alimentació

Dieta antiinflamatòria per cuidar la salut després del càncer

Després de superar un càncer, moltes persones busquen maneres de cuidar la seva salut i sentir-se millor en el dia a dia. L’alimentació és un dels pilars de l’estil de vida saludable i pot contribuir a millorar el benestar general, l’energia i la qualitat de vida a llarg termini.

En aquest context, sovint es parla de la dieta antiinflamatòria. Aquest concepte no fa referència a una alimentació específica ni a una pauta terapèutica, sinó a un patró alimentari saludable, alineat amb les recomanacions de les principals organitzacions internacionals, que pot ajudar a reduir o alentir processos inflamatoris crònics i a cuidar la salut després dels tractaments oncològics.

Què és la inflamació i què vol dir alimentació antiinflamatòria?

La inflamació és una resposta natural del cos davant d’una infecció, una lesió o una agressió externa. Aquesta inflamació aguda (de resposta immediata i de curta durada) és necessària i forma part dels mecanismes de defensa de l’organisme.

El problema apareix quan la inflamació es manté de manera continuada en el temps, en forma d’inflamació crònica de baix grau. Aquest tipus d’inflamació s’ha relacionat amb diverses malalties cròniques i pot estar influenciada per diferents factors de l’estil de vida, com l’activitat física, el descans i l’alimentació.

Quan parlem de dieta antiinflamatòria, ens referim a un patró alimentari que:

  • prioritza aliments frescos i poc processats,
  • afavoreix el consum d’aliments d’origen vegetal,
  • utilitza greixos saludables,
  • i limita el consum d’aliments ultraprocessats, sucres afegits i carns processades.

Aquest enfocament és coherent amb la dieta mediterrània i amb les recomanacions generals de salut per a les persones que han superat un càncer.

Què diu l’evidència científica?

En els darrers anys, diversos estudis han analitzat la relació entre el potencial inflamatori de la dieta i la salut de les persones que han superat un càncer. Algunes investigacions han observat que seguir una dieta amb un menor potencial inflamatori s’associa amb millors resultats de salut global, com una millor supervivència general.

És important destacar que la major part d’aquestes dades provenen d’estudis observacionals, és a dir, estudis on només s’observen i s’analitzen dades sense intervenir ni modificar el comportament de les persones. Això vol dir que no es pot establir una relació directa de causa i efecte, ni afirmar que una dieta antiinflamatòria previngui recidives, substitueixi els tractaments mèdics o s’apliqui igualment en tots els tipus de càncer.

Tot i això, les principals organitzacions internacionals, com el World Cancer Research Fund o l’American Cancer Society, coincideixen a recomanar que persones que han superat un càncer adoptin un patró alimentari saludable, equilibrat i sostenible, similar al que es considera una dieta antiinflamatòria.

Dieta antiinflamatòria a la pràctica

Adoptar una dieta antiinflamatòria no implica seguir normes estrictes, sinó fer eleccions quotidianes que, en conjunt, afavoreixin la salut.

Aliments que es recomana prioritzar

  • Verdures i hortalisses variades, millor de diferents colors per tal d’afavorir la diversitat de nutrients com vitamines i antioxidants.
  • Fruita sencera, és a dir, no en forma de suc. Ingerir la fruita sencera aporta beneficis com l’augment de la fibra, que regula l’absorció dels sucres i millora el control glucèmic. A més, augmenta la sensació de sacietat i redueix el risc de consum excessiu de sucres lliures.
  • Llegums, com llenties, cigrons o mongetes, que també aporten fibra, són una font de proteïna d’origen vegetal, baixes en greixos poc saludables i riques en antioxidants i micronutrients.
  • Cereals integrals, com la pasta, el pa i l’arròs integrals, la civada o la quinoa.
  • Oli d’oliva verge extra com a greix principal, i altres greixos d’origen vegetal (com els dels fruits secs i llavors) rics en àcids grassos insaturats que juguen un paper important en modular la inflamació.
  • Fruits secs, com anous, ametles o anacards, i llavors com les de xia o lli.
  • Peix i marisc, especialment el peix blau, com sardines, seitons, truita, verat o salmó, entre d’altres.
  • Altres proteïnes animals com les carns blanques de pollastre o gall dindi, i també de conill.

