Després del càncer colorectal i l’ostomia: superant nous reptes.

El càncer colorectal és el càncer més freqüent en la població espanyola. L’alleujament que provoca la seva superació molts cops ve seguit d’un temor a la recaiguda i una preocupació per les seqüeles que se’n poden derivar.

 

Seguiment i revisió després del tractament

 

El seguiment mèdic posterior al tractament d’un càncer colorectal permet detectar possibles recurrències i facilitar que aquestes puguin ser tractables. Així doncs, és aconsellable parlar amb el metge sobre aquestes visites de seguiment. Sovint, el seguiment de moltes de les persones que han acabat el seu tractament pel càncer colorectal es fa al propi hospital i, més endavant quan s’obté l’alta hospitalària, amb el metge d’atenció primària.

 

Així doncs, una bona manera d’iniciar el període de seguiment podria ser considerar amb el metge aquestes preguntes:

 

  • Quin és el meu risc de recurrència?
  • Quines proves de seguiment necessitaré i amb quina freqüència?
  • Quins signes i símptomes s’haurien d’observar amb atenció?
  • On es pot obtenir més informació sobre el seguiment en funció del tipus de tumor tractat i procediment mèdic seguit?

 

A més a més, s’aconsella a les persones que s’estiguin recuperant d’aquest tipus de càncer, que segueixin un seguit de pautes de bona salut com són mantenir una alimentació i pes saludable, fer exercici i no fumar.

 

Possibles seqüeles del tractament del càncer colorectal

 

La quimioteràpia pot tenir nombrosos efectes adversos, tot i que molts d’aquests són reversibles i desapareixen un cop finalitzat el tractament. En canvi, es coneix que l’oxaliplatí -un dels fàrmacs clàssics utilitzats pel càncer colorectal- pot causar el que es coneix com a neurotoxicitat crònica o neuropatia perifèrica crònica.

 

Aquesta patologia, que afecta sobretot a les mans i als peus, es pot manifestar amb alteracions sensitives, dolor i pèrdua de força, entre d’altres símptomes. Es calcula que el risc de patir una neuropatia a llarg termini augmenta en funció de la dosi de quimioteràpia rebuda durant el càncer i cal ser conscients que els símptomes poden tardar aproximadament entre 18 mesos i 2 anys a desaparèixer.

 

Un altre dels efectes que poden aparèixer amb la quimioteràpia és la disminució d’un tipus de cèl·lules de la sang, anomenades neutròfils, que rep el nom de neutropènia. Aquesta situació pot fer que augmenti la probabilitat de partir una infecció i que, en cas de patir-la, sigui més severa. En aquests casos, i depenent del tipus d’infecció, s’administra un tractament específic; com ara antibiòtics o antifúngics, als que s’hi poden afegir altres medicaments que ajudin a augmentar les defenses. No obstant això, els nivells de glòbuls blancs solen normalitzar-se en un període curt de temps.

 

Ostomia després del càncer de còlon

 

En el cas específic de les persones que han sigut tractades de càncer colorectal, una de les seqüeles importants que poden repercutir en la seva qualitat de vida és la necessitat de haver-se de sotmetre a una ostomia.

 

L’ostomia és un procediment quirúrgic que consisteix en comunicar una part de l’interior del budell amb l’exterior de l’abdomen, i pot ser necessària de manera temporal o bé de per vida. L’obertura que es realitza a la pell abdominal de la persona ostomitzada es denomina estoma i aquest queda cobert per una bossa, per tal de poder recol·lectar la femta. Existeixen diversos tipus de bosses recol·lectores que s’utilitzen depenent del tipus d’ostomia i d’acord amb la necessitat de cada persona.

 

L’adaptació a l’estoma és un repte important i es necessita un temps per aprendre a conviure-hi. Certs àmbits quotidians podrien veure’s afectats, però existeixen diversos recursos i consells per mirar de re-orientar-los:

 

  • Socialització. Res impedeix tornar a gaudir de la vida social. Per començar, es poden fixar petits reptes com anar als serveis públics, sortir a sopar fora o planificar una sortida de cap de setmana.

 

  • Relacions íntimes. L’estoma, com qualsevol operació, pot afectar la imatge corporal i l’autoestima. La majoria de les persones ostomitzades poden reprendre una vida sexual saludable. És normal sentir-se nerviós, per això cal prendre’s-ho amb calma i parlar-ho amb la parella.

 

  • Abans de reincorporar-se a la vida laboral, es necessària una recuperació i bones condicions de salut. Un cop recuperat, no hi ha cap raó per la qual no es pugui tornar a la feina. En cas de que l’activitat laboral requereixi un gran esforç físic, es recomanable utilitzar una faixa per evitar l’aparició d’hèrnies.

 

  • Esport. Com en moltes altres ocasions, pot ser recomanable, especialment la natació. Hi ha banyadors especials, tot i que no son estrictament necessaris. En aquests casos, cal també tenir en compte d’aplicar la crema solar després de col·locar la bossa, ja que aquesta pot impedir l’adherència a la pell del disc que subjecta la bossa.

 

  • Dieta. És important seguir una dieta saludable i equilibrada. Existeixen algunes recomanacions, com evitar certs aliments per limitar la producció de gasos i detectar els aliments que no es toleren bé.

