional.

 

Consells i recomanacions per millorar l’adherència al tractament

Tot i que els factors que poden influir en l’adherència són diversos i de diferents orígens, hi ha una sèrie de recomanacions que poden contribuir a fer-la més fàcil. Algunes d’elles són:

 

 

  • Preparar bé les visites de seguiment: anotar tots els efectes o dificultats que es poden trobar durant el seguiment del tractament.
  • Demanar informació clara i personalitzada: saber què s’està prenent i per què pot ajudar a entendre la importància de continuar amb el tractament.
  • Parlar amb l’equip mèdic dels efectes secundaris: és important conèixer quins efectes poden aparèixer i traslladar aquests efectes a l’equip. D’aquesta manera es podran abordar per posar-hi solució o facilitar la convivència amb ells.
  • Crear una rutina al voltant del tractament: prendre la medicació sempre a la mateixa hora o posar alarmes pot ajudar a evitar oblits.
  • Implicar a l’entorn: explicar a la família la importància del tractament i fer-los partícips suposa un punt clau de suport per fer front a aquesta etapa.
  • Demanar informació sobre els recursos socials i econòmics que poden ajudar a fer front a les dificultats econòmiques, com ara professionals i entitats que donen assessorament sobre drets i opcions de finançament.
  • El paper del suport social i comunitari: comptar amb xarxes de suport pot reforçar l’adherència i ajudar a afrontar emocionalment el tractament.

A més, el suport social i comunitari té un rol fonamental en facilitar l’adherència als tractaments de les persones que passen per un procés oncològic. Tant professionals, com entitats i altres persones que han compartit vivències similars poden ser un bon suport.

 

  • Grups de suport: compartir experiències amb altres dones en la mateixa situació pot ajudar tant a nivell emocional, com a nivell pràctic. Es poden trobar grups de suport a les entitats de pacients, com per exemple les federades a la FECEC.
  • Entitats de pacients: les federacions i entitats de pacients són importants en la tasca divulgativa, compartint informació d’utilitat per a pacients i famílies, i també amb serveis i recursos específics d’acompanyament durant el procés.
  • Acompanyament psicològic: el benestar emocional és clau per abordar pors, angoixes o desmotivació, i fer front a la situació i les vivències. Es poden trobar serveis d’acompanyament psicològic a les entitats de pacients.
  • Treballadors socials: ajuden en la gestió de tràmits administratius, com ara baixes laborals, declaracions d’incapacitat o discapacitat, i assessoren en l’accés a ajudes i prestacions de les quals es poden beneficiar les persones que passen per un procés oncològic. També donen suport en la reintegració a la vida laboral i social, un factor clau per a la tornada a la rutina després d’una possible baixa per malaltia. Moltes de les entitats de pacients disposen de treballadors socials entre els seus professionals.

En definitiva, l’adherència al tractament del càncer de mama no és només una qüestió de voluntat individual, sinó que depèn de molts factors que cal tenir en compte. Ser-ne conscient, demanar suport quan calgui i comptar amb un entorn informat i implicat pot marcar una gran diferència, ja que continuar el tractament és una de les millors eines per a prevenir una recaiguda.

 

Referències

  1. Assessorament i adherència en càncer de mama
  2. Perseverar en el tractament, clau per evitar el risc de recaiguda del càncer de mama
  3. Bailón García LH, et al. Adherencia al tratamiento oral en pacientes con cáncer de mama con buen pronostico. Revista Caribeña de Ciencias sociales. ISSN-e 2254-7630. N.4. 2018
  4. Alvarado-Aguilar S, et al. Adherencia terapéutica del paciente con cáncer; algunos factores: (Perspectiva del Oncólogo). Gaceta Mexicana de Oncología. 2011; 10(3):136-142.

