Consells per salvar les dificultats a l’hora de demanar un producte financer

Tal i com vam comentar en l’article Eines i recursos per a la gestió de les finances, el càncer i el seu tractament poden tenir una forta repercussió en el benestar econòmic de les persones afectades i les del seu entorn immediat. Aquí presentem les dificultats a l’hora de demanar un producte financer durant o després de la malaltia i oferim algunes idees i consells a tenir en compte durant la gestió.

 

Cal contractar una assegurança per demanar un préstec o una hipoteca al banc?

 

Tot i que la llei espanyola no obliga a contractar una assegurança de vida (ni de cap tipus) per demanar un préstec o una hipoteca, moltes entitats bancàries la sol·liciten o la recomanen com a garantia de pagament. El problema apareix quan l’asseguradora es nega a tramitar una pòlissa per malaltia actual o per haver-ne patit una durant els anys anteriors. En aquest cas, es denega l’assegurança i, de retruc, poden sorgir dificultats per a la concessió del préstec.

 

Hem de tenir clar que, tot i que el banc ens l’ofereixi, existeix l’opció de no contractar assegurança. Si de totes maneres estem interessats en una, segurament serà més econòmica si no la contractem a través del banc.

 

Aquest darrer estiu es va presentar un avantprojecte de llei hipotecària per la qual es prohibirà la vinculació d’assegurances de qualsevol tipus a les hipoteques. Un cop estigui aprovada, els sol·licitants de préstecs als quals se’ls ha denegat per motius de salut estaran totalment emparats legalment per a poder fer una denuncia.

 

Casos en què s’ha denegat un producte financer i recursos online de protesta

 

Són moltes les persones que no han pogut gaudir d’un producte financer degut al seu historial mèdic. Reclamen que s’apliquin les estadístiques actualitzades de supervivència per tipus de càncer. Hi ha moltes persones que tenen la mateixa probabilitat de recaiguda que una altra persona que no ha patit càncer. Per altra banda, la FECEC també reclama una llei de “dret a l’oblit” que obligui a esborrar l’historial mèdic passat un temps, tal i com es fa a França actualment.

 

També hi ha casos que han aparegut a la premsa de gent que emprèn una queixa massiva a les xarxes socials per tal de recollir signatures i recolzar la seva causa. Una d’aquestes, la del Juan Antonio Sepulcre, va acabar amb la rectificació per part del banc arrel de, suposadament, la pressió derivada de la protesta i la difusió del cas per internet. El Juan Antonio, sol·licitant d’una hipoteca per comprar una vivenda i que va patir un càncer d’ossos fa 9 anys, va recollir més de 151.000 signatures a través d’una petició a la plataforma Change.org. Dies després de negar-li la concessió de la hipoteca i el ressò a la xarxa, l’entitat va comunicar-li que farien una excepció en el seu cas, sense afegir més detalls al respecte.

 

Com comprova l’asseguradora el nostre historial mèdic per concedir-nos o no una pòlissa?

 

No ho fa, les asseguradores no tenen accés al nostre historial mèdic. El sol·licitant és responsable de la veracitat de la informació cedida i el contrari és considerat frau. De fet, el Departament de Salut de la Generalitat va suspendre el 2016 una proposta de projecte (VISC+) que permetia la venda de dades mèdiques a farmacèutiques i asseguradores. Per tant, aquestes darreres basen el seu criteri en la documentació que els fem arribar.

 

Tampoc hauria de ser accessible la nostra història mèdica a través d’eines de cerca com Google. Per desgràcia, el robatori de dades de caràcter confidencial d’hospitals o centres mèdics succeeix amb més freqüència del desitjat. Més avall a la secció de referències, hem inclòs un enllaç on s’explica el procediment per esborrar les nostres dades personals de Google en cas que hi apareguin.

 

 

Consells a l’hora de contractar un producte financer

 

Mentre no s’aprovi la nova llei hipotecària mencionada més amunt, proposem un seguit de consells que poden ser útils a l’hora de demanar un préstec o per fer front a les dificultats per a retornar-lo, sigui hipotecari o no:

 

  • Al negociar un producte financer amb el banc, sol·licitar la NO contractació d’una assegurança i demanar les condicions de finançament del producte sense assegurança. És a dir, comprovar que aquestes no canvien en funció de si tenim pòlissa o no.