Aliments que es recomana limitar

  • Carns processades, com embotits, i altres productes com hamburgueses industrials o patés.
  • Consum elevat (més de 2-3 racions per setmana) de carn vermella, com la carn de vedella, xai, porc o cavall.
  • Begudes ensucrades, com els refrescos, begudes energètiques, sucs amb sucres afegits, batuts o infusions comercials.
  • Brioixeria, galetes, pastissos i dolços habituals.
  • Aliments ultraprocessats rics en sucres, sal i greixos de baixa qualitat, com els cereals ensucrats, el menjar ràpid (fast food), els lactis industrials ensucrats o els ‘pica-pica’ salats i fregits.
  • Begudes alcohòliques.

A més a més, es recomana que l’aigua sigui la beguda principal per estar ben hidratat, i que els plats s’organitzen repartint les porcions d’acord amb l’anomenat ‘Plat de Harvard’:

  • La meitat del plat amb fruites i verdures de diferents colors, que aportin fibra, vitamines i antioxidants.
  • Un quart del plat amb proteïnes saludables, prioritzant les mencionades anteriorment.
  • L’últim quart del plat amb cereals integrals.
  • Petites quantitats de greixos saludables, com l’oli d’oliva, els fruits secs o les llavors.

L’objectiu és construir una alimentació basada en aliments poc processats, adaptada als gustos i a les necessitats de cada persona.

Tècniques culinàries recomanables

La manera de cuinar també influeix en la qualitat de l’alimentació. Algunes recomanacions generals són:

  • Prioritzar tècniques de cocció suaus, com el vapor, el bullit, el forn o els guisats.
  • Limitar els fregits freqüents.
  • Utilitzar herbes aromàtiques i espècies per a potenciar el sabor i reduir l’excés de sal.
  • Prioritzar plats senzills i cuinats a casa sempre que sigui possible.

Aquestes estratègies ajuden a mantenir el valor nutricional dels aliments i a seguir una alimentació saludable de manera sostinguda.

 

 

Relació entre la dieta antiinflamatòria i la salut digestiva

Moltes persones que han superat un càncer poden presentar canvis o molèsties digestives derivades dels tractaments o del propi càncer. En general, una alimentació rica en aliments d’origen vegetal i fibra pot contribuir a la millora de la salut intestinal.

Tanmateix, no totes les persones toleren igual aquest tipus d’alimentació. Per aquest motiu, és important:

  • introduir els canvis de manera progressiva,
  • adaptar els aliments, les quantitats i les textures segons la tolerància individual,
  • i tenir en compte les recomanacions específiques en cas de seqüeles digestives.

Davant de símptomes persistents o dubtes, és recomanable consultar amb professionals de la salut especialitzats.

 Referències

Consells alimentaris quan hi ha problemes de deglució

La disfàgia és una alteració que provoca problemes de deglució, és a dir, dificultat per a empassar aliments o líquids. Aquests problemes poden tenir diverses causes, entre elles la disfàgia derivada d’un càncer, especialment d’esòfag i càrdies, i també els ganglis i tumors mediastins. El seu origen pot ser una seqüela física provocada per algun dels tractaments, sobretot la radioteràpia i la cirurgia. Una de les causes de la disfàgia poden ser els canvis físics a causa d’una cirurgia. La cirurgia que causa més canvis físics en la zona és la laringectomia. Consisteix en l’extirpació, total o parcial, de la laringe,  causant molts problemes de deglució.