Testimoni de Víctor

Testimoni de Victor Cruz Gras - malalt de rabdomiosarcoma a l’estèrnum

Testimoni de Victor Cruz Gras - malalt de rabdomiosarcoma a l’estèrnumAls dos mesos de vida em van diagnosticar un rabdomiosarcoma a l’estèrnum. En tota la meva vida, he tingut quatre recaigudes: als 4, als 16, als 18 i als 28 anys. Va ser a la segona quan vaig ser conscient del que patia i havia patit. Tot i això, considero que vaig tenir certa sort, ja que el tumor no danyava cap òrgan i no tenia dolors. Tanmateix, procurava que el càncer no m’afectés gaire al dia a dia.

D’aquella època conservo pocs records. La meva ment va bloquejar aquelles experiències, però sí recordo les faltes d’assistència a l’escola i que procurava viure el dia a dia com si res passés. En total, he patit dotze intervencions quirúrgiques, una d’elles un trasplantament de l’os amb empelt del maluc i pell de la panxa, quatre quimioteràpies diferents i dos cicles de radioteràpia.

A banda, de ben petit vaig tenir una sèpsia molt agressiva, fins al punt que la meva vida va córrer perill. Això em va deixar unes seqüeles que es van afegir a les de les intervencions, i als problemes i afectacions en l’organisme de les quimios i radioteràpies. Als 28 anys, amb l’última recaiguda que va coincidir justament amb l’any que em van donar l’alta mèdica, vaig tornar a rebre tractament, en aquesta ocasió força fluix.

L’impacte del càncer

A banda de les seqüeles físiques, també es produeix un impacte emocional. Si superes tot això, l’experiència fa que creixis amb una manera de veure la vida i uns valors morals diferents als de la gent que no ha viscut aquest tipus de processos.

La vida laboral

En l’àmbit laboral, la mateixa setmana d’aquesta recaiguda em finalitzava el contracte en el taller mecànic on treballava. Al comunicar-ho a l’empresa, van optar per no renovar-me després de gairebé 8 anys treballant-hi. No em van fer cap pregunta ni van tenir cap mena de remordiments. Veient aquest tracte, tot i que hagués pogut seguir treballant, vaig decidir agafar la baixa mèdica. Passat poc temps, la mateixa mútua em va recomanar la possibilitat de demanar una incapacitat, donat el meu historial i intervencions quirúrgiques i el desgast físic del meu cos.

Així va ser. Des de llavors tinc una incapacitat i una pensió, però ja no puc treballar de la feina que m’agrada. He anat donant tombs en el món laboral, trobant a faltar treballar d’allò que gaudia. Tot això m’ha provocat alts i baixos anímics i una certa depressió. La part positiva, però, és que la pensió em compensa el fet que em costa aconseguir i aguantar feines en jornades més extenses.

Aquest canvi de feines constant no ha estat gaire fàcil. Els mecanismes creats per facilitar trobar treball no són eficients. Per exemple, per aconseguir una contractació com a persona amb discapacitat en una empresa, es requereix que el treballador hagi estat un mínim de tres mesos a l’atur. Per tant, si estàs treballant, corres el risc de deixar una feina sense la garantia que passats el tres mesos puguis optar a una plaça d’aquest tipus en una altra empresa. Finalment, tant a través dels serveis ocupacionals del meu municipi com del boca-orella, vaig poder trobar feines interessants i actualment treballo a temps parcial al negoci d’un amic.

El suport social

La resposta social a la malaltia és complicada. Per exemple, si independitzar-se ja és difícil per a una persona que no ha patit càncer, en el nostre cas és encara pitjor. A l’hora de demanar crèdits i assegurances, sempre trobes complicacions. És com si la majoria de recursos que haurien d’ajudar-nos només servissin perquè la societat es protegeixi de nosaltres.

