Pol Pallejà

 

Quan et van dir que ja estaves recuperat, quins van ser els principals dubtes o temors que et van venir al cap?

Em van dir que hi havia molts casos d’aquest tipus de càncer que es reproduïa als 3 anys. Em van ingressar moltes vegades perquè em baixaven les defenses, i em sortien herpes a la llengua i no podia ni beure aigua. En el meu cas tenia 7 ganglis afectats. Me’ls van reduir però no a la mida que pertocava i per això, encara, cada 3 mesos; a part de la revisió corresponent, em fan un TAC per tenir-los controlats. Tinc una mica de por per si es fan més grans o hi ha una recaiguda.

 

Has tingut alguna seqüela física?

Les mans se m’adormen, tinc com pessigolles i m’he quedat estèril. Vaig començar a fer esport però agafar pes em fa mal i al despertar-me és quan sento més dolor. A més d’això, tinc l’estómac malament. Amb tanta medicació tinc diarrees i mals de panxa. Ara mateix no em prenc res però vaig estar entre 7 i 8 mesos prenent-me al voltant de 15 pastilles al dia.

Em van detectar el càncer un dia a les 10:00 del matí i a les 11:30 ja estava ingressat. No vaig tenir temps de pensar. Intuïen que era una leucèmia. En dues setmanes vaig entrar dues vegades al quiròfan, em van fer una biòpsia i van detectar un tumor de 7 centímetres. Llavors van veure que també tenia tres tumors més a l’aixella, tres més a la melsa, i dos més al costat de la medul·la.

Llavors, em van fer una extracció de medul·la i vaig entrar una altra vegada al quiròfan. Vaig fer congelació d’esperma pel tema de l’esterilitat i vaig fer 6 sessions de quimioteràpia, cada una d’elles era de 8 a 9 hores i cada tres setmanes. Al ser jove, em van donar una mica més de “canya” però vaig perdre 17 quilos i després de la primera sessió ja em queia el cabell.

 

Com va ser el teu procés de reinserció laboral després del càncer?

Jo estava treballant al Departament d’Interior de la Generalitat (a l’Àrea de Telecomunicacions dels Mossos d’Esquadra). Vaig estar allà cinc anys. El cas és que jo necessitava canviar d’aires i el meu germà tenia una empresa i em va dir que anés a treballar amb ell.

Vaig demanar els 15 dies abans de marxar i quan just em quedava una setmana em van trobar el càncer. Després em vaig quedar a ‘terra de ningú’. El meu germà no em va poder arreglar els papers perquè encara constava que treballava a l’altre lloc i vaig passar de cobrar 1150 euros a 450 euros. Vaig haver d’agafar l’alta quan vaig acabar la quimioteràpia.

La doctora em va dir que no podia agafar l’alta pel meu estat però jo no podia mantenir-me sol. Vaig patir una mica de depressió al tornar a la mateixa feina i el meu germà em va dir, de nou, que anés a treballar amb ell. Ara fa algunes setmanes que els vaig dir que agafava l’atur per estudiar i ja em van dir que podia tornar quan volgués.

 

Vas rebre algun tipus de suport per part de l’empresa on treballaves o mentre buscaves feina?

Al principi estaven molt pendents de mi, la veritat. Em deien: ‘Si necessites qualsevol cosa ens ho dius’ però després no em van ajudar gaire. De cop van tornar a col·locar-me totes les zones que em tocaven quan jo no podia controlar-ne tantes i si no arribava a fer-ho tot em descomptaven diners del sou. O sigui que en realitat no vaig tenir cap suport real. Necessitava una reducció de tasques o una reubicació i res de res.

 

Creus que les institucions dediquen els mateixos esforços tant per abordar els tractaments contra el càncer com per solucionar les dificultats socials que hi ha després del càncer?

Crec que hi ha un buit. Quan vaig acabar el tractament els metges em van dir: “vinga, que ja estàs!”. Les persones que hem patit un càncer necessitem un temps per adaptar-nos, necessitem col·locar-nos de nou i t’adones que, després del tractament, ja ningú es preocupa per tu,  ni ningú et diu res. Ara estic anant a psicòlegs.

 

Com s’afronta la vida després de superar un càncer?

No veus la vida igual. Jo abans mirava molt pel tema de la feina i la relació amb els diners. Quan ets conscient de la teva malaltia et fas preguntes que abans no et feies. Veus la vida molt diferent. També hi ha gent que no imaginava que seria al meu costat i que sí que hi és.

Ara estic fent xerrades a escoles explicant el meu testimoni i crec que es una cosa que s’ha de potenciar perquè no se’n parla gaire del després del càncer. A més, quan parles del tema del càncer molta gent es pensa que et moriràs i després vas a fer una xerrada i veus la gent dient ‘però tu te n’has sortit?”. Intento ser molt obert amb la gent perquè vull que no sigui un tema tabú.

 

El limfoma de Hodgkin i el risc de malalties cardiovasculars a llarg termini

El limfoma de Hodgkin

El 15 de setembre es va celebrar el Dia Mundial del Limfoma, una jornada per donar a conèixer i crear consciència sobre aquesta malaltia. Els limfomes són el tipus més habitual de càncer hematològic i es calcula que a Espanya se’n diagnostiquen uns 7.000 casos nous cada any. Tradicionalment, els limfomes es poden dividir en dos grans grups amb tractaments i pronòstics diferents: els de tipus Hodgkin i els de tipus No Hodgkin; sent el tipus de limfòcits que es veuen afectat en cada cas, la principal diferència entre ells.