 

  • Si l’anterior no és possible, demanar una assegurança d’un altre tipus, però no de vida. Per exemple, a La Caixa, en cas que el sol·licitant no pugui obtenir-ne una de vida per malaltia, hi ha l’opció d’una pòlissa d’accidents o d’incendis, però en cap cas es té en compte el seu estat de salut. A més a més, les no vitals solen ser més econòmiques.

 

  • En cas de gaudir ja d’una hipoteca però amb dificultats econòmiques per a pagar-la, es pot optar per una carència d’hipoteca, és a dir, un període durant el qual el banc ofereix la possibilitat de pagar una quota menor o inclús deixar de pagar-la durant un temps.

 

  • Considerar altres fonts de finançament que no depenguin directament d’un banc. Per exemple, en el cas de no poder obtenir un préstec hipotecari per un habitatge, es pot tenir en compte el model cooperatiu d’accés en cessió d’ús, que representa una alternativa intermèdia entre el lloguer i la propietat. Aquest model ofereix habitatge per una quota d’ús estable i més econòmica que el lloguer dels pisos de protecció oficial.

 

 


Referències

  1. Llei Hipotecària Espanyola: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1946-2453

 

  1. El Mundo (2017). Los bancos no podrán vincular la concesión de hipotecas a los seguros de vida y hogar.

http://www.elmundo.es/economia/macroeconomia/2017/07/24/5975ea8aca4741ad598b45d5.html

 

  1. Público (2017). El Banco Sabadell rectifica y concede una hipoteca a un hombre al que se la negó por haber padecido cáncer. http://www.publico.es/sociedad/banco-sabadell-rectifica-concede-hipoteca-hombre-nego-haber-padecido-cancer.html

 

  1. com. Ya puedes eliminar el registro de tus datos médicos en Google.

http://computerhoy.com/noticias/software/ya-puedes-eliminar-registro-tus-datos-medicos-google-64164

 

  1. ABC (2017). ¿Merece la pena solicitar un período de carencia hipotecaria?

http://www.abc.es/economia/20150925/abci-carencia-hipotecas-201509240946.html

 

 

 

 

Viatjar fora d’Espanya, una bona opció per desconnectar

Es pot viatjar després del càncer?

 

Evidentment, la resposta és sí. Després d’haver superat un càncer s’ha d’intentar tornar a la quotidianitat en tots els aspectes possibles. És probable no haver necessitat mai assistència sanitària fora d’Espanya, però després de deixar enrere el càncer, especialment si la malaltia ha deixat alguna seqüela, pot ser que un es plantegi quins passos s’han de seguir si es necessita anar al metge fora del país.

 

Informes mèdics a mà

 

La possibilitat que durant el viatge hi hagi algun contratemps o problema de salut és un dels aspectes que més preocupen després d’haver superat un càncer. Davant d’aquesta situació, convé sempre portar informes que revelin les característiques més importants del seu diagnòstic, tractament i evolució clínica per tal que de poder garantir la millor atenció mèdica. Si un se’n va de viatge a l’estranger, s’aconsella sol·licitar al metge els documents en anglès.

 

 

Què passa si no em trobo bé durant el viatge?

 

En el cas de necessitar un tractament mèdic imprevist durant una estada temporal en un altre país de la UE, (per exemple, durant unes vacances, viatges de negocis o d’estudis en altres països de la UE) com a ciutadà de la unió europea, es té dret a les prestacions sanitàries que no puguin esperar fins que es torni a Espanya.

 

El document que facilita l’atenció sanitària és la targeta sanitària europea (TSE), que expedeix la Seguretat Social i dóna dret a rebre l’atenció sanitària en les mateixes condicions que els nacionals (no en les mateixes que al país d’origen). Així que en tots els viatges a l’estranger sempre s’ha de portar la Targeta Sanitària Europea. Aquesta és la prova que es té assegurança mèdica en un país de la UE. És important recordar que en molts països hi ha copagament en l’atenció sanitària primària i especialitzada.