 

 

 

Els pòdcast de la FECEC: Benestar emocional

Aquest és el tercer dels pòdcast de la FECEC, Junts contra el Càncer, en el qual oferim informació sobre la malaltia de manera amena i entenedora. En aquesta ocasió, parlem sobre el benestar emocional després del càncer amb Ana González,  psicooncòloga de Fundació Kālida, i Daniel Romero, infermer de casos de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

 

Com establir rutines saludables per tornar a la normalitat

La importància de les rutines després del càncer per a la recuperació i la sensació de normalitat

Les rutines són els costums de fer certes coses d’una manera més o menys automàtica. És a dir, són els hàbits que adquirim per la pràctica repetida d’activitats en la vida diària, com ara els horaris que seguim o les activitats que fem. Les rutines són importants al llarg de la vida, però ho són més importància per a les persones que han superat un càncer.

Alguns dels motius pels quals les rutines poden contribuir a restaurar l’equilibri físic i emocional després del càncer són que estructurar els dies ajuda a reduir l’estrès i la incertesa i, també, que fan sensació de control i seguretat sobre la vida diària. A més, afavoreixen l’adherència dels hàbits saludables, cosa que és important si s’han de fer canvis en la vida quotidiana, com per exemple augmentar l’activitat física.

En aquest article, repassarem com una rutina pot ajudar a la vida després del càncer, i de quina manera començar a establir-la i a mantenir-la en el temps, per tal que sigui una aliada que ajudi a enfortir la confiança i l’autoestima.

Com crear una rutina personalitzada saludable, incloent-hi exercici, alimentació i descans

Tenir una rutina és important en el procés de recuperació. Alguns dels elements clau que es recomana incloure en una rutina saludable són l’exercici físic adaptat, l’alimentació equilibrada i el bon descans pels beneficis demostrats que tenen sobre els pacients.

Això no obstant, el més important a l’hora d’establir-ne una és que sigui efectiva. És a dir, que la persona sigui capaç de mantenir els hàbits en el temps i incorporar-los realment a la seva vida diària. Per això, quan es tracta de canviar diversos factors de la vida quotidiana es recomana fer els canvis de manera progressiva, per evitar l’esgotament i la falta de continuïtat. Així, en el cas de la pràctica d’activitat física, es podria començar incorporant un dia d’exercici, i un segon al cap de dues setmanes. A més a més, és important que cadascú adapti la rutina segons les seves preferències, ja que hi haurà gent que preferirà llevar-se aviat; i d’altra, que serà més productiva cap al tard.

Els professionals de l’equip mèdic poden assessorar a l’hora de començar a incorporar els canvis, perquè són els que millor coneixen la història de cada pacient i les seves necessitats físiques i emocionals. Igualment, els recursos que ofereixen algunes entitats poden ser de gran ajuda en el procés d’integració dels canvis i l’adquisició de nous hàbits. Algunes iniciatives, com ara Rutinoterapia, acompanyen durant tot el procés amb tallers i cursos online per a ajudar les persones a sentir-se millor durant el canvi.

A més a més, per als més aficionats a les tecnologies existeixen aplicacions mòbils i eines digitals que permeten enregistrar les rutines. Algunes d’aquestes aplicacions són com un joc, on assolir els objectius fixats dona punts i premis que poden ser una font de motivació.

 

 

 

Consells per mantenir rutines en moments difícils

Tot i que les rutines, la constància i la continuïtat són importants, en moments difícils pot ser complicat mantenir la força per a complir-les. És important, aleshores, tenir en compte alguns factors que ajuden a mantenir-les:

 

  • Ser flexibles: inclús seguint una rutina, la flexibilitat és clau per garantir la continuïtat. És fonamental poder ajustar-la a les necessitats de cada moment, segons l’estat físic i emocional.
  • Tenir una xarxa de suport: mantenir la rutina depèn també de tenir persones al voltant, com familiars, amics o grups de suport, que facin els canvis al mateix temps. Així, en moments difícils, aquestes persones poden ajudar i motivar a continuar endavant.
  • Dividir les grans fites en petits passos: la sensació de progrés és important per mantenir la motivació i la confiança en el canvi. A algunes persones també els pot servir d’ajuda fer un registre dels avanços i visualitzar el progrés.
  • Recordar el propòsit i els beneficis a llarg termini de l’esforç que es fa.