 

Així doncs, el limfoma de Hodgkin és un tipus de càncer que s’origina en els glòbuls blancs -els anomenats limfòcits-, que passen a reproduir-se de manera descontrolada i a prolongar la seva vida de manera anormal. Afortunadament, si se segueixen els tractaments adequats i si no hi ha factors adversos, la probabilitat de curació d’aquests pacients és superior al 80%. Aquesta perspectiva favorable és la que també pot donar peu a que es presentin altres tipus de complicacions a llarg termini.

 

Quins efectes sobre la salut cardiovascular poden tenir els tractaments per al limfoma de Hodgkin?

Com és comú en gairebé tots els tractaments oncològics, la teràpia pel limfoma de Hodgkin pot comportar una sèrie de seqüeles fisiològiques de caràcter tardà. Entre aquestes, trobem les que podrien generar certa propensió a desenvolupar malalties cardiovasculars, que són el conjunt de trastorns que afecten el cor i els vasos sanguinis.

 

Això succeeix perquè el cor és un òrgan especialment sensible al tractament oncològic, ja que els tractaments com la radiologia i els fàrmacs d’algunes quimioteràpies poden danyar específicament les seves cèl·lules. Per aquest mateix motiu, és pel que les persones que han passat per un tractament contra el limfoma de Hodgkin tenen un major risc de patir malalties cardiovasculars al cap del temps.

 

En aquest sentit, el 2015 es va publicar un estudi fet amb el seguiment de 2500 persones que havien superat el tractament contra el limfoma de Hodgkin, on es va descriure la presència de problemes cardiovasculars en un alt percentatge d’ells, després de 20 anys de mitjana després el tractament. Aquestes malalties poden comprendre des de malalties coronàries com infarts de miocardi i angines de pit, fins a malalties de les vàlvules del cor i insuficiències cardíaques.

 

La part positiva de conèixer que hi ha la possibilitat que apareguin estàs malalties és que permet a pacients i especialistes intentar anticipar i prevenir les conseqüències cardiovasculars que podrien sorgir després del tractament oncològic.

 

Què podem fer per prevenir riscos cardiovasculars?

La prevenció i l’abordatge precoç de les persones que presenten un o diversos factors de risc per patir malalties cardiovasculars és fonamental per evitar aquest tipus de malalties. Òbviament, no es pot revertir l’efecte dels tractaments que hagin estat necessaris per tractar el limfoma, però sí que es pot tractar d’eliminar o controlar altres factors de risc com el consum de tabac, els mals hàbits alimentaris, l’obesitat, la hipertensió arterial, la diabetis o els nivells alts de colesterol. En definitiva, un estil de vida saludable pot ajudar a mitigar els efectes secundaris sobre el cor dels tractaments oncològics.

 

En el cas dels hàbits d’alimentació saludables, que tenen un paper important en els processos de recuperació després d’un tractament oncològic, a part de posar atenció al tipus de dieta i a la quantitat de les ingestes, s’ha de respectar també que el número d’àpats diaris i el temps que s’inverteix en cadascun d’ells siguin adequats. Per exemple, un esmorzar correcte -esmorzar cada dia i invertir una quantitat de temps suficient per a fer-ho- és un hàbit de vida saludable que pot jugar un paper molt important en la salut cardiovascular. En aquest sentit, un estudi recent ha descrit que les persones per a les que el seu esmorzar suposa menys del 5% de la ingesta total de calories diàries, presenten duplicat el risc de patir lesions arterioescleròtiques, independentment de la presència d’altres factors de risc tradicionals per a les malalties cardiovasculars.

 

En definitiva, el risc de patir malalties cardiovasculars pot ser una conseqüència no desitjable del tractament contra el limfoma de Hodgkin, que es presenti després d’uns anys. No obstant això, conèixer aquesta possibilitat també atorga l’oportunitat d’intentar disminuir la probabilitat de l’aparició d’aquests efectes, si es corregeixen i adopten a temps uns hàbits de vida saludables que també poden tenir un impacte positiu en altres aspectes de la salut.

 


Referències

Fundació Carreras – Dia Mundial del Limfoma

Medline Plus – Limfoma de Hodgkin

Cancer.org – Diagnòstic del Limfoma de Hodgkin

Societat Espanyola de Cardiologia – El tractament oncològic triplica el risc de complicacions cardiovasculars

Fundació Espanyola del Cor – Quimioteràpia i cor, com es relacionen?

Fundació Espanyola del Cor – L’esmorzar clau per a la salut cardiovascular

van Nimwegen FA et al. JAMA Intern Med. 2015; 175 (6): 1007-1017 – Cardiovascular Disease After Hodgkin Lymphoma Treatment40-Year Disease Risk (anglès)

Organització Mundial de la Salut – Alimentació sana

Uzhova I, et al. J Am Coll Cardiol. 2017 octubre 10; 70 (15): 1833-1842 – The Importance of Breakfast in Atherosclerosis Disease. Insights From the PESA Study. (Anglès)