 

En el cas de no portar la targeta sanitària europea o que no es pugui utilitzar (per exemple, en l’assistència sanitària privada), no poden negar l’assistència mèdica, però és possible que s’hagi de pagar per avançat i després sol·licitar el reemborsament al tornar a Espanya.

 

Si el tractament que es necessita és gratuït per als residents del país, no s’haurà de pagar res. Però si el tractament és de pagament, es podrà sol·licitar el reemborsament a l’organisme nacional del país on es trobi i obtenir-lo allà mateix, o sol·licitar el reemborsament a l’organisme assegurador d’Espanya una vegada s’hagi tornat.

 

Les despeses s’han de reemborsar segons les normes i barems del país on s’hagi rebut tractament. És a dir, es retornarà el cost total del tractament o s’haurà de pagar-ne una part, segons les normes del país on es rebi l’assistència. L’organisme assegurador pot decidir també reemborsar el cost total d’acord amb les seves pròpies normes.

 

Els supòsits per rebre atenció sanitària a la Unió Europea són amplis i complexos. Per això, és útil visitar la pàgina web de la Comissió Europea o anar a l’oficina de la Seguretat Social per trobar informació actualitzada sobre la cobertura que s’ofereix en cada estat membre.

 

Si es viatja fora de la Unió Europea, és aconsellable consultar la legislació específica del país de destinació per a conèixer la cobertura sanitària a la qual es pot accedir. També es pot contractar una assegurança privada de viatge que permeti estar protegit davant de qualsevol imprevist relacionat amb la salut, però caldrà consultar abans quines condicions ofereixen per tal de poder escollir la més adequada.

 

Gaudir del viatge

 

Viatjar és una activitat saludable perquè permet aprendre, descobrir, desconnectar, superar pors, inspirar-se, reflexionar, pensar en reptes futurs… Qüestions especialment importants en èpoques d’inflexió o de recuperació. Però és important recordar que, viatjar informat és viatjar més segur, així que s’hauria d’intentar avançar a qualsevol imprevist que pugui sorgir, i gaudir del viatge com un es mereix.

 

Potser ara és el moment, o potser que ho sigui més endavant, però quan es viatja s’ha d’omplir la motxilla de records i vivències que serveixin d’impuls per a seguir endavant amb el camí que un s’hagi proposat.

 


Referències

Europa.eu (2017). Asistencia sanitaria no programada.

Grupo Español de Pacientes con Cáncer (2013). Todo lo que empieza cuando “termina” el cáncer.

Castaño F y Villalón D (2016). Viajar con cáncer: viajar informado es viajar más seguro.

Eines i recursos per a la gestió de les finances

A més de l’impacte físic i emocional, un diagnòstic de càncer pot tenir un impacte financer devastador en les vides de les persones que han tingut càncer i les seves famílies, al reduir-se la quantitat de diners disponibles per a les despeses generals de vida, com el lloguer, el menjar i els serveis públics. En aquest article oferim algunes eines per a planificar, gestionar i comprendre les pròpies finances, per tal de contribuir a fer front a aquestes dificultats.

Com gestionar les finances

Planificació d’un pressupost

Un pressupost mostra la previsió de diners que entren i surten. L’elaboració d’un pressupost mensual és un pas important per gestionar les finances quotidianes. Encara que les despeses totals difereixin de la previsió inicial, el fet de fer una estimació permet detectar possibles problemes i a partir d’aquí plantejar estratègies a seguir.

Elaboració d’un pressupost mensual en 3 passos:

  1. Escriviu els ingressos habituals de totes les fonts (mensual). Aquests són els vostres ingressos totals.
  2. Escriviu tot el que gasteu (mensualment), podeu fer una estimació de les despeses dels mesos anteriors, i classificar-les en diferents categories (lloguer, alimentació, rebuts de subministres, oci, etc). Aquesta és la vostra despesa total.
  3. Resteu la despesa total dels ingressos totals. Això us donarà el vostre saldo. Aquesta és la quantitat que heu estalviat cada mes.