 

Mantenir l’equilibri entre les rutines diàries i la vida social

Tot i que parlar de rutines pot recordar a les activitats que es fan per obligació, també és important reservar temps per l’oci. La planificació es fa per tractar d’integrar tant activitats socials com laborals, amb l’objectiu d’equilibrar el treball, el descans i el lleure. Així, planificar aquest temps és tan important com reservar temps per a altres dedicacions.

Pel que fa a les activitats socials, s’ha de considerar que estar socialment actiu no implica haver de participar en totes les activitats que es presentin, sinó en aquelles que generin benestar. Aquestes activitats poden ser la pràctica d’aficions, gaudir de temps amb amics o familiars, sortir a passejar o, simplement, tenir moments de tranquil·litat amb o sense companyia.

No obstant, escoltar-se i identificar quan el cos necessita descansar és important per ajustar la rutina, augmentant el temps de descans o desconnexió, incloent la desconnexió digital per millorar la qualitat del repòs. Així, en setmanes més atrafegades potser optar per activitats d’oci més relaxades és una bona opció, reservant les activitats més dinàmiques per a moments menys demandants.

D’altra banda, també és fonamental per a les persones que han superat un càncer mantenir una bona comunicació amb l’entorn: manifestar i respectar les necessitats en cada moment, per poder gaudir d’un temps de qualitat.

En definitiva, la planificació i les rutines són una estratègia per facilitar la vida diària i l’adopció de canvis cap a un estil de vida més saludable, on també hi hagi espai per al descans i l’oci, i que permetin gaudir millor del temps de qualitat.

 

Referències

La vida amb mieloma múltiple

El mieloma múltiple és una malaltia de la sang, que s’origina a les cèl·lules plasmàtiques de la medul·la òssia. Segons les dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, a Espanya es diagnostiquen cada any al voltant de 3.000 casos, amb un pronòstic molt variable. Generalment, els pacients controlen la malaltia i no tindran un risc vital a curt o mitjà termini. No obstant això, a llarg termini és més incert pel risc de recaiguda que existeix.

En aquest article parlarem de com és la convivència amb el mieloma múltiple: la cronificació de la malaltia, les recaigudes i les recomanacions per afrontar els efectes secundaris dels tractaments i seqüeles.

Cronificació de la malaltia i risc de recaiguda

El mieloma múltiple es considera una malaltia incurable, ja que la majoria de pacients patiran recaigudes després del tractament inicial. Malgrat això, molts d’ells tenen una bona resposta al tractament inicial en les primeres setmanes i tindran un millor pronòstic. En els extrems estan els pacients que tindran una resposta excel·lent i potser no recauran mai (pacients funcionalment curats) i els pacients que poden ser resistents al tractament inicial o que recaiguin molt aviat.

Els tractaments disponibles pel mieloma múltiple són diversos, però el seu principal objectiu és frenar l’evolució de la malaltia i reduir els símptomes, és a dir, cronificar-la. Amb els avanços en investigació i el desenvolupament de nous fàrmacs, cada vegada els pacients tenen períodes de remissió més llargs i poden viure amb qualitat de vida amb la malaltia cronificada.

El risc de recaiguda dels pacients també és variable. La freqüència i agressivitat d’aquestes afecten al pronòstic de cada persona. A més, els pacients de mieloma múltiple poden tindre un risc augmentat de leucèmia mieloide aguda i síndrome mielodisplàsic. Com en altres casos, seguir un estil de vida saludable tenint en compte la dieta i la pràctica d’exercici poden tenir un efecte positiu en aquest risc.

