Consells alimentaris per a ostomitzats i reseccions de l’aparell digestiu

Una ostomia consisteix en la creació d’una sortida artificial (mitjançant una intervenció quirúrgica) des de l’interior del budell fins l’exterior de l’abdomen per facilitar la sortida de la femta. Aquesta obertura s’anomena estoma. L’estoma no té musculatura (esfínter) i, per tant, els gasos i la femta surten espontàniament. Per aquest motiu cal un dispositiu de recollida o bossa d’ostomia que porta un filtre pels gasos i l’olor.

Les ostomies poden ser temporals, quan hi ha la possibilitat de restaurar el trànsit intestinal, o definitives, quan no és possible la reconstrucció.

En funció del tram d’intestí que comunica amb l’exterior, els tipus d’ostomies més freqüents són: la colostomia, que és l’exteriorització del còlon a través de la paret abdominal, i la ileostomia, quan es tracta de l’ili.

 Dieta per a persones ostomitzades

Generalment, no és necessari que la persona colostomitzada o ileostomitzada modifiqui la seva dieta habitual, però sí que és important seguir una dieta equilibrada, variada i saludable.

Basi la seva alimentació en la seva pròpia experiència, vostè és qui millor coneix quins aliments tolera bé i quins no.

És aconsellable limitar el consum excessiu dels aliments que produeixen gasos per tal d’evitar que la bossa d’ostomia s’infli.

Recomanacions:

  • Després de la intervenció comenci a introduir els aliments gradualment, per tal de detectar quins no tolera bé.
  • Eviti els menjars abundants i reparteixi la quantitat d’un dia en sis preses per tal d’afavorir l’absorció de nutrients i sentir-se millor amb la digestió.
  • Mastegui els aliments lentament i amb la boca tancada per tal de no empassar aire.
  • Eviti els fregits i guisats especiats, ja que són més difícils de pair.
  • Intenti mantenir sempre el mateix horari dels àpats per tal de regularitzar el trànsit intestinal.
  • Begui d’1,5 a 2 litres de líquids al dia per evitar la deshidratació i el restrenyiment, excepte per contraindicació mèdica. És millor que prengui els líquids fora dels àpats.
  • Eviti els augments de pes, dificultarien l’adaptació del dispositiu recol·lector i per prevenir complicacions relacionades amb l’estoma.

Aliments que poden provocar gasos:

  • Llegums
  • Pèsols
  • Bròquil, col i coliflor
  • Cogombre
  • Espinacs
  • Carabassa
  • Làctics
  • Xampinyons
  • Blat de moro
  • Raves
  • Cervesa i begudes amb gas
  • Pa calent

 

Aliments que es poden digerir de manera incompleta (prendre’ls en poca quantitat o en forma de purés):

  • Enciam
  • Api, cogombre
  • Espinacs
  • Pastanaga
  • Pèsols
  • Xampinyons
  • Blat de moro
  • Olives
  • Fruits secs
  • Pinya

Aliments que donen consistència a la femta:

  • Poma cuita
  • Plàtan
  • Codony
  • Patata
  • Arròs
  • Sèmola
  • Pa
  • Pastanaga cuita
  • Llet sense lactosa

Aliments recomanats en cas de restrenyiment

  • Verdures (principalment crues i les de fulla verda)
  • Fruita crua (principalment sucs i prunes)
  • Llegums

Cal recalcar que en les ileostomies cal reduir l’aportació de fibra i components que acceleren el trànsit intestinal i, d’altra banda, augmentar la ingesta de líquids i d’aliments que espesseixen la femta. Encara que resulti difícil, és important ser pacient i continuar experimentant amb la dieta per tal de trobar les combinacions que ofereixin un millor resultat.

Qualsevol dubte que tingui  consulti al seu metge o infermera estomaterapeuta.


