Consells a l’hora de renovar el carnet de conduir

Tal com hem comentat en alguns dels nostres articles anteriors, el càncer i el seu tractament poden tenir una forta repercussió en la gestió de certs tràmits per a les persones afectades, fins i tot després d’haver superat la malaltia. Un d’aquests tràmits pot ser la renovació o obtenció del carnet de conduir. En el següent article es pretén oferir informació útil per conèixer perquè es poden presentar aquestes dificultats i sobre com agilitzar el procés.

Modificacions recents sobre el Reglament

Recentment, el Reial Decret que reflecteix el llistat de malalties i efectes secundaris derivats que formen part dels criteris d’exclusió per a l’obtenció o renovació del carnet de conduir ha quedat definit segons els següents paràmetres:

  • Capacitat Visual alterada.
  • Capacitat Auditiva alterada.
  • Afectacions al Sistema Locomotor.
  • Alteracions del Sistema Cardiovascular.
  • Trastorns Hematològics (amb atenció a malalties oncohematològiques).
  • Alteracions del Sistema Renal.
  • Alteracions al Sistema Respiratori.
  • Malalties metabòliques i endocrines.
  • Afectacions del sistema nerviós i muscular.
  • Trastorns Mentals i de conducta.
  • Trastorns Relacionats amb substàncies.
  • Aptituds Perceptiu-motrius.
  • Altres processos oncològics no hematològics.

Les malalties oncològiques, per tant, es contemplen com a possibles causants d’aquestes alteracions que poden afectar la conducció, fins i tot un cop superat el tractament. Com sabem, no totes les persones que han rebut quimioteràpia presenten efectes secundaris a llarg termini i, en cas de presentar-se, moltes vegades són diferents entre una persona i una altra. L’objectiu del Reial Decret aprovat és estandarditzar els criteris per a la renovació o obtenció del carnet de conduir per a la població general, però això pot resultar en que moltes persones sentin frustració per denegar-se’ls el permís de conduir, tot i trobant-se en condicions psicològiques i físiques favorables per fer-ho.

No obstant això cal tenir en compte que, d’acord amb els avenços en els tractaments i pronòstics del càncer i tal com es reclamava des de diverses Societats Mèdiques, el que aquesta recent modificació del Reglament pretén per a les persones que pateixen o han patit un càncer , és flexibilitzar i actualitzar els requisits d’aptitud psicofísica exigits.

Limitacions per a la renovació del carnet de conduir

Des de maig de 2018, les persones que pateixin o hagin patit un càncer no tenen restringida la capacitat d’obtenir, renovar o continuar la seva llicència de conducció, sempre que compleixin els requisits següents:

  • Presentar un adequat estat general, que no impedeixi el desenvolupament de les funcions que es requereixen per a la conducció.
  • Absència de malaltia cerebral en forma de metàstasi cerebrals o carcinomatosi meníngia.
  • Absència de neuropatia perifèrica grau 2 o superior.
  • No consumir fàrmacs que afectin a la seva capacitat visual, motora o sensitiva de forma manifesta o significativa.

De totes maneres, el període de vigència del permís de conduir serà com a màxim de 5 anys.

Les persones que hagin patit algun dels punts exposats a dalt, necessitaran un informe favorable de l’oncòleg per a la renovació del carnet de conduir, però el període de vigència d’aquest serà d’un any.

Trastorns oncohematològics

En el cas de les persones que hagin patit trastorns oncohematològics, la normativa és més restrictiva, ja que, segons els experts, la repercussió d’aquesta patologia en les capacitats psicofísiques que poden incidir en la conducció pot ser més gran. Aquestes persones, com a norma general, no podran renovar el permís de conducció fins transcorreguts 10 anys des de la remissió completa de la malaltia. No obstant això, també ha 2 excepcions a aquesta norma per a l’obtenció del permís:

  • L’absència d’alteracions greus de les sèries hematològiques durant 3 mesos, sumat a un informe favorable de l’oncòleg o hematòleg, permetrà a aquestes persones prorrogar la llicència per un període màxim d’1 any.
  • Després de 3 anys de la remissió completa de la malaltia, i fins que hagin transcorregut 10 anys, amb un informe favorable de l’oncòleg o hematòleg, es podrà prorrogar el permís per un màxim de 3 anys.

Cal destacar que la normativa recull altres restriccions a l’hora de renovar o obtenir el permís de conduir i que, encara que no les relacioni directament amb les malalties oncològiques, s’han de tenir molt presents, ja que poden ser un resultat de la pròpia malaltia o el seu tractament i poden influir en la seguretat de la conducció. Per exemple, si s’ha passat per un càncer de pulmó s’hauria de mirar el quadre que fa referència al sistema respiratori, on especifica què hauríem de saber si com a possible seqüela es pateix dispnea permanent, en repòs o d’esforç lleu.

Informe d’aptitud psicofísica per a la tramitació del permís

Tant per a la renovació com per a l’obtenció del permís de conduir és necessari un Informe d’aptitud psicofísica, expedit per un Centre de Reconeixement de Conductors autoritzat. En alguns pacients que han patit càncer (en aquells casos indicats més amunt), cal portar un informe mèdic que acrediti l’aptitud psicofísica de la persona interessada.

Informe mèdic per a la tramitació del permís

L’informe mèdic ha de ser emès per un oncòleg, excepte en el cas de trastorns oncohematològics, que podria emetre també un hematòleg. S’ha de constatar en ell l’absència de malaltia cerebral i de neuropatia perifèrica de grau 2 o superior, la simptomatologia actual, el moment evolutiu, el tipus de tractament i les repercussions d’aquest.