L’elaboració d’un pressupost pot resultar útil per determinar si a finals de mes les despeses s’ajusten a la previsió, i així ajudar a mantenir un control de les finances. Si la despesa és superior als ingressos, és possible que sigui necessari fer alguns canvis per a que la situació sigui sostenible a llarg termini (bé augmentant els ingressos o reduint les despeses).

Consells per reduir les despeses

Els costos de vida poden augmentar com a resultat del càncer. En molts casos, l’augment de les despeses sobrepassa els ingressos mensuals, però hi ha algunes mesures a les què recórrer per tal de reduir les despeses.

Es poden dividir les despeses en articles essencials i articles no essencials. Els elements essencials són necessitats de vida bàsiques, com ara aliments, factures de la llar, hipoteca i lloguer.

Els costos no essencials han de ser més fàcils de reduir. En el cas que existeixi preocupació per mantenir els pagaments de l’hipoteca, és possible que l’entitat prestadora pugui estendre els termes de la hipoteca o reduir-ne l’interès. Les persones que tenen un habitatge de lloguer poden comprovar si compleixen els requisits per a sol·licitar ajudes econòmiques per a l’habitatge.

Seria recomanable fer un seguiment de tots els pagaments mensuals, tant els que són fixes com els variables, i així poder fer una estimació aproximada de les despeses per als següents mesos. D’aquesta manera serà més fàcil identificar aquelles despeses que són prescindibles.

La situació ideal consistiria en no gastar més del 80% dels ingressos, destinar una quantitat inferior al 30% dels ingressos al pagament de deutes i tenir suficients estalvis per a poder subsistir 6 mesos sense ingressos, mantenint el ritme actual de despeses.

Kakebo, el mètode japonès per estalviar

El Kakebo és un llibre de comptes per a l’estalvi domèstic, neix d’un concepte importat del Japó, fins ara pràcticament desconegut al nostre país. El mètode és fàcil i el seu secret està en la constància: en un format semblant al d’una agenda, la persona ha d’anar apuntant les seves despeses diàries en les categories determinades (supervivència, oci o transport, per exemple). Quan s’acaba el mes se sumen els resultats setmanals i es fa el balanç. D’aquesta manera, un pot fixar-se en quines coses gasta més i intentar modificar els seus hàbits de consum, si és que ho necessita.

La clau per treure-li el màxim partit al mètode és tenir constància i portar al dia els comptes, la qual cosa pot no ser fàcil per a tothom. Sembla, però, que hi ha persones que l’han aprofitat amb èxit.

Aplicacions mòbil per a gestionar les finances

Avui dia hi ha moltes aplicacions mòbil per controlar despeses que us ajudaran, o gairebé us obligaran, a tenir els comptes ben gestionats. Entre totes cal destacar les següents:

  • Fintonic: és una app disponible per a terminals amb sistemes operatius iOS i Android totalment gratuïta. Fintonic permet sincronitzar tota la informació relativa als vostres comptes bancaris, targetes i productes d’inversió, creant avisos cada vegada que es facin canvis en qualsevol dels comptes. A més, permet establir diferents categories personalitzades de despeses i posar límits mensuals, avisant-vos si els sobrepasseu. A final de mes fa un informe amb les categories que heu incrementat o disminuït perquè pugueu programar-vos millor.
  • Soendee: amb aquesta app no heu de vincular els vostres comptes bancaris, sinó crear des de la app tantes carteres o pressupostos com necessiteu (menjar, roba, restaurants, etc). D’aquesta manera, s’assigna una quantitat a cada categoria i s’afegeixen els diferents ingressos o despeses. A més, ofereix una sèrie de funcionalitats extra com la sincronització entre dispositius, la possibilitat de compartir carteres/pressupostos amb altres usuaris i altres eines d’anàlisi de les vostres finances.

Una bona gestió de les finances pot servir com a pla de contingència en aquells casos en què l’augment de les despeses i la disminució dels ingressos afecta a l’economia familiar.

Punts clau

Planificar, gestionar i comprendre les finances són claus per millorar l’economia personal. Seguidament us oferim un llistat-resum amb els consells bàsics a seguir:

Classificació dels vostres assumptes: el càncer té molts efectes financers. És possible que tingueu diversos problemes en la vostra ment que primer cal solucionar-los.