Convivència amb el mieloma múltiple i recomanacions per gestionar la malaltia

Per tal de conviure amb la malaltia, hi ha una sèrie de recomanacions relacionades amb els símptomes de la malaltia, possibles efectes secundaris dels tractaments i seqüeles (dolor, infeccions, fatiga, lesions òssies…) que poden ser útils. Les pots trobar amb més detall a la guia completa de recomanacions per a pacients i cuidadors sobre mieloma múltiple de la Fundació Josep Carreras, però te les resumim a continuació:

  • Seguir una dieta a base de fruites i verdures, rica en nutrients com el ferro (carns roges, llegums, ..), l’àcid fòlic i la vitamina B12 (peix, ous, lactis UTH…), poden ajudar a reduir l’anèmia, la fatiga i el dolor. A més a més, incloure aliments rics en fibra (llavors de lli o segó, cítrics, kiwis o prunes) i una bona hidratació són fonamentals per combatre el restrenyiment.
  • Dividir les porcions de menjar al llarg del dia, escollir aliments de fàcil digestió, amb alt valor nutricional i d’alta densitat energètica, evitar els aliments ensucrats o preparar cremes enriquides poden ajudar a fer front a la falta de gana durant el A més, evitar aliments calents, molt pesats i amb olor forta i mastegar bé, pot ajudar a reduir les nàusees.
  • Extremar la higiene (especialment de les mans), tindre una bona higiene bucodental, fer ús de mascareta en ambients concorreguts de gent, mantenir bones pràctiques de seguretat alimentària i conservació dels aliments i beure molta aigua, són pràctiques recomanables degut al risc augmentat de patir
  • La pràctica d’exercici és convenient per fer front al dolor, prevenir lesions òssies i combatre la fatiga. En tot cas, l’exercici s’ha d’adaptar a cada persona i situació, però pots trobar més informació al respecte al nostre article sobre els beneficis de l’activitat física després del mieloma múltiple.
  • Les tècniques de relaxació són un bon aliat per reduir els nervis i l’ansietat, i així contribuir també a reduir el dolor neuropàtic.
  • Finalment, un bon descans és fonamental per al benestar, especialment pel que fa a reduir la fatiga i millorar l’estat d’ànim en És important cuidar les hores de son i la qualitat d’aquest creant un bon ambient de descans.

 

Pel que fa a la gestió emocional, una de les principals dificultats a què s’enfronten els pacients de mieloma múltiple és la convivència amb la incertesa. Tot i que els tractaments han millorat en els últims anys i els pacients poden viure llargs períodes de remissió de la malaltia, la por a les recaigudes està molt present a la vida dels pacients. Per això, tenir un bon suport psicològic és clau.

Algunes de les recomanacions que poden ajudar a fer front a aquesta por és la preparació de les consultes mèdiques, ja que la comunicació amb l’equip mèdic és clau per establir una relació de confiança i col·laboració. Fer una llista de dubtes i possibles preguntes no només del moment actual, sinó també pensant en el seguiment i des del punt de vista del cuidador pot ser d’ajuda per tractar de resoldre els dubtes que puguin sorgir.

A més a més, planificar activitats d’oci i rutines, practicar tècniques com el mindfulness, proposar-se activitats que ajudin a focalitzar l’atenció i requereixen concentració, llegir, practicar exercici i, sobretot, demanar ajuda si es necessita, no només a la gent del voltant sinó també d’associacions especialitzades en la malaltia i altres professionals.

En definitiva, tot i que el mieloma múltiple encara no té cura definitiva, els avanços permeten als pacients en molts casos, viure amb la malaltia cronificada. Juntament amb les recomanacions per tal de fer front als símptomes i efectes dels tractaments, així com la cura de la salut mental, viure amb mieloma durant anys és possible gaudint d’una bona qualitat de vida.

 

CONVIURE AMB EL MIELOMA MÚLTIPLE

Recomanacions generals per a tenir una millor qualitat de vida

 

 

Referències

El paper de la rehabilitació en el càncer i els seus beneficis

Tant el càncer com els tractaments d’aquesta malaltia poden originar problemes físics, cognitius i de mobilitat, que interfereixen en la vida diària, la reincorporació a la feina, o la continuació dels tractaments… Per la qual cosa, els pacients i les persones que han superat un càncer es poden beneficiar dels programes de rehabilitació.