Referències

  1. Ehlers-Crim, J. Guía de nutrición y dieta. United Ostomy Association (UOA), Inc.; 2005.
  2. Germans Trias i Pujol Hospital. Guia educativa del pacient ostomitzat. 2002.
  3. Col·legi Oficial d’Infermeria de les Illes Balears. Els pacients ostomitzats poden dur una vida normal. 2015.
  4. Oncolliga. Associació Catalana d’Ostomitzats (ACO). 2017.

Seqüeles fisiològiques: les grans oblidades

Afortunadament, cada cop és més freqüent sentir parlar del càncer i de les seqüeles que se’n deriven, però encara no se li dóna suficient visibilitat a un aspecte molt rellevant que té un gran impacte en la vida diària de les persones que les pateixen: les seqüeles fisiològiques.

Què entenem per seqüeles fisiològiques?

Es podrien classificar com a seqüeles fisiològiques totes aquelles modificacions derivades del tractament contra el càncer o de la pròpia malaltia que tenen un impacte en les diferents funcions dels aparells o sistemes del cos humà. La importància d’aquest tipus de seqüeles radica en què tot i apropar-se a les seqüeles físiques, tenen un gran impacte en el dia a dia de les persones que les pateixen pel fet de modificar el funcionament del seu cos. Coses tan senzilles com alimentar-se o anar al lavabo es converteixen en quelcom amb resultats imprevisibles.

Incontinència urinària

La incontinència urinària és la pèrdua del control de la bufeta. Els símptomes poden variar des d’una filtració d’orina lleu fins a la sortida abundant i incontrolable d’aquesta.

Aquest símptoma és molt prevalent en aquelles persones que han estat sotmeses a cirurgia de la zona abdominal o pelviana, però hi ha molts tipus de càncers i tractaments que hi poden influir:

  • Càncer de la pelvis com el de pròstata, cèrvix, recte uretra o bufeta.
  • Tumors cerebrals o de la medul·la espinal, que poden afectar els nervis que van a la bufeta o la musculatura pelviana.
  • Càncer de pulmó o d’esòfag, que pot provocar incontinència associada a tos crònica.
  • Càncer de mama, pels efectes dels canvis hormonals associats al propi càncer o a la teràpia hormonal.
  • Cirurgia de la bufeta o dels òrgans adjacents.
  • Radiació de la pelvis per al tractament del càncer de bufeta, pròstata, cervical, rectal o d’endometri.

 Problemes digestius

La quimioteràpia, la radioteràpia i la cirurgia poden afectar en la manera que una persona digereix el menjar. La cirurgia o radioteràpia a l’àrea abdominal poden provocar cicatrius en els teixits, dolor a llarg termini i problemes intestinals que afecten la digestió.

A més, algunes persones poden tenir diarrea crònica, el que redueix la capacitat del cos d’absorbir els nutrients i pot provocar deshidratació. Cal mencionar també que els pacients ostomitzats haurien d’intentar reduir l’aportació de fibra i components que acceleren el trànsit intestinal, i d’altra banda augmentar la ingesta d’aliments que espesseixen la femta (per a més informació consultar l’article de dieta per a ostomitzats. Un dietista-nutricionista col·legiat pot oferir suport per a assegurar que es reben suficients nutrients per evitar problemes de digestió.

Problemes cardíacs

Tant la quimioteràpia com la radioteràpia al tòrax poden provocar problemes cardíacs que persisteixin després del tractament.

Sempre que es presentin símptomes cardíacs, falta d’alè o dolor al pit s’hauria de consultar immediatament amb el metge. Algunes de les complicacions cròniques associades al càncer i als seus tractaments són:

  • Insuficiència cardíaca congestiva: debilitament del múscul cardíac. Aquestes persones poden experimentar dificultat per respirar, marejos i inflor de les mans o els peus.
  • Malaltia de les artèries coronàries, malaltia cardíaca: aquesta afecció és més freqüent en aquelles persones que han rebut dosis altes de radioteràpia al tòrax. Les persones amb malaltia cardíaca poden experimentar dolor toràcic o dificultat per respirar.
  • Arítmia: batecs cardíacs irregulars. Les persones que pateixen d’arítmia poden experimentar esvaniment, dolor toràcic i dificultat per respirar.

