complicacions

Els efectes neurotòxics més freqüents

La neurotoxicitat és una complicació del tractament que apareix quan els fàrmacs actuen sobre els nervis perifèrics o sobre el sistema nerviós central, format per la medul·la espinal i el cervell.

Parts del sistema nerviós i símptomes principals en funció de l’àrea afectada.
El sistema nerviós es divideix en dues parts:

Causes dels efectes neurotòxics

Tot i que els efectes neurotòxics es relacionen més freqüentment amb la quimioteràpia, també es poden associar a altres causes:

  • Càncer: els símptomes poden ser causats per un tumor al cervell o la medul·la espinal (o que ha fet metàstasi en aquestes àrees), o bé per un tumor en una altra part del cos que comprimeix un nervi perifèric.
  • Cirurgia: a l’extirpar un tumor o fer una biòpsia, algun nervi pot quedar malmès.
  • Radioteràpia: al cervell, a la medul·la espinal, al coll o a una altra part del cos (si durant la teràpia hi ha afectació dels nervis perifèrics).
  • Medicaments que poden afectar el sistema nerviós, com els opioides o els anticonvulsius.
  • Com a conseqüència d’altres efectes secundaris associats al càncer, com l’anèmia o la fatiga.

Així mateix, hi ha altres malalties que poden afectar els nervis o el sistema nerviós central (diabetis, Alzheimer, infeccions, esclerosi múltiple, etc.) i manifestar-se amb alguns dels símptomes esmentats.

Principals grups d’efectes neurotòxics: símptomes i durada

Els efectes neurotòxics poden aparèixer durant el tractament, poc després d’acabar-lo o al cap d’uns anys. Tot i que, generalment, són reversibles, ocasionalment poden quedar danys irreversibles. En conseqüència, en funció del moment d’aparició, durada i els símptomes concrets es poden distingir els següents sis grups d’efectes neurotòxics induïts per quimioteràpia:

Característiques principals de cada tipus d’efecte neurotòxic.

Els dos efectes neurotòxics que cal destacar degut a la seva freqüència en persones que han superat un càncer són la neuropatia perifèrica i el conegut com a efecte quimiocervell.

 

Neuropatia perifèrica

La neuropatia perifèrica és l’efecte neurotòxic més freqüent. Tal com el seu nom indica, és degut a l’afectació del sistema nerviós perifèric. Acostuma a afectar els dos costats del cos i, normalment, els símptomes apareixen a les mans i als peus (ascendint amb el temps pels braços i les cames). En general, se sent un formigueig o entumiment, encara que també pot assemblar-se a una punxada, un dolor ardent o sensibilitat a la temperatura. Com que no hi ha un tractament específic, el més important és discontinuar l’agent neurotòxic quan es desenvolupa la neurotoxicitat. Un cop interromput el tractament, els símptomes solen desaparèixer progressivament. Així mateix, per alleugerir els símptomes es recomana combinar la teràpia física (massatge, acupuntura…) amb medicaments, i alguns estudis indiquen que l’activitat física pot ser beneficiosa. També és aconsellable protegir les extremitats de les temperatures extremes i vigilar la temperatura de l’aigua i els aliments refrigerats.

 

Efecte quimiocervell

L’efecte quimiocervell és la principal afectació del sistema nerviós central. Pot aparèixer quan els fàrmacs tendeixen a alterar l’hipocamp, una regió del cervell amb especial importància en la memòria i l’aprenentatge. Aquest tipus de neurotoxicitat s’identifica per un deteriorament cognitiu, que pot incloure problemes de memòria, dificultat per raonar, concentrar-se o aprendre. Els símptomes solen ser transitoris, remetre gradualment i durar poc temps, però com que l’estudi del deteriorament cognitiu en càncer és relativament recent, encara hi ha pocs estudis a llarg termini sobre l’evolució d’aquests símptomes. Per ajudar a gestionar aquests símptomes, es recomana la teràpia cognitiva-conductual (conduïda per un psicòleg), la rehabilitació cognitiva, l’exercici físic i la meditació. És recomanable anotar allò que sigui important, utilitzar regles mnemotècniques o repetir en veu per facilitar la memorització.

 

Gestió dels símptomes a llarg termini

Davant l’absència d’un tractament eficaç per a la neurotoxicitat, el més recomanable són el reconeixement precoç i el monitoratge neurològic de les persones que han rebut tractament amb agents neurotòxics. No obstant això, hi ha diferents opcions per ajudar en el maneig dels símptomes que perduren en el temps:

  • Medicaments: poden ajudar o tractar alguns símptomes com el dolor, les nàusees, el vertigen o la inflamació.
  • Rehabilitació: fisioteràpia, teràpia de la parla, avaluació neuropsicològica (per determinar la funció cognitiva) o teràpia ocupacional (treballar les habilitats motores per a les activitats quotidianes).
  • Canvis a casa: l’objectiu és reduir el perill. És recomanable vigilar quan es manipula el frigorífic o temperatura de l’aigua, ja que l’aigua freda pot desencadenar els símptomes. Instal·lar agafadors al bany o fer servir catifes antilliscants.

Com ja s’ha esmentat en el cas de la neuropatia perifèrica i de l’efecte quimiocervell, també hi ha recomanacions específiques segons el tipus de neurotoxicitat.

 

Conclusions

Els efectes neurotòxics poden tenir un impacte significatiu en la qualitat de vida de les persones en tractament o que han cronificat el càncer, encara que la majoria remeten un cop finalitzat el tractament. Com que hi ha la possibilitat que la neurotoxicitat tardi més a manifestar-se i per controlar-ne l’evolució, és important que les persones que han superat un càncer i han rebut tractament amb agents neurotòxics estiguin atentes a l’aparició de possibles símptomes i que no interrompin les visites amb l’equip de atenció mèdica.

