L’aparell fonador
Aquest aparell és el conjunt d’òrgans del cos humà encarregats de generar i ampliar el so que es produeix en parlar. Per convertir-se en so, l’aire procedent dels pulmons ha de provocar una vibració, i la laringe és el primer lloc on es produeix. La laringe està formada per un conjunt de cartílags i una sèrie de lligaments i membranes que sostenen les anomenades cordes vocals.
Què passa després d’un càncer de laringe o hipofaringe?
En determinats casos, després d’un tumor de laringe o faringe, cal realitzar una extirpació total de la mateixa (laringectomia total). A partir d’aquest moment, la respiració passa a efectuar-se per l’orifici que s’obre al coll anomenat traqueostoma o estoma, que no té capacitat de filtrat i condicionament de l’aire inhalat, per la qual cosa és aconsellable que estigui cobert per evitar l’entrada de cossos estranys directament al pulmó.
El fet de respirar per l’estoma, la respiració fisiològica pel nas es perd, afectant a l’olfacte, i conseqüentment al gust, el qual es veu disminuït.
Cal remarcar que després d’una laringectomia total no es pot parlar utilitzant les cordes vocals. No obstant això, hi ha varies maneres per restaurar la parla després d’una laringectomia total. Aprendre a parlar novament pren temps i esforç. Es requerirà consultar a un logopeda que estigui capacitat per a la rehabilitació de persones que han estat sotmeses a una laringectomia.
Recuperació després de la laringectomia total
Un dels majors inconvenients en la rehabilitació, és la por a ser rebutjats per la nova forma de producció de veu, la qual cosa produeix un estat d’ansietat que dificulta l’aprenentatge i l’adaptació a la nova condició i a les estratègies de fonació. A això se li afegeix la por que se sent a ser estigmatitzat per la imatge física i l’estrès que genera la possibilitat de la reincorporació a la vida laboral.
És molt difícil que un pacient aprengui la erigmofonia si no practica en la seva vida diària, ja que només amb les sessions de logopèdia no s’adquireix l’entrenament suficient per tenir un llenguatge comprensible; és per això que és necessari que el pacient superi tots els seus temors, fins i tot amb la seva família, per així agilitzar la rehabilitació fonatòria. És important aclarir que aquest aprenentatge no s’aconsegueix amb unes poques setmanes sinó que és un procés a llarg termini, s’ha de ser realista i estar alineat amb les característiques de la persona que l’envolta.
Actualment existeixen centres de rehabilitació de laringectomitzats, on ajuden a la readaptació de les persones laringectomitzades en tots els aspectes, tant a nivell físic, psíquic com social, tenint en compte la totalitat de la unitat familiar. Un exemple seria el centre de Terrassa.
Cura i higiene de l’estoma
És molt important que la zona periestomal (al voltant l’estoma) es mantingui neta i seca. Una vegada la zona està completament cicatritzada, s’ha de netejar 2 vegades al dia i aprofitar una d’elles per canviar la cànula.
Com fer una neteja diària?
- En primer lloc, s’ha de netejar la zona amb una gasa humitejada amb solució sabonosa, començant a la part més propera a l’orifici cap a l’exterior.
- A continuació s’ha d’assecar molt bé la zona i aplicar-hi povidona iodada al voltant de l’estoma
És habitual que la pell de l’escot, barba, espatlles i fins i tot l’esquena necessiti una aportació d’hidratació extra, per això és necessari preguntar al metge o infermera quina crema és la més adequada.
Consells generals
És important tenir en compte que el cos ha experimentat un canvi després de la cirurgia, tant en la manera de respirar, com de parlar i de menjar. És convenient aprendre a cuidar-se i a desenvolupar-se per un mateix en la vida diària.
Què puc fer per millorar-ho?
- Dormir amb el tòrax i el cap elevats amb diversos coixins, ja que facilita la respiració.
- És recomanable utilitzar un nebulitzador per mantenir humides i netes les vies respiratòries.
- És important evitar inhalar pols, fum, perfums o qualsevol altra substància irritant.
- Si es tenen radiadors, col·locar recipients plens d’aigua a sobre d’aquests per tal de proporcionar més humitat ambiental.
- Els accessos de tos sobtats, es poden alleugerir empassant saliva i realitzant una respiració profunda.
- La mucositat s’expulsa millor si s’expectora amb el tors inclinat cap endavant.
- S’ha d’evitar banyar-se i la natació per evitar l’entrada d’aigua per l’estoma.
La musculatura i nervis tant del coll com de les espatlles necessiten recuperar-se després de la cirurgia i la radioteràpia, per a això és recomanable fer moviments i inclinacions laterals del cap de forma suau, per flexibilitzar i relaxar el coll.
A més, cal destacar l’existència del laringòfon, un tipus d’aparell semblant a un micròfon que es col·loca sota el coll, i que per un sistema electrònic, capta les vibracions de la boca, convertint-les en paraules. La veu que emeten aquests aparells és monòtona i metal·litzada, semblant a un robot.
És important que s’assumeixi el canvi del que s’ha produït en el cos, en la manera de respirar, parlar i fins i tot d’alimentar-se, però s’ha de tenir clar que la persona segueix sent vàlida i que ha d’aprendre a desenvolupar-se en la vida diària i en la cura de la persona. Si es necessita més informació, es pot sol·licitar en el centre de salut, centres especialitzats, associacions de laringectomitzats, i també es pot veure el vídeo d’un pacient laringectomitzat que tenim disponible en aquesta web, per aconseguir una adequada recuperació i rehabilitació de la veu.
Referències
- American Cancer Society (ACS) (2016). ¿Qué sucede después del tratamiento de los cánceres de laringe o de hipofaringe?
- Asociación Española Contra el Cáncer (AECC) (2012). Cuidados tras una laringectomía.
- Asociación Española Contra el Cáncer (AECC) (2019). Guía breve para después de una laringectomía.
- Martín Villares, M. E. Fernández Pello, J. San Román Carbajo, M. Tapia Risueño y J. Domínguez Calvo. Nutrición postoperatoria en pacientes con cáncer de cabeza y cuello. Nutr. Hosp. vol.18 no.5 Madrid sep./oct. 2003
- Sociedad Española de Otorrinolaringología y Patología Cérvico-Facial (SEORL) (2015). Rehabilitación del paciente laringectomizado.