Consells per a alleujar i tractar els símptomes

Els símptomes solen començar durant el tractament i, a vegades, poden arribar a ser crònics. Quan es diagnostica un càncer pròxim a la zona de la gola o l’esòfag, és recomanable iniciar la teràpia per a pal·liar els símptomes fins i tot abans de patir-los. De totes maneres, el metge valorarà el que és millor per a cada pacient, ja que cada cas és diferent. Algunes de les teràpies, ja siguin abans, durant, o després del tractament, són les següents:

 

  • Higiene dental: Mantenir una bona higiene dental, especialment després dels menjars. Utilitzar un raspall de cedres suaus.
  • Acudir el logopeda: El logopeda ajuda les persones a aprendre a utilitzar els músculs de la boca i de la gola per a empassar de forma més eficient i evitar els ofegaments i les arcades.
  • Productes de saliva artificial: En les farmàcies hi ha productes que produeixen saliva artificial. Segons la persona, el metge pot considerar-lo d’ajuda.
  • Medicació: El metge pot receptar medicaments per a pal·liar el dolor i la inflamació si ho veu convenient. Poden ser útils els analgèsics en forma de col·lutori, que s’utilitzen abans dels menjars.
  • Utilitzar una sonda d’alimentació gàstrica: Les sondes són uns tubs de plàstic fi que s’insereixen a través d’una petita incisió en l’abdomen o el nas, i que arriben fins a l’estómac. És l’últim recurs i només s’ha de recórrer a ell quan els problemes de deglució impedeixen portar una dieta saludable.

Consells alimentaris

El tipus d’aliments i la manera de menjar-los són condicionants per a reduir el dolor i les dificultats per a empassar. Us deixem alguns consells:

 

  • Menjar aliments tous, com el iogurt. És molt recomanable fer purés.
  • Beure molta aigua durant els menjars per a facilitar la deglució.
  • Evitar els menjars secs i espessos, com la carn a la planxa o el pa.
  • Afegir salses als guisats per a evitar la sequedat.
  • Per a produir més saliva, mastegar xiclets o trossos de fruita com a taronja o pinya. També va bé prendre líquids àcids, com a suc de llimona.
  • Beure begudes fredes alleuja el dolor. Una altra opció és desfer glaçons en la boca i fer col·lutoris diaris.
  • Mantenir una postura alçada per a menjar o beure.

 

De totes maneres, cada persona és diferent i no a tots els aniran bé els mateixos aliments, així que s’ha d’anar provant què és el que s’adapta millor a cadascun. De la mateixa manera, no s’ha de perdre de vista que, a més de tova i de fàcil deglució, la dieta ha de ser saludable i s’han de consumir les calories necessàries. Les persones a les quals així i tot els costi molt empassar, poden ingerir aliments amb un extra d’aportació calòrica per a reduir el nombre d’ingestes i, en conseqüència, de dolor. Una opció per a sumar calories és afegir alvocat als batuts. Per a rebre l’assessorament més adequat a cada cas, és recomanable acudir al nutricionista, per exemple, al Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya.

Què es pot menjar?

Depenent del grau dels problemes de deglució, la dieta pot ser sòlida però fàcil de mastegar o sense res de sòlids.

En conclusió, la disfàgia no sols és una seqüela molesta, sinó que pot comportar problemes de malnutrició. És important acudir a un especialista perquè ajudi a pal·liar els símptomes i a informar sobre com portar una dieta sana, completa i adequada per als problemes d’alimentació que es pateixin.

 

Referències

AECC. Efectos secundarios digestivos.

Cancer.Net. Dificultad para tragar o disfagia.

American Cancer Society. Vida después del diagnóstico de cáncer de orofaringe y de cavidad oral.

Memorial Sloan Kettering Cancer Center. Guía alimenticia de comidas en puré y dietas blandas de fácil masticación.