Ingressos: revisar els estalvis, inversions i ingressos us ajudarà a planificar el vostre pressupost.

Despeses: si intenteu reduir al màxim els costos no essencials, notareu una millora en l’economia.

Pressupost: tenir un pressupost mensual us pot ajudar a gestionar les vostres finances diàries.

Gestió de pagaments: és important fer un seguiment de les vostres factures i comptes bancaris. Si no podeu gestionar els vostres assumptes financers, demaneu ajuda a alguna persona de confiança perquè pugui gestionar-los.

Préstec: assegureu-vos que heu considerat altres opcions abans de contractar diners. Trieu sempre el tipus més econòmic de préstec.

Addicionalment, podeu consultar alguns recursos i ajudes i econòmiques per a persones que han tingut càncer en aquest article.


Referències

  1. City Bar Justice Center. Recursos financieros y médicos para pacientes y sobrevivientes de cáncer. New York; 2015.
  2. MacMillan Cancer Support (2017). Your finances.
  3. El Diario (2014). Kakebo, el método japonés para que ahorres de una vez.
  4. Imagin (2016). Apps per controlar despeses.

Recursos per a la reinserció laboral

Una gran proporció (40 %) de les persones amb un diagnòstic de càncer tenen menys de 65 anys, és a dir que són diagnosticats en edat laboral. La reincorporació al món laboral després del càncer representa un factor molt prevalent i amb una repercussió important. Tant és així que les neoplàsies son la segona causa de pèrdua d’anys laborals, només per darrere de les malalties psiquiàtriques.

La tornada al món laboral

Tot i ser un problema tan prevalent, sembla que no s’està adreçant de la manera adequada. Tal i com va posar de manifest la guia per a millorar la qualitat en el control integral del càncer CanCon Joint Action, s’ha detectat que la implementació de serveis de suport social i rehabilitació professional es molt heterogènia entre els diferents països de la unió europea. En aquest sentit, només països com França, Finlàndia i Països Baixos ofereixen serveis com la valoració de les necessitats socials, l’avaluació de la capacitat de treball i faciliten les dades de contacte de professionals d’aquest àmbit. A Espanya, aquests serveis només s’ofereixen si el pacient els sol·licita expressament.

En la mateixa línia, en un estudi que va publicar la FECEC al 2015, també es posaven de manifest les dificultats en l’àmbit laboral de les dones que han patit càncer de mama. Aquest informe contribueix a visibilitzar diferents vivències pel que fa la tornada a la feina un cop finalitzada la fase més activa del tractament.

Però, de què parlem quan parlem de reinserció? Tot i que gran part dels supervivents poden tornar a la seva feina (al voltant del 60%), molts no poden fer-ho per les limitacions derivades de la seva malaltia o el tractament. En el primer cas parlem de reincorporació, mentres que en el segon parlaríem de reinserció. En els casos en què no és possible treballar del que era l’ofici o feina habitual a causa de les seqüeles, seria molt recomanable fer un acompanyament, facilitant l’accés a serveis d’orientació i acollida, i oferint cursos de formació per a desenvolupar noves habilitats que puguin facilitar el canvi de feina. No obstant, actualment no existeixen serveis d’orientació laboral específicament per a les persones que han superat un càncer.

 

 

Reprèn, servei d’orientació laboral després del càncer

Per tal de donar resposta a aquestes necessitats, la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) ha posat en marxa aquest any el primer programa d’aquest tipus. Reprèn, servei d’orientació laboral després del càncer, és un servei d’orientació laboral gratuït, i té l’objectiu d’acompanyar i donar suport a les persones que han patit un càncer i busquen una feina adaptada a les seves necessitats emocionals i físiques. Aquesta iniciativa fa una avaluació individualitzada de les necessitats de les persones, per acollir-les al programa Incorpora de La Caixa, que proporciona assessorament gratuït d’orientació i intermediació a aquelles persones amb risc d’exclusió social, per tal de facilitar-los l’accés al món laboral.

