Beneficis de l’atenció psicooncològica després d’haver viscut un càncer

Haver viscut una malaltia oncològica té un impacte més enllà de l’estat físic, afectant també aspectes emocionals, a l’ambient familiar i laboral, i a la qualitat de vida. D’aquesta manera, sorgeix la necessitat d’adaptar-se a la nova situació de manera sana i de prendre consciència de la importància de l’autocura a nivell psicològic.

És així com neix la psicooncologia, l’objectiu de la qual és el d’atendre les necessitats psicològiques de la persona que ha tingut una malaltia oncològica, els familiars que ho necessitin i atendre també els professionals dels equips de salut relacionats amb la malaltia. Existeixen diverses alternatives a la disposició de les persones que han viscut una situació d’aquest tipus, així com per als seus familiars o cuidadors. Així, trobem les psicoteràpies individualitzades, les psicoteràpies grupals, o els grups de suport mutu. La participació en aquests recursos de suport psicològic no és obligatòria, no obstant això, hi ha evidència que l’atenció psicooncològica, quan la persona considera que ho necessita, té un efecte gairebé immediat en la millora de la situació emocional.

 

Quan s’hauria d’acudir al psicooncòleg?

El diagnòstic del càncer és habitualment un fet que desestabilitza emocionalment, i una vegada que s’ha viscut l’experiència també poden sorgir pors i inseguretats. La psicooncologia s’encarrega d’atendre les necessitats a nivell psicològic de la persona afectada en el procés i evolució de la malaltia, millorar l’afrontament a la mateixa i repercuteix a beneficiar la qualitat de vida. Acudir a un psicooncòleg pot ser necessari durant el procés de la malaltia, però molt sovint sorgeix la necessitat d’acudir en el període de la remissió de la malaltia, ja que és quan es detecta un augment del malestar emocional, amb l’afectació de l’estat d’ànim. Així doncs, la intervenció psicooncològica pot beneficiar en qualsevol moment, tant a la persona que ha viscut un càncer com a altres membres de la seva família que puguin necessitar-la.

Alguns centres de salut i hospitals ofereixen aquest servei especialitzat d’atenció psicològica, però en cas de no estar disponible, o no tenir accés a ell, hi ha diverses entitats que donen suport als interessats, com les organitzacions federades a la FECEC.

 

Quins són els beneficis de la psicooncologia?

La psicooncologia té diverses funcions que són beneficioses al llarg de tot el procés:

  • Proporcionar eines per a manejar el dolor i alleujar el malestar emocional.
  • Ajudar a mantenir l’autoestima, ja que els tractaments poden afectar l’aspecte físic.
  • Permetre l’alleujament emocional, facilitant l’expressió de pors i preocupacions per la incertesa a tornar a patir la malaltia.
  • Proporcionar les eines psicològiques necessàries per a assumir l’experiència, integrar-la i lentament, tornar a la normalitat.
  • Promoure el suport sociofamiliar enfortint la comunicació entre els afectats i els familiars.
  • Valorar els criteris per a participar en la psicoteràpia grupal i els grups d’ajuda mútua.
  • Ajudar als familiars i cuidadors, fomentant l’autocura i comprendre les seves emocions per a poder adaptar-se de manera saludable a la situació.

 

La psicooncologia és important en totes les fases del càncer:

La psicooncologia és present en totes les fases de la malaltia i aborda les necessitats específiques de cadascuna d’elles per a millorar la qualitat de vida. El paper del psicooncòleg en la remissió és particularment important, ja que acompanya en el procés de tornada a la normalitat, a la rutina, i s’encarrega de treballar les pors a la recaiguda.

Les persones que han viscut un càncer poden presentar seqüeles físiques i psicològiques. Per això, la intervenció psicooncològica juga un paper fonamental ajudant aquestes persones a gestionar les seves emocions i com perceben la vida, contribuint al fet que se sentin millor aconsegueixo mateixos i integrin de manera adaptativa les viviències de cada moment.

 

Quina és la diferència entre la teràpia de grup i els grups d’ajuda mútua (GAM)?

La teràpia psicològica de les persones que han viscut un càncer també ofereix la possibilitat, si es requereix, d’assistir a teràpies de grup i a grups d’ajuda mútua.