 

El limfoma de Hodgkin i el risc de malalties cardiovasculars a llarg termini

El limfoma de Hodgkin

El 15 de setembre es va celebrar el Dia Mundial del Limfoma, una jornada per donar a conèixer i crear consciència sobre aquesta malaltia. Els limfomes són el tipus més habitual de càncer hematològic i es calcula que a Espanya se’n diagnostiquen uns 7.000 casos nous cada any. Tradicionalment, els limfomes es poden dividir en dos grans grups amb tractaments i pronòstics diferents: els de tipus Hodgkin i els de tipus No Hodgkin; sent el tipus de limfòcits que es veuen afectat en cada cas, la principal diferència entre ells.

 

Així doncs, el limfoma de Hodgkin és un tipus de càncer que s’origina en els glòbuls blancs -els anomenats limfòcits-, que passen a reproduir-se de manera descontrolada i a prolongar la seva vida de manera anormal. Afortunadament, si se segueixen els tractaments adequats i si no hi ha factors adversos, la probabilitat de curació d’aquests pacients és superior al 80%. Aquesta perspectiva favorable és la que també pot donar peu a que es presentin altres tipus de complicacions a llarg termini.

 

Quins efectes sobre la salut cardiovascular poden tenir els tractaments per al limfoma de Hodgkin?

Com és comú en gairebé tots els tractaments oncològics, la teràpia pel limfoma de Hodgkin pot comportar una sèrie de seqüeles fisiològiques de caràcter tardà. Entre aquestes, trobem les que podrien generar certa propensió a desenvolupar malalties cardiovasculars, que són el conjunt de trastorns que afecten el cor i els vasos sanguinis.

 

Això succeeix perquè el cor és un òrgan especialment sensible al tractament oncològic, ja que els tractaments com la radiologia i els fàrmacs d’algunes quimioteràpies poden danyar específicament les seves cèl·lules. Per aquest mateix motiu, és pel que les persones que han passat per un tractament contra el limfoma de Hodgkin tenen un major risc de patir malalties cardiovasculars al cap del temps.

 

En aquest sentit, el 2015 es va publicar un estudi fet amb el seguiment de 2500 persones que havien superat el tractament contra el limfoma de Hodgkin, on es va descriure la presència de problemes cardiovasculars en un alt percentatge d’ells, després de 20 anys de mitjana després el tractament. Aquestes malalties poden comprendre des de malalties coronàries com infarts de miocardi i angines de pit, fins a malalties de les vàlvules del cor i insuficiències cardíaques.

 

La part positiva de conèixer que hi ha la possibilitat que apareguin estàs malalties és que permet a pacients i especialistes intentar anticipar i prevenir les conseqüències cardiovasculars que podrien sorgir després del tractament oncològic.

 

Què podem fer per prevenir riscos cardiovasculars?

La prevenció i l’abordatge precoç de les persones que presenten un o diversos factors de risc per patir malalties cardiovasculars és fonamental per evitar aquest tipus de malalties. Òbviament, no es pot revertir l’efecte dels tractaments que hagin estat necessaris per tractar el limfoma, però sí que es pot tractar d’eliminar o controlar altres factors de risc com el consum de tabac, els mals hàbits alimentaris, l’obesitat, la hipertensió arterial, la diabetis o els nivells alts de colesterol. En definitiva, un estil de vida saludable pot ajudar a mitigar els efectes secundaris sobre el cor dels tractaments oncològics.

 

En el cas dels hàbits d’alimentació saludables, que tenen un paper important en els processos de recuperació després d’un tractament oncològic, a part de posar atenció al tipus de dieta i a la quantitat de les ingestes, s’ha de respectar també que el número d’àpats diaris i el temps que s’inverteix en cadascun d’ells siguin adequats. Per exemple, un esmorzar correcte -esmorzar cada dia i invertir una quantitat de temps suficient per a fer-ho- és un hàbit de vida saludable que pot jugar un paper molt important en la salut cardiovascular. En aquest sentit, un estudi recent ha descrit que les persones per a les que el seu esmorzar suposa menys del 5% de la ingesta total de calories diàries, presenten duplicat el risc de patir lesions arterioescleròtiques, independentment de la presència d’altres factors de risc tradicionals per a les malalties cardiovasculars.

