Es l’hora de tornar a l’escola: consells pràctics per la reincorporació

El retorn a l’escola

Pels nens i adolescents que han superat un càncer, la tornada a l’escola pot ser un moment delicat, quan això significa tornar a la rutina que es tenia abans de la malaltia. En aquests casos, la prioritat és anar aconseguint poc a poc una nova normalitat, però tornar a classe també pot convertir-se en una oportunitat per fomentar el desenvolupament personal, per socialitzar i per aprendre.

 

D’altra banda, a la tornada a les classes després d’un tractament oncològic, poden sorgir certes pors, tant en els pares com en els fills. Aquests fets poden dificultar el procés de reincorporació a l’escola, pel que és important que el nen tingui els recursos necessaris per poder parlar de les seves sensacions i que sàpiga que tindrà una atenció deguda, si ho necessita. Així doncs, per anar recuperant la rutina és fonamental l’atenció dels pares i el seu suport, i pot ser aconsellable parlar de la situació amb els nens i escoltar-los, sempre adaptant el llenguatge i el discurs a la seva edat i maduresa.

 

En aquest aspecte, no només és important valorar el retorn a l’escola, sinó que també ho poden ser les activitats que es realitzaven abans del diagnòstic i que han pogut quedar abandonades durant el tractament. Encara que és possible que degut a efectes secundaris, o a discapacitats adquirides arrel de la malaltia, s’hagin de valorar noves activitats o aficions per adaptar-se a la nova situació. Sempre seguint  ritme que necessiti el nen o jove, i no intentant recuperar de cop el mateix nivell d’exigència que es tenia abans del diagnòstic.

 

Com hi pot contribuir la família

En el cas dels nens i adolescents, després del tractament d’un càncer, la re-activació de la rutina no s’ha de centrar només en els aspectes que hauran de processar ells, sinó que també cal tenir en compte els aspectes que involucren a tot el nucli familiar.

 

Així doncs, al superar la teràpia de la malaltia, és comprensible que els pares hagin adoptat una actitud de sobreprotecció. Tot i que pot ser una reacció comprensible, també pot ser adient intentar mantenir un tracte de normalitat per fomentar una actitud positiva envers a la tornada al règim escolar. A més, els pares de nens que han superat un càncer poden tenir certa preocupació per si els seus fills pateixin alguna mena de rebuig per part dels seus companys o per si tenen complicacions derivades del tractament, com infeccions o fatiga.

 

Els pares poden procurar mantenir una comunicació fluida amb l’escola durant el tractament i un cop el nen comenci de nou les classes, per tal de valorar conjuntament la tornada a l’escola i facilitar-ne la transició.

 

Igualment, la família pot fomentar altres tipus d’activitats per a que el nen pugui recuperar poc a poc el ritme normal. Els nens poden gaudir de crear noves relacions socials amb altres nens participant en programes per infants amb càncer o per nens que han superat un càncer. Facilitar-los la possibilitat de compartir temps amb nens que estan en una situació semblant a la seva pot ajudar-los a obrir-se i socialitzar-se.

 

Tanmateix, s’han de trobar espais per a realitzar activitats en família. Aquests moments per a compartir queden pràcticament anul·lats durant el tractament i són necessaris per a enfortir vincles després de viure una situació tant complexa, on tots els membres de la família queden afectats.

 

Com hi pot contribuir l’escola

Una de les tasques principals del professorat es la d’intentar ajudar al nen en situacions quotidianes que puguin ser problemàtiques. A més, el professorat pot mirar d’orientar i animar a la família, remarcant la importància de la incorporació a les classes quan abans millor (sempre en la mesura del possible). En definitiva, amb una bona predisposició, els professors poden ser una bona guia per integrar de nou al nen dintre de l’entorn escolar.

 

Així doncs, pot resultar beneficiós que des de l’escola es treballi per mantenir la relació del nen amb els seus companys, facilitant-li la reincorporació a la vida estudiantil. Si el nen ha pogut seguir una certa dinàmica de treball durant el tractament de la malaltia i hi ha existit comunicació entre l’escola i la família, la reincorporació serà més senzilla per totes les parts implicades. Una bona manera de facilitar aquesta reincorporació, és sensibilitzant als companys explicant-los la malaltia i el context que l’envolta. Donant-los la opció a que els nois puguin exposar els dubtes que els hi puguin sorgir.