 

  • Teràpia de grup:

Les teràpies de grup formen part de la psicoteràpia i ajuden a l’adaptació psicosocial de la persona que ha viscut l’experiència de tenir un càncer. Aquestes teràpies s’enfoquen a fomentar la seva adaptació i afavorir el seu creixement personal. Un bon moment per a iniciar la teràpia de grup és una vegada finalitza el tractament oncològic, que és el punt d’inflexió quan el control passa del personal mèdic a la pròpia persona.

Les teràpies grupals, que poden ser de diversos abordatges psicoterapèutics diferents, s’adapten a les necessitats dels membres que ho componen i estan guiades per un psicoterapeuta que dirigeix les sessions. Solen estar dividides en mòduls que tracten diferents temes, ja que es busca un canvi durador en l’afrontament dels participants, afavorint l’expressió emocional i l’aprenentatge interpersonal. Per això, normalment, s’intenta que el grup sigui homogeni i que es trobin en el mateix estadi de la malaltia.

 

  • Grup d’ajuda mútua:

 

A diferència de les teràpies de grup, els grups d’ajuda mútua no s’engloben dins de la psicoteràpia. Aquests grups són un espai de trobada i suport entre iguals i encara que poden beneficiar la salut mental dels participants, no tenen la figura del psicoterapeuta que mediï les sessions de grup. Els grups d’ajuda mútua es caracteritzen perquè es gestionen ells mateixos, no tenen diferències de rol, s’expressen els sentiments i es comparteixen les experiències viscudes amb altres persones en situació similar. Això permet als participants sentir-se més compresos i acompanyats, reduint l’estrès i la sensació d’impotència.

 

Els familiars i cuidadors també poden fer ús d’aquests grups?

La teràpia grupal i els grups d’ajuda mútua pretenen millorar la qualitat de vida de les persones que han viscut un càncer i la dels seus familiars, ajudant-los a desenvolupar les competències que els permetin manejar el malestar psicològic associat a aquesta situació.

La participació en aquests grups ajuda familiars i cuidadors a comprendre que el càncer afecta tant al pacient com a l’entorn, i dona eines per a aprendre a gestionar les emocions durant el procés o una vegada finalitzada la malaltia.

Existeixen diverses entitats federades a la FECEC, Junts contra el càncer, que proporcionen recursos per a l’orientació i suport psicològic a les persones que comencen aquesta nova etapa després de finalitzar el tractament contra el càncer.

 

Assessorament i suport:

 

Teràpia de grup:

 

Suport clínic:

 

Teràpia sexual i de parella:

 

Grups d’ajuda mútua:

 

PODCAST: Parlem sobre sexualitat després del cáncer

Aquest és el segon dels podcast de la FECEC, Junts contra el Càncer, en el qual oferim informació sobre la malaltia de manera amena i entenedora. En aquesta ocasió, parlem sobre la sexualitat després del càncer amb Lidia Menchen, infermera d’Oncologia al Consorci Sanitari de Terrassa, i la Mati Segura, psicòloga, terapeuta sexual i de parella.

 

Com afecta l’aprovació del dret a l’oblit oncològic a la contractació d’una assegurança?

L’objectiu de contractar una assegurança privada a una companyia d’assegurances és que l’asseguradora aboni a l’assegurat una indemnització davant una contingència concreta, cobrint els riscos econòmics de béns o de persones. A canvi d’aquesta mena de protecció, l’assegurat realitza pagaments periòdics a la companyia asseguradora, coneguts com a prima. La determinació d’aquesta prima està sotmesa a moltes variables, entre elles l’edat i l’historial mèdic.

 

En l’actualitat, disposar d’una assegurança d’assistència mèdica o assegurança de salut pot ser un avantatge a l’hora d’afrontar possibles costos mèdics derivats d’una malaltia, així com l’assegurança de vida protegeix financerament la teva família o altres persones que depenguin dels teus ingressos.

 

Què s’ha de fer per a contractar una assegurança?

 

La majoria de les companyies asseguradores realitzen de manera prèvia un estudi dels riscos i, en funció d’ells, determinen la prima a abonar per l’assegurat. Normalment, aquests estudis es realitzen en forma de qüestionari. La persona que decideix contractar l’assegurança té el deure de declarar totes les circumstàncies que per a ell siguin coneixedores i que puguin influir en la valoració dels riscos, sempre que se li sotmeti a aquest qüestionari.