 

La rehabilitació després del càncer és un procés que s’adapta a les necessitats individuals de cada persona i es centra a millorar la qualitat de vida, recuperar la funcionalitat i la reintegració a les activitats diàries. En aquest article, repassarem quins poden ser els beneficis de seguir un programa de rehabilitació, com i quan s’ha de dur a terme aquesta rehabilitació, i quins són els serveis disponibles per a les persones que han passat per un procés oncològic.

 

  • Beneficis de seguir un programa de rehabilitació

Els objectius dels programes de rehabilitació del càncer són diversos, però estan orientats a mantenir la salut física i mental dels pacients abans, durant i després del tractament, reduint així l’impacte negatiu que pot tenir el càncer en el dia a dia i afavorint la recuperació plena de la qualitat de vida abans del diagnòstic.

 

Per una banda, la rehabilitació busca ajudar a mantenir una vida activa durant tot el procés de la malaltia, sense haver de rebutjar a participar en les tasques de la vida quotidiana, tant a casa com a la feina. Per altra banda, tracta de prevenir i reduir els efectes secundaris i les seqüeles que poden quedar després dels tractaments. D’aquesta manera, permet millorar la qualitat de vida de les persones una vegada superat o cronificat el càncer.

 

  • Quan s’ha de seguir una rehabilitació

El moment d’iniciar el procés de rehabilitació pot variar, però factors com l’aparició de problemes de mobilitat, dolor o debilitat, o dificultats per pensar amb claredat, són determinants per iniciar un programa de rehabilitació. Identificar aquests símptomes és important perquè com més aviat s’iniciï la rehabilitació, millor.

 

De fet, els processos de rehabilitació de vegades comencen abans inclús dels tractaments, avaluant la situació de cada persona (estat físic i mental, força, activitat, etc.), i preparant el cos i la ment per prevenir els possibles problemes que puguin sorgir dels tractaments.

 

  • Diferents àrees que pot abordar la rehabilitació

La rehabilitació pot abordar diferents aspectes relacionats amb la salut, no només física, sinó també psicològica i social. Podem destacar les següents àrees de la rehabilitació:

 

  • Rehabilitació física: fa referència als exercicis per millorar la força i la capacitat aeròbica, flexibilitat i mobilitat que afecten les tasques quotidianes (vestir-se, alçar-se, caminar, dutxar-se), i també problemes de deglució, tractament de cicatrius, reeducació postural, o drenatge limfàtic, problemes de salut sexual o de control d’esfínters.
  • Rehabilitació psicològica: es relaciona la intervenció psicològica i la psicoteràpia necessària per gestionar l’estrès, l’ansietat, i altres emocions que poden sorgir durant i després del tractament, així com problemes cognitius, de memòria i dificultats per a pensar amb claredat.
  • Rehabilitació nutricional: es refereix a l’assessorament nutricional per a recuperar la salut i el benestar, així com per a la integració d’hàbits d’alimentació saludable.
  • Rehabilitació social: és l’ajuda per a la reintegració en la vida quotidiana i les relacions socials. Inclou aspectes com l’acompanyament en la tornada a la feina, la possible adaptació al lloc de treball, la tramitació de prestacions, així com altres factors socioeconòmics que es poden veure afectats pel diagnòstic i tractament.

 

Donat l’ampli ventall d’aspectes a cobrir per la rehabilitació, són molts també els especialistes implicats en el procés: metges rehabilitadors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes i psicòlegs, entre altres, són els que s’encarreguen d’acompanyar als pacients durant la recuperació.

 

 

  • Quins serveis de rehabilitació hi ha disponibles?

La rehabilitació està disponible tant en centres sanitaris públics com en privats, a Espanya. En primer lloc, els grans hospitals, com ara l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a rcelona, tenen un servei específic per a pacients oncològics que treballa en coordinació amb els diferents serveis i unitats de l’hospital i d’altres centres de salut associats. A més a més, existeixen clíniques especialitzades en la rehabilitació de pacients de càncer.