 

Els aspectes socials i de reincorporació al món laboral s’haurien d’integrar de manera precoç en l’atenció després de la fase activa del tractament contra el càncer. Aquestes polítiques haurien de ser de caràcter públic i centrar-se en les persones, ajudant-les a empoderar-se, desenvolupar competències i habilitats noves i proporcionant les eines que els permetin fer-ho. L’aparició de programes específics com Reprèn, servei d’orientació laboral després del càncer, és un primer pas, encara que força incipient. Tot i que encara queda molt camí per fer en aquest sentit, l’aparició d’aquest tipus d’iniciatives és molt positiva i contribueix a visibilitzar les necessitats d’aquest col·lectiu.

 

Referències

Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) (2012). Largos supervivientes en Cáncer (Monografia).

Cancer Control Joint Action (CanCon) (2017). European Guide on Quality Improvement in Comprehensive Cancer Control (guia).

Federació d’Entitats Contra el Càncer (FECEC) (2015). Estudi per a la millora de la integració i reincorporació laboral de les dones que han patit cáncer de mama (Informe).

 

Quines necessitats s’han detectat en els àmbits social, laboral i econòmic?

El càncer és un element disruptiu que altera la vida diària de les persones. No només afecta a aspectes relacionats amb la salut i el benestar emocional, sinó que té un gran impacte en moltes àrees.

 

Àmbit social: l’estigma del càncer

Moltes persones es troben amb problemes en l’entorn social i familiar: els companys de feina, amics, coneguts i familiars sovint tenen, inconscientment, un tracte diferent en comparació amb abans del diagnòstic. Després de la fase activa de tractament, és molt comú que les persones amb càncer se sentin desprotegides, perquè senten que ja no compten amb tot el suport que tenien abans de la malaltia i que sovint s’espera d’elles una tornada immediata a la “normalitat”.

 

A més, socialment el càncer encara és un tema tabú, i està associat a cert estigma. Molta gent creu que el càncer és una sentència de mort, que no es pot tractar de manera efectiva o culpabilitzen a les persones que el pateixen de la seva malaltia. Aquest últim aspecte és molt evident, per exemple, en el càncer de pulmó, on sembla que es responsabilitzi a les persones de la seva malaltia per la seva associació amb el tabaquisme.

 

Tal i com manifestava un estudi realitzat per la fundació LiveStrong, l’estigma és un problema omnipresent, molt prevalent en diferents països, cultures i comunitats, i caracteritzat per un conjunt de sentiments, actituds i comportaments esbiaixats envers el càncer.

 

L’estigma provoca que, davant d’aquestes creences i mites, les persones amb càncer no vulguin o no puguin parlar-ne perquè se senten estigmatitzades o perquè no se’ls dóna veu. Al no fer-se’n difusió, creixen les concepcions errònies sobre el càncer i es perpetua aquest cercle viciós.

 

 

 

 

 

Àmbit laboral: un tema pendent

Per altra banda, és freqüent que un cop finalitzat el tractament les persones amb càncer tinguin dificultats per tornar a treballar, bé sigui perquè necessiten adaptacions al seu lloc de treball habitual, perquè han sigut acomiadades o perquè tenen seqüeles que els impedeixen desenvolupar la feina que feien fins al moment, entre moltes d’altres.

Les variables que dificulten la reincorporació al món laboral de les persones que han patit càncer inclouen factors no modificables, com les seqüeles físiques i psíquiques derivades de la malaltia, però també n’hi ha molts d’altres sobre els que es pot incidir, com la incorporació progressiva, l’adaptació del lloc de treball o la flexibilitat horària per part de les empreses que facilitin, per exemple, la programació de les visites mèdiques de seguiment. Tot i que seria desitjable que els empresaris o els responsables de recursos humans entenguessin la situació dels seus treballadors i afavorissin l’aplicació de mesures que facilitin la incorporació gradual i l’adaptació del lloc de treball, no sempre succeeix d’aquesta manera. La reincorporació flexible a la feina, que és una de les necessitats més demandades per les persones que han tingut càncer, actualment no està contemplada per la llei ni per l’estatut de treballadors, i sovint queda en mans de la bona voluntat dels empresaris. Així doncs, cal establir un marc legal per garantir la igualtat d’oportunitats i actuar de manera precoç en la rehabilitació laboral.