Hipertensió

Consisteix en tenir la pressió arterial alta. Es pot donar juntament amb la insuficiència cardíaca congestiva o que es presenti com un símptoma aïllat. La hipertensió arterial és un problema greu, associat a moltes complicacions si no es tracta de la manera adequada, és per això que és molt important fer-ne un seguiment amb el metge de capçalera o l’especialista. Algunes de les mesures per a mantenir una pressió arterial adequada inclouen mesures periòdiques de la pressió arterial, perdre pes, consumir menys sal, prendre medicaments o mantenir-se actiu.

Problemes pulmonars

La quimioteràpia i la radioteràpia al pit poden provocar dany als pulmons. Les persones que han superat un càncer i que hagin rebut tant quimioteràpia com radioteràpia poden tenir un risc més alt de presentar dany pulmonar.

Els efectes tardans poden incloure algun dels següents:

  • Canvi en el funcionament dels pulmons
  • Engruiximent de la membrana pulmonar
  • Inflamació dels pulmons
  • Dificultat per respirar

Les persones amb antecedents de malaltia pulmonar i les persones d’edat avançada també poden tenir altres problemes pulmonars.

Problemes en el sistema endocrí (hormonal)

Alguns tipus de tractaments contra el càncer poden afectar el sistema endocrí. El sistema endocrí inclou les glàndules i altres òrgans que produeixen hormones i produeixen òvuls o espermatozoides. Les persones que superen un càncer tenen risc de presentar canvis hormonals a causa del tractament, i s’han de fer anàlisis de sang periòdics per mesurar els nivells hormonals. Els principals problemes són els següents:

  • Menopausa: molts tractaments contra el càncer poden fer que una dona tingui símptomes menopàusics. Aquests inclouen la cirurgia per extirpar els ovaris (ooforectomia), quimioteràpia, teràpia hormonal i radioteràpia a l’àrea pèlvica.

 

  • Problemes hormonals en homes: els homes poden experimentar símptomes similars a la menopausa a partir d’alguns tractaments. Aquests inclouen la teràpia hormonal per al càncer de pròstata o cirurgia per extirpar els testicles.

 

  • Infertilitat: els tractaments que afecten als òrgans reproductors o al sistema endocrí augmenten el risc d’infertilitat. La infertilitat a causa d’un tractament contra el càncer pot durar un període breu o pot ser de caràcter permanent.

 

  • Problemes hormonals a causa de la radioteràpia de cap i coll: la radioteràpia a l’àrea del cap i el coll pot disminuir els nivells hormonals o provocar canvis en la glàndula tiroide.

Problemes d’aprenentatge, memòria i atenció

La quimioteràpia i les dosis altes de radioteràpia al cap poden provocar problemes en adults i nens. El control dels símptomes dels problemes cognitius constitueix una part important de l’atenció i el tractament del càncer. Per a més informació, pots consultar el nostre article sobre problemes de concentració i memòria.

L’experiència de cada persona després del tractament contra el càncer és diferent. Algunes persones poden no tenir cap seqüela fisiològica, mentre d’altres en poden tenir més d’una.

És important adreçar de manera correcta amb l’especialista aquestes seqüeles, perquè poden tenir un gran impacte en el dia a dia de les persones que les pateixen i afectar significativament la seva qualitat de vida. L’especialista pot ajudar a trobar una estratègia terapèutica adequada en cada cas, i proporcionar pautes o recomanacions que siguin útils per al dia a dia.


Referències

 

  1. Smith, Dorothy B. “Urinary Continence Issues in Oncology.” Clinical Journal of Oncology Nursing3(4) (1999):161-7.

 

  1. MedlinePlus (2017). Incontinencia urinaria.

 

  1. Societat Nord-americana d’Oncologia Clínica (ASCO) (2016). Efectos secundarios a largo plazo del tratamiento del cáncer.