 

En el cas de les assegurances mèdiques o de vida, la gran majoria de les asseguradores sotmeten a un qüestionari relatiu a la salut i estil de vida de l’assegurat i, en alguns casos, fins i tot a una revisió mèdica. És important respondre a aquest qüestionari de manera sincera a partir de la informació de la qual es disposa en el moment de realitzar-lo. Si s’oculta una malaltia crònica o una operació dins del període de temps en el qual es delimiten les preguntes, l’assegurat s’exposa al fet que la companyia no es faci càrrec de l’atenció.

 

Pel que fa a les assegurances mèdiques, en funció de la cobertura contractada, poden cobrir processos oncològics si va ser contractat de manera prèvia al diagnòstic de la malaltia. En línies generals, les assegurances mèdiques que no inclouen hospitalització, cobreixen tot el relacionat amb la detecció i el diagnòstic, però no el tractament i la intervenció (en el cas que n’hi hagués). Per contra, les pòlisses que inclouen hospitalització i cirurgies donen una cobertura integral, incloent-hi el tractament. A partir d’aquí, existeix una àmplia varietat de productes que responen a preus molt diferents.

 

Es pot contractar una assegurança després d’haver superat un càncer?

 

Fins ara, per a les persones que havien superat una malaltia oncològica, aconseguir una assegurança era molt difícil i, en cas que no fos una exclusió, la condició de malaltia solia implicar un augment en les primes. Moltes asseguradores es negaven a tramitar una pòlissa per malaltia o per haver sofert una durant els anys anteriors, com pot ser el cas de les persones que havien patit una malaltia oncològica. En aquest cas, es denegava la assegurança i podien sorgir dificultats per a la concessió del préstec o producte financer.

 

Aquesta realitat ha canviat gràcies al fet que, recentment, després de l’entrada en vigor del Reial decret 5/2023, s’ha aprovat el dret a l’oblit oncològic, que permet un gran avanç per a les persones que han superat un càncer. El dret a l’oblit oncològic reconeix el dret al fet que no es tingui en compte que algú ha passat per un càncer en diferents situacions com la contractació d’una assegurança. Aquest dret evita que aquestes persones hagin de justificar el seu historial mèdic i evita que siguin discriminades.

 

D’aquesta manera, la modificació en la Llei de Contracte d’Assegurança (a través del Reial decret 5/2023 aprovat el 28 de juny) estableix que, a l’hora de contractar una assegurança, s’anul·len les clàusules que exclouen a les persones que han passat per un càncer i prohibeix la seva discriminació, una vegada transcorreguts 5 anys des de la finalització del tractament radical sense recaiguda posterior. D’altra banda, el Reial Decret 5/2023 també modifica la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, anul·lant les clàusules i condicions que exclouen o discriminen les persones que han passat per un càncer abans de signar un contracte o negoci jurídic, una vegada que hagin transcorregut 5 anys des de la finalització del tractament radical sense recaiguda posterior.

 

En relació amb les assegurances de vida, la modificació estableix que l’assegurat no té l’obligació de declarar si ha tingut càncer en el passat, sempre que hagin transcorregut 5 anys des de la finalització del tractament radical sense recaiguda posterior. Una vegada transcorregut aquest temps, l’assegurador no podrà considerar l’existència d’antecedents oncològics a l’efecte de la contractació de l’assegurança, quedant prohibida tota discriminació o restricció per aquest motiu.

 

En l’àmbit de la Unió Europea, s’estan duent a terme importants avanços en la protecció dels drets dels pacients que han passat per malalties com el càncer. D’una banda, la Resolució del Parlament Europeu, emesa el 16 de febrer de 2022, planteja la necessitat de garantir el dret a l’oblit per a tots els pacients europeus. Aquesta mesura estableix que, a tot tardar en 2025, els Estats membres han d’assegurar aquest dret a aquells que han completat el seu tractament durant 10 anys, i en un termini de 5 anys per a pacients el diagnòstic dels quals s’hagi realitzat abans dels 18 anys.

 

D’altra banda, el “Beating Cancer pla” contempla l’elaboració d’un codi de conducta que garanteixi que els avanços en els tractaments contra el càncer i la seva major eficàcia es reflecteixin en les pràctiques comercials dels proveïdors de serveis financers. Això ajudarà a garantir que només s’utilitzi la informació necessària en avaluar l’elegibilitat dels sol·licitants de productes financers, així com fer possible l’accés equitatiu als serveis financers, a través d’un codi de conducta i reflexió per a donar solucions a llarg termini.

 

Referències: