financer

Quines necessitats s’han detectat en els àmbits social, laboral i econòmic?

Article actualitzat el març de 2026

El càncer és un element disruptiu que altera la vida diària de les persones. No només afecta a aspectes relacionats amb la salut i el benestar emocional, sinó que té un gran impacte en moltes àrees.

Àmbit social: l’estigma del càncer

Moltes persones es troben amb problemes en l’entorn social i familiar: els companys de feina, amics, coneguts i familiars sovint tenen, inconscientment, un tracte diferent en comparació amb abans del diagnòstic. Després de la fase activa de tractament, és molt comú que les persones amb càncer se sentin desprotegides, perquè senten que ja no compten amb tot el suport que tenien abans de la malaltia i que sovint s’espera d’elles una tornada immediata a la “normalitat”.

A més, socialment el càncer està associat a cert estigma. Tal i com manifestava un estudi realitzat per la fundació LiveStrong, l’estigma és un problema omnipresent, molt prevalent en diferents països, cultures i comunitats, i caracteritzat per un conjunt de sentiments, actituds i comportaments esbiaixats envers el càncer.

L’estigma provoca que, davant d’aquestes creences i mites, les persones amb càncer no vulguin o no puguin parlar-ne perquè se senten estigmatitzades o perquè no se’ls dóna veu. Al no fer-se’n difusió, creixen les concepcions errònies sobre el càncer i es perpetua aquest cercle viciós.

Àmbit laboral: un tema pendent

Per altra banda, és freqüent que un cop finalitzat el tractament les persones amb càncer tinguin dificultats per tornar a treballar, bé sigui perquè necessiten adaptacions al seu lloc de treball habitual, perquè han sigut acomiadades o perquè tenen seqüeles que els impedeixen desenvolupar la feina que feien fins al moment, entre moltes d’altres. Segons el baròmetre de càncer i treball de 2024, el 66% de les persones diagnosticades entrevistades va tornar al mateix lloc o tipus de feina, però un 11% va haver de canviar per la seva situació de salut.

Les variables que dificulten la reincorporació al món laboral de les persones que han patit càncer inclouen factors no modificables, com les seqüeles físiques i psíquiques derivades del tractament i que solen desaparèixer amb el temps; però, també n’hi ha molts d’altres sobre els que es pot incidir. Els factors que sí són modificables i ajuden a facilitar la reincorporació són alguns com la incorporació progressiva, l’adaptació del lloc de treball o la flexibilitat horària per part de les empreses.

Tot i que seria desitjable que les empreses afavorissin l’aplicació de mesures que facilitin la incorporació progressiva i l’adaptació del lloc de treball, no sempre succeeix d’aquesta manera. De fet, el 1er Baròmetre Càncer i Treball a Espanya publicat per la FECEC indica que un 45% de les persones diagnosticades entrevistades va reconèixer no haver fet un retorn , i un 21,4% no va tenir cap mesura específica i d’acompanyament al seu retorn, evidenciant la necessitat d’adoptar, per part de les empreses, protocols per gestionar l’impacte del càncer a les seves organitzacions, com reclama el 64% dels entrevistats.

La reincorporació progressiva a la feina, que és una de les necessitats més demandades per les persones que han tingut càncer, actualment no està contemplada de manera específica per la llei ni per l’estatut de treballadors, i sovint queda en mans de la bona voluntat dels empresaris. Així doncs, cal establir un marc legal per garantir la igualtat d’oportunitats i actuar de manera precoç en la rehabilitació laboral.

No obstant, els treballadors en general sí tenen dret a demanar una adaptació de la jornada laboral per motius de conciliació quan han de tornar d’una malaltia llarga, d’acord amb l’Estatut de Treballadors. És recomanable preparar la tornada a la feina seguint els passos d’aquest videotutorial, ja que hi ha factors socio-demogràfics o relacionats amb el lloc de treball que poden condicionar-la.

Àmbit econòmic: l’estrès financer

La situació d’augment de les despeses i disminució dels ingressos en la que es troben moltes persones després del càncer porta a un escenari d’inestabilitat econòmica o estrès financer. A més de la càrrega econòmica que suposa el fet de superar la malaltia, en el passat les persones que havien superat o cronificat la malaltia també eren discriminades per moltes entitats financeres, com la banca i les asseguradores.

Encara que des de 2019 no era obligatòria, la contractació de productes financers freqüentment duia associada la contractació d’assegurances, on les persones que havien passat per un procés oncològic es podien ver discriminades perquè se’ls negava el segur o augmentava la prima. Aquesta situació va millorar amb l’aprovació en 2023 de l’anomenada ‘Llei del Dret a l’Oblit Oncològic’ (Reial Decret-llei 5/2023). Ara, transcorreguts 5 anys des de la finalització del tractament radical, sense recaiguda posterior, no és obligatòria la declaració dels antecedents de càncer per a les assegurances de vida. A més, en els casos on sí s’ha de declarar, no seran considerats per a la contractació de l’assegurança, eliminant així l’exclusió pel seu historial mèdic. En cas de dubtes al respecte, es pot consultar

Algunes dificultats derivades d’aspectes socials, laborals i econòmics poden tenir un impacte negatiu en el benestar emocional i la salut de les persones que han tingut càncer.

Aquests elements, però, són també les eines més importants per a la seva recuperació, doncs representen un element de suport i contribueixen a mantenir una actitud positiva i establir una rutina diària. És per això que és especialment important desenvolupar programes específics per donar resposta a aquestes necessitats. A més, és necessari treballar paral·lelament en la reducció de l’estigma associat al càncer, no només pel benefici de lluitar contra els prejudicis i la desinformació, sinó també perquè pot repercutir negativament en l’accés a recursos.

Referències