 

Per altra banda, associacions i entitats com l’AECC o la FECEC, ofereixen tallers i sessions orientats a la rehabilitació des dels diferents abordatges mencionats anteriorment, com ara cursos de pilates, ioga i exercici terapèutic, però també grups de suport i acompanyament emocional. Algunes d’aquestes entitats també ofereixen sessions més específiques, dirigides a grups concrets de persones, com ara tallers de prevenció del linfedema o de recuperació de la veu per a persones laringectomitzades.

 

En definitiva, la rehabilitació ofereix a les persones que passen pel procés del càncer moltes opcions per tractar de mantenir la seva qualitat de vida i benestar, tant físic com emocional, durant totes les fases de la malaltia. Aquests recursos estan disponibles als pacients, i són una oportunitat per emprendre de la millor forma el camí cap a la recuperació.

 

 

Referències

 

 

Beneficis de l’atenció psicooncològica després d’haver viscut un càncer

Haver viscut una malaltia oncològica té un impacte més enllà de l’estat físic, afectant també aspectes emocionals, a l’ambient familiar i laboral, i a la qualitat de vida. D’aquesta manera, sorgeix la necessitat d’adaptar-se a la nova situació de manera sana i de prendre consciència de la importància de l’autocura a nivell psicològic.

És així com neix la psicooncologia, l’objectiu de la qual és el d’atendre les necessitats psicològiques de la persona que ha tingut una malaltia oncològica, els familiars que ho necessitin i atendre també els professionals dels equips de salut relacionats amb la malaltia. Existeixen diverses alternatives a la disposició de les persones que han viscut una situació d’aquest tipus, així com per als seus familiars o cuidadors. Així, trobem les psicoteràpies individualitzades, les psicoteràpies grupals, o els grups de suport mutu. La participació en aquests recursos de suport psicològic no és obligatòria, no obstant això, hi ha evidència que l’atenció psicooncològica, quan la persona considera que ho necessita, té un efecte gairebé immediat en la millora de la situació emocional.

 

Quan s’hauria d’acudir al psicooncòleg?

El diagnòstic del càncer és habitualment un fet que desestabilitza emocionalment, i una vegada que s’ha viscut l’experiència també poden sorgir pors i inseguretats. La psicooncologia s’encarrega d’atendre les necessitats a nivell psicològic de la persona afectada en el procés i evolució de la malaltia, millorar l’afrontament a la mateixa i repercuteix a beneficiar la qualitat de vida. Acudir a un psicooncòleg pot ser necessari durant el procés de la malaltia, però molt sovint sorgeix la necessitat d’acudir en el període de la remissió de la malaltia, ja que és quan es detecta un augment del malestar emocional, amb l’afectació de l’estat d’ànim. Així doncs, la intervenció psicooncològica pot beneficiar en qualsevol moment, tant a la persona que ha viscut un càncer com a altres membres de la seva família que puguin necessitar-la.

Alguns centres de salut i hospitals ofereixen aquest servei especialitzat d’atenció psicològica, però en cas de no estar disponible, o no tenir accés a ell, hi ha diverses entitats que donen suport als interessats, com les organitzacions federades a la FECEC.

 

Quins són els beneficis de la psicooncologia?

La psicooncologia té diverses funcions que són beneficioses al llarg de tot el procés:

  • Proporcionar eines per a manejar el dolor i alleujar el malestar emocional.
  • Ajudar a mantenir l’autoestima, ja que els tractaments poden afectar l’aspecte físic.
  • Permetre l’alleujament emocional, facilitant l’expressió de pors i preocupacions per la incertesa a tornar a patir la malaltia.
  • Proporcionar les eines psicològiques necessàries per a assumir l’experiència, integrar-la i lentament, tornar a la normalitat.
  • Promoure el suport sociofamiliar enfortint la comunicació entre els afectats i els familiars.
  • Valorar els criteris per a participar en la psicoteràpia grupal i els grups d’ajuda mútua.
  • Ajudar als familiars i cuidadors, fomentant l’autocura i comprendre les seves emocions per a poder adaptar-se de manera saludable a la situació.