A més, existeixen altres elements que tenen un impacte en la tornada a la feina, com alguns factors socio-demogràfics o els relacionats amb el lloc de treball, com l’esforç físic, especialment contraindicat en el cas de patir seqüeles com la fatiga.

 

Àmbit econòmic: l’estrès financer

La situació d’augment de les despeses i disminució dels ingressos en la que es troben moltes persones després del càncer porta a un escenari d’inestabilitat econòmica o estrès financer. A més de la càrrega econòmica que suposa el fet de superar la malaltia, els supervivents també són discriminats per moltes entitats financeres, com la banca i les asseguradores.

Les companyies asseguradores es reserven el dret de negar les assegurances de vida a les persones amb malalties cròniques o greus, com la diabetis o el càncer. Aquestes situacions poden semblar injustes, però les companyies s’emparen en el risc que suposa oferir cobertura en aquests casos i en el fet que aquest tipus d’assegurances no són de contractació obligatòria. Tot i això, aquestes assegurances són necessàries per poder demanar una hipoteca o accedir a crèdits bancaris i altres productes financers, de manera que suposen un greu inconvenient a la vida de les persones que conviuen amb el càncer.

A Catalunya, l’atenció sanitària és pública i universal. Tot i així, en cas de voler contractar una assegurança de salut, és possible que moltes companyies posin impediments per haver patit un càncer. Aquest greuge comparatiu també el podem trobar a les assegurances de viatge. De la mateixa manera que les assegurances de salut i vida, tendeixen a discriminar a les persones amb càncer o altres malalties cròniques, pel risc afegit que la malaltia suposa.

Algunes dificultats derivades d’aspectes socials, laborals i econòmics poden tenir un impacte negatiu en el benestar emocional i la salut de les persones que han tingut càncer.

Aquests elements, però, són també les eines més importants per a la seva recuperació, doncs representen un element de suport i contribueixen a mantenir una actitud positiva i establir una rutina diària. És per això que és especialment important desenvolupar programes específics per donar resposta a aquestes necessitats. A més, és necessari treballar paral·lelament en la reducció de l’estigma associat al càncer, no només pel benefici de lluitar contra els prejudicis i la desinformació, sinó també perquè pot repercutir negativament en l’accés a recursos.

 

Referències

CancerWorld (2013). Stigma: Breaking the vicious circle.

Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer (FECEC) (2014). Millorar l’experiència dels supervivents de càncer a Catalunya. 

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (2009). Valoració de l’estat de salut de les persones sol·licitants d’adopció.

European Agency for Safety and Health at Work (2017). Rehabilitation and return to work after cancer: Literature review.

A quines ajudes puc accedir després del tractament?

Encara que els tractaments oncològics estan coberts per la Seguretat Social, moltes persones tenen dificultats per afrontar alguns dels costos que se’n deriven, especialment si es té en compte que els ingressos es veuen limitats per circumstàncies com el fet d’haver de demanar incapacitats temporals o a causa de perdre la feina. Afortunadament, existeixen algunes ajudes per fer front a aquests costos, que exposem en aquest article.

Valoració del grau de discapacitat

Un cop finalitzat el tractament, és possible que s’experimenti una pèrdua de les capacitats que afecten a la realització de les activitats del dia a dia. En aquests casos, es pot demanar una valoració per reconèixer el grau de discapacitat. La resolució de reconeixement del grau de discapacitat és el document administratiu que acredita la discapacitat, i permet accedir als drets, serveis, programes i prestacions econòmiques destinades a aquestes persones.

Aquesta valoració la gestiona l’IMSERSO i es pot sol·licitar a la direcció general de protecció social, les oficines de “Treball, Afers Socials i Famílies” i les diferents oficines d’atenció ciutadana de Catalunya, entre d’altres

A més, pots donar un cop d’ull als recursos i serveis oferts per les entitats federades de la FECEC, recollits en aquest enllaç.

 

Referències

CatSalut. Servei Català de Salut. Prestacions complementàries (web).

Seguretat Social (2017). Prestaciones y pensiones de trabajadores (web).

Asociación Española Contra el Cáncer. Prestacions y ayudas (web).