 

Referències

Cancer.net – Efectos secundarios sobre el sistema nervioso

FECEC – Neurotoxicitat, complicacions després de la quimioteràpia

FECEC – Què és i com combatre la fatiga després del càncer

FECEC – És recomanable fer exercici després del tractament?

FECEC – És habitual tenir problemes de concentració i memòria després del tractament?

Instituto Nacional de Seguridad  e Higiene en el Trabajo (INSHT) – NTP 487: Neurotoxicidad: agentes neurotóxicos 

Sociedad Americana del Cáncer – Efecto del quimiocerebro

Battaglini E, et al. Chemotherapy-Induced Peripheral Neurotoxicity in Cancer Survivors: Predictors of Long-Term Patient Outcomes. J Natl Compr Canc Netw. 2021;19(7):821-828.

Velasco R, Bruna J. Neuropatía inducida por quimioterapia: un problema no resuelto. Neurología. 2010;25(2):116-131

Madresfera – ¿Qué es la neurotoxicidad tras un cáncer? 

 

Neurotoxicitat, complicacions després de la quimioteràpia

En l’actualitat, la freqüència de complicacions neurològiques associades al càncer i al seu tractament ha augmentat a causa de la major supervivència dels pacients i l’administració de tractaments més agressius.

 

De vegades no és fàcil determinar-ne la causa, per això és molt important que el metge conegui en profunditat el perfil de toxicitat que produeix cada fàrmac quimioteràpic i excloure altres causes, així com que el pacient consulti al seu metge l’aparició de determinats símptomes com són: inestabilitat o dolor al caminar, pèrdua de força als dits de mà, dificultat per a realitzar tasques que requereixin precisió, alteracions sensitives, desaparició de reflexos, pèrdua d’audició, entre d’altres.

 

Què és?

La neurotoxicitat és una complicació bastant freqüent del tractament quimioteràpic i dependrà del medicament administrat, la durada el tractament i la dosi acumulada del fàrmac. Generalment comença a les mans i peus, i puja gradualment pels braços i les cames. A vegades se sent un formigueig o adormiment i altres vegades, és més com una punxada, un dolor ardent, o sensibilitat a la temperatura. Aquests símptomes poden fer difícil realitzar les tasques diàries com cordar-se la camisa, separar monedes o fins hi tot caminar. Aquesta afecció també és coneguda amb el nom de neuropatia perifèrica induïda per quimioteràpia.

L’àrea del sistema nerviós que afecta determina les manifestacions clíniques de la neurotoxicitat. El sistema nerviós central està protegit per la barrera hematoencefálica (BHE) la qual prevé que substàncies nocives, incloent molts fàrmacs, arribin al cervell i a la medul·la espinal en concentracions altes. La BHE no és perfecta i alguns fàrmacs seleccionats la poden a travessar, especialment quan s’administren a dosis altes. I un cop que el fàrmac penetra la barrera, exerceix els seus efectes tòxics en els teixits nerviosos.

Fora dels estudis clínics, els símptomes de la neuropatia induïda per quimioteràpia són comunament tractats de manera semblant a altres tipus de neuràlgies; és a dir, amb una combinació de teràpia física, teràpies complementàries com ara massatges i acupuntura, i amb medicaments, que poden incloure esteroides, antidepressius, antiepilèptics i opiacis per controlar el dolor greu. Tot i que aquests tractaments també produeixen els seus propis efectes secundaris.

 

Tractament preventiu

 

Per intentar disminuir l’impacte i millorar la qualitat de vida, és fonamental la detecció precoç. Els objectius d’un tractament d’aquest tipus són prevenir el desenvolupament de la neurotoxicitat perifèrica, prevenir l’empitjorament d’una neuropatia preexistent, disminuir el desconfort i el dolor, i permetre que les persones que la pateixin puguin realitzar les activitats de la vida diària.

Desafortunadament, no hi ha cap estratègia eficaç per prevenir el desenvolupament d’una neurotoxicitat en el 100% dels pacients. Una vegada que la neurotoxicitat es desenvolupa, suspendre l’agent neurotòxic és el millor tractament.

Les persones que estan o han estat sotmeses a tractaments quimioteràpics haurien d’estar ben informades sobre l’existència de neurotoxicitats, incloent les manifestacions clíniques i els signes de progressió. També és important evitar confondre el començament de neurotoxicitat amb la recidiva tumoral, prevenint així una ansietat innecessària.

 

Consells un cop desenvolupada la neurotoxicitat:

 

– protegir les mans i els peus de temperatures extremes (utilitzar guants i mitjons)

– controlar la temperatura de l’aigua al dutxar-se per evitar cremades (també evitar l’aigua molt freda)

– utilitzar roba ampla i calçat còmode

 

 

Conclusions

 

El reconeixement precoç i la posterior reducció de dosi o suspensió de l’agent neurotòxic és actualment la millor manera de minimitzar el desenvolupament d’aquesta complicació. Davant les dificultats que comporta, és molt important la monitorització i l’educació dels candidats a rebre quimioteràpia amb agents neurotòxics, sobretot si es presenta una neuropatia de base o subclínica, i així poder reduir el risc de sofrir efectes severs i letals.

 

Referències

Grupo Español de Pacientes con Cáncer (2016) Recomendaciones básicas para pacientes en relación a la toxicidad por quimioterapia.

Pérez B, Corral J y Casas AM. Neurotoxicidad por quimioterapia.

Velasco R y Bruna J. Neuropatía inducida por quimioterapia: un problema no resuelto. Neurología. 2010 March; 25(2):116-131.

Instituto Nacional del Cáncer. Neuropatía periférica inducida por quimioterapia.