 

La psicooncologia és important en totes les fases del càncer:

La psicooncologia és present en totes les fases de la malaltia i aborda les necessitats específiques de cadascuna d’elles per a millorar la qualitat de vida. El paper del psicooncòleg en la remissió és particularment important, ja que acompanya en el procés de tornada a la normalitat, a la rutina, i s’encarrega de treballar les pors a la recaiguda.

Les persones que han viscut un càncer poden presentar seqüeles físiques i psicològiques. Per això, la intervenció psicooncològica juga un paper fonamental ajudant aquestes persones a gestionar les seves emocions i com perceben la vida, contribuint al fet que se sentin millor aconsegueixo mateixos i integrin de manera adaptativa les viviències de cada moment.

 

Quina és la diferència entre la teràpia de grup i els grups d’ajuda mútua (GAM)?

La teràpia psicològica de les persones que han viscut un càncer també ofereix la possibilitat, si es requereix, d’assistir a teràpies de grup i a grups d’ajuda mútua.

 

  • Teràpia de grup:

Les teràpies de grup formen part de la psicoteràpia i ajuden a l’adaptació psicosocial de la persona que ha viscut l’experiència de tenir un càncer. Aquestes teràpies s’enfoquen a fomentar la seva adaptació i afavorir el seu creixement personal. Un bon moment per a iniciar la teràpia de grup és una vegada finalitza el tractament oncològic, que és el punt d’inflexió quan el control passa del personal mèdic a la pròpia persona.

Les teràpies grupals, que poden ser de diversos abordatges psicoterapèutics diferents, s’adapten a les necessitats dels membres que ho componen i estan guiades per un psicoterapeuta que dirigeix les sessions. Solen estar dividides en mòduls que tracten diferents temes, ja que es busca un canvi durador en l’afrontament dels participants, afavorint l’expressió emocional i l’aprenentatge interpersonal. Per això, normalment, s’intenta que el grup sigui homogeni i que es trobin en el mateix estadi de la malaltia.

 

  • Grup d’ajuda mútua:

 

A diferència de les teràpies de grup, els grups d’ajuda mútua no s’engloben dins de la psicoteràpia. Aquests grups són un espai de trobada i suport entre iguals i encara que poden beneficiar la salut mental dels participants, no tenen la figura del psicoterapeuta que mediï les sessions de grup. Els grups d’ajuda mútua es caracteritzen perquè es gestionen ells mateixos, no tenen diferències de rol, s’expressen els sentiments i es comparteixen les experiències viscudes amb altres persones en situació similar. Això permet als participants sentir-se més compresos i acompanyats, reduint l’estrès i la sensació d’impotència.

 

Els familiars i cuidadors també poden fer ús d’aquests grups?

La teràpia grupal i els grups d’ajuda mútua pretenen millorar la qualitat de vida de les persones que han viscut un càncer i la dels seus familiars, ajudant-los a desenvolupar les competències que els permetin manejar el malestar psicològic associat a aquesta situació.

La participació en aquests grups ajuda familiars i cuidadors a comprendre que el càncer afecta tant al pacient com a l’entorn, i dona eines per a aprendre a gestionar les emocions durant el procés o una vegada finalitzada la malaltia.

Existeixen diverses entitats federades a la FECEC, Junts contra el càncer, que proporcionen recursos per a l’orientació i suport psicològic a les persones que comencen aquesta nova etapa després de finalitzar el tractament contra el càncer.

 

Assessorament i suport:

 

Teràpia de grup:

 

Suport clínic:

 

Teràpia sexual i de parella:

 

Grups d’ajuda mútua:

 

Pòdcast: Parlem sobre sexualitat després del cáncer

Aquest és el segon dels pòdcast de la FECEC, Junts contra el Càncer, en el qual oferim informació sobre la malaltia de manera amena i entenedora. En aquesta ocasió, parlem sobre la sexualitat després del càncer amb Lidia Menchen, infermera d’Oncologia al Consorci Sanitari de Terrassa, i la Mati Segura, psicòloga, terapeuta sexual i de parella.