 

També pot ser d’utilitat que el professorat estigui format i tingui a la seva disposició informació sobre el càncer i el seu tractament, així com facilitar als nens recursos per crear activitats que ajudin al retorn a l’escola.

 

Consells per possibles conflictes entre companys

Els primers dies és recomanable procurar que els professors estiguin atents a possibles problemes i actituds que puguin sorgir per part dels companys, oferint seguretat i suport en els moments difícils que puguin sorgir entre el nen que ha superat el tractament oncològic els seus companys de classe. És important intentar identificar aquestes situacions i actuar, posant-hi remei tan aviat com sigui possible.

 

Aquests tipus de comportaments també poden venir donats per la percepció de la resta de companys d’una major atenció al nen que ha superat el càncer. Per tal d’evitar-ho, és important comunicar-se bé amb els professors perquè puguin explicar a la resta de d’alumnes de la classe la situació per la que està passant el seu company.

 

Ajudes extraescolars pel recolzament acadèmic

És possible que en el procés de reincorporació a les classes, tant pares com professors necessitin ajuda per fer tot el procés més fàcil al nen i als seus companys de classe. Hi ha associacions que ofereixen aquests tipus de recursos i assessorament.

 

L’AFANOC, associació de famílies de nens amb càncer, que té com objectiu cercar solucions i millorar la qualitat de vida dels pacients oncològics pediàtrics, ofereix assessorament a centres educatius i sanitaris en forma de materials educatius i organitzant reunions amb l’objectiu de facilitar als educadors la tasca del retorn del nen a la classe i l’acceptació de la resta de companys.

 

L’associació AEetc està focalitzada en ajudar als nens i les seves famílies amb les seqüeles i efectes secundaris del càncer, i ofereixen diferents serveis per aquests nens i famílies. Des de programes de rehabilitació cognitiva i activitats solidàries, a la defensa dels drets dels pacients amb efectes secundaris i diferents tipologies de sessions familiars.

 

Igualment, la Fundació Oncolliga Girona educa a nens, a través de la seva campanya “Tu pots, Quim!”, sobre què és el càncer i les conseqüències que se’n poden derivar.

 

En definitiva, l’objectiu d’aquestes iniciatives és el d’informar a tots els nens sobre la malaltia, però també el de donar-los eines per gestionar les emocions davant la situació d’una persona propera que ha passat pel tractament d’un càncer, com pot ser un company de classe.

 

Retornar a l’escola: un procés familiar i docent

Després d’un llarg tractament i estància en l’hospital, la tornada a les classes és un procés intens però que pot finalitzar en una rutina gairebé com la que anteriorment era habitual. Un exemple d’això seria el cas de l’Ausiàs, que va tornar a l’escola després d’un any i mig sense poder-hi anar a causa del tractament d’una leucèmia i que va compartir el seu testimoni i el dels seus pares a través de la ràdio. Es pot escoltar aquí.

 

En conclusió, la tornada a l’escola pot desencadenar certes pors i inseguretats en les famílies que han superat el tractament d’un càncer i en els seus entorns. La col·laboració estreta entre els pares i l’equip docent de l’escola es fonamental per a que aquesta incorporació sigui el més senzilla i ràpida possible.


Referències

Llei de dependència per adults i nens després del càncer

Què és la situació de dependència?

La dependència és l’estat en què les persones necessiten assistència per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. Aquest seria el cas, per exemple, d’algunes persones que pateixen seqüeles derivades d’un càncer o del seu tractament.  

 

Des del 2007, de la llei estatal de la dependència va dotar el Sistema públic de serveis socials per regular l’atenció i les prestacions a aquest col·lectiu.

