Quan et van dir que ja estaves recuperat, quins van ser els principals dubtes o temors que et van venir al cap?

Em van dir que hi havia molts casos d’aquest tipus de càncer que es reproduïa als 3 anys. Em van ingressar moltes vegades perquè em baixaven les defenses, i em sortien herpes a la llengua i no podia ni beure aigua. En el meu cas tenia 7 ganglis afectats. Me’ls van reduir però no a la mida que pertocava i per això, encara, cada 3 mesos; a part de la revisió corresponent, em fan un TAC per tenir-los controlats. Tinc una mica de por per si es fan més grans o hi ha una recaiguda.

Has tingut alguna seqüela física?

Les mans se m’adormen, tinc com pessigolles i m’he quedat estèril. Vaig començar a fer esport però agafar pes em fa mal i al despertar-me és quan sento més dolor. A més d’això, tinc l’estómac malament. Amb tanta medicació tinc diarrees i mals de panxa. Ara mateix no em prenc res però vaig estar entre 7 i 8 mesos prenent-me al voltant de 15 pastilles al dia.

Em van detectar el càncer un dia a les 10:00 del matí i a les 11:30 ja estava ingressat. No vaig tenir temps de pensar. Intuïen que era una leucèmia. En dues setmanes vaig entrar dues vegades al quiròfan, em van fer una biòpsia i van detectar un tumor de 7 centímetres. Llavors van veure que també tenia tres tumors més a l’aixella, tres més a la melsa, i dos més al costat de la medul·la.

Llavors, em van fer una extracció de medul·la i vaig entrar una altra vegada al quiròfan. Vaig fer congelació d’esperma pel tema de l’esterilitat i vaig fer 6 sessions de quimioteràpia, cada una d’elles era de 8 a 9 hores i cada tres setmanes. Al ser jove, em van donar una mica més de “canya” però vaig perdre 17 quilos i després de la primera sessió ja em queia el cabell.

Com va ser el teu procés de reinserció laboral després del càncer?

Jo estava treballant al Departament d’Interior de la Generalitat (a l’Àrea de Telecomunicacions dels Mossos d’Esquadra). Vaig estar allà cinc anys. El cas és que jo necessitava canviar d’aires i el meu germà tenia una empresa i em va dir que anés a treballar amb ell.

Vaig demanar els 15 dies abans de marxar i quan just em quedava una setmana em van trobar el càncer. Després em vaig quedar a ‘terra de ningú’. El meu germà no em va poder arreglar els papers perquè encara constava que treballava a l’altre lloc i vaig passar de cobrar 1150 euros a 450 euros. Vaig haver d’agafar l’alta quan vaig acabar la quimioteràpia.

La doctora em va dir que no podia agafar l’alta pel meu estat però jo no podia mantenir-me sol. Vaig patir una mica de depressió al tornar a la mateixa feina i el meu germà em va dir, de nou, que anés a treballar amb ell. Ara fa algunes setmanes que els vaig dir que agafava l’atur per estudiar i ja em van dir que podia tornar quan volgués.

Vas rebre algun tipus de suport per part de l’empresa on treballaves o mentre buscaves feina?

Al principi estaven molt pendents de mi, la veritat. Em deien: ‘Si necessites qualsevol cosa ens ho dius’ però després no em van ajudar gaire. De cop van tornar a col·locar-me totes les zones que em tocaven quan jo no podia controlar-ne tantes i si no arribava a fer-ho tot em descomptaven diners del sou. O sigui que en realitat no vaig tenir cap suport real. Necessitava una reducció de tasques o una reubicació i res de res.

Creus que les institucions dediquen els mateixos esforços tant per abordar els tractaments contra el càncer com per solucionar les dificultats socials que hi ha després del càncer?

Crec que hi ha un buit. Quan vaig acabar el tractament els metges em van dir: “vinga, que ja estàs!”. Les persones que hem patit un càncer necessitem un temps per adaptar-nos, necessitem col·locar-nos de nou i t’adones que, després del tractament, ja ningú es preocupa per tu,  ni ningú et diu res. Ara estic anant a psicòlegs.

Com s’afronta la vida després de superar un càncer?

No veus la vida igual. Jo abans mirava molt pel tema de la feina i la relació amb els diners. Quan ets conscient de la teva malaltia et fas preguntes que abans no et feies. Veus la vida molt diferent. També hi ha gent que no imaginava que seria al meu costat i que sí que hi és.

Ara estic fent xerrades a escoles explicant el meu testimoni i crec que es una cosa que s’ha de potenciar perquè no se’n parla gaire del després del càncer. A més, quan parles del tema del càncer molta gent es pensa que et moriràs i després vas a fer una xerrada i veus la gent dient ‘però tu te n’has sortit?”. Intento ser molt obert amb la gent perquè vull que no sigui un tema tabú.