 

  • Viatjar: No hi ha limitacions físiques que impedeixin viatjar a una persona ostomitzada. Es important portar sempre el material necessari per canviar-se i portar tot el material (i reserves) al equipatge de mà. Es recomanable portar una carta signada pel seu metge explicant que porta material d’ostomia.

 

Superant nous reptes

En definitiva, com en molts tipus de càncer, després de finalitzar el tractament d’un càncer colorectal, és relativament normal tenir cert temor a la recaiguda i certa preocupació per les possibles seqüeles que puguin haver aparegut. No obstant això, existeixen una bona quantitat de recursos i estratègies que poden facilitar la transició cap a una nova normalitat.  Un exemple és el testimoni del Bernat, que es pot consultar aquí.

 


Referències

  1. Generalitat de Catalunya. Càncer de còlon i recte.
  2. American Cancer Society. La vida como supervivent de càncer colorectal.
  3. Fight Colorectal Cancer. Neuropatia (anglès).
  4. Ostomia professional.Informació mèdica y de cures d’infermeria.
  5. Germans Trias i Pujol. Guia educativa del pacient ostomitzat.

Consells alimentaris per a ostomitzats i reseccions de l’aparell digestiu

Una ostomia consisteix en la creació d’una sortida artificial (mitjançant una intervenció quirúrgica) des de l’interior del budell fins l’exterior de l’abdomen per facilitar la sortida de la femta. Aquesta obertura s’anomena estoma. L’estoma no té musculatura (esfínter) i, per tant, els gasos i la femta surten espontàniament. Per aquest motiu cal un dispositiu de recollida o bossa d’ostomia que porta un filtre pels gasos i l’olor.

Les ostomies poden ser temporals, quan hi ha la possibilitat de restaurar el trànsit intestinal, o definitives, quan no és possible la reconstrucció.

En funció del tram d’intestí que comunica amb l’exterior, els tipus d’ostomies més freqüents són: la colostomia, que és l’exteriorització del còlon a través de la paret abdominal, i la ileostomia, quan es tracta de l’ili.

 Dieta per a persones ostomitzades

Generalment, no és necessari que la persona colostomitzada o ileostomitzada modifiqui la seva dieta habitual, però sí que és important seguir una dieta equilibrada, variada i saludable.

Basi la seva alimentació en la seva pròpia experiència, vostè és qui millor coneix quins aliments tolera bé i quins no.

És aconsellable limitar el consum excessiu dels aliments que produeixen gasos per tal d’evitar que la bossa d’ostomia s’infli.

Recomanacions:

  • Després de la intervenció comenci a introduir els aliments gradualment, per tal de detectar quins no tolera bé.
  • Eviti els menjars abundants i reparteixi la quantitat d’un dia en sis preses per tal d’afavorir l’absorció de nutrients i sentir-se millor amb la digestió.
  • Mastegui els aliments lentament i amb la boca tancada per tal de no empassar aire.
  • Eviti els fregits i guisats especiats, ja que són més difícils de pair.
  • Intenti mantenir sempre el mateix horari dels àpats per tal de regularitzar el trànsit intestinal.
  • Begui d’1,5 a 2 litres de líquids al dia per evitar la deshidratació i el restrenyiment, excepte per contraindicació mèdica. És millor que prengui els líquids fora dels àpats.
  • Eviti els augments de pes, dificultarien l’adaptació del dispositiu recol·lector i per prevenir complicacions relacionades amb l’estoma.

Aliments que poden provocar gasos:

  • Llegums
  • Pèsols
  • Bròquil, col i coliflor
  • Cogombre
  • Espinacs
  • Carabassa
  • Làctics
  • Xampinyons
  • Blat de moro
  • Raves
  • Cervesa i begudes amb gas
  • Pa calent

 

Aliments que es poden digerir de manera incompleta (prendre’ls en poca quantitat o en forma de purés):

  • Enciam
  • Api, cogombre
  • Espinacs
  • Pastanaga
  • Pèsols
  • Xampinyons
  • Blat de moro
  • Olives
  • Fruits secs
  • Pinya

Aliments que donen consistència a la femta:

  • Poma cuita
  • Plàtan
  • Codony
  • Patata
  • Arròs
  • Sèmola
  • Pa
  • Pastanaga cuita
  • Llet sense lactosa

Aliments recomanats en cas de restrenyiment

  • Verdures (principalment crues i les de fulla verda)
  • Fruita crua (principalment sucs i prunes)
  • Llegums

Cal recalcar que en les ileostomies cal reduir l’aportació de fibra i components que acceleren el trànsit intestinal i, d’altra banda, augmentar la ingesta de líquids i d’aliments que espesseixen la femta. Encara que resulti difícil, és important ser pacient i continuar experimentant amb la dieta per tal de trobar les combinacions que ofereixin un millor resultat.

Qualsevol dubte que tingui  consulti al seu metge o infermera estomaterapeuta.


Referències

  1. Ehlers-Crim, J. Guía de nutrición y dieta. United Ostomy Association (UOA), Inc.; 2005.
  2. Germans Trias i Pujol Hospital. Guia educativa del pacient ostomitzat. 2002.
  3. Col·legi Oficial d’Infermeria de les Illes Balears. Els pacients ostomitzats poden dur una vida normal. 2015.
  4. Oncolliga. Associació Catalana d’Ostomitzats (ACO). 2017.