 

En definitiva, el risc de patir malalties cardiovasculars pot ser una conseqüència no desitjable del tractament contra el limfoma de Hodgkin, que es presenti després d’uns anys. No obstant això, conèixer aquesta possibilitat també atorga l’oportunitat d’intentar disminuir la probabilitat de l’aparició d’aquests efectes, si es corregeixen i adopten a temps uns hàbits de vida saludables que també poden tenir un impacte positiu en altres aspectes de la salut.

 

Referències

Fundació Carreras – Dia Mundial del Limfoma

Medline Plus – Limfoma de Hodgkin

Cancer.org – Diagnòstic del Limfoma de Hodgkin

Societat Espanyola de Cardiologia – El tractament oncològic triplica el risc de complicacions cardiovasculars

Fundació Espanyola del Cor – Quimioteràpia i cor, com es relacionen?

Fundació Espanyola del Cor – L’esmorzar clau per a la salut cardiovascular

van Nimwegen FA et al. JAMA Intern Med. 2015; 175 (6): 1007-1017 – Cardiovascular Disease After Hodgkin Lymphoma Treatment40-Year Disease Risk (anglès)

Organització Mundial de la Salut – Alimentació sana

Uzhova I, et al. J Am Coll Cardiol. 2017 octubre 10; 70 (15): 1833-1842 – The Importance of Breakfast in Atherosclerosis Disease. Insights From the PESA Study. (Anglès)

El paper de la dieta en la recuperació

No hi ha dubte que l’alimentació juga un paper molt important en la salut de les persones, però pot influir també en l’evolució del càncer?

Segons alguns estudis observacionals, en què es determina l’associació entre dos factors sense intervenir-hi, els hàbits nutricionals poden tenir un impacte en la progressió del càncer, el risc de recurrència i la supervivència global en persones que han tingut aquesta malaltia. Per exemple, s’ha descobert que les dietes riques en fruites i verdures, cereals integrals, carn blanca i peix estan associades amb un millor pronòstic a llarg termini, en comparació amb aquelles que tenen un gran contingut de cereals refinats, carns vermelles i aliments processats.

En què consisteix una dieta equilibrada?

La Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC), en base a les evidències científiques acumulades i amb la col·laboració de més de 100 experts en alimentació i salut pública, va actualitzar a principis d’aquest any les seves guies alimentàries.

La darrera proposta de piràmide nutricional, a més de la freqüència de consum de cada grup d’aliments, té en compte per primer cop aspectes com l’equilibri emocional, l’activitat física o el consum d’aigua.

Quines pautes es recomanen a les persones que han tingut càncer?

Addicionalment, cal esmentar algunes consideracions particulars, que poden resultar útils a les persones que han tingut càncer perquè s’associen a una millor qualitat de vida o pronòstic a llarg termini.

Així doncs, no és necessari seguir una dieta estricta, sinó simplement menjar de manera variada, per poder obtenir tots els nutrients necessaris. També és molt recomanable tenir en consideració els processos de producció i venta dels aliments, intentant que siguin justos i sostenibles en la mesura del possible. A més, la guia nutricional de la SENC també prioritza l’ús de productes frescos i de temporada, els mètodes de cocció com el vapor, i posa èmfasi en la importància de dedicar el temps suficient a la compra d’aliments i la valoració de la informació nutricional continguda en les etiquetes.

 

 

Referències

Rock CL, Doyle C, Demark-Wahnefried W, Meyerhardt J, Courneya KS, Schwartz AL, Bandera EV, Hamilton KK, Grant B, McCullough M, Byers T, Gansler T. Nutrition and physical activity guidelines for cancer survivors. CA Cancer J Clin. 2012 Jul-Aug;62(4):243-74.

Sociedad Española de Nutrición Comunitaria (SENC) (2016). Guías alimentarias para la población española (SENC, diciembre 2016); la nueva pirámide de la alimentación saludable.

Organització Mundial de la Salut (OMS) (2017). Alimentación sana (nota de prensa).