 

Graus de dependència

Segons la necessitat d’ajuda que té una persona per a realitzar tasques quotidianes, s’estableixen tres graus de dependència: dependència moderada (Grau I), dependència severa (Grau II), i gran dependència (Grau III):

 

 

  • Grau I, dependència moderada: és quan una persona necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària o té necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.
  • Grau II, dependència severa: quan es necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària, però no requereix la presència permanent d’una persona cuidadora o té necessitats d’ajuda extensa per a la seva autonomia personal.
  • Grau III, gran dependència: quan una persona, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal.

 

Reconeixement de la situació de dependència

El reconeixement oficial de la situació de dependència en algun dels graus establerts és un requisit bàsic per accedir a les prestacions econòmiques i de serveis socials reconegudes per la Llei de la dependència.

 

Les persones que es trobin en situació de dependència que vulguin accedir a aquestes prestacions reconegudes per la Llei de la dependència haurien de sol·licitar-ho a través del següent enllaç de la Generalitat de Catalunya, on podran trobar-hi tota la informació i documentació necessària pel procés de valoració i resolució, la revisió del grau de dependència i accés als impresos per a fer la sol·licitud.

 

Persones destinatàries

Aquesta llei està destinada als ciutadans espanyols que compleixin els següents requisits:

  • Trobar-se en una situació de dependència en alguns dels graus establerts.
  • Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dos dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Per als menors de cinc anys, el període de residència s’exigeix a qui en té la guàrdia i la custòdia.

 

Aquesta llei empara als menors afectats per càncer?

Sí, la situació de dependència pot esdevenir-se a qualsevol edat, per tant, aquesta llei també protegeix als menors i les seves famílies; ajudant als pares, com a cuidadors, quan les seqüeles de la malaltia fan que el menor necessiti cures i es trobi en situació de dependència.

Els menors de tres anys que acreditin situació de dependència poden accedir a diverses prestacions econòmiques i serveis socials per millorar la seva qualitat de vida i la del seu entorn familiar.

 

Persones cuidadores no professionals

S’anomena cuidador informal o no professional, aquell familiar o persona que atén de forma continuada una persona en situació de dependència i amb la qual està vinculada afectivament.

 

Les persones amb grau de dependència reconegut podran optar per la prestació de cuidador de l’entorn familiar en el seu Pla Individual d’Atenció (PIA). En aquest cas serà necessari que la persona cuidadora no professional sigui un familiar fins a tercer grau de parentiu i convisqui amb la persona en situació de dependència.

 

Prestacions econòmiques

El reconeixement oficial del grau de dependència comporta el dret a accedir a determinades prestacions econòmiques:

 

  • Prestació econòmica vinculada al servei.
  • Per a cures a l’entorn familiar i suport a persones cuidadores no professionals.
  • Per a l’assistència personal.

 

Els serveis i les prestacions econòmiques s’ofereixen segons la situació personal (grau de dependència, renda i patrimoni), l’entorn familiar i la disponibilitat de serveis al lloc de residència de la persona amb dependència.

 

Prestació per a cures a l’entorn familiar

Quan es donin les circumstàncies adequades, la persona amb grau de dependència reconegut pot optar per ser atesa al seu entorn familiar. La prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport a cuidadors és una prestació econòmica que rep la persona en situació de dependència. Podrà assumir la condició de persones cuidadores no professionals si s’acompleixen els següents requisits:

 

  • El cònjuge i els seus familiars per consanguinitat, afinitat o adopció, fins al tercer grau de parentiu.
  • La persona en situació de dependència ha estat atesa per ells, almenys durant un període previ d’un any i en el moment de la signatura de l’Acord PIA acrediten que conviuen amb la persona en situació de dependència.
  • Han d’assumir formalment els compromisos necessaris per a l’atenció i cura de la persona en situació de dependència i han de ser capaços per desenvolupar-la adequadament. Així mateix, no podran tenir grau de dependència reconeguda.

 

Si es necessita més informació, es pot consultar el portal web de la Generalitat, on hi ha tota la informació i documentació necessària per a tramitar aquesta prestació.

 


Referències

Generalitat de Catalunya (2018). Persones amb dependència.

Seguridad Social (2018). Tràmits i gestions.