Musicoteràpia: Acompanyant amb música les emocions de la persona que ha superat el càncer

Els sentiments son el resultat de la presa de consciència de com ens sentim i de les sensacions que experimentem. Per tant, els sentiments suggestionen el nostre benestar emocional, fent que oscil·li d’una forma que es podria comparar a un pentagrama musical, on les notes pugen i baixen segons la melodia que dictin els sentiments, però també l’estat de salut.

La musicoteràpia forma part de la medicina tradicional i està reconeguda com a teràpia complementaria per la OMS (Organització Mundial de la Salut), com eina rehabilitadora de la salut física i emocional. Des de fa un temps, aquesta teràpia complementaria s’està implementant en diferents serveis de salut.

La musicoteràpia connecta directament amb el subconscient, amb el costat més primitiu, i té la capacitat de provocar que el cervell sigui capaç de generar endorfines o adrenalina, i aquestes substàncies son les que provoquen diferents estats en el nostre cos, com la calma o la situació d’alerta.

Potencials beneficis de la musicoteràpia

La evidencia científica demostra que la música ens pot ajudar a guanyar control sobre nosaltres mateixos, incrementant l’autoestima i equilibrant el nostre benestar emocional, per gestionar amb eficàcia els nostres sentiments i emocions.

Existeixen dos tipus de tècniques de musicoteràpia: l’activa i la passiva-receptiva. Aquestes es diferencien en el nivell d’activitat que requereixen per part del participant. En la passiva, la persona escolta la música de forma inactiva, mentre que en l’activa es complementa amb moviments, relaxació física, cantar, tocar instruments, etc. per promoure/facilitar una major implicació del participant.

La musicoteràpia té efectes específics sobre l’ésser humà/persona:

  • Efectes bioquímics: provoca la segregació d’hormones, neurotransmissors i neuromoduladors.
  • Efectes fisiològics: influeix en el control del ritme cardíac i en la regulació de la pressió sanguínia i del ritme respiratori.
  • Efectes motrius: les activitats de la musicoteràpia activa treballen/estimulen la coordinació, l’equilibri i la mobilitat. A més, milloren l’amplitud del moviment, el to muscular i la respiració.
  • Efectes cognitius: facilita la focalització de l’atenció i concentració en l’experiència i tasca musical, la reestructuració de pensaments, i el desenvolupament del sentit de l’ordre i l’anàlisi emocional, ajudant al procés de raonament des de la relaxació.
  • Efectes socials: la música té la capacitat d’unir i compartir, i, per tant, de facilitar el diàleg. Les sessions de musicoteràpia en grup promouen experiències d’interacció social, i generan complicitat entre els companys de grup.
  • Efectes psico-emocionals: les tècniques musicals receptives i actives faciliten l’expressió d’emocions i sentiments a nivell verbal i no verbal, a la vegada que desperten, evoquen, provoquen, enforteixen i promouen (la interacció) l’elicitació de noves emocions i sentiments.
  • La musicoteràpia pot tenir un efecte (sedant) relaxant o estimulant; que ens pot ajudar a alliberar energia reprimida i que, per aquest motiu, també pot ajudar a assolir un equilibri emocional.
  • Efectes psicòlogics i transcendentals: la musicoteràpia pot ajudar a processar els canvis vitals, a elaborar les pèrdues, així com a reflexionar i a donar un nou sentit a les experiències viscudes.

El camí de la música dins el nostre cervell i els seus efectes

Els éssers humans convivim amb la música pràcticament en tot moment. Es pot afirmar que és un art que ens fa recordar fets del passat, reflexionar sobre el present o imaginar el futur, tot sota l’aflorament intrínsec de les emocions.

Aquest fet que ens resulta normal o conegut per tots es produeix mitjançant complexos sistemes neuronals. És per aquest motiu que la neurociència intenta respondre quin és l’efecte de la música sobre les diferents parts del cervell. Segons el coneixement actual, quan s’escolta música els següents processos es desencadenen al cervell, casi seqüencialment:

  • L’escorça motora relaciona la música amb el moviment; ens permet seguir un ritme i ens manté dins d’una pauta rítmica aïllant-nos d’altres percepcions auditives.
  • L’escorça auditiva té la funció de rebre les vibracions de la música i transformar-les en sons
  • L’escorça sensorial s’encarrega de transcriure els sons en sensacions. Provoca l’inici d’una emoció musical.
  • L’ hipocamp involucra pensaments com els records mitjançant les sensacions rebudes des de l’escorça sensorial.
  • El cerebel és capaç de transformar la música i les sensacions rebudes per les altres parts del cervell en reaccions emocionals que poden ser de tristesa, d’alegria, de felicitat, etc.
  • El nucli accumbens és la part del cervell que modula el nostre estat d’ànim, relacionant-se directament amb les emocions viscudes pel cerebel.
  • L’escorça prefrontal, racionalitza les sensacions i pren decisions que es poden relacionar amb el nostre estat d’ànim.

 

Com pot ajudar la musicoteràpia després del càncer?

La musicoteràpia és adequada en episodis d’estrès i ansietat. A més, s’ha demostrat que redueix l’alteració emocional i la qualitat de vida en persones que ja han acabat el tractament oncològic, però poden seguir experimentant malestar.

De totes maneres, és important que una sessió de musicoteràpia estigui conduïda per un musicoterapeuta professional.  Actualment, els musicoterapeutes formen ja part de l’equip interdisciplinar d’unitats d’oncologia dels hospitals, d’associacions dedicades al suport psicosocial de persones amb càncer així com d’altres centres  i entitats de suport psicològic.

 


Referències

 

Vols rebre les últimes notícies amb el nostre butlletí?

Vols rebre les últimes notícies amb el nostre butlletí?

 

Inscriu-te