 


Referències

Reglamento General de Conductores.Real Decreto 818/2009, de 8 de mayo.

Modificación del anexo IV del Reglamento General de Conductores. Orden PRA/375/2018, de 11 de abril.

Álvarez, J. Cáncer y conducción. Revista DGT 2017.

Fundación Mapfre. Efectos secundarios de la quimioterapia y conducción.

Cela, D. <<El paciente en quimioterápia no puede renovar el carné de conducir>>. La voz de Galicia 2017.

La nueva Ley sobre Tráfico tendrá menos restricciones para enfermos de cáncer. PrNoticias 2014.

Llei de dependència per adults i nens després del càncer

Què és la situació de dependència?

La dependència és l’estat en què les persones necessiten assistència per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. Aquest seria el cas, per exemple, d’algunes persones que pateixen seqüeles derivades d’un càncer o del seu tractament.  

 

Des del 2007, de la llei estatal de la dependència va dotar el Sistema públic de serveis socials per regular l’atenció i les prestacions a aquest col·lectiu.

 

Graus de dependència

Segons la necessitat d’ajuda que té una persona per a realitzar tasques quotidianes, s’estableixen tres graus de dependència: dependència moderada (Grau I), dependència severa (Grau II), i gran dependència (Grau III):

 

 

  • Grau I, dependència moderada: és quan una persona necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària o té necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.
  • Grau II, dependència severa: quan es necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària, però no requereix la presència permanent d’una persona cuidadora o té necessitats d’ajuda extensa per a la seva autonomia personal.
  • Grau III, gran dependència: quan una persona, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal.

 

Reconeixement de la situació de dependència

El reconeixement oficial de la situació de dependència en algun dels graus establerts és un requisit bàsic per accedir a les prestacions econòmiques i de serveis socials reconegudes per la Llei de la dependència.

 

Les persones que es trobin en situació de dependència que vulguin accedir a aquestes prestacions reconegudes per la Llei de la dependència haurien de sol·licitar-ho a través del següent enllaç de la Generalitat de Catalunya, on podran trobar-hi tota la informació i documentació necessària pel procés de valoració i resolució, la revisió del grau de dependència i accés als impresos per a fer la sol·licitud.

 

Persones destinatàries

Aquesta llei està destinada als ciutadans espanyols que compleixin els següents requisits:

  • Trobar-se en una situació de dependència en alguns dels graus establerts.
  • Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dos dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Per als menors de cinc anys, el període de residència s’exigeix a qui en té la guàrdia i la custòdia.

 

Aquesta llei empara als menors afectats per càncer?

Sí, la situació de dependència pot esdevenir-se a qualsevol edat, per tant, aquesta llei també protegeix als menors i les seves famílies; ajudant als pares, com a cuidadors, quan les seqüeles de la malaltia fan que el menor necessiti cures i es trobi en situació de dependència.

Els menors de tres anys que acreditin situació de dependència poden accedir a diverses prestacions econòmiques i serveis socials per millorar la seva qualitat de vida i la del seu entorn familiar.

 

Persones cuidadores no professionals

S’anomena cuidador informal o no professional, aquell familiar o persona que atén de forma continuada una persona en situació de dependència i amb la qual està vinculada afectivament.

 

Les persones amb grau de dependència reconegut podran optar per la prestació de cuidador de l’entorn familiar en el seu Pla Individual d’Atenció (PIA). En aquest cas serà necessari que la persona cuidadora no professional sigui un familiar fins a tercer grau de parentiu i convisqui amb la persona en situació de dependència.

 

Prestacions econòmiques

El reconeixement oficial del grau de dependència comporta el dret a accedir a determinades prestacions econòmiques:

 

  • Prestació econòmica vinculada al servei.
  • Per a cures a l’entorn familiar i suport a persones cuidadores no professionals.
  • Per a l’assistència personal.

 

Els serveis i les prestacions econòmiques s’ofereixen segons la situació personal (grau de dependència, renda i patrimoni), l’entorn familiar i la disponibilitat de serveis al lloc de residència de la persona amb dependència.

 

Prestació per a cures a l’entorn familiar

Quan es donin les circumstàncies adequades, la persona amb grau de dependència reconegut pot optar per ser atesa al seu entorn familiar. La prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport a cuidadors és una prestació econòmica que rep la persona en situació de dependència. Podrà assumir la condició de persones cuidadores no professionals si s’acompleixen els següents requisits:

 

  • El cònjuge i els seus familiars per consanguinitat, afinitat o adopció, fins al tercer grau de parentiu.
  • La persona en situació de dependència ha estat atesa per ells, almenys durant un període previ d’un any i en el moment de la signatura de l’Acord PIA acrediten que conviuen amb la persona en situació de dependència.
  • Han d’assumir formalment els compromisos necessaris per a l’atenció i cura de la persona en situació de dependència i han de ser capaços per desenvolupar-la adequadament. Així mateix, no podran tenir grau de dependència reconeguda.

 

Si es necessita més informació, es pot consultar el portal web de la Generalitat, on hi ha tota la informació i documentació necessària per a tramitar aquesta prestació.

 


Referències

Generalitat de Catalunya (2018). Persones amb dependència.

Seguridad Social (2018